Detall intervenció

RE: RE: RE: pppppppppppppppp

Intervenció de: ROSASP | 15-02-2007


aquesta és l'adreça que deia


Respostes

  • El primer llibre de RC
    Marc Freixas | 28/01/2005 a les 01:38

    Hola a tots!!

    Ara si que ja serà un fet això del primer llibre recull de RC.

    Estigui o no al llibre, em fa moltíssima il·lusió de poder-lo tenir a les mans quan això succeeixi...

    quan això es pugui llegir amb els ulls, encara agafarà més importància tot plegat,
    i serà un orgull per a tots els relataires, tenir un llibre al carrer amb els relats de RC.

    QUE ES PREPARI EL MÓN CATALÀ DE LA LITERATURA!!!!!!!!!

    EDITORIAL LA QUÀDRIGA VERSUS RELATSENCATALA.COM

    LA UNIÓ FA LA FORÇA!!!!!!!!!

    FELICITATS A TOTES DUES PARTS DEL PROJECTE!!!!!!!!!!!!!!!!

    I per cert, felicitats a RC per aquest nou forum PERSONAL I INTRANSFERIBLE!!
    • M'han seleccionat un relat pel llibre!
      Ilargi betea | 28/01/2005 a les 09:03

      Buff, acabo de veure-ho i estic molt emocionada! Ho sento, però ho havia de compartir amb vosaltres, perque sense els vostres comentaris mai m'hagués animat a seguir escrivint! Moltes gràcies a tots, a Omatech i també a Edicions La Quadriga!

      • RE: Felicitats a tots els seleccionats/des
        OhCapità | 28/01/2005 a les 11:50

        Que aprofiteu bé el vent i fruir d'aquesta oportunitat . Desitjo que la navegació sigui per tots una travessa excepcional. Esperaré frisós l'aparició del llibre.
      • RE: M'han seleccionat un relat pel llibre!
        EsCucurucuc | 28/01/2005 a les 11:54

        MOOOLTES FELICITATS ILARGI!!

        T'ho ben mereixies!! I moltes felicitats a tota la resta de relataires que també heu estat seleccionats!

        Això és el primer pas! Ara només falta seguir fent camí!!

        Apa siau!
      • RE: M'han seleccionat un relat pel llibre!
        salvatore vinyatti | 30/01/2005 a les 22:21

        Hola lluna resplandent com el millor astre, era d'esperar que la teva lluëntor quedés plasmada en un llibre per a l'eternitat, la nit, el dia i la lluna i el teu relat.
        Felicitats.
        Felicitats perquè el teu escrit com tots els altres tenen valor editorial.... !
    • felicitats a vosaltres i a la Literatura
      Shu Hua | 28/01/2005 a les 13:11

      Com diu el Marc, el món de les lletres està a punt de guanyar un importantíssim llibre amb els relats d'aquesta gran família. De moment jo no hi sóc i no diré que no em farà pena no ser-hi, però més m'alegro pels que sí hi sou i per mi mateixa, per poder llegir un llibre com aquest.
      Un petó a totes i a tots.
      I un chin chin amb cava literari per celebrar el nou fòrum definitiu. Estic segura que sense l'esforç de l'Ilargi, no hagués estat possible.

      Glòria
      • RE: felicitats a vosaltres i a la Literatura
        Rafael Soteras i Roca | 28/01/2005 a les 13:28

        Jo també m'hi afegeixo: felicitats a vosaltres!
        • RE: RE: felicitats a vosaltres i a la Literatura
          sergi monserrat | 26/07/2006 a les 13:32


          • RE: RE: RE: pppppppppppppppp
            ROSASP | 15/02/2007 a les 18:10
            • prova nipo 101
              ninona | 12/10/2013 a les 09:13


              Fotografia:  Mònica Caba


              Roman la fulla
              en un banc asseguda
              mentre espera.
              El proper sospir d'Èol
              li durà companyia.


              Qui vindrà a acompanyar la fulla? Seieu i deixeu-vos atrapar per la tardor.
              Ja sabeu, un o dos poemes (haiku o tanka) abans de dissabte 19 d'octubre a les 15:00 h.
              • RE: prova nipo 101
                ninona | 12/10/2013 a les 09:17


                Fotografia:  Mònica Caba


                Roman la fulla
                en un banc asseguda
                mentre espera.
                El proper sospir d'Èol
                li durà companyia.


                Qui vindrà a acompanyar la fulla? Seieu i deixeu-vos atrapar per la tardor.

                Ja sabeu, un o dos poemes (haiku o tanka) abans de dissabte 19 d'octubre a les 15:00 h.


                • RE: RE: prova nipo 101
                  ninona | 10/10/2016 a les 08:36



                  Moltes gràcies a tots per la vostra participació i els vostres vots.
                  Recordem totes les aportacions i fem recompte.

                  Fora de concurs:

                    Bon dia de rautortor


                      Obre les ales,
                      contempla l’infinit,
                      vola nou dia!

                    Despertar de ninona

                    Sobre la tàpia,
                    canten els ocells
                    mentre el dia aguarden


                  Ha participat:

                    5 - Plena de vida de SinKaLip

                      Plena de vida
                      sembles de matinada
                      Paret pintada


                  Amb 2 vots:

                    7 - El mur de SinKaLip (1-0-1)

                      El mur desitja
                      un pinzell replet d'ocells
                      Sonor miratge

                    3 - Símbols d'alegria de Mena Guiga (1-1-0)

                      Grisor: t'envoles
                      amb l'aleteig de vida
                      que les aus canten.


                  Amb 3 vots:

                    6 - Despertar de panxample (1-1-1)

                    A trenc d'alba
                    estornells esvalotats,
                    dissenyen l'estol.

                    4 - Refilets de matinada de brins (1-2-0)

                    Canta un ocell...
                    entre sospirs de l'ànima
                    retrobo l'esma.



                  Amb 4 vots:

                    1 – Vida de magalo (0-1-3)

                      Vida a les ales,
                      entre becs melodiosos
                      el dia es lleva.

                    2 - Ser diferent de helenabonals (2-1-1)

                      L'instint gregari
                      priva a moltes plomes
                      d'alçar el vol.



                  I després del recompte, tenint en compte el nombre de vots i l'ordre de preferència d'aquests, tenim una guanyadora:

                  helenabonals
                  Moltes felicitats!!!!
                  Esperem la teva proposta pel nou Niporepte.
      • RE: prova
        ROSASP | 05/03/2006 a les 16:06

        Calçotada-1 (2).jpg

        • RE: RE: prova
          ROSASP | 05/03/2006 a les 16:07

          http://mail.google.com/mail/?view=att&disp=inline&attid=0.1&th=109cadf1c372370a
          • RE: RE: RE: prova
            ROSASP | 05/03/2006 a les 16:21

            http://galerias.ojodigital.com/displayimage.php?album=8&pos=0
            • RE: RE: RE: RE: prova
              ROSASP | 05/03/2006 a les 16:28

              [img]http://mail.google.com/mail/?view=att&disp=inline&attid=0.1&th=109cadf1c372370a[/img]
              • RE: RE: RE: RE: RE: prova
                ROSASP | 05/03/2006 a les 16:32

                [img]http://mail.google.com/mail/?view=att&disp=inline&attid=0.1&th=109cadf1c372370aCalçotada-1 (2).jpg
                [/img]
                • RE: RE: RE: RE: RE: RE: prova
                  ROSASP | 05/03/2006 a les 16:35

                  [img]http://mail.google.com/mail/ view=att&disp=inline&attid=0.1&th=109cadf1c372370aCalçotada-1 (2).jpg[/img]
                  • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: prova
                    ROSASP | 05/03/2006 a les 16:38

                    [img]http://mail.google.com/mail/view=att&disp
                    =inline&attid=0.1&th=109cadf1c372370aCalçotada-1 (2).jpg[/img]
                    • prova
                      ROSASP | 05/03/2006 a les 17:42

                      http://mail.google.com/mail/view=att&disp=inline&attid=0.1&th=109cadf1c372370a
                      • RE: prova
                        ROSASP | 05/03/2006 a les 17:47

                        http://mail.google.com/mail/?view=att&disp
                        =inline&attid=0.1&th=109cadf1c372370a
                        • RE: RE: prova
                          ROSASP | 05/03/2006 a les 17:53


                          http://mail.google.com/mail/?view=att&disp=attd&attid=0.1&th=109cadf1c372370a
                          • RE: RE: RE: prova
                            ROSASP | 05/03/2006 a les 17:57

                            http://mail.google.com/mail/?view=att&disp=inline&attid=0.1&th=109cadf1c372370a
                            • RE: RE: RE: RE: prova
                              ROSASP | 05/03/2006 a les 17:58

                              view=att&disp=attd&attid=0.1&th=109cadf1c372370a
                              • RE: RE: RE: RE: RE: prova
                                ROSASP | 05/03/2006 a les 18:00

                                [URL=http://imageshack.us][IMG]http://img158.imageshack.us/img158/6562/calotada121qj.jpg[/IMG][/URL]
                                • RE: RE: RE: RE: RE: RE: prova
                                  ROSASP | 05/03/2006 a les 18:01

                                  [url=http://imageshack.us][img=http://img158.imageshack.us/img158/6562/calotada121qj.jpg][/url]
        • RE: RE: prova
          ROSASP | 05/03/2006 a les 18:06

          [url=http://img158.imageshack.us/my.php?image=calotada121qj.jpg][img=http://img158.imageshack.us/img158/6562/calotada121qj.th.jpg][/url]
          • nova prova
            ROSASP | 05/03/2006 a les 18:09

            http://img158.imageshack.us/img158/6562/calotada121qj.th.jpg
            • RE: nova prova
              ROSASP | 05/03/2006 a les 18:10

              http://mail.google.com/mail/?view=att&disp=thd&attid=0.1&th=109cadf1c372370a
              • RE: RE: nova prova
                ROSASP | 05/03/2006 a les 18:26

                http://i50.photobucket.com/albums/f320/rondinaire/Calotada.jpg
                • RE: RE: RE: nova prova
                  ROSASP | 05/03/2006 a les 18:27

                  [IMG]http://i50.photobucket.com/albums/f320/rondinaire/Calotada.jpg[/IMG]
                  • RE: RE: RE: RE: nova prova
                    ROSASP | 05/03/2006 a les 18:29

                    http://photobucket.com/albums/f320/rondinaire/nova/?action=view¤t=Calotada-12.jpg
                    • RE: RE: RE: RE: RE: nova prova
                      ROSASP | 05/03/2006 a les 18:31

                      dddddddddddddddd
                      http://i50.photobucket.com/albums/f320/rondinaire/nova/Calotada-12.jpg
        • RE: RE: prova
          ninona | 12/10/2013 a les 09:16


          Fotografia:  Mònica Caba


          Roman la fulla
          en un banc asseguda
          mentre espera.
          El proper sospir d'Èol
          li durà companyia.



          Qui vindrà a acompanyar la fulla? Seieu i deixeu-vos atrapar per la tardor.

          Ja sabeu, un o dos poemes (haiku o tanka) abans de dissabte 19 d'octubre a les 15:00 h.


    • prova
      c | 25/06/2006 a les 13:17

      enllaç al repte...

      enllaç
      • nova prova
        c | 25/06/2006 a les 13:20
        • prova
          Jere Soler G | 07/05/2007 a les 14:59

          Pol Leyre: novel·lista, filòsof, i poeta català (Terrassa 1968 - Fuerteventura 2032), mai no va voler revelar la incògnita de la seva identitat, que va estar sempre envoltada d'un halo de misteri. Les seves obres expressen un humanisme a voltes utòpic, que refulgeix enmig de la grisor d'una humanitat decadent. Es caracteritza per una prosa austera, de frases curtes, i lèxic ric. A l'any 2025 va refusar el premi Nobel, el primer que mai s'ha atorgat a un escriptor català, per disconformitat amb el redactat del veredicte que el qualificava d'escriptor espanyol. Morí als quaranta-quatre anys, per causes desconegudes.
          • RE: prova
            Jere Soler G | 07/05/2007 a les 15:04

            Pol Leyre: novel·lista i filòsof català (Terrassa 1968 - Fuerteventura 2032), que mai no va voler revelar la incògnita de la seva identitat. Es caracteritza per una prosa austera, de frases curtes, i lèxic ric, mitjançant la qual exalta l'humanisme present en el dia a dia. L'any 2025 refusà el premi Nobel, per disconformitat amb el redactat del veredicte que el qualificava d'escriptor espanyol.
    • prova
      Xantalam | 19/11/2008 a les 20:43

      AIXÒ S'ANIMA, NO VOLS PARTICIPAR?


      Els bigotis

      Em miro
      en un mirall de mà
      on hi ha pintats uns bigotis,
      i procuro que les ratlles
      em vinguin damunt
      el llavi de dalt.


      Mirall

      S'empolvora
      igual els llavis
      i les celles i es fa destacar
      els ulls amb un traç perla
      i un toc damunt les parpelles.

      Joan Brossa
    • REPTE POÈTIC VISUAL 123 - L'AIRE - prova
      Xantalam | 30/03/2010 a les 00:47



      L'aire, 1939. Kroller-Muller Museum, Otterlo, Netherlands.

      Li dedico aquest repte a un artista a qui admiro, a qui he descobert recentment i que és un autèntic desconegut en el nostre país, del qual ell se'n sentia part.

      Aristides Maillol va néixer a Banyuls de la Marenda i va morir-hi. És considerat arreu un artista català de l'Estat Francès (per als francesos, un artista francès de la regió del Roussillon). El seu pare anava amb un matxo al mercat a Figueres fins que l'arribada del tren a Perpinyà féu que la família mirés més cap al nord: Perpinyà i París. De llavors ençà, la relació d'aquest escultor i pintor amb les terres gironines ha estat nul·la. Josep Pla, fascinat per la geografia de la Catalunya Nord i la Mediterrània que veié néixer i morir l'escultor, impressionat per la grandeur de la França que entronitzà Aristides, i enamorat de l'ordre inherent al noucentisme que les obres de l'artista banyulenc transmeten, li dedicà un Homenot de 40 pàgines. Ni la revista de Girona, en cap de les dues etapes (1876-1895, 1955-2010), ni la premsa local gironina se'n fan cap mena de ressò fins al cinquantenari de la seva mort. Maria Lluïsa Borràs, crítica d'art d'aquest Diari, recentment i dissortadament desapareguda, n'escrigué un llibre de referència l'any 1979.
      Jordi Vilamitjana. Emporda.info

      Aristides Maillol, wikipedia
      Arístides Maillol: Un capvespre a la Mediterrània

      BASES:

      Tenint en compte que és una setmana de mig vacances, i que estaré uns dies fora, deixo temps addicionals: fins dimecres 7 d'abril a les 21h.

      Poesia o prosa poètica, una obra per autor, sense límits d'extensió (no us passeu, tampoc!)

      Participeu, relataires, no perdeu cap oportunitat per imaginar que ho podeu fer, podeu fer del no-res poesia, hi ha quelcom més màgic?

      Xantalam

  • A mi també!
    pèrdix | 28/01/2005 a les 10:30

    Felicitats Ilargi..i als altres.
    Quina emoció!
    • Felicitats
      pseudo | 28/01/2005 a les 12:41

      Doncs això!! enhorabona Ilargi, perdix i tots els seleccionats!!!
      I sempre endavant!!
  • I a mi, i a mi!
    Biel Martí | 28/01/2005 a les 13:58

    A mi també m'han seleccionat pel llibre! Gràcies a tots! I felicitats a la resta.

    Biel Martí.
    • RE: I a mi, i a mi! i a miiiiiiiii
      Conxa Forteza | 28/01/2005 a les 14:55

      encara no em puc avenir, però també m'han seleccionat, estic amb la boca badada .... felicitats a tots ...
      • i jo!
        elisheba | 28/01/2005 a les 15:38

        ostres..! estic en estat de xoc..! a mi també!! Felicitats a tots!!
    • RE: I a mi, i a mi!
      Xavier Valeri | 28/01/2005 a les 19:41

      Biel,

      quin relat t'han escollit ? A mi el que tu em vares comentar com el millor "la bruixa bona"
      • ostres ostres!
        ximxim | 28/01/2005 a les 20:36

        A mi també m'han seleccionat!! no m'ho podia creure... quina alegria! Felicitats als que també us han seleccionat, estic molt contenta de compartir aquest projecte amb vosaltres!
        Gràcies RC, gràcies La Quàdriga!
        • prova
          Màndalf | 02/01/2006 a les 02:55

          els atzars de l'existència. Això és el que he après. Ja sé que sóc una mica curt, però és el que hi ha. I ja no volia dir res més, tant sols que t'estimo i prou.

