El cas de la noia atles (VI)

Un relat de: plomadacer

De camí al despatx, vaig trucar la Roxana; la necessitava sí o sí, doncs tenia pel davant un munt de gestions per fer de manera urgent. Tan bon punt vaig entrar, ja la vaig trobar asseguda a la seva taula. La Morros fent morros. Era d'esperar que no li faria massa gràcia deixar els seus plans de divendres a la tarda per venir a fer hores extres. I tant de bo li hagués pogut pagar amb diners: la seva condició per quedar-se -sempre n'hi ha- va ser ni més ni menys que li fes de parella al dinar de noces d'or dels seus pares, una cita per a la qual no hi havia excusa possible, ni tan sols per algú tan creatiu com ella.

Em vaig tancar al despatx, tenia molt clar a qui hauria de trucar i els favors que havia de demanar. La Roxana no dubtà en mostrar el seu escepticisme:

―Ja ho sap, no, que ja és negra nit al Kazakhstan? De debò es pensa que les oficines que li han de gestionar tot el que vol es posaran en marxa, per molt que es tracti d'un afer relacionat amb la Kairat?

― Per ella potser no. Però per mi sí. Sóc tota una eminència allà. Els vaig salvar del caos i sempre m'han fet saber que estaran eternament agraïts i en deute amb mi. Seria molt més fàcil per mi demanar-los que m'erigissin una estàtua d'or macís de vint metres d'alçada al bell mig d'Astanà que demanar-los que uns quants funcionaris s'aixequin del llit per motius ben justificats. Vinga, no perdem més el temps amb xerrameca!

Vam treballar a ritme frenètic durant quatre hores. La Roxana seguia les meves instruccions i m'anava proporcionant tota la informació que li arribava, sense comprendre res, doncs tot resultava inconnex per a ella. Ja li explicaria després. Finalment va quedar tot lligat, no m'ho pensava pas que ho poguéssim aconseguir a una velocitat tan meteòrica. "Beneïdes noves tecnologies", vaig pensar, "quin bon servei que fan quan les necessites!"

Així doncs ―inquirí la Roxana, mentre s'arreglava l'espessa i rissada cabellera, que s'havia despentinat inconscientment durant el no parar previ―, ja estem?

―Sí ―vaig respondre contundentment―. El vol que havien d'agafar les Kairat ha estat suspès, a petició de les autoritats kazakhes. Madame Kairat ha estat detinguda i aquesta nit la passarà a la garjola, a l'espera de ser extradida al seu país.

El picassià rostre de la Roxana s'omplí de curiositat.

― Tranquil·la, que ara mateix li explico. Posi's còmoda.

(CONTINUARÀ)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: