AIXÍ NO ES POT ANAR PEL MÓN

Un relat de: POBLET
AIXÍ NO ES POT ANAR PEL MÓN

(Campionat Europeu de Futbol)

Els jugadors Europeus
atents, respectuosos, firmes
unides les seves veus,
canten tots amb fe llurs himnes.

Només hi ha un himne estatal
l’Espanyol, que no té lletra,
i quan sona, el personal,
entona, oidà, el que li peta.

Ja que l’Himne Nacional
sona sens lletra, pobric,
jo us apunto un gavadal
d’idees, per lluir un vestit.

Vestiu-lo amb un Toro Bravo.
Los Amantes de Teruel.
O Isabel i Fernando,
o Fernando e Isabel.

Teniu las Majas de Goya.
El Valle de los Caidos.
I la “Roja”, quina joia
que jamás serán vencidos.

Haveu Galàctics i Imperio.
Cante Hondo. Pandereta.
I ho afirmo amb to molt serio
feu-li lluir una “Peineta”

Teniu “Paellas” ,“Sangrias”
I ara un Bankia qualsevol,
i “Capeas” i “Corrias”
i abundants tones de sol.

I... en l’estrofa final,
s’hauria de fer menció
d’un afer diferencial:
“La Cabra de la Legió”

Si un compositor curós
posa a la solfa ma lletra
no oirem més a la bestreta
aquest “La, La, La” caspós.
______

Josep Maria Poblet
Barcelona, Juny 2012.
















Comentaris

  • Bonissima[Ofensiu]
    allan lee | 01-07-2012

    cançó per rellegir i treure'n tot un pou de lucidesa. Sempre m'encanta el què dius i encara més si pot ser cóm ho dius.

    Disculpa amic que no t'hagi contestat al teu darrer mail. Tinc problemes de connexió aquí on sóc, i no podia venir aquell dia que em vas dir- el meu fill tenia una cursa- però estic molt contenta del teu éxit d'escriptor. I tant que ets una rara avis"! Tan de bo n'hi hagués molts més! Una abraçada, que tinguis un bonissim estiu

    S

  • Tens tota la raó[Ofensiu]
    bloodymaruja | 17-06-2012

    Un poema encertadíssim, com sempre i de plena actualitat !! La meva cordial admiració, amic : Ara marxo uns dies a Alemanya a veure el fill i m'enduc el teu llibre "Vides paral.leles " que ja l'acabo i m'està agradant moltíssim. En tornant ja t'escriuré. Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de POBLET

POBLET

1097 Relats

852 Comentaris

476147 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com