          [comenta i valora] [destrossa] [adula] [aplaudeix] [bota]

          Comentaris [afegir comentari]


          ***
          Elcomentari / 01-01-06 / Valoració: 11
          [marcar com a superlatiu]
          Nanu! Què passa! A veure si ens rentem més sovint
          • RE: prova
            Màndalf | 02/01/2006 a les 02:57

            que hi ha. I ja no volia dir res més, tant sols que t'estimo i prou.

            [comenta i valora] [destrossa] [adula] [aplaudeix] [bota]

            Comentaris [afegir comentari]


            ***
            Elcomentari / 01-01-06 / Valoració: 11
            [marcar com a superlatiu]
            Nanu! Què passa! A veure s
            • RE: RE: prova link
              ninona | 08/04/2006 a les 21:50

              http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_tema&rp_tema_id=281829
            • RE: RE: prova
              Màndalf | 01/05/2006 a les 19:58

              Photobucket - Video and Image Hosting
              • ?x·?p?h/2? ?
                jordi domènech i arnau | 12/05/2006 a les 19:28

                ?x·?p?h/2? ?
                • prova
                  ninona | 31/05/2006 a les 13:40

                  Aquelles paraules se m'han quedat gravades. No hauria tornat a pensar sinó fos perquè, contra tot raonament, van resultar profètiques. El meu horòscop deia:
                  "Avui decidiràs fer un cop de cap
                  que et permetrà viure una gran plenitud interior".

                  Ja!
                  La plenitud interior no l'he trobat, però el cop de cap m'ha costat 30 punts i lluir un turbant blanc durant més d'un mes.

                  Reptaires del món mundial, pengeu el vostre cop de cap abans del DIJOUS 01 de JUNY a les 15:00 hores (sí, sí, el dijous).

                  El veredicte, si es pot, abans de les 10 de la nit.

                  • RE: prova
                    ninona | 15/06/2006 a les 11:56

                    Avança ineludiblement.
                    El seu triomf és indefugible.
                    No hi ha res a fer.

                    Va guanyant terreny, inexorable.
                    Retalla distàncies, immutable.

                    Com un rèptil -vil i mesquí-
                    s'apodera de mi.
                    Com un cuc,
                    em corca per dins.

                    Progressa lentament,
                    sense treva ni descans.
                    Em rosega les entranyes,
                    em devora els sentits,
                    em trepana els nervis,
                    ... m'invalida.

                    Socors! Ajudeu-me!
                    On sou?
                    Silenci.

                    Les cames rígides,
                    ja no tinc peus.
                    Braços i mans innerts.
                    El cor batega accelerat.
                    El coll, tens,
                    barra el pas de l'aire.
                    Els pulmons no funcionen.
                    No puc respirar!

                    Voldria plantar-li cara,
                    però no puc.
                    Dilapido les meves opcions
                    garratibat de pànic
                    davant el perill imminent.
                    Però el perill ...
                    sóc jo mateix.
                    Tinc tanta por ...

                    Socors! Ajudeu-me!
                    On sou?
                    Silenci.

                    Fa tanta por, la por.

                    • RE: RE: prova
                      ninona | 15/06/2006 a les 11:59

                      Però el perill ...
                      sóc jo mateix.
                      Tinc tanta por ...

                      Socors! Ajudeu-me!
                      O
                      n sou?
                      S
                      ilenci.

                      • RE: RE: RE: prova
                        ninona | 15/06/2006 a les 12:03

                        Però el perill ...sóc jo mateix.Tinc tanta por ...

                        Socors! Ajudeu-me!
                        O
                        n sou?
                        S
                        ilenci.


                        • RE: RE: RE: RE: prova
                          ninona | 15/06/2006 a les 12:27



                          Avança ineludiblement.

                          El seu triomf és indefugible.

                          No hi ha res a fer.

                           

                          Va guanyant terreny, inexorable.

                          Retalla distàncies, immutable.

                           

                          Com un rèptil
                          –vil i mesquí–

                          s’apodera de mi.

                          Com un cuc,

                          em corca per dins.

                           

                          Progressa lentament,

                          sense treva ni descans.

                          Em rosega les entranyes,

                          em devora els sentits,

                          em trepana els nervis,

                          ... m’invalida.

                           

                          Socors!  Ajudeu-me!

                          On sou?

                          Silenci.

                           

                          Voldria plantar-li cara,

                          però no puc.

                          Dilapido les meves
                          opcions

                          garratibat de pànic

                          davant el perill imminent.

                          Però el perill ...

                                      sóc
                          jo mateix.

                          Tinc tanta por ...

                           

                          Les cames rígides,

                                      ja
                          no tinc peus.

                          Braços i mans innerts.

                          El cor batega accelerat.

                          El coll, tens,

                          barra el pas de l’aire.

                          Els pulmons no funcionen.

                                      No
                          puc respirar!

                           

                          Socors!  Ajudeu-me!

                          On sou?

                          Silenci.

                           

                          Fa tanta por, la por.
                          • RE: RE: RE: RE: RE: prova
                            ninona | 15/06/2006 a les 12:31

                            Però el perill ...
                            sóc jo mateix.
                            Tinc tanta por ...

                            S ocors! Ajudeu-me!
                            O n sou?
                            S ilenci.

                            • RE: RE: RE: RE: RE: RE: prova
                              ninona | 15/06/2006 a les 12:34

                              Però el perill ...
                                    sóc jo mateix.
                              Tinc tanta por ...

                              S ocors! Ajudeu-me!
                              O n sou?
                              S ilenci.

                              • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: prova
                                ninona | 15/06/2006 a les 12:38

                                Però el perill ...
                                                    sóc jo mateix.
                                Tinc tanta por ...

                                S ocors! Ajudeu-me!
                                O n sou?
                                S ilenci.

                                • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: prova
                                  ninona | 07/09/2006 a les 19:27




                                  Lliberia El retall


                                  Us convida a la presentació del llibre pepito




                                  • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: prova
                                    ninona | 07/09/2006 a les 19:47



                                    nowrap>
                                    llibreria el retall Bolígraf, 12 baixos
                                    6406 Pobla d'escriptors


                                    Us convidem a la presentació del llibre
                                    La fotografia retrobada
                                    a càrrec del seu autor.

                                    L'acte serà el proper dimarts 20 de setembre a les 20 hores als nostres locals.




                                    • prova
                                      ninona | 07/09/2006 a les 19:55





                                      llibreria el retall Bolígraf, 12 baixos
                                      6406 Pobla d'escriptors




                                      Us convidem a la presentació del llibre
                                      La fotografia retrobada
                                      a càrrec del seu autor.

                                      L'acte serà el proper dimarts 20 de setembre a les 20 hores als nostres locals.





                                      • RE: prova
                                        ninona | 07/09/2006 a les 19:58




                                        llibreria el retall Bolígraf, 12 baixos
                                        6406 Pobla d'escriptors




                                        Us convidem a la presentació del llibre
                                        La fotografia retrobada
                                        a càrrec del seu autor.

                                        L'acte serà el proper dimarts 20 de setembre a les 20 hores als nostres locals.





                                        • RE: RE: prova
                                          ninona | 07/09/2006 a les 20:00




                                          llibreria el retall Bolígraf, 12 baixos
                                          6406 Pobla d'escriptors




                                          Us convidem a la presentació del llibre
                                          La fotografia retrobada
                                          a càrrec del seu autor.

                                          L'acte serà el proper dimarts 20 de setembre a les 20 hores als nostres locals.





                                        • RE: RE: prova
                                          ninona | 07/09/2006 a les 20:02




                                          llibreria el retall Bolígraf, 12 baixos
                                          6406 Pobla d'escriptors




                                          Us convidem a la presentació del llibre
                                          La fotografia retrobada
                                          a càrrec del seu autor.

                                          L'acte serà el proper dimarts 20 de setembre a les 20 hores als nostres locals.





                                          • RE: RE: RE: prova
                                            ninona | 07/09/2006 a les 20:04




                                            llibreria el retall Bolígraf, 12
                                            6406 Ciutat



                                            Us convidem a la presentació del llibre
                                            La fotografia retrobada
                                            a càrrec del seu autor.

                                            L'acte serà el proper dimarts 20 de setembre a les 20 hores als nostres locals.





                                            • RE: RE: RE: RE: prova
                                              ninona | 13/09/2006 a les 08:45

                                              A ixò és una prova
                                              de quelcom que voldrà ser
                                              un poema petit i seré


                                              S i la prova sortís bé,
                                              ja sabria com fer
                                              lletra capital al començament.
                                              • RE: RE: RE: RE: RE: prova
                                                ninona | 24/10/2006 a les 16:05


                                                Texto de prueba 12345 con tipos alternativos


                                                • RE: RE: RE: RE: RE: RE: prova
                                                  ninona | 24/10/2006 a les 16:07


                                                  Texto de prueba 12345 con tipos alternativos


                                                • RE: RE: RE: RE: RE: RE: prova
                                                  ninona | 24/10/2006 a les 16:10


                                                  Texto de prueba 12345 con tipos alternativos


  • RE: Notícies sobre el llibre recull
    ninona | 03/04/2007 a les 17:16
    • prova de lletres de coloraines
      ninona | 02/05/2007 a les 14:41

      prova de coloraines i altres estils
      [b]negreta[/b]
      [i]cursiva[/i]
      [u]subratllat[/u]
      [color=yellow]groc[/color]
      [color=green]verd[/color]
      [color=red]vermell[/color]
      [color=blue]blau[/color]
      [color=violet]lila[/color]
      [color=indigo]indigo[/color]
      [size=18]lletra gran[/size]
      [size=9]lletra petita[/size]
      [list]començo la llista
      segueixo la llista
      acabo la llista[/list]

      prova de coloraines i altres estils
      negreta
      cursiva
      subratllat
      groc
      verd
      vermell
      blau
      lila
      indigo
      lletra gran
      lletra petita
      començo la llista
      segueixo la llista
      acabo la llista

      • RE: prova de lletres de coloraines
        ninona | 02/05/2007 a les 14:44

        prova de font coloraines i altres estils
        [b]negreta[/b]
        [i]cursiva[/i]
        [u]subratllat[/u]
        [font color=yellow]groc[/font]
        [font color=green]verd[/font]
        [font color=red]vermell[/font]
        [font color=blue]blau[/font]
        [font color=violet]lila[/font]
        [font color=indigo]indigo[/font]
        [font size=18]lletra gran[/font]
        [font size=9]lletra petita[/font]
        [list]començo la llista
        segueixo la llista
        acabo la llista[/list]

        prova de font coloraines i altres estils
        negreta
        cursiva
        subratllat
        groc
        verd
        vermell
        blau
        lila
        indigo
        lletra gran
        lletra petita
        començo la llista
        segueixo la llista
        acabo la llista

        • RE: RE: prova de tamanys de lletres
          ninona | 02/05/2007 a les 14:49

          Proves amb [font size].....[/font]
          size 1 després del /font
          Línia següent
          size 2 després del /font
          Línia següent
          size 3 després del /font
          Línia següent
          size 4 després del /font
          Línia següent
          size 5 després del /font
          Línia següent
          size 6 després del /font
          Línia següent
          size 7 després del /font
          Línia següent
          size -1 després del /font
          Línia següent
          size -2 després del /font
          Línia següent
          size -3 després del /font
          Línia següent
          size -4 després del /font
          Línia següent
          size -5 després del /font
          Línia següent
          size -6 després del /font
          Línia següent
          size -7 després del /font
          Línia següent

  • prova enllaços
    deòmises | 15/03/2008 a les 17:09

    Què feu aquest cap de setmana? Us deixo entreteniments per si voleu crear literatura enmig de l'avorriment (espero que en Sergi, en Bruixot i en Salgado no es molestin pels enllaços creats amb els seus reptes...):
    Voleu crear sobre una cançó? Clickeu per al Melorepte4
    Voleu escriure un relat sobre el que us vingui de gust? Clickeu per al Repte Clàssic 313
    Voleu ser breus sobre l'absència de religions? Clickeu per al Nanorepte 45
    Voleu versificar un quadre genial? Clickeu per al Repte Poètic Visual 28

    Bon cap de setmana per a tothom i totadona. d.
    • RE: prova enllaços
      Salgado | 07/04/2008 a les 01:55

      i
      d
      a
      v
      a
      l
      l
      o

      f
      i
      n
      s

      a
      l

      final del laberint que sóc

      i

      tRRRRRRRRRRRRRonTOllO teRRRRRRiblement
      i l'espasme és tan gran que

      c
      a
      i
      c

      d
      e

      n
      o
      u

      f
      e
      n
      t

      z g z g e
      i a a u s.

      DEMENTpresentRODOLOiM'AIXECO.

      ssssssssssshhhhhhhhttttttttttttt
      MUTS I A LA GÀBIA!

      deixamdabellesobreresmentrestantlalíniaqueseparalademènciadelaraóésmassafina.

      paral·lelament, el mal no acaba

      • RE: RE: prova enllaços
        Salgado | 07/04/2008 a les 01:59

        i
        d
        a
        v
        a
        l
        l
        o

        f
        i
        n
        s

        a
        l

        final del laberint que sóc

        i

        tRRRRRRRRRRRRRonTOllO teRRRRRRiblement
        i l'espasme és tan gran que

        c
        a
        i
        c

        d
        e

        n
        o
        u

        f
        e
        n
        t

        z g z g e
        i a a u s.

        DEMENTpresentRODOLOiM'AIXECO.

        ssssssssssshhhhhhhhttttttttttttt
        MUTS I A LA GÀBIA!

        deixamdabellesobreresmentrestantlalíniaqueseparalademènciadelaraóésmassafina.

        paral·lelament, el mal no acaba

        • RE: RE: RE: prova enllaços
          Salgado | 07/04/2008 a les 02:57

          i

          d
          a
          v
          a
          l
          l
          o

          f
          i
          n
          s

          a
          l

          final del laberint que sóc

          i

          tRRRRRRRRRRRRRonTOllO teRRRRRRiblement
          i l'espasme és tan gran que

          c
          a
          i
          c

          d
          e

          n
          o
          u

          f
          e
          n
          t

          i a a u s.
          z g z g e

          DEMENTpresentRODOLOiM'AIXECO.

          ssssssssssshhhhhhhhttttttttttttt
          MUTS I A LA GÀBIA!

          deixamdabellesobreresmentrestantlalíniaqueseparalademènciadelaraóésmassafina.

          paral·lelament, el mal no acaba.

          i segueixo preguntant-me: quins escrits engendraran els meus dits
          Futur


          • melo9
            deòmises | 17/04/2008 a les 03:11

            Sorra per a deixar de somniar
            I tenir-te al meu davant, zíngara,
            Per a saber quant pesa la llunyania
            Si els teus llavis no acaronen la por,
            Si els teus dits no besen l'absència,

            I reneixo en els teus moviments de vent,
            En els teus malucs fets d'argila tendra,
            I la penyora de l'estrèpit m'habita
            Quan l'escalfor abandona la meva pell,
            Quan la paraula no ressona en la teva gola,

            I et sé absència que besa els meus dits,
            Por que acarona els meus llavis
            Mentre la llunyania pesa en la coneixença,
            Gitana, al teu davant m'agenollo i em tens
            Mentre somnio que em deixes entre la sorra.

            ******************************
            Sorra per a deixar de somniar
            I tenir-te al meu davant, zíngara,
            Per a saber quant pesa la llunyania
            Si els teus llavis no acaronen la por,
            Si els teus dits no besen l'absència,

            I reneixo en els teus moviments de vent,
            En els teus malucs fets d'argila tendra,
            I la penyora de l'estrèpit m'habita
            Quan l'escalfor abandona la meva pell,
            Quan la paraula no ressona en la teva gola,

            I et sé absència que besa els meus dits,
            Por que acarona els meus llavis
            Mentre la llunyania pesa en la coneixença,
            Gitana, al teu davant m'agenollo i em tens
            Mentre somnio que em deixes entre la sorra.


            • RE: melo9
              deòmises | 17/04/2008 a les 03:30

              Cansat de vagar a través de les dunes de la solitud, m'he aturat i he dit:

              Sorra per a deixar de somniar
              I tenir-te al meu davant, zíngara,
              Per a saber quant pesa la llunyania
              Si els teus llavis no acaronen la por,
              Si els teus dits no besen l'absència,

              I reneixo en els teus moviments de vent,
              En els teus malucs fets d'argila tendra,
              I la penyora de l'estrèpit m'habita
              Quan l'escalfor abandona la meva pell,
              Quan la paraula no ressona en la teva gola,

              I et sé absència que besa els meus dits,
              Por que acarona els meus llavis
              Mentre la llunyania pesa en la coneixença,
              Gitana, al teu davant m'agenollo i em tens
              Mentre somnio que em deixes enmig de la sorra.

              I, entre llàgrimes amargues, he callat i he reprès el meu camí de recerca vana...


              • RE: RE: melo9
                Tere SM | 29/05/2008 a les 19:13

                1...



                2...



