DOS BADALLS I CAP AL LLIT

Un relat de: POBLET
DOS BADALLS I CAP AL LLIT

Vull dintre de cinc minuts,
ple el darrer full del meu bloc,
amb un text pensat de cop,
fet, si cal, amb mots absurds,
amples, prims, estrets o curts...

Vull, deia, restar arraulit
i ben sol en l’ampli llit,
i deixant la ment en blanc
esperar del gall el cant,
per viure un nou jorn ja eixit...

El proper jorn del meu viure
del que vull veure l’albada,
serà gran, sols, si veig lliure
ma Nació, a la vesprada.

Sense fer escarafalls
he escrit l’oda, per que sí...
Llegida, faig dos badalls
i, content, vaig a dormir...

__________

Josep Maria Poblet










Comentaris

  • Em pensava [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 18-02-2017 | Valoració: 10

    que era un poema costumista però has escrit un element que m'ha fet pensar que vas més enllà. Vols veure, com molts de nosaltres, ta nació lliure. És el nostre desig i com que estic molt d'acord amb tu, vaig a penjar a RC un poema que acabo d'escriure sobre el tema. Mira, tu m'has animat.

  • El millar[Ofensiu]
    Josep Ventura | 05-02-2017 | Valoració: 10


    per anar a dormir son el badalls i pensaments agradables.
    Una abraçada

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 02-02-2017 | Valoració: 10

    Com sempre sentiments propers

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de POBLET

POBLET

1207 Relats

1185 Comentaris

607975 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/