                • RE: RE: RE: melo9
                  Tere SM | 29/05/2008 a les 19:20


                  • RPV52
                    deòmises | 17/09/2008 a les 00:28

                    ERSTE BRUCHSTÜCK ("Alge innerhalb deiner, Bauch des Meeres")
                    Primer fragment ("Alga dins teu, ventre de mar")

                    Alga dins teu, ventre de mar,
                    I creixo calladament
                    Dia a dia per desitjar la nit,
                    Sentir, saber, estimar.
                    Un cop més, al teu costat,
                    Navegant a favor dels corrents.


                    ZWEITE BRUCHSTÜCK ("Du, Alge und Leben")

                    Tu, alga i vida,
                    Fotosintetitza els orígens
                    De la mar dins teu,
                    I descansa'm
                    En el bressol de l'onada,
                    On la sorra edifica
                    Els palaus del somni
                    Primigeni.



                    • RE: RPV52
                      deòmises | 17/09/2008 a les 00:31

                      ERSTE BRUCHSTÜCK ("Alge innerhalb deiner, Bauch des Meeres")
                      Primer fragment ("Alga dins teu, ventre de mar")

                      Alga dins teu, ventre de mar,
                      I creixo calladament
                      Dia a dia per desitjar la nit,
                      Sentir, saber, estimar.
                      Un cop més, al teu costat,
                      Navegant a favor dels corrents.


                      ZWEITE BRUCHSTÜCK ("Du, Alge und Leben")

                      Tu, alga i vida,
                      Fotosintetitza els orígens
                      De la mar dins teu,
                      I descansa'm
                      En el bressol de l'onada,
                      On la sorra edifica
                      Els palaus del somni
                      Primigeni.

                      • RE: RE: RPV52
                        deòmises | 17/09/2008 a les 00:57

                        ERSTE BRUCHSTÜCK ("Alge innerhalb deiner, Bauch des Meeres")
                        Primer fragment ("Alga dins teu, ventre de mar")
                        Alga dins teu, ventre de mar,
                        I creixo calladament
                        Dia a dia per desitjar la nit,
                        Sentir, saber, estimar.
                        Un cop més, al teu costat,
                        Navegant a favor dels corrents.


                        • RE: RE: RE: RPV52
                          deòmises | 17/09/2008 a les 01:15

                          ERSTE BRUCHSTÜCK ("Alge innerhalb deiner, Bauch des Meeres")
                          Primer fragment ("Alga dins teu, ventre de mar")
                          Alga dins teu, ventre de mar,
                          I creixo calladament
                          Dia a dia per desitjar la nit,
                          Sentir, saber, estimar.
                          Un cop més, al teu costat,
                          Navegant a favor dels corrents.

                          ZWEITE BRUCHSTÜCK ("Du, Alge und Leben")
                          Segon fragment ("Tu, alga i vida")
                          Tu, alga i vida,
                          Fotosintetitza els orígens
                          De la mar dins teu,
                          I descansa'm
                          En el bressol de l'onada,
                          On la sorra edifica
                          Els palaus del somni
                          Primigeni.


                          DRITTE BRUCHSTÜCK ("Ruhe wenn du träumst")
                          Tercer fragment ("Silenci si somnies")
                          Silenci si somnies
                          En solcar, sense sollar-la,
                          La superfície sencera
                          De la pell de l'aigua.
                          Mot que mor
                          En masegar-te els llavis,
                          Aliment per a l'alga
                          De l'eternitat.

                          • RE: RE: RE: RE: RPV52
                            deòmises | 17/09/2008 a les 01:18

                            ERSTE BRUCHSTÜCK ("Alge innerhalb deiner, Bauch des Meeres")
                            Primer fragment ("Alga dins teu, ventre de mar")
                            Alga dins teu, ventre de mar,
                            I creixo calladament
                            Dia a dia per desitjar la nit,
                            Sentir, saber, estimar.
                            Un cop més, al teu costat,
                            Navegant a favor dels corrents.

                            ZWEITE BRUCHSTÜCK ("Du, Alge und Leben")
                            Segon fragment ("Tu, alga i vida")
                            Tu, alga i vida,
                            Fotosintetitza els orígens
                            De la mar dins teu,
                            I descansa'm
                            En el bressol de l'onada,
                            On la sorra edifica
                            Els palaus del somni
                            Primigeni.


                            DRITTE BRUCHSTÜCK ("Ruhe wenn du träumst")
                            Tercer fragment ("Silenci si somnies")
                            Silenci si somnies
                            En solcar, sense sollar-la,
                            La superfície sencera
                            De la pell de l'aigua.
                            Mot que mor
                            En masegar-te els llavis,
                            Aliment per a l'alga
                            De l'eternitat.

                            • RE: RE: RE: RE: RE: RPV52
                              deòmises | 17/09/2008 a les 01:22

                              ERSTE BRUCHSTÜCK ("Alge innerhalb deiner, Bauch des Meeres")
                              Primer fragment ("Alga dins teu, ventre de mar")
                              Alga dins teu, ventre de mar,
                              I creixo calladament
                              Dia a dia per desitjar la nit,
                              Sentir, saber, estimar.
                              Un cop més, al teu costat,
                              Navegant a favor dels corrents.

                              ZWEITE BRUCHSTÜCK ("Du, Alge und Leben")
                              Segon fragment ("Tu, alga i vida")
                              Tu, alga i vida,
                              Fotosintetitza els orígens
                              De la mar dins teu,
                              I descansa'm
                              En el bressol de l'onada,
                              On la sorra edifica
                              Els palaus del somni
                              Primigeni.

                              DRITTE BRUCHSTÜCK ("Ruhe wenn du träumst")
                              Tercer fragment ("Silenci si somnies")
                              Silenci si somnies
                              En solcar, sense sollar-la,
                              La superfície sencera
                              De la pell de l'aigua.
                              Mot que mor
                              En masegar-te els llavis,
                              Aliment per a l'alga
                              De l'eternitat.

                              • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RPV52
                                deòmises | 17/09/2008 a les 01:47

                                ERSTE BRUCHSTÜCK ("Alge innerhalb deiner, Bauch des Meeres")
                                Primer fragment ("Alga dins teu, ventre de mar")
                                Alga dins teu, ventre de mar,
                                I creixo calladament
                                Dia a dia per desitjar la nit,
                                Sentir, saber, estimar.
                                Un cop més, al teu costat,
                                Navegant a favor dels corrents.
                                ZWEITE BRUCHSTÜCK ("Du, Alge und Leben")
                                Segon fragment ("Tu, alga i vida")
                                Tu, alga i vida,
                                Fotosintetitza els orígens
                                De la mar dins teu,
                                I descansa'm
                                En el bressol de l'onada,
                                On la sorra edifica
                                Els palaus del somni
                                Primigeni.
                                DRITTE BRUCHSTÜCK ("Ruhe wenn du träumst")
                                Tercer fragment ("Silenci si somnies")
                                Silenci si somnies
                                En solcar, sense sollar-la,
                                La superfície sencera
                                De la pell de l'aigua.
                                Mot que mor
                                En masegar-te els llavis,
                                Aliment per a l'alga
                                De l'eternitat.
                                VIERTE BRUCHSTÜCK ("Der Liebe für die Natur")
                                Quart fragment ("L'amor per la Natura")
                                L'amor per la Natura.
                                Només això em mou.
                                Per plasmar tota la bellesa
                                Del món en el paper,
                                Làmines que obtenen la vida
                                I el batec del cor que els manca
                                Abans de dibuixar-hi.
                                FÜNFTE BRUCHSTÜCK ("...ewigen den Glanz")
                                Cinquè fragment ("...petuar l'esplendor")
                                ...rpetuar l'esplendor
                                Efímera del món,
                                Botànica en ple moviment
                                Quan és estàtic el dibuix.
                                I sorgeix la força
                                Del magma absorbit
                                Per la terra
                                I per la planta.
                                SECHSTE BRUCHSTÜCK ("Du, Brust und Weinen")
                                Sisè fragment ("Tu, sina i plor")
                                Tu, sina i plor,
                                Vegetació. Aquarel·la
                                D'anys d'evolució
                                Amb memòria perenne.
                                Fruita de polpa odorant.
                                Resquícia de tot
                                L'oxigen respirat.
                                Mineral i desgast etern.
                                SIEBTE BRUCHSTÜCK ("Wieviel Jahrhunderte du bewachst...?)
                                Setè fragment ("Quants segles guardes---?")
                                Quants segles guardes
                                En una gota de saba?
                                Quants mil·lennis hi ha
                                En el lleu moviment
                                Que vinclo a la rigidesa
                                Inerta de la tinta?
                                Acon...ueixo parlar
                                Mentre et visc?
                                ACHTE BRUCHSTÜCK ("Die vielgestaltig Einfachheit des Natur")
                                Vuitè fragment ("M'emociona la simplicitat")
                                M'emociona la simplicitat
                                Complexa de la Natura
                                Que amb dèdals lignis
                                Sap construir la bellesa
                                En l'alga, en la flor,
                                En l'arrel que instiga
                                La terra a donar nous fruits.
                                NEUNTE BRUCHSTÜCK ("Parad...isch Ort")
                                Novè fragment (Parad...íac paratge")
                                Parad...íac paratge,
                                On la falguera i l'alga
                                Troben les semblances
                                Que les agermanen,
                                On descobreixo l'amor
                                Veritable ...p a la Natura.
                                I sóc feliç i em...satisfet


                                Aquests fragments manuscrits van ser trobats a l'anvers de la làmina núm. 24. La investigació de l'escriptura ha conclòs que van ser escrits pel propi

                                • Els secrets de la làmina 24
                                  deòmises | 17/09/2008 a les 02:17

                                  ERSTE BRUCHSTÜCK ("Alge innerhalb deiner, Bauch des Meeres")
                                  Primer fragment ("Alga dins teu, ventre de mar")
                                  Alga dins teu, ventre de mar,
                                  I creixo calladament
                                  Dia a dia per desitjar la nit,
                                  Sentir, saber, estimar.
                                  Un cop més, al teu costat,
                                  Navegant a favor dels corrents.
                                  ZWEITE BRUCHSTÜCK ("Du, Alge und Leben")
                                  Segon fragment ("Tu, alga i vida")
                                  Tu, alga i vida,
                                  Fotosintetitza els orígens
                                  De la mar dins teu,
                                  I descansa'm
                                  En el bressol de l'onada,
                                  On la sorra edifica
                                  Els palaus del somni
                                  Primigeni.
                                  DRITTE BRUCHSTÜCK ("Ruhe wenn du träumst")
                                  Tercer fragment ("Silenci si somnies")
                                  Silenci si somnies
                                  En solcar, sense sollar-la,
                                  La superfície sencera
                                  De la pell de l'aigua.
                                  Mot que mor
                                  En masegar-te els llavis,
                                  Aliment per a l'alga
                                  De l'eternitat.
                                  VIERTE BRUCHSTÜCK ("Der Liebe für die Natur")
                                  Quart fragment ("L'amor per la Natura")
                                  L'amor per la Natura.
                                  Només això em mou.
                                  Per plasmar tota la bellesa
                                  Del món en el paper,
                                  Làmines que obtenen la vida
                                  I el batec del cor que els manca
                                  Abans de dibuixar-hi.
                                  FÜNFTE BRUCHSTÜCK ("...ewigen den Glanz")
                                  Cinquè fragment ("...rpetuar l'esplendor")
                                  ...rpetuar l'esplendor
                                  Efímera del món,
                                  Botànica en ple moviment
                                  Quan és estàtic el dibuix.
                                  I sorgeix la força
                                  Del magma absorbit
                                  Per la terra
                                  I per la planta.
                                  SECHSTE BRUCHSTÜCK ("Du, Brust und Weinen")
                                  Sisè fragment ("Tu, sina i plor")
                                  Tu, sina i plor,
                                  Vegetació. Aquarel·la
                                  D'anys d'evolució
                                  Amb memòria perenne.
                                  Fruita de polpa odorant.
                                  Resquícia de tot
                                  L'oxigen respirat.
                                  Mineral i desgast etern.
                                  SIEBTE BRUCHSTÜCK ("Wieviel Jahrhunderte du bewachst...?)
                                  Setè fragment ("Quants segles guardes...?")
                                  Quants segles guardes
                                  En una gota de saba?
                                  Quants mil·lennis hi ha
                                  En el lleu moviment
                                  Que vinclo a la rigidesa
                                  Inerta de la tinta?
                                  Acon...ueixo parlar
                                  Mentre et visc?
                                  ACHTE BRUCHSTÜCK ("Die vielgestaltig Einfachheit des Natur")
                                  Vuitè fragment ("M'emociona la simplicitat")
                                  M'emociona la simplicitat
                                  Complexa de la Natura
                                  Que amb dèdals lignis
                                  Sap construir la bellesa
                                  En l'alga, en la flor,
                                  En l'arrel que instiga
                                  La terra a donar nous fruits.
                                  NEUNTE BRUCHSTÜCK ("Parad...isch Ort")
                                  Novè fragment (Parad...íac paratge")
                                  Parad...íac paratge,
                                  On la falguera i l'alga
                                  Troben les semblances
                                  Que les agermanen,
                                  On descobreixo l'amor
                                  Veritable ...p a la Natura.
                                  I sóc feliç i em...satisfet


                                  Aquests fragments manuscrits van ser trobats a l'anvers de la làmina núm. 24, anomenada Desmidiea-Bierdinge. Malgrat el desgast de certes parts del full, la investigació de l'escriptura ha conclòs que Ernst Haeckel va poder compondre aquests fragments durant la realització de l'esmentada làmina (circa 1900). Tot i no conèixer-se-li cap més mostra poètica, els fragments indiquen que Haeckel podia tenir en ment un projecte literari al voltant de la Botànica, a banda de les làmines del seu Kunstformen der Natur
                                  (1899-1904). Els hereus de la seva obra ignoraven l'existència d'aquests fragments.


                                  ÒSCAR HERNÁNDEZ
                                  BARCELONA (EFE)

                                  • RE: Els secrets de la làmina 24
                                    deòmises | 17/09/2008 a les 02:22

                                    ERSTE BRUCHSTÜCK ("Alge innerhalb deiner, Bauch des Meeres")
                                    Primer fragment ("Alga dins teu, ventre de mar")
                                    Alga dins teu, ventre de mar,
                                    I creixo calladament
                                    Dia a dia per desitjar la nit,
                                    Sentir, saber, estimar.
                                    Un cop més, al teu costat,
                                    Navegant a favor dels corrents.
                                    ZWEITE BRUCHSTÜCK ("Du, Alge und Leben")
                                    Segon fragment ("Tu, alga i vida")
                                    Tu, alga i vida,
                                    Fotosintetitza els orígens
                                    De la mar dins teu,
                                    I descansa'm
                                    En el bressol de l'onada,
                                    On la sorra edifica
                                    Els palaus del somni
                                    Primigeni.
                                    DRITTE BRUCHSTÜCK ("Ruhe wenn du träumst")
                                    Tercer fragment ("Silenci si somnies")
                                    Silenci si somnies
                                    En solcar, sense sollar-la,
                                    La superfície sencera
                                    De la pell de l'aigua.
                                    Mot que mor
                                    En masegar-te els llavis,
                                    Aliment per a l'alga
                                    De l'eternitat.
                                    VIERTE BRUCHSTÜCK ("Der Liebe für die Natur")
                                    Quart fragment ("L'amor per la Natura")
                                    L'amor per la Natura.
                                    Només això em mou.
                                    Per plasmar tota la bellesa
                                    Del món en el paper,
                                    Làmines que obtenen la vida
                                    I el batec del cor que els manca
                                    Abans de dibuixar-hi.
                                    FÜNFTE BRUCHSTÜCK ("...ewigen den Glanz")
                                    Cinquè fragment ("...rpetuar l'esplendor")
                                    ...rpetuar l'esplendor
                                    Efímera del món,
                                    Botànica en ple moviment
                                    Quan és estàtic el dibuix.
                                    I sorgeix la força
                                    Del magma absorbit
                                    Per la terra
                                    I per la planta.
                                    SECHSTE BRUCHSTÜCK ("Du, Brust und Weinen")
                                    Sisè fragment ("Tu, sina i plor")
                                    Tu, sina i plor,
                                    Vegetació. Aquarel·la
                                    D'anys d'evolució
                                    Amb memòria perenne.
                                    Fruita de polpa odorant.
                                    Resquícia de tot
                                    L'oxigen respirat.
                                    Mineral i desgast etern.
                                    SIEBTE BRUCHSTÜCK ("Wieviel Jahrhunderte du bewachst...?)
                                    Setè fragment ("Quants segles guardes...?")
                                    Quants segles guardes
                                    En una gota de saba?
                                    Quants mil·lennis hi ha
                                    En el lleu moviment
                                    Que vinclo a la rigidesa
                                    Inerta de la tinta?
                                    Acon...ueixo parlar
                                    Mentre et visc?
                                    ACHTE BRUCHSTÜCK ("Die vielgestaltig Einfachheit des Natur")
                                    Vuitè fragment ("M'emociona la simplicitat")
                                    M'emociona la simplicitat
                                    Complexa de la Natura
                                    Que amb dèdals lignis
                                    Sap construir la bellesa
                                    En l'alga, en la flor,
                                    En l'arrel que instiga
                                    La terra a donar nous fruits.
                                    NEUNTE BRUCHSTÜCK ("Parad...isch Ort")
                                    Novè fragment (Parad...íac paratge")
                                    Parad...íac paratge,
                                    On la falguera i l'alga
                                    Troben les semblances
                                    Que les agermanen,
                                    On descobreixo l'amor
                                    Veritable ...p a la Natura.
                                    I sóc feliç i em...satisfet


                                    Aquests fragments manuscrits van ser trobats a l'anvers de la làmina núm. 24, anomenada Desmidiea-Bierdinge. Malgrat el desgast de certes parts del full, la investigació de l'escriptura ha conclòs que Ernst Haeckel va poder compondre aquests fragments durant la realització de l'esmentada làmina (circa 1900). Tot i no conèixer-se-li cap més mostra poètica, els fragments indiquen que Haeckel podia tenir en ment un projecte literari al voltant de la Botànica, a banda de les làmines del seu Kunstformen der Natur
                                    (1899-1904). Els hereus de la seva obra ignoraven l'existència d'aquests fragments.
                                    • RE: RE: Els secrets de la làmina 24
                                      deòmises | 17/09/2008 a les 02:27

                                      ERSTE BRUCHSTÜCK ("Alge innerhalb deiner, Bauch des Meeres")
                                      Primer fragment ("Alga dins teu, ventre de mar")
                                      Alga dins teu, ventre de mar,
                                      I creixo calladament
                                      Dia a dia per desitjar la nit,
                                      Sentir, saber, estimar.
                                      Un cop més, al teu costat,
                                      Navegant a favor dels corrents.
                                      ZWEITE BRUCHSTÜCK ("Du, Alge und Leben")
                                      Segon fragment ("Tu, alga i vida")
                                      Tu, alga i vida,
                                      Fotosintetitza els orígens
                                      De la mar dins teu,
                                      I descansa'm
                                      En el bressol de l'onada,
                                      On la sorra edifica
                                      Els palaus del somni
                                      Primigeni.
                                      DRITTE BRUCHSTÜCK ("Ruhe wenn du träumst")
                                      Tercer fragment ("Silenci si somnies")
                                      Silenci si somnies
                                      En solcar, sense sollar-la,
                                      La superfície sencera
                                      De la pell de l'aigua.
                                      Mot que mor
                                      En masegar-te els llavis,
                                      Aliment per a l'alga
                                      De l'eternitat.
                                      VIERTE BRUCHSTÜCK ("Der Liebe für die Natur")
                                      Quart fragment ("L'amor per la Natura")
                                      L'amor per la Natura.
                                      Només això em mou.
                                      Per plasmar tota la bellesa
                                      Del món en el paper,
                                      Làmines que obtenen la vida
                                      I el batec del cor que els manca
                                      Abans de dibuixar-hi.
                                      FÜNFTE BRUCHSTÜCK ("...ewigen den Glanz")
                                      Cinquè fragment ("...rpetuar l'esplendor")
                                      ...rpetuar l'esplendor
                                      Efímera del món,
                                      Botànica en ple moviment
                                      Quan és estàtic el dibuix.
                                      I sorgeix la força
                                      Del magma absorbit
                                      Per la terra
                                      I per la planta.
                                      SECHSTE BRUCHSTÜCK ("Du, Brust und Weinen")
                                      Sisè fragment ("Tu, sina i plor")
                                      Tu, sina i plor,
                                      Vegetació. Aquarel·la
                                      D'anys d'evolució
                                      Amb memòria perenne.
                                      Fruita de polpa odorant.
                                      Resquícia de tot
                                      L'oxigen respirat.
                                      Mineral i desgast etern.
                                      SIEBTE BRUCHSTÜCK ("Wieviel Jahrhunderte du bewachst...?)
                                      Setè fragment ("Quants segles guardes...?")
                                      Quants segles guardes
                                      En una gota de saba?
                                      Quants mil·lennis hi ha
                                      En el lleu moviment
                                      Que vinclo a la rigidesa
                                      Inerta de la tinta?
                                      Acon...ueixo parlar
                                      Mentre et visc?
                                      ACHTE BRUCHSTÜCK ("Die vielgestaltig Einfachheit des Natur")
                                      Vuitè fragment ("M'emociona la simplicitat")
                                      M'emociona la simplicitat
                                      Complexa de la Natura
                                      Que amb dèdals lignis
                                      Sap construir la bellesa
                                      En l'alga, en la flor,
                                      En l'arrel que instiga
                                      La terra a donar nous fruits.
                                      NEUNTE BRUCHSTÜCK ("Parad...isch Ort")
                                      Novè fragment (Parad...íac paratge")
                                      Parad...íac paratge,
                                      On la falguera i l'alga
                                      Troben les semblances
                                      Que les agermanen,
                                      On descobreixo l'amor
                                      Veritable ...p a la Natura.
                                      I sóc feliç i em...satisfet


                                      Aquests fragments manuscrits van ser trobats a l'anvers de la làmina núm. 24, anomenada Desmidiea-Bierdinge. Malgrat el desgast de certes parts del full, la investigació de l'escriptura ha conclòs que Ernst Haeckel va poder compondre aquests fragments durant la realització de l'esmentada làmina (circa 1900). Tot i no conèixer-se-li cap més mostra poètica, els fragments indiquen que Haeckel podia tenir en ment un projecte literari al voltant de la Botànica, a banda de les làmines del seu Kunstformen der Natur
                                      (1899-1904). Els hereus de la seva obra ignoraven l'existència d'aquests fragments.


                                      Ludwig KAHLER
                                      MÜNCHEN (EFE)
                                      Traduït de l'alemany per Ò- HERNÁNDEZ


                                      • RE: RE: RE: Els secrets de la làmina 24
                                        REPTE CLÀSSIC | 21/09/2008 a les 21:56

                                        Fragment I.



                                        Quan dic que vaig conéixer la Casa Batlló per un poema, tothom creu que em referisc a un seguit de versos amb l'edifici com a leit motiv. Però no. El que vull dir quan ho explique és que el poema era la mateixa casa.
                                        Llavors la gent em mira amb escepticisme perquè no saben què he volgut dir amb això.
                                        El ben cert és que jo, tants anys després, tampoc tinc una representació exacta a la ment dels detalls, sinó més aviat una imatge difusa, de conjunt. Hi ha, però, una memòria que no està feta de paraules, sinó que és més aviat un corrent elèctric per sota de la pell, que ha retingut part d'aquells encontres ara llunyans i també la nebulosa dels escrits.
                                        Jo solia dir-li a Lluís que més que poeta era enginyer o arquitecte, perquè tot allò que escrivia, almenys en aquella època, eren autèntiques obres d'enginyeria com ara l'escrit de la Casa Batlló. I si bé el contingut exacte se m'escapa, ja ho he dit, sí que retinc una certa empremta visual d'aquells ponts de versos en ziga-zaga, dels acròstics ocults entre dracs i espirals dels petits poemes que bastien el poema gran, com els trencadissos, la pedra i les rajoles bastien la façana d'aquella casa sorprenent.

                                        fragment de Trencadís, de Dolça Parvati. (si voleu llegir-lo per complet, clickeu aquí


                                        • Fragment I.



                                          Quan dic que vaig conéixer la Casa Batlló per un poema, tothom creu que em referisc a un seguit de versos amb l'edifici com a leit motiv. Però no. El que vull dir quan ho explique és que el poema era la mateixa casa.
                                          Llavors la gent em mira amb escepticisme perquè no saben què he volgut dir amb això.
                                          El ben cert és que jo, tants anys després, tampoc tinc una representació exacta a la ment dels detalls, sinó més aviat una imatge difusa, de conjunt. Hi ha, però, una memòria que no està feta de paraules, sinó que és més aviat un corrent elèctric per sota de la pell, que ha retingut part d'aquells encontres ara llunyans i també la nebulosa dels escrits.
                                          Jo solia dir-li a Lluís que més que poeta era enginyer o arquitecte, perquè tot allò que escrivia, almenys en aquella època, eren autèntiques obres d'enginyeria com ara l'escrit de la Casa Batlló. I si bé el contingut exacte se m'escapa, ja ho he dit, sí que retinc una certa empremta visual d'aquells ponts de versos en ziga-zaga, dels acròstics ocults entre dracs i espirals dels petits poemes que bastien el poema gran, com els trencadissos, la pedra i les rajoles bastien la façana d'aquella casa sorprenent.

                                          [fragment de Trencadís, de Dolça Parvati. (si voleu llegir-lo per complet, clickeu aquí

                                          • RE: RE: RE: RE: RE: Els secrets de la làmina 24
                                            REPTE CLÀSSIC | 21/09/2008 a les 22:08

                                            C
                                            E U
                                            R assenyalant l'inici de la balaustrada

                                            A

                                            (Descens per la mirada de l'ànima policromada

                                            NEdifici dels somnisConstrueix els mursT
                                            La veu del temps ressonaDe la il·lusió
                                            En l'Arc de Sant MartíAmb noves resquícies
                                            De les seves paretsPlenes d'utopia

                                            a la recerca dels ulls profètics del geni, els

                                            ONIG

                                            ulls que imaginen els somnis i els tornen reals

                                            AUDÍ

                                            les utopies carregades de dificultat capten l'atenció

                                            La trencadissaC S
                                            A AB T L
                                            A L ÓNeix en el vidre
                                            Serveix per a la formaLa inspiració lúcida
                                            De les ideesPedres del geni

                                            de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics

                                            Riu del silenciExistir per a que l'obra dins teu vagi creixent,Dóna'm els mots
                                            L'aigua profundaEscoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.Buits del silenci
                                            Esdevé pedraPotser regeix la vida amb dolor i sofrimentSeran els murs
                                            Torrent del geni-El turment necessari per a que sigui bella- ?De la celístia

                                            de la febril creació refusant tots els límits)

                                            43


                                            (ONEngendra la llumCOMENÇALa gotaELmotSOMNILa bellesaDELa vida de fumL'HOME?)
                                            En les teves mansDe la rosadallumÉs teva:En el descans
                                            Després de la mort,En claracosParetsDel teu record
                                            La glòria segueixHarmoniaveuD'ombra claraEl geni pateix

                                            Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix

                                            • RE: RE: RE: RE: RE: RE: Els secrets de la làmina 24
                                              REPTE CLÀSSIC | 21/09/2008 a les 22:11

                                              C
                                              E U
                                              R assenyalant l'inici de la balaustrada

                                              A

                                              (Descens per la mirada de l'ànima policromada

                                              NEdifici dels somnisConstrueix els mursT
                                              La veu del temps ressonaDe la il·lusió
                                              En l'Arc de Sant MartíAmb noves resquícies
                                              De les seves paretsPlenes d'utopia

                                              a la recerca dels ulls profètics del geni, els

                                              ONIG

                                              ulls que imaginen els somnis i els tornen reals

                                              AUDÍ

                                              les utopies carregades de dificultat capten l'atenció

                                              La trencadissaC S
                                              A AB T L
                                              A L ÓNeix en el vidre
                                              Serveix per a la formaLa inspiració lúcida
                                              De les ideesPedres del geni

                                              de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics

                                              Riu del silenciExistir per a que l'obra dins teu vagi creixent,Dóna'm els mots
                                              L'aigua profundaEscoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.Buits del silenci
                                              Esdevé pedraPotser regeix la vida amb dolor i sofrimentSeran els murs
                                              Torrent del geni-El turment necessari per a que sigui bella- ?De la celístia

                                              de la febril creació refusant tots els límits)

                                              43


                                              (ONEngendra la llumCOMENÇALa gotaELmotSOMNILa bellesaDELa vida de fumL'HOME?)
                                              En les teves mansDe la rosadallumÉs teva:En el descans
                                              Després de la mort,En claracosParetsDel teu record
                                              La glòria segueixHarmoniaveuD'ombra claraEl geni pateix

                                              Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix


                                              • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: Els secrets de la làmina 24
                                                REPTE CLÀSSIC | 21/09/2008 a les 22:23


                                                NEdifici dels somnisConstrueix els mursT
                                                celda (2,1)celda (2,2)


                                                • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: Els secrets de la làmina 24
                                                  REPTE CLÀSSIC | 21/09/2008 a les 22:31


                                                  N
                                                  Edifici dels somnis
                                                  Construeix els murs
                                                  T

                                                  celda (2,1)celda (2,2) celda (2,3)celda (2,4)


  • RPV53
    REPTE CLÀSSIC | 21/09/2008 a les 22:34


    N
    Edifici dels somnis
    Construeix els murs
    T

    celda (2,1)celda (2,2) celda (2,3)celda (2,4)


    • RE: RPV53
      REPTE CLÀSSIC | 21/09/2008 a les 23:17





      Edifici dels somnis


      La veu del temps ressona





      En l'Arc de Sant Martí





      De les seves parets






      • RE: RE: RPV53
        REPTE CLÀSSIC | 21/09/2008 a les 23:39





        N






        Edifici dels somnis






        Edifici dels somnis





        T






        2.2
        2.3



        3.2
        3.3


        4.2
        4.3



        • RE: RE: RE: RPV53
          REPTE CLÀSSIC | 21/09/2008 a les 23:58





          N






          Edifici dels somnis






          Construeix els murs





          T








          La veu del temps ressona





          De la il·lusió








          En l'Arc de Sant Martí





          Amb noves resquícies







          De les seves parets



          Plenes d'utopia





          • RE: RE: RE: RE: RPV53
            REPTE CLÀSSIC | 22/09/2008 a les 00:00





            N






            Edifici dels somnis






            Construeix els murs





            T








            La veu del temps ressona





            De la il·lusió








            En l'Arc de Sant Martí





            Amb noves resquícies







            De les seves parets



            Plenes d'utopia





            • RE: RE: RE: RE: RE: RPV53
              REPTE CLÀSSIC | 22/09/2008 a les 00:05





              N






              Edifici dels somnis






              Construeix els murs





              T








              La veu del temps ressona





              De la il·lusió







              En l'Arc de Sant Martí





              Amb noves resquícies







              De les seves parets




              Plenes d'utopia





              • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RPV53
                REPTE CLÀSSIC | 22/09/2008 a les 00:13





                N






                Edifici dels somnis






                Construeix els murs





                T









                La veu del temps ressona






                De la il·lusió








                En l'Arc de Sant Martí





                Amb noves resquícies








                De les seves parets





                Plenes d'utopia





                • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RPV53
                  REPTE CLÀSSIC | 22/09/2008 a les 00:17





                  N






                  Edifici dels somnis






                  Construeix els murs





                  T









                  La veu del temps ressona






                  De la il·lusió








                  En l'Arc de Sant Martí





                  Amb noves resquícies








                  De les seves parets





                  Plenes d'utopia






                  • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RPV53
                    REPTE CLÀSSIC | 22/09/2008 a les 00:29



                     



                    Edifici dels somnis






                    Construeix els murs



                     





                    N




                    La veu del temps ressona






                    De la il·lusió





                    T





                     



                    En l'Arc de Sant Martí





                    Amb noves resquícies



                     


                     



                    De les seves parets





                    Plenes d'utopia


                     



                    • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RPV53
                      REPTE CLÀSSIC | 22/09/2008 a les 00:35



                       



                      Edifici dels somnis






                      Construeix els murs



                       




                      N




                      La veu del temps ressona






                      De la il·lusió





                      T





                       



                      En l'Arc de Sant Martí





                      Amb noves resquícies



                       


                       



                      De les seves parets





                      Plenes d'utopia


                       




                      • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RPV53
                        deòmises | 22/09/2008 a les 09:16

                        aqui

                        Casa Batlló2

                        o aqui

                        Casa Batlló
  • reloaded (RPV53)
    deòmises | 22/09/2008 a les 16:04



    prova1



    Edifici dels somnis



    • RE: reloaded (RPV53)
      deòmises | 22/09/2008 a les 16:10



      prova1



      Edifici dels somnis



      • RE: RE: reloaded (RPV53)
        deòmises | 22/09/2008 a les 16:14



        prova1



        Edifici dels somnis



        • RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
          deòmises | 22/09/2008 a les 16:24



          prova1



          Edifici dels somnis



          • RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
            deòmises | 22/09/2008 a les 16:37



            prova1



            Edifici dels somnis






            Construeix els murs



            prova1



          • RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
            deòmises | 22/09/2008 a les 16:45



            prova1



            Edifici dels somnis






            Construeix els murs



            prova1



            • RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
              deòmises | 22/09/2008 a les 21:24



              1 C 3


              E 5 U



              7 R 9




              assenyalant l'inici de la balaustrada

              A

              (Descens per la mirada de l'ànima policromada

              • RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                deòmises | 22/09/2008 a les 21:28



                1 C 3


                E 5 U



                7 R 9




                assenyalant l'inici de la balaustrada

                A

                (Descens per la mirada de l'ànima policromada

                • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                  deòmises | 22/09/2008 a les 21:34



                  1C3


                  E 5 U



                  7 R 9


                  assenyalant l'inici de la balaustrada
                  A
                  (Descens per la mirada de l'ànima policromada

                  • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                    deòmises | 22/09/2008 a les 22:16



                    1C3


                    E 5 U



                    7 R 9


                    assenyalant l'inici de la balaustrada
                    A
                    (Descens per la mirada de l'ànima policromada

                    • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                      deòmises | 22/09/2008 a les 23:08



                      Item 1


                      Item 2
                      Item 3


                      Item 4


                      Item 5
                      Item 6

                      Item 7
                      Item 8

                      Item 9
                      Item 10




                      • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                        deòmises | 23/09/2008 a les 02:14



                        Item 1


                        Item 2
                        Item 3


                        Item 4


                        Item 5
                        Item 6


                        Item 7
                        Item 8


                        Item 9
                        Item 10




                        • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                          deòmises | 23/09/2008 a les 02:19



                          Item 1


                          Item 2
                          Item 3


                          Item 4


                          Item 5
                          Item 6


                          Item 7
                          Item 8



                        • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                          deòmises | 23/09/2008 a les 02:35



                          Item 1


                          Edifici dels somnis
                          La veu del temps ressona
                          En l'Arc de Sant Martí
                          De les seves parets

                          xEdifici dels somnis
                          xLa veu del temps ressona
                          xEn l'Arc de Sant Martí
                          xDe les seves parets


                          Item 4


                          • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                            deòmises | 23/09/2008 a les 02:40



                            Item 1
                            Edifici dels somnis
                            La veu del temps ressona
                            En l'Arc de Sant Martí
                            De les seves parets
                            xEdifici dels somnis
                            xLa veu del temps ressona
                            xEn l'Arc de Sant Martí
                            xDe les seves parets
                            Item 4


                            • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                              deòmises | 23/09/2008 a les 02:51



                              C


                              E U


                              R


                              assenyalant l'inici de la balaustrada
                              A
                              (Descens per la mirada de l'ànima policromada


                              N
                              Edifici dels somnis
                              La veu del temps ressona
                              En l'Arc de Sant Martí
                              De les seves parets
                              Construeix els murs
                              De la il·lusió
                              Amb noves resquícies
                              Plenes d'utopia
                              T


                              • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                                deòmises | 23/09/2008 a les 03:08



                                C


                                E U


                                R


                                assenyalant l'inici de la balaustrada
                                A
                                (Descens per la mirada de l'ànima policromada


                                N
                                Edifici dels somnis
                                La veu del temps ressona
                                En l'Arc de Sant Martí
                                De les seves parets
                                Construeix els murs
                                De la il·lusió
                                Amb noves resquícies
                                Plenes d'utopia
                                T

                                a la recerca dels ulls profètics del geni, els


                                O
                                N
                                I
                                G
                                ulls que imaginen els somnis i els tornen reals


                                A
                                U
                                D
                                Í
                                les utopies carregades de dificultat capten l'atenció

                                • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                                  deòmises | 23/09/2008 a les 03:15



                                  C


                                  E U


                                  R


                                  assenyalant l'inici de la balaustrada
                                  A
                                  (Descens per la mirada de l'ànima policromada


                                  N
                                  Edifici dels somnis
                                  La veu del temps ressona
                                  En l'Arc de Sant Martí
                                  De les seves parets
                                  Construeix els murs
                                  De la il·lusió
                                  Amb noves resquícies
                                  Plenes d'utopia
                                  T

                                  a la recerca dels ulls profètics del geni, els


                                  O
                                  N
                                  I
                                  G
                                  ulls que imaginen els somnis i els tornen reals


                                  A
                                  U
                                  D
                                  Í
                                  les utopies carregades de dificultat capten l'atenció




                                  • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                                    deòmises | 23/09/2008 a les 03:18



                                    C


                                    E U


                                    R


                                    assenyalant l'inici de la balaustrada
                                    A
                                    (Descens per la mirada de l'ànima policromada


                                    N
                                    Edifici dels somnis
                                    La veu del temps ressona
                                    En l'Arc de Sant Martí
                                    De les seves parets
                                    Construeix els murs
                                    De la il·lusió
                                    Amb noves resquícies
                                    Plenes d'utopia
                                    T

                                    a la recerca dels ulls profètics del geni, els


                                    O
                                    N
                                    I
                                    G
                                    ulls que imaginen els somnis i els tornen reals


                                    A
                                    U
                                    D
                                    Í
                                    les utopies carregades de dificultat capten l'atenció

                                    • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                                      deòmises | 23/09/2008 a les 03:48



                                      C


                                      E U


                                      R


                                      assenyalant l'inici de la balaustrada
                                      A
                                      (Descens per la mirada de l'ànima policromada


                                      N
                                      Edifici dels somnis
                                      La veu del temps ressona
                                      En l'Arc de Sant Martí
                                      De les seves parets
                                      Construeix els murs
                                      De la il·lusió
                                      Amb noves resquícies
                                      Plenes d'utopia
                                      T

                                      a la recerca dels ulls profètics del geni, els


                                      O
                                      N
                                      I
                                      G
                                      ulls que imaginen els somnis i els tornen reals


                                      A
                                      U
                                      D
                                      Í
                                      les utopies carregades de dificultat capten l'atenció





                                      La trencadissa
                                      Serveix per a la forma
                                      De les idees







                                      C

                                      S
                                      A

                                      A






                                      B

                                      T
                                      L

                                      A
                                      L
                                      Ó




                                      Neix en el vidre
                                      La inspiració lúcida
                                      Pedres del geni




                                      de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics

                                      • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
                                        deòmises | 23/09/2008 a les 03:57






                                        La trencadissa
                                        Serveix per a la forma
                                        De les idees







                                        C

                                        A
                                        S
                                        A






                                        B

                                        A
                                        T

                                        L
                                        L
                                        Ó




                                        Neix en el vidre
                                        La inspiració lúcida
                                        Pedres del geni




                                        de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics




    • RE: reloaded (RPV53)
      deòmises | 24/09/2008 a les 02:10



      Riu del silenci
      L'aigua profunda
      Esdevé pedra
      Torrent del geni
      Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
      Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
      Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
      -El turment necessari per a que sigui bella- ?
      Dóna'm els mots
      Buits del silenci
      Seran els murs
      De la celístia


      • RE: RE: reloaded (RPV53)
        deòmises | 24/09/2008 a les 02:13



        Riu del silenci
        L'aigua profunda
        Esdevé pedra
        Torrent del geni
        Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
        Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
        Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
        -El turment necessari per a que sigui bella- ?
        Dóna'm els mots
        Buits del silenci
        Seran els murs
        De la celístia


        • RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
          deòmises | 24/09/2008 a les 02:21



          C


          E U


          R


          assenyalant l'inici de la balaustrada
          A
          (Descens per la mirada de l'ànima policromada


          N
          Edifici dels somnis
          La veu del temps ressona
          En l'Arc de Sant Martí
          De les seves parets
          Construeix els murs
          De la il·lusió
          Amb noves resquícies
          Plenes d'utopia
          T

          a la recerca dels ulls profètics del geni, els


          O
          N
          I
          G
          ulls que imaginen els somnis i els tornen reals


          A
          U
          D
          Í
          les utopies carregades de dificultat capten l'atenció





          La trencadissa
          Serveix per a la forma
          De les idees







          C

          A
          S
          A






          B

          A
          T

          L
          L
          Ó




          Neix en el vidre
          La inspiració lúcida
          Pedres del geni




          de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics


          Riu del silenci
          L'aigua profunda
          Esdevé pedra
          Torrent del geni
          Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
          Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
          Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
          -El turment necessari per a que sigui bella- ?
          Dóna'm els mots
          Buits del silenci
          Seran els murs
          De la celístia

          de la febril creació refusant tots els límits)
          43

          • RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
            deòmises | 24/09/2008 a les 02:45



            C


            E U


            R


            assenyalant l'inici de la balaustrada
            A
            (Descens per la mirada de l'ànima policromada


            N
            Edifici dels somnis
            La veu del temps ressona
            En l'Arc de Sant Martí
            De les seves parets
            Construeix els murs
            De la il·lusió
            Amb noves resquícies
            Plenes d'utopia
            T

            a la recerca dels ulls profètics del geni, els


            O
            N
            I
            G
            ulls que imaginen els somnis i els tornen reals


            A
            U
            D
            Í
            les utopies carregades de dificultat capten l'atenció





            La trencadissa
            Serveix per a la forma
            De les idees







            C

            A
            S
            A






            B

            A
            T

            L
            L
            Ó




            Neix en el vidre
            La inspiració lúcida
            Pedres del geni




            de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics


            Riu del silenci
            L'aigua profunda
            Esdevé pedra
            Torrent del geni
            Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
            Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
            Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
            -El turment necessari per a que sigui bella- ?
            Dóna'm els mots
            Buits del silenci
            Seran els murs
            De la celístia

            de la febril creació refusant tots els límits)

            43


            (
            O
            N
            Engendra la llum
            En les teves mans
            Després de la mort,
            La glòria segueix
            C
            OMENÇA
            La gota
            De la rosada
            En clara
            Harmonia
            EL
            mot
            llum
            cos
            veu
            SOMNI
            La bellesa
            És teva:
            Parets
            D'ombra clara
            DE
            La vida de fum
            En el descans
            Del teu record
            El geni pateix
            L'HOME

            Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix


            • Definitively Maybe
              deòmises | 24/09/2008 a les 02:58



              C


              E U


              R


              assenyalant l'inici de la balaustrada
              A
              (Descens per la mirada de l'ànima policromada


              N
              Edifici dels somnis
              La veu del temps ressona
              En l'Arc de Sant Martí
              De les seves parets
              Construeix els murs
              De la il·lusió
              Amb noves resquícies
              Plenes d'utopia
              T

              a la recerca dels ulls profètics del geni, els


              O
              N
              I
              G
              ulls que imaginen els somnis i els tornen reals


              A
              U
              D
              Í
              les utopies carregades de dificultat capten l'atenció





              La trencadissa
              Serveix per a la forma
              De les idees







              B

              A
              T
              A






              C

              A
              S

              L
              L
              Ó




              Neix en el vidre
              La inspiració lúcida
              Pedres del geni




              de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics


              Riu del silenci
              L'aigua profunda
              Esdevé pedra
              Torrent del geni
              Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
              Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
              Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
              -El turment necessari per a que sigui bella- ?
              Dóna'm els mots
              Buits del silenci
              Seran els murs
              De la celístia

              de la febril creació refusant tots els límits)


              43


              (
              O
              N
              Engendra la llum
              En les teves mans
              Després de la mort,
              La glòria segueix
              C
              OMENÇA
              La gota
              De la rosada
              En clara
              Harmonia
              EL
              mot
              llum
              cos
              veu
              SOMNI
              La bellesa
              És teva:
              Parets
              D'ombra clara
              DE
              La vida de fum
              En el descans
              Del teu record
              El geni pateix
              L'HOME?)

              Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix


              • RE: Definitively Maybe
                deòmises | 24/09/2008 a les 03:06



                C


                E U


                R


                assenyalant l'inici de la balaustrada
                A
                (Descens per la mirada de l'ànima policromada


                N
                Edifici dels somnis
                La veu del temps ressona
                En l'Arc de Sant Martí
                De les seves parets
                Construeix els murs
                De la il·lusió
                Amb noves resquícies
                Plenes d'utopia
                T

                a la recerca dels ulls profètics del geni, els


                O
                N
                I
                G
                ulls que imaginen els somnis i els tornen reals


                A
                U
                D
                Í
                les utopies carregades de dificultat capten l'atenció





                La trencadissa
                Serveix per a la forma
                De les idees







                C

                A
                S
                A






                B

                A
                T

                L
                L
                Ó




                Neix en el vidre
                La inspiració lúcida
                Pedres del geni




                de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics


                Riu del silenci
                L'aigua profunda
                Esdevé pedra
                Torrent del geni
                Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
                Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
                Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
                -El turment necessari per a que sigui bella- ?
                Dóna'm els mots
                Buits del silenci
                Seran els murs
                De la celístia

                de la febril creació refusant tots els límits)


                43


                O
                N
                Engendra la llum
                En les teves mans
                Després de la mort,
                La glòria segueix
                C
                OMENÇA
                La gota
                De la rosada
                En clara
                Harmonia
                EL
                mot
                llum
                cos
                veu
                SOMNI
                La bellesa
                És teva:
                Parets
                D'ombra clara
                DE
                La vida de fum
                En el descans
                Del teu record
                El geni pateix
                L'HOME?

                Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix


                • RE: RE: Definitively Maybe
                  deòmises | 24/09/2008 a les 03:10



                  C


                  E U


                  R


                  assenyalant l'inici de la balaustrada
                  A
                  (Descens per la mirada de l'ànima policromada


                  N
                  Edifici dels somnis
                  La veu del temps ressona
                  En l'Arc de Sant Martí
                  De les seves parets
                  Construeix els murs
                  De la il·lusió
                  Amb noves resquícies
                  Plenes d'utopia
                  T

                  a la recerca dels ulls profètics del geni, els


                  O
                  N
                  I
                  G
                  ulls que imaginen els somnis i els tornen reals


                  A
                  U
                  D
                  Í
                  les utopies carregades de dificultat capten l'atenció





                  La trencadissa
                  Serveix per a la forma
                  De les idees







                  C

                  A
                  S
                  A






                  B

                  A
                  T

                  L
                  L
                  Ó




                  Neix en el vidre
                  La inspiració lúcida
                  Pedres del geni




                  de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics


                  Riu del silenci
                  L'aigua profunda
                  Esdevé pedra
                  Torrent del geni
                  Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
                  Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
                  Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
                  -El turment necessari per a que sigui bella- ?
                  Dóna'm els mots
                  Buits del silenci
                  Seran els murs
                  De la celístia

                  de la febril creació refusant tots els límits)


                  43


                  O
                  N
                  Engendra la llum
                  En les teves mans
                  Després de la mort,
                  La glòria segueix
                  C
                  OMENÇA
                  La gota
                  De la rosada
                  En clara
                  Harmonia
                  EL
                  mot
                  llum
                  cos
                  veu
                  SOMNI
                  La bellesa
                  És teva:
                  Parets
                  D'ombra clara
                  DE
                  La vida de fum
                  En el descans
                  Del teu record
                  El geni pateix
                  L'HOME?

                  Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix


                  • RE: RE: RE: Definitively Maybe
                    deòmises | 24/09/2008 a les 03:26



                    C


                    E U


                    R


                    assenyalant l'inici de la balaustrada
                    A
                    (Descens per la mirada de l'ànima policromada


                    N
                    Edifici dels somnis
                    La veu del temps ressona
                    En l'Arc de Sant Martí
                    De les seves parets
                    Construeix els murs
                    De la il·lusió
                    Amb noves resquícies
                    Plenes d'utopia
                    T

                    a la recerca dels ulls profètics del geni, els


                    O
                    N
                    I
                    G
                    ulls que imaginen els somnis i els tornen reals


                    A
                    U
                    D
                    Í
                    les utopies carregades de dificultat capten l'atenció





                    La trencadissa
                    Serveix per a la forma
                    De les idees







                    C

                    A
                    S
                    A






                    B

                    A
                    T

                    L
                    L
                    Ó




                    Neix en el vidre
                    La inspiració lúcida
                    Pedres del geni




                    de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics


                    Riu del silenci
                    L'aigua profunda
                    Esdevé pedra
                    Torrent del geni
                    Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
                    Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
                    Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
                    -El turment necessari per a que sigui bella- ?
                    Dóna'm els mots
                    Buits del silenci
                    Seran els murs
                    De la celístia

                    de la febril creació refusant tots els límits)


                    43


                    O
                    N
                    Engendra la llum
                    En les teves mans
                    Després de la mort,
                    La glòria segueix
                    C
                    OMENÇA
                    La gota
                    De la rosada
                    En clara
                    Harmonia
                    EL
                    mot
                    llum
                    cos
                    veu
                    SOMNI
                    La bellesa
                    És teva:
                    Parets
                    D'ombra clara
                    DE
                    La vida de fum
                    En el descans
                    Del teu record
                    El geni pateix
                    L'HOME?

                    Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix


      • RE: RE: reloaded (RPV53)
        deòmises | 24/09/2008 a les 03:57

        ARQUITECTURA VISUAL




        C


        E U


        R


        assenyalant l'inici de la balaustrada
        A
        (Descens per la mirada de l'ànima policromada


        N
        Edifici dels somnis
        La veu del temps ressona
        En l'Arc de Sant Martí
        De les seves parets
        Construeix els murs
        De la il·lusió
        Amb noves resquícies
        Plenes d'utopia
        T

        a la recerca dels ulls profètics del geni, els


        O
        N
        I
        G
        ulls que imaginen els somnis i els tornen reals


        A
        U
        D
        Í
        les utopies carregades de dificultat capten l'atenció





        La trencadissa
        Serveix per a la forma
        De les idees







        C

        A
        S
        A






        B

        A
        T

        L
        L
        Ó




        Neix en el vidre
        La inspiració lúcida
        Pedres del geni




        de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics


        Riu del silenci
        L'aigua profunda
        Esdevé pedra
        Torrent del geni
        Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
        Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
        Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
        -El turment necessari per a que sigui bella- ?
        Dóna'm els mots
        Buits del silenci
        Seran els murs
        De la celístia

        de la febril creació refusant tots els límits)


        43


        O
        N
        Engendra la llum
        En les teves mans
        Després de la mort,
        La glòria segueix
        C
        OMENÇA
        La gota
        De la rosada
        En clara
        Harmonia
        EL
        mot
        llum
        cos
        veu
        SOMNI
        La bellesa
        És teva:
        Parets
        D'ombra clara
        DE
        La vida de fum
        En el descans
        Del teu record
        El geni pateix
        L'HOME?

        Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix

        • RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
          deòmises | 24/09/2008 a les 10:54

          00
          00
          0000
          00
          00
          cauen
          bombes
          damunt
          de
          cadàvers
          encara
          sense
          enterrar
          però l'àngel sap com aturar el combat?
          la boca la sang les bales les morts
          i tot és fosc i res no sembla allò que
          és i esdevé caos i bogeria i esmaperdut
          busco un lloc entre la runa allà on el
          meu cor pugui bategar per darrer cop
          per retre homenatge callat a qui no ha
          sabut trobar la fortuna enmig del fang
          enterrar
          sense
          encara
          cadàvers
          de
          damunt
          bombes
          cauen
          00
          00
          0000
          00
          00

          • RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
            deòmises | 24/09/2008 a les 11:06

            00
            00
            00000
            00000
            00
            00
            00
            cauen
            bombes
            damunt
            de
            cadàvers
            encara
            sense
            enterrar

            però l'àngel sap com aturar el combat?
            la boca la sang les bales les morts
            i tot és fosc i res no sembla allò que
            és i esdevé caos i bogeria i esmaperdut
            busco un lloc entre la runa allà on el
            meu cor pugui bategar per darrer cop
            per retre homenatge callat a qui no ha
            sabut trobar la fortuna enmig del fang

            enterrar
            sense
            encara
            cadàvers
            de
            damunt
            bombes
            cauen
            00
            00
            00000
            00000
            00
            00


            00
            00
            0000
            00
            00
            cauen
            bombes
            damunt
            de
            cadàvers
            encara
            sense
            enterrar
            però l'àngel sap com aturar el combat?
            la boca la sang les bales les morts
            i tot és fosc i res no sembla allò que
            és i esdevé caos i bogeria i esmaperdut
            busco un lloc entre la runa allà on el
            meu cor pugui bategar per darrer cop
            per retre homenatge callat a qui no ha
            sabut trobar la fortuna enmig del fang
            enterrar
            sense
            encara
            cadàvers
            de
            damunt
            bombes
            cauen
            00
            00
            0000
            00
            00

            • RE: RE: RE: RE: RE: reloaded (RPV53)
              deòmises | 25/09/2008 a les 05:50
              • Classic
                deòmises | 27/09/2008 a les 11:49

                Em sento observat. No sé, tinc la sensació continua que un parell d'ulls m'estan escodrinyant tota l'estona, com si estiguessin damunt les meves espatlles, com si em sobrevolessin. Però em giro i no veig res. Davant meu tot està buit, blanc immaculat. I hi ha un silenci que em fa avançar de puntetes, amb un lleu xiuxiueig, mig arrossegant els peus. No puc evitar notar un pessigolleig a la nuca que em posa els pèls de punta. De fet amb aquesta angunia constant fins hi tot he oblidat on anava. De totes maneres no sembla que hi hagi cap punt de referència a part d'una mena de límits imprecisos als costats que em fan anar girant lleugerament cada cop que m'acosto a la vora. Així que anirem endavant.

                Vaja, m'ha sembla sentir un murmuri, com un lleu brunzit d'abelles que em sonava, encara que sembli mentida, just sobre la coroneta. Miro amunt però no veig res. Miro als costats, i tampoc. Miro enrere i veig que estic deixant un rastre a terra, just darrera meu. És el peu que em sagna! Sembla que a mesura que he avançat el degoteig de la meva sang ha quedat marcat en el terra blanquíssim, i ara es veu tot un rastre blau que l'ha maculat.

                I ara, això ha estat clarament un esternut! Però, d'on surt aquest soroll? Per més que miro no veig res. S'amaga de mi, ho sé, però on? El que faré serà fer
                unes
                passes
                corrent
                a
                veure
                si
                em perd
                de vista.

                Buf, m'he cansat. És que ja tinc una edat. I a més, amb tota la sang que perdo m'estic quedant sense forces.

                Però, ara sí, he sentit una veu! És a mi? Algú em crida?

                Què? Què fas aquí dalt mirant-me amb ulls inquisidors?

                Qui ets tu per a jutjar-me? Si no t'agrado, passa pàgina i deixam morir amb pau.

                O llença'm a la paperera!


                • RE: Classic
                  deòmises | 28/09/2008 a les 11:28

                  No
                  us

                  suggereix
                  • prova
                    ninona | 04/10/2008 a les 07:18

                    01 - Tràfec hipotecari Magrat 3 vots
                    - Va tan atrafegat xuclant-nos la sang que no té temps ni per morir-se...
                    - És un vampir?
                    - No, és banquer.

                    02 - Mama!!!! marga 1 vots
                    En Jordi va cagat, plora, en Marc pren el biberó, en Joan dorm. Bolquer, rot, ulls oberts d'en Joan, plora.

                    03 - Avorriment jacobè 3 vots
                    Mentre l'home de negocis s'estressa en proporció als guanys, l'aturat ho paga al preu més alt.

                    04 - Quin dia m'espera bocidecel 4 vots
                    Es lleva esperitat, es dutxa. Mentre es vesteix, fa cafè, se'l pren cremant, agafa claus i mòbil, mira l'agenda...
                    - Collons!!...diumenge?

                    05 - Tranquilitat Sargatal 8 vots
                    Volia viure tranquil, així que anava sempre molt atrafegat per no haver de parar-se a pensar.

                    06 - Nanorepte Carme Simó 1 vots
                    Només escric nanoreptes. No tinc temps per enllaçar més paraules.

                    07 - Massa feina sangifetge 1 vots
                    - Desperta !
                    - Perdona, m'he desmaiat de plaer - digué.

                    "Massa feina", pensà mentre li treia el preservatiu al novè client del dia.

                    08 - Ara no puc Llibre 0 vots
                    Atrafegat? Què és anar atrafegat? Quan tingui temps hi pensaré.

                    09 - El tràfec de cada matí Nubada 1 vots
                    Motxilles, esmorzars, jaquetes... vinga anem!
                    Quan es veu al mirall de l'ascensor despentinada i sense arracades pensa: demà m'organitzaré millor.

                    10 - I al setè dia... angie 1 vots
                    Dutxa ràpida, vestit d'executiva, un cafè mentre prepara el dinar. En agafar la bossa s'adona que és diumenge.

                    11 - Tancat per vacances Eduardcg 4 vots
                    -No paro ni un segon, necessito vacances.
                    -Dona, i les has d'agafar just ara? -preguntà el suïcida a la Mort.

                    • RE: prova
                      ninona | 04/10/2008 a les 07:56


                      01 - Tràfec hipotecari Magrat 3 vots
                      - Va tan atrafegat xuclant-nos la sang que no té temps ni per morir-se...
                      - És un vampir?
                      - No, és banquer.


                      02 - Mama!!!! marga 1 vots
                      En Jordi va cagat, plora, en Marc pren el biberó, en Joan dorm. Bolquer, rot, ulls oberts d'en Joan, plora.


                      03 - Avorriment jacobè 3 vots
                      Mentre l'home de negocis s'estressa en proporció als guanys, l'aturat ho paga al preu més alt.


                      04 - Quin dia m'espera bocidecel 4 vots
                      Es lleva esperitat, es dutxa. Mentre es vesteix, fa cafè, se'l pren cremant, agafa claus i mòbil, mira l'agenda...
                      - Collons!!...diumenge?


                      05 - Tranquilitat Sargatal 8 vots
                      Volia viure tranquil, així que anava sempre molt atrafegat per no haver de parar-se a pensar.


                      06 - Nanorepte Carme Simó 1 vots
                      Només escric nanoreptes. No tinc temps per enllaçar més paraules.


                      07 - Massa feina sangifetge 1 vots
                      - Desperta !
                      - Perdona, m'he desmaiat de plaer - digué.

                      "Massa feina", pensà mentre li treia el preservatiu al novè client del dia.


                      08 - Ara no puc Llibre 0 vots
                      Atrafegat? Què és anar atrafegat? Quan tingui temps hi pensaré.


                      09 - El tràfec de cada matí Nubada 1 vots
                      Motxilles, esmorzars, jaquetes... vinga anem!
                      Quan es veu al mirall de l'ascensor despentinada i sense arracades pensa: demà m'organitzaré millor.


                      10 - I al setè dia... angie 1 vots
                      Dutxa ràpida, vestit d'executiva, un cafè mentre prepara el dinar. En agafar la bossa s'adona que és diumenge.


                      11 - Tancat per vacances Eduardcg 4 vots
                      -No paro ni un segon, necessito vacances.
                      -Dona, i les has d'agafar just ara? -preguntà el suïcida a la Mort.


                      diferents proves
                      • RE: RE: prova
                        ninona | 04/10/2008 a les 08:06



                        01 - Tràfec hipotecari    Magrat
                        3
                        vots
                        sfsdksds
                        svkjkldvñldkvfsd
                  • Melo34
                    deòmises | 08/10/2008 a les 02:32

                    I

                    ...m'il·lumina la llum
                    immensa la llangor
                    i la lletania per lliscar
                    entre llots
                    lànguids i llessamins
                    llefiscosos
                    on la vetlla sotja
                    amb ulls inerts,
                    llacs callats...

                    II

                    ...vent que ve
                    amb banals vivències,
                    ven la vanitat
                    i la vitalitat
                    on la vida és vívida
                    vesta bífida i beu
                    la veu verge
                    de la valquíria feta
                    visió i espectre vil...

                    III

                    ...pupil·la i palpebra
                    palpable, impassibles
                    i perpètues per sempre,
                    palpita el cor més perdut
                    pertot arreu i plora i prem
                    el pit amb persistència
                    fins que la presència
                    és perenne primícia
                    de la mirada...

                    IV

                    ...tètrica tenebra
                    que a tentines s'atansa,
                    tremolor del terratrèmol
                    interminable, tinc
                    l'aturada del temor
                    i trona i insisteix
                    i teixeix tot el temps
                    en la trama
                    de la prepotència

                    V

                    ...cor que corca l'escorça
                    i la còrpora, càncer
                    que escorcolla l'inconegut,
                    i el caos captiva el capvespre
                    del rusc convertit en carceller
                    del coure candent al caire
                    creixent, cúspide de l'abisme
                    condemnat a conservar el crit i el clam
                    de qui vol contemplar el seu fons...

                    VI

                    ...fonedís fins on la forma
                    es deforma i s'afina, l'afecte sense futur
                    falseja la fal·làcia fidel
                    a fingir sempre, enfiladissa
                    afiançada a la fatalitat
                    de la fluïdesa famolenca quan la fi
                    perfora la fe i la fa feble i febre, esfilagarsat
                    dèficit de l'efecte ja finit i finat,
                    difunt fervent per defraudar l'amor...

                    VII

                    ...dilema dins la densitat del dolor,
                    durant la diversitat de la dida que abdica
                    en la dèria del deler deixat
                    a l'indefugible desig de dividir
                    la dolcesa del temps apacible
                    en desenes de vespers de devoció pel dol
                    difícils d'oblidar, i els dolls de llet
                    en degotís abandonen la darrera delícia
                    del nadó ja adult i espectador expectant...

                    VIII

                    ...i el cel és zel i insignificant,
                    si s'enlaira la solitud ensinistrada del suïcidi
                    que observa amb insistència
                    la sang sigil·losa de la serp
                    sensible al sol i a l'essència de servir
                    per surar en sequel·les lacustres
                    enmig del silenci, iris verd esperança
                    desesperat, que s'endinsa i s'enfonsa
                    al sempitern secret per ser ombra...

                    IX

                    ...mira'm i mina'm i amara'm,
                    mirada mansa de la mar
                    que m'emmiralla la memòria
                    on l'amnèsia és miríada de miracles,
                    medusa de mediocres mides que muda
                    les mimoses en magentes
                    quan són microscòpics magmes
                    alimentats per la monotonia i el malabarisme
                    de mirar la llum que m'il·lumina...

                    • RE: Melo34
                      deòmises | 08/10/2008 a les 02:35

                      I

                      ...m'il·lumina la llum
                      immensa la llangor
                      i la lletania per lliscar
                      entre llots
                      lànguids i llessamins
                      llefiscosos
                      on la vetlla sotja
                      amb ulls inerts,
                      llacs callats...

                      II

                      ...vent que ve
                      amb banals vivències,
                      ven la vanitat
                      i la vitalitat
                      on la vida és vívida
                      vesta bífida i beu
                      la veu verge
                      de la valquíria feta
                      visió i espectre vil...

                      III

                      ...pupil·la i palpebra
                      palpable, impassibles
                      i perpètues per sempre,
                      palpita el cor més perdut
                      pertot arreu i plora i prem
                      el pit amb persistència
                      fins que la presència
                      és perenne primícia
                      de la mirada...

                      IV

                      ...tètrica tenebra
                      que a tentines s'atansa,
                      tremolor del terratrèmol
                      interminable, tinc
                      l'aturada del temor
                      i trona i insisteix
                      i teixeix tot el temps
                      en la trama
                      de la prepotència

                      V

                      ...cor que corca l'escorça
                      i la còrpora, càncer
                      que escorcolla l'inconegut,
                      i el caos captiva el capvespre
                      del rusc convertit en carceller
                      del coure candent al caire
                      creixent, cúspide de l'abisme
                      condemnat a conservar el crit i el clam
                      de qui vol contemplar el seu fons...

                      VI

                      ...fonedís fins on la forma
                      es deforma i s'afina, l'afecte sense futur
                      falseja la fal·làcia fidel
                      a fingir sempre, enfiladissa
                      afiançada a la fatalitat
                      de la fluïdesa famolenca quan la fi
                      perfora la fe i la fa feble i febre, esfilagarsat
                      dèficit de l'efecte ja finit i finat,
                      difunt fervent per defraudar l'amor...

                      VII

                      ...dilema dins la densitat del dolor,
                      durant la diversitat de la dida que abdica
                      en la dèria del deler deixat
                      a l'indefugible desig de dividir
                      la dolcesa del temps apacible
                      en desenes de vespers de devoció pel dol
                      difícils d'oblidar, i els dolls de llet
                      en degotís abandonen la darrera delícia
                      del nadó ja adult i espectador expectant...

                      VIII

                      ...i el cel és zel i insignificant,
                      si s'enlaira la solitud ensinistrada del suïcidi
                      que observa amb insistència
                      la sang sigil·losa de la serp
                      sensible al sol i a l'essència de servir
                      per surar en sequel·les lacustres
                      enmig del silenci, iris verd esperança
                      desesperat, que s'endinsa i s'enfonsa
                      al sempitern secret per ser ombra...

                      IX

                      ...mira'm i mina'm i amara'm,
                      mirada mansa de la mar
                      que m'emmiralla la memòria
                      on l'amnèsia és miríada de miracles,
                      medusa de mediocres mides que muda
                      les mimoses en magentes
                      quan són microscòpics magmes
                      alimentats per la monotonia i el malabarisme
                      de mirar la llum que m'il·lumina...

                      • RE: RE: Melo34
                        deòmises | 08/10/2008 a les 02:41

                        I


                        ...m'il·lumina la llum
                        immensa la llangor
                        i la lletania per lliscar
                        entre llots
                        lànguids i llessamins
                        llefiscosos
                        on la vetlla sotja
                        amb ulls inerts,
                        llacs callats...

                        II


                        ...vent que ve
                        amb banals vivències,
                        ven la vanitat
                        i la vitalitat
                        on la vida és vívida
                        vesta bífida i beu
                        la veu verge
                        de la valquíria feta
                        visió i espectre vil...

                        III

                        ...pupil·la i palpebra
                        palpable, impassibles
                        i perpètues per sempre,
                        palpita el cor més perdut
                        pertot arreu i plora i prem
                        el pit amb persistència
                        fins que la presència
                        és perenne primícia
                        de la mirada...

                        IV

                        ...tètrica tenebra
                        que a tentines s'atansa,
                        tremolor del terratrèmol
                        interminable, tinc
                        l'aturada del temor
                        i trona i insisteix
                        i teixeix tot el temps
                        en la trama
                        de la prepotència

                        V

                        ...cor que corca l'escorça
                        i la còrpora, càncer
                        que escorcolla l'inconegut,
                        i el caos captiva el capvespre
                        del rusc convertit en carceller
                        del coure candent al caire
                        creixent, cúspide de l'abisme
                        condemnat a conservar el crit i el clam
                        de qui vol contemplar el seu fons...

                        VI

                        ...fonedís fins on la forma
                        es deforma i s'afina, l'afecte sense futur
                        falseja la fal·làcia fidel
                        a fingir sempre, enfiladissa
                        afiançada a la fatalitat
                        de la fluïdesa famolenca quan la fi
                        perfora la fe i la fa feble i febre, esfilagarsat
                        dèficit de l'efecte ja finit i finat,
                        difunt fervent per defraudar l'amor...

                        VII

                        ...dilema dins la densitat del dolor,
                        durant la diversitat de la dida que abdica
                        en la dèria del deler deixat
                        a l'indefugible desig de dividir
                        la dolcesa del temps apacible
                        en desenes de vespers de devoció pel dol
                        difícils d'oblidar, i els dolls de llet
                        en degotís abandonen la darrera delícia
                        del nadó ja adult i espectador expectant...

                        VIII

                        ...i el cel és zel i insignificant,
                        si s'enlaira la solitud ensinistrada del suïcidi
                        que observa amb insistència
                        la sang sigil·losa de la serp
                        sensible al sol i a l'essència de servir
                        per surar en sequel·les lacustres
                        enmig del silenci, iris verd esperança
                        desesperat, que s'endinsa i s'enfonsa
                        al sempitern secret per ser ombra...

                        IX

                        ...mira'm i mina'm i amara'm,
                        mirada mansa de la mar
                        que m'emmiralla la memòria
                        on l'amnèsia és miríada de miracles,
                        medusa de mediocres mides que muda
                        les mimoses en magentes
                        quan són microscòpics magmes
                        alimentats per la monotonia i el malabarisme
                        de mirar la llum que m'il·lumina...


                        d.

                        • RE: RE: RE: Melo34
                          deòmises | 08/10/2008 a les 11:04

                          No t'oblidis del meu cor.
                          Clama i calla tota la veritat del dolor
                          De l'enamorat, cansat de tot,
                          Las de ser home i viure amb la gàrgola
                          Que he esdevingut pels xiuxiueigs, per la malvada


                          No t'oblidis del meu cor.
                          Clama i calla tota la veritat del dolor
                          De l'enamorat, cansat de tot,
                          Las de ser home i viure amb la gàrgola
                          Que he esdevingut pels xiuxiueigs, per la malvada


                          • RE: RE: RE: RE: Melo34
                            deòmises | 08/10/2008 a les 11:10

                            No t'oblidis del meu cor.
                            Clama i calla tota la veritat del dolor
                            De l'enamorat, cansat de tot,
                            Las de ser home i viure amb la gàrgola
                            Que he esdevingut pels xiuxiueigs, per la malvada
                            • RPV54
                              deòmises | 08/10/2008 a les 11:29

                              No t'oblidis del meu cor.
                              Clama i calla tota la veritat del dolor
                              De l'enamorat, cansat de tot,
                              Las de ser home i viure amb la gàrgola
                              Que he esdevingut pels xiuxiueigs, per la malvada
                              Alcavota que ha incendiat allò que estimava.

                              No t'oblidis del meu cor.
                              És la resquícia que queda de la humanitat
                              Que perdo enmig de la putrefacció
                              De l'engany, deixada al llast dels llavis
                              De la mentida i del secret, tenebres que tenyeixen
                              Amb el sutge de la nit perpètua, amb el sobtat despertar.

                              No t'oblidis del meu cor.
                              Batega encara per ella, per qui reviu
                              Entre paraules vanes, a través dels anys
                              Viscuts pel no-res, en racons on les raons per fer mal
                              No existeixen, on la malícia es barreja amb la vida
                              I arrasa amb el que troba al seu pas.

                              No t'oblidis del meu cor:
                              És l'erm murmuri que d'esma viu
                              Al fons de la meva gola, emmudida per la vilesa...


                              d.

  • prova RC359
    deòmises | 21/11/2008 a les 03:20

    Divendres, 19 de desembre de 1986

    Ja fa dues setmanes que vam aterrar a l'aeroport d'Ambalabe, a 150 quilòmetres de la nostra destinació final, el poblat d'Ambingivato. He agafat el relleu de la mare en la tasca humanitària centrada en l'Àfrica del Sud i intento seguir les seves passes el millor possible.

    Als ulls de la gent, només sóc una blanca més, perduda enmig de l'altiplà de Madagascar sense nocions de la llengua malgaix i amb escasses de francès. El llogarret és tan allunyat de la capital del país que no semblaria estrany si ens asseguren que ningú del Govern no té constància de les necessitats dels seus habitants. Ni tan sols de l'arribada d'ajuda humanitària. Però als ulls de Mbaviri sóc la seva salvació, una de les persones que ajuda els seus familiars i amics a seguir la vida després de les pluges torrencials, les que omplen els pous per suportar el dur estiu però les mateixes que estenen any rere any sense falta el godrampotaka pertot arreu, aquest llot que tant costa de fer desaparèixer dels camps i dels camins i que paralitza el seu poblat. Entre ell i jo, la confidència ha crescut en aquestes dues setmanes i una simple mirada transmet a l'altra persona allò que la preocupa o allò que sent. Com si ens coneguéssim de tota la vida (...)

    Dissabte, 7 de febrer de 1986

    Ha acabat la nostra feina de neteja i de recolzament al poblat i cal tornar cap a Europa. Satisfeta per la tasca realitzada però de decebuda perquè Mbaviri m'ha esquivat des que li vaig obrir el cor i li vaig confessar en un anglès maldestre els sentiments que m'havia despertat mica en mica. Fins i tot, a l'hora del comiat m'ha refusat els dos petons a les galtes, només una freda encaixada de mans i prou... Com puc deixar l'illa sabent que l'home que estimo hi resta? (...)


    Rellegeixo el diari del meu primer viatge a Madagascar onze anys després, i el record d'aquell home que no vaig aconseguir mai em retorna amb més força encara. Però, malgrat saber què

    • RE: prova RC359
      deòmises | 21/11/2008 a les 03:23

      Divendres, 19 de desembre de 1986

      Ja fa dues setmanes que vam aterrar a l'aeroport d'Ambalabe, a 150 quilòmetres de la nostra destinació final, el poblat d'Ambingivato. He agafat el relleu de la mare en la tasca humanitària centrada en l'Àfrica del Sud i intento seguir les seves passes el millor possible.

      Als ulls de la gent, només sóc una blanca més, perduda enmig de l'altiplà de Madagascar sense nocions de la llengua malgaix i amb escasses de francès. El llogarret és tan allunyat de la capital del país que no semblaria estrany si ens asseguren que ningú del Govern no té constància de les necessitats dels seus habitants. Ni tan sols de l'arribada d'ajuda humanitària. Però als ulls de Mbaviri sóc la seva salvació, una de les persones que ajuda els seus familiars i amics a seguir la vida després de les pluges torrencials, les que omplen els pous per suportar el dur estiu però les mateixes que estenen any rere any sense falta el godrampotaka pertot arreu, aquest llot que tant costa de fer desaparèixer dels camps i dels camins i que paralitza el seu poblat. Entre ell i jo, la confidència ha crescut en aquestes dues setmanes i una simple mirada transmet a l'altra persona allò que la preocupa o allò que sent. Com si ens coneguéssim de tota la vida (...)

      Dissabte, 7 de febrer de 1986

      Ha acabat la nostra feina de neteja i de recolzament al poblat i cal tornar cap a Europa. Satisfeta per la tasca realitzada però de decebuda perquè Mbaviri m'ha esquivat des que li vaig obrir el cor i li vaig confessar en un anglès maldestre els sentiments que m'havia despertat mica en mica. Fins i tot, a l'hora del comiat m'ha refusat els dos petons a les galtes, només una freda encaixada de mans i prou... Com puc deixar l'illa sabent que l'home que estimo hi resta? (...)


      Rellegeixo el diari del meu primer viatge a Madagascar onze anys després, i el record d'aquell home que no vaig aconseguir mai em retorna amb més força encara. Però, malgrat saber què

      • RE: RE: prova RC359
        deòmises | 21/11/2008 a les 03:31

        Divendres, 19 de desembre de 1986

        Ja fa dues setmanes que vam aterrar a l'aeroport d'Ambalabe, a 150 quilòmetres de la nostra destinació final, el poblat d'Ambingivato. He agafat el relleu de la mare en la tasca humanitària centrada en l'Àfrica del Sud i intento seguir les seves passes el millor possible.

        Als ulls de la gent, només sóc una blanca més, perduda enmig de l'altiplà de Madagascar sense nocions de la llengua malgaix i amb escasses de francès. El llogarret és tan allunyat de la capital del país que no semblaria estrany si ens asseguren que ningú del Govern no té constància de les necessitats dels seus habitants. Ni tan sols de l'arribada d'ajuda humanitària. Però als ulls de Mbaviri sóc la seva salvació, una de les persones que ajuda els seus familiars i amics a seguir la vida després de les pluges torrencials, les que omplen els pous per suportar el dur estiu però les mateixes que estenen any rere any sense falta el godrampotaka pertot arreu, aquest llot que tant costa de fer desaparèixer dels camps i dels camins i que paralitza el seu poblat. Entre ell i jo, la confidència ha crescut en aquestes dues setmanes i una simple mirada transmet a l'altra persona allò que la preocupa o allò que sent. Com si ens coneguéssim de tota la vida
        (...)

        Dissabte, 7 de febrer de 1986

        Ha acabat la nostra feina de neteja i de recolzament al poblat i cal tornar cap a Europa. Satisfeta per la tasca realitzada però de decebuda perquè Mbaviri m'ha esquivat des que li vaig obrir el cor i li vaig confessar en un anglès maldestre els sentiments que m'havia despertat mica en mica. Fins i tot, a l'hora del comiat m'ha refusat els dos petons a les galtes, només una freda encaixada de mans i prou... Com puc deixar l'illa sabent que l'home que estimo hi resta?
        (...)

        Rellegeixo el diari del meu primer viatge a Madagascar onze anys després, i el record d'aquell home que no vaig aconseguir mai em retorna amb més força encara. Però, malgrat saber què

        • RE: RE: RE: prova RC359
          deòmises | 21/11/2008 a les 06:05

          Divendres, 19 de desembre de 1986

          Ja fa dues setmanes que vam aterrar a l'aeroport d'Ambalabe, a 150 quilòmetres de la nostra destinació final, el poblat d'Ambingivato. He agafat el relleu de la mare en la tasca humanitària centrada en l'Àfrica del Sud i intento seguir les seves passes el millor possible. Perquè compartim la passió per ajudar la gent.

          Als ulls de la gent, només sóc una blanca més -ho sé-, perduda enmig de l'altiplà de Madagascar sense nocions de la llengua malgaix i amb escasses de francès. El llogarret és tan allunyat de la capital del país que no semblaria estrany si ens asseguren que ningú del Govern no té constància de les necessitats dels seus habitants. Ni tan sols de l'arribada d'ajuda humanitària. Però als ulls de Mbaviri sóc la seva salvació, una de les persones que ajuda els seus familiars i amics a seguir la vida després de les pluges torrencials, les que omplen els pous per suportar el dur estiu però les mateixes que estenen any rere any sense falta el godrampotaka pertot arreu, aquest llot que tant costa de fer desaparèixer dels camps i dels camins i que paralitza el seu poblat. Entre ell i jo, la confidència ha crescut en aquestes dues setmanes i una simple mirada transmet a l'altra persona allò que la preocupa o allò que sent. Com si ens coneguéssim de tota la vida (...)

          Dissabte, 7 de febrer de 1986

          Ha acabat la nostra feina de neteja i de recolzament al poblat i cal tornar cap a Europa. Satisfeta per la tasca realitzada però decebuda perquè Mbaviri m'ha esquivat des que li vaig obrir el cor i li vaig confessar en un francès maldestre els sentiments que m'havia despertat mica en mica. Fins i tot, a l'hora del comiat m'ha refusat els dos petons a les galtes, només una freda encaixada de mans i prou... Com puc deixar l'illa sabent que l'home que estimo hi resta? (...)


          Han transcorregut onze anys des que vaig escriure aquestes línies i la pregunta sense resposta em trasbalsa encara. Rellegeixo el diari del meu primer viatge a Madagascar, i el record d'aquell home que no vaig aconseguir mai em retorna amb més força. Malgrat totes les voltes que ha donat la meva vida, m'agrada imaginar què hauria passat si en Mbaviri hagués acceptat el meu amor i hagués estat corresposta. Seria una desgraciada? Hauria perdut la meva joventut en un continent estrany? No ho sabré mai. L'únic que sé és que ara, amb trenta-set anys em sento desemparada, havent fracassat en el meu matrimoni, amb la pèrdua de la mare tan recent que el simple esment del seu nom em torna el plor. I l'única alegria m'arriba dels ulls de l'Arnau, el fruit dels set anys abocats en un matrimoni que trontollava des del començament. I tot per la passió que sentia per Madagascar. La mateixa que encara sento.

          En Miquel, el meu marit fins fa escasses setmanes, sempre havia cregut que hi havia alguna cosa que m'estirava més que l'ajuda humanitària cap a l'illa. I el naixement de l'Arnau va ser el començament del final de la nostra unió. El fet que nasqués tan bru de pell, amb aquella mirada tan penetrant i aquell cabell rinxolat fins a l'extrem... Segons ell, eren factors prou evidents per demostrar la meva infidelitat. Segons jo, que em guiava més pels meus comptes, l'Arnau havia estat concebut abans del viatge anual cap a Madagascar (les pluges torrencials són infal·libles, per desgràcia del poble malgaix). De res no em va servir deixar en secret el sentiments vers en Mbaviri: qui hauria cregut que entre ell i jo només havia nascut una amistat respectuosa sense res més? Després de veure l'Arnau, ningú.

          Mentre guardo el diari entre la capsa dels meus records africans, trobo un paper estranyament nou. Reconec la lletra: la de la mare. Sembla una carta, però no recordo haver-la vista abans ni haver-la-hi guardada jo. Ni tan sols haver-la rebuda per correu. Llegeixo:


          Estimada Maria,

          No sé quan llegiràs això. Només sé que ja seré morta i que, quan ho facis, entendràs certes coses de la teva vida.

          Recordes que et parlava de la situació caòtica de Madagascar entre el 1958 i el 1960? Recordes que també et vaig explicar que l'exèrcit francès ens havia assetjat durant mesos? Tot no era cert. Només la situació del país. Res de setges ni de perill contra la integritat física. Vaig enamorar-me de l'home més meravellós que havia conegut mai. De tal manera que em va fer oblidar que tenia família fora de l'illa, que m'esperava i patia per mi. Però Marc era superior a tot allò mundà que no em destacava de les altres persones. Per això vam fer un pacte de silenci: desaparèixer mentre la situació del país no s'aclarís, i gaudir, tenir cura l'un de l'altre, viure. Ja ho sé, era una bogeria però estàvem plens d'il·lusió i d'amor.

          I em diràs per quin motiu t'explico això: ben fàcil, perquè sempre m'has cregut distant. És cert, distant perquè l'encanteri malgaix travessa fronteres. Però també distant per no poder desvelar-te el secret entre Marc i jo: el de no parlar mai del fill que vam engendrar durant la nostra desaparició, de qui vaig haver de desprendre'm per tornar al Primer Món, ple de dèficits vitals, lluny de l'amor veritable. Ni que tornava a Europa embarassada de Marc novament. Aquest secret ens acompanyaria fins a la mort, això vam pactar. Jo he complert la meva part, Marc també va fer-ho amb la seva.

          Te la lliuro perquè entenguis el meu comportament i la meva negativa, perquè no caiguessis en el parany on va caure la teva mare i haver de renunciar a coses importants, perquè creguessis que eres feliç coneixent només allò que tenies.

          Només em resta demanar-te perdó per haver-te ocultat l'existència d'un fill meu i de teu pare legítim.

          • RE: RE: RE: RE: prova RC359
            deòmises | 21/11/2008 a les 06:10

            Divendres, 19 de desembre de 1986

            Ja fa dues setmanes que vam aterrar a l'aeroport d'Ambalabe, a 150 quilòmetres de la nostra destinació final, el poblat d'Ambingivato. He agafat el relleu de la mare en la tasca humanitària centrada en l'Àfrica del Sud i intento seguir les seves passes el millor possible. Perquè compartim la passió per ajudar la gent.

            Als ulls de la gent, només sóc una blanca més -ho sé-, perduda enmig de l'altiplà de Madagascar sense nocions de la llengua malgaix i amb escasses de francès. El llogarret és tan allunyat de la capital del país que no semblaria estrany si ens asseguren que ningú del Govern no té constància de les necessitats dels seus habitants. Ni tan sols de l'arribada d'ajuda humanitària. Però als ulls de Mbaviri sóc la seva salvació, una de les persones que ajuda els seus familiars i amics a seguir la vida després de les pluges torrencials, les que omplen els pous per suportar el dur estiu però les mateixes que estenen any rere any sense falta el godrampotaka pertot arreu, aquest llot que tant costa de fer desaparèixer dels camps i dels camins i que paralitza el seu poblat. Entre ell i jo, la confidència ha crescut en aquestes dues setmanes i una simple mirada transmet a l'altra persona allò que la preocupa o allò que sent. Com si ens coneguéssim de tota la vida (...)

            Dissabte, 7 de febrer de 1986

            Ha acabat la nostra feina de neteja i de recolzament al poblat i cal tornar cap a Europa. Satisfeta per la tasca realitzada però decebuda perquè Mbaviri m'ha esquivat des que li vaig obrir el cor i li vaig confessar en un francès maldestre els sentiments que m'havia despertat mica en mica. Fins i tot, a l'hora del comiat m'ha refusat els dos petons a les galtes, només una freda encaixada de mans i prou... Com puc deixar l'illa sabent que l'home que estimo hi resta? (...)


            Han transcorregut onze anys des que vaig escriure aquestes línies i la pregunta sense resposta em trasbalsa encara. Rellegeixo el diari del meu primer viatge a Madagascar, i el record d'aquell home que no vaig aconseguir mai em retorna amb més força. Malgrat totes les voltes que ha donat la meva vida, m'agrada imaginar què hauria passat si en Mbaviri hagués acceptat el meu amor i hagués estat corresposta. Seria una desgraciada? Hauria perdut la meva joventut en un continent estrany? No ho sabré mai. L'únic que sé és que ara, amb trenta-set anys em sento desemparada, havent fracassat en el meu matrimoni, amb la pèrdua de la mare tan recent que el simple esment del seu nom em torna el plor. I l'única alegria m'arriba dels ulls de l'Arnau, el fruit dels set anys abocats en un matrimoni que trontollava des del començament. I tot per la passió que sentia per Madagascar. La mateixa que encara sento.

            En Miquel, el meu marit fins fa escasses setmanes, sempre havia cregut que hi havia alguna cosa que m'estirava més que l'ajuda humanitària cap a l'illa. I el naixement de l'Arnau va ser el començament del final de la nostra unió. El fet que nasqués tan bru de pell, amb aquella mirada tan penetrant i aquell cabell rinxolat fins a l'extrem... Segons ell, eren factors prou evidents per demostrar la meva infidelitat. Segons jo, que em guiava més pels meus comptes, l'Arnau havia estat concebut abans del viatge anual cap a Madagascar (les pluges torrencials són infal·libles, per desgràcia del poble malgaix). De res no em va servir deixar en secret el sentiments vers en Mbaviri: qui hauria cregut que entre ell i jo només havia nascut una amistat respectuosa sense res més? Després de veure l'Arnau, ningú.

            Mentre guardo el diari entre la capsa dels meus records africans, trobo un paper estranyament nou. Reconec la lletra: la de la mare. Sembla una carta, però no recordo haver-la vista abans ni haver-la-hi guardada jo. Ni tan sols haver-la rebuda per correu. Llegeixo:

            Estimada Maria,

            No sé quan llegiràs això. Només sé que ja seré morta i que, quan ho facis, entendràs certes coses de la teva vida.

            Recordes que et parlava de la situació caòtica de Madagascar entre el 1958 i el 1960? Recordes que també et vaig explicar que l'exèrcit francès ens havia assetjat durant mesos? Tot no era cert. Només la situació del país. Res de setges ni de perill contra la integritat física. Vaig enamorar-me de l'home més meravellós que havia conegut mai. De tal manera que em va fer oblidar que tenia família fora de l'illa, que m'esperava i patia per mi. Però Marc era superior a tot allò mundà que no em destacava de les altres persones. Per això vam fer un pacte de silenci: desaparèixer mentre la situació del país no s'aclarís, i gaudir, tenir cura l'un de l'altre, viure. Ja ho sé, era una bogeria però estàvem plens d'il·lusió i d'amor.

            I em diràs per quin motiu t'explico això: ben fàcil, perquè sempre m'has cregut distant. És cert, distant perquè l'encanteri malgaix travessa fronteres. Però també distant per no poder desvelar-te el secret entre Marc i jo: el de no parlar mai del fill que vam engendrar durant la nostra desaparició, de qui vaig haver de desprendre'm per tornar al Primer Món, ple de dèficits vitals, lluny de l'amor veritable. Ni que tornava a Europa embarassada de Marc novament. Aquest secret ens acompanyaria fins a la mort, això vam pactar. Jo he complert la meva part, Marc també va fer-ho amb la seva.

            Te la lliuro perquè entenguis el meu comportament i la meva negativa, perquè no caiguessis en el parany on va caure la teva mare i haver de renunciar a coses importants, perquè creguessis que eres feliç coneixent només allò que tenies.

            Només em resta demanar-te perdó per haver-te ocultat l'existència d'un fill meu i de teu pare legítim.

            • RE: RE: RE: RE: RE: prova RC359
              deòmises | 21/11/2008 a les 06:27

              Divendres, 19 de desembre de 1986

              Ja fa dues setmanes que vam aterrar a l'aeroport d'Ambalabe, a 150 quilòmetres de la nostra destinació final, el poblat d'Ambingivato. He agafat el relleu de la mare en la tasca humanitària centrada en l'Àfrica del Sud i intento seguir les seves passes el millor possible.

              Als ulls de la gent, només sóc una blanca més -ho sé-, perduda enmig de l'altiplà de Madagascar sense nocions de la llengua malgaix i amb escasses de francès. El llogarret és tan allunyat de la capital del país que no semblaria estrany si ens asseguren que ningú del Govern no té constància de les necessitats dels seus habitants. Ni tan sols de l'arribada d'ajuda humanitària. Però als ulls de Mbaviri sóc la seva salvació, una de les persones que ajuda els seus familiars i amics a seguir la vida després de les pluges torrencials, les que omplen els pous d'aigua i estenen any rere any sense falta el godrampotaka pertot arreu, aquest llot que tant costa de fer desaparèixer dels camps i dels camins. Entre ell i jo, la confidència ha crescut en aquestes dues setmanes i una simple mirada transmet a l'altra persona allò que la preocupa o allò que sent. Com si ens coneguéssim de tota la vida (...)

              Dissabte, 7 de febrer de 1986

              Hem acabat la nostra feina al poblat i cal tornar cap a Europa. Satisfeta per la tasca realitzada però decebuda perquè Mbaviri m'ha esquivat des que li vaig obrir el cor i li vaig confessar en un francès maldestre els sentiments que m'havia despertat mica en mica. Fins i tot, a l'hora del comiat m'ha refusat els dos petons a les galtes, només una freda encaixada de mans i prou... Com puc deixar l'illa sabent que l'home que estimo hi resta? (...)


              Han transcorregut onze anys des que vaig escriure-ho i em trasbalso encara. Rellegeixo el diari del meu primer viatge a Madagascar, i el record d'aquell home que no vaig aconseguir mai em retorna amb més força. Malgrat totes les voltes que ha donat la meva vida, m'agrada imaginar què hauria passat si en Mbaviri m'hagués correspost. Seria una desgraciada? Hauria perdut la meva joventut en un continent estrany? No ho sabré mai. L'únic que sé és que ara, amb trenta-set anys em sento desemparada, havent fracassat en el meu matrimoni, amb la pèrdua de la mare tan recent que el simple esment del seu nom em torna el plor. I l'única alegria m'arriba dels ulls de l'Arnau, el fruit dels set anys abocats en un matrimoni que trontollava des del començament. I tot per la passió que sentia per Madagascar. La mateixa que encara sento.

              En Miquel, el meu marit fins fa escasses setmanes, sempre havia cregut que hi havia alguna cosa que m'estirava més que l'ajuda humanitària cap a l'illa. I el naixement de l'Arnau va ser el començament del final de la nostra unió. El fet que nasqués tan bru de pell, amb aquella mirada tan penetrant i aquell cabell rinxolat fins a l'extrem... Segons ell, eren factors prou evidents per demostrar la meva infidelitat. Segons jo, que em guiava més pels meus comptes, l'Arnau havia estat concebut abans de l'inamobible viatge anual cap a Madagascar. De res no em va servir deixar en secret el sentiments vers en Mbaviri: qui hauria cregut que entre ell i jo només havia nascut una amistat respectuosa sense res més? Després de veure l'Arnau, ningú.

              Mentre guardo el diari entre la capsa dels meus records africans, trobo un paper estranyament nou. Reconec la lletra: la de la mare. Sembla una carta, però no recordo haver-la vista abans ni haver-la-hi guardada jo. Ni tan sols haver-la rebuda per correu. Llegeixo:

              Estimada Maria,

              No sé quan llegiràs això. Només sé que ja seré morta i que, quan ho facis, entendràs certes coses de la teva vida.

              Recordes que et parlava de la situació caòtica de Madagascar entre el 1958 i el 1960? Recordes que també et vaig explicar que l'exèrcit francès ens havia assetjat durant mesos? Tot no era cert. Només la situació del país. Res de setges ni de perill contra la integritat física. Vaig enamorar-me de l'home més meravellós que havia conegut mai. De tal manera que em va fer oblidar que tenia família fora de l'illa, que m'esperava i patia per mi. Però Marc era superior a tot allò mundà que no em destacava de les altres persones. Per això vam fer un pacte de silenci: desaparèixer mentre la situació del país no s'aclarís, i gaudir, tenir cura l'un de l'altre, viure. Ja ho sé, era una bogeria però estàvem plens d'il·lusió i d'amor.

              I em diràs per quin motiu t'explico això: ben fàcil, perquè sempre m'has cregut distant. És cert, distant perquè l'encanteri malgaix travessa fronteres. Però també distant per no poder desvelar-te el secret entre Marc i jo: el de no parlar mai del fill que vam engendrar durant la nostra desaparició, de qui vaig haver de desprendre'm per tornar al Primer Món, ple de dèficits vitals, lluny de l'amor veritable. Ni que tornava a Europa embarassada de Marc novament. Aquest secret ens acompanyaria fins a la mort, això vam pactar. Jo he complert la meva part, Marc també va fer-ho amb la seva.

              Te la lliuro perquè entenguis el meu comportament i la meva negativa, perquè no caiguessis en el parany on va caure la teva mare i haver de renunciar a coses importants, perquè creguessis que eres feliç coneixent només allò que tenies.

              Només em resta demanar-te perdó per haver-te ocultat l'existència d'un fill meu i de teu pare legítim. Ja saps el nom d'ell, eminentment francès, degut a la colonització. Però, com a aferrissat defensor del poble malgaix, el teu pare va triar un nom autòcton de l'illa per al nostre fill: Mbaviri. Pocs n'hi haurà a l'illa... si algun dia vols cercar-lo i...

              Les lletres esdevenen papallones que fugen del paper i se m'enduen mentre caic...

              • RE: RE: RE: RE: RE: RE: prova RC359
                deòmises | 21/11/2008 a les 06:32

                Divendres, 19 de desembre de 1986

                Ja fa dues setmanes que vam aterrar a l'aeroport d'Ambalabe, a 150 quilòmetres de la nostra destinació final, el poblat d'Ambingivato. He agafat el relleu de la mare en la tasca humanitària centrada en l'Àfrica del Sud i intento seguir les seves passes el millor possible.

                Als ulls de la gent, només sóc una blanca més -ho sé-, perduda enmig de l'altiplà de Madagascar sense nocions de la llengua malgaix i amb escasses de francès. El llogarret és tan allunyat de la capital del país que no semblaria estrany si ens asseguren que ningú del Govern no té constància de les necessitats dels seus habitants. Ni tan sols de l'arribada d'ajuda humanitària. Però als ulls de Mbaviri sóc la seva salvació, una de les persones que ajuda els seus familiars i amics a seguir la vida després de les pluges torrencials, les que omplen els pous d'aigua i estenen any rere any sense falta el godrampotaka pertot arreu, aquest llot que tant costa de fer desaparèixer dels camps i dels camins. Entre ell i jo, la confidència ha crescut en aquestes dues setmanes i una simple mirada transmet a l'altra persona allò que la preocupa o allò que sent. Com si ens coneguéssim de tota la vida (...)

                Dissabte, 7 de febrer de 1986

                Hem acabat la nostra feina al poblat i cal tornar cap a Europa. Satisfeta per la tasca realitzada però decebuda perquè Mbaviri m'ha esquivat des que li vaig obrir el cor i li vaig confessar en un francès maldestre els sentiments que m'havia despertat mica en mica. Fins i tot, a l'hora del comiat m'ha refusat els dos petons a les galtes, només una freda encaixada de mans i prou... Com puc deixar l'illa sabent que l'home que estimo hi resta? (...)


                Han transcorregut onze anys des que vaig escriure-ho i em trasbalso encara. Rellegeixo el diari del meu primer viatge a Madagascar, i el record d'aquell home que no vaig aconseguir mai em retorna amb més força. Malgrat totes les voltes que ha donat la meva vida, m'agrada imaginar què hauria passat si en Mbaviri m'hagués correspost. Seria una desgraciada? Hauria perdut la meva joventut en un continent estrany? No ho sabré mai. L'únic que sé és que ara, amb trenta-set anys em sento desemparada, havent fracassat en el meu matrimoni, amb la pèrdua de la mare tan recent que el simple esment del seu nom em torna el plor. I l'única alegria m'arriba dels ulls de l'Arnau, el fruit dels set anys abocats en un matrimoni que trontollava des del començament. I tot per la passió que sentia per Madagascar. La mateixa que encara sento.

                En Miquel, el meu marit fins fa escasses setmanes, sempre havia cregut que hi havia alguna cosa que m'estirava més que l'ajuda humanitària cap a l'illa. I el naixement de l'Arnau va ser el començament del final de la nostra unió. El fet que nasqués tan bru de pell, amb aquella mirada tan penetrant i aquell cabell rinxolat fins a l'extrem... Segons ell, eren factors prou evidents per demostrar la meva infidelitat. Segons jo, que em guiava més pels meus comptes, l'Arnau havia estat concebut abans de l'inamobible viatge anual cap a Madagascar. De res no em va servir deixar en secret el sentiments vers en Mbaviri: qui hauria cregut que entre ell i jo només havia nascut una amistat respectuosa sense res més? Després de veure l'Arnau, ningú.

                Mentre guardo el diari entre la capsa dels meus records africans, trobo un paper estranyament nou. Reconec la lletra: la de la mare. Sembla una carta, però no recordo haver-la vista abans ni haver-la-hi guardada jo. Ni tan sols haver-la rebuda per correu. Llegeixo:

                Estimada Maria,

                No sé quan llegiràs això. Només sé que ja seré morta i que, quan ho facis, entendràs certes coses de la teva vida.

                Recordes que et parlava de la situació caòtica de Madagascar entre el 1958 i el 1960? Recordes que també et vaig explicar que l'exèrcit francès ens havia assetjat durant mesos? Tot no era cert. Només la situació del país. Res de setges ni de perill contra la integritat física. Vaig enamorar-me de l'home més meravellós que havia conegut mai. De tal manera que em va fer oblidar que tenia família fora de l'illa, que m'esperava i patia per mi. Però Marc era superior a tot allò mundà que no em destacava de les altres persones. Per això vam fer un pacte de silenci: desaparèixer mentre la situació del país no s'aclarís, i gaudir, tenir cura l'un de l'altre, viure. Ja ho sé, era una bogeria però estàvem plens d'il·lusió i d'amor.

                I em diràs per quin motiu t'explico això: ben fàcil, perquè sempre m'has cregut distant. És cert, distant perquè l'encanteri malgaix travessa fronteres. Però també distant per no poder desvelar-te el secret entre Marc i jo: el de no parlar mai del fill que vam engendrar durant la nostra desaparició, de qui vaig haver de desprendre'm per tornar al Primer Món, ple de dèficits vitals, lluny de l'amor veritable. Ni que tornava a Europa embarassada de Marc novament. Aquest secret ens acompanyaria fins a la mort, això vam pactar. Jo he complert la meva part, Marc també va fer-ho amb la seva.

                Te'l lliuro perquè entenguis el meu comportament i la meva negativa, perquè no caiguessis en el parany on va caure la teva mare i haver de renunciar a coses importants, perquè creguessis que eres feliç coneixent només allò que tenies.

                Només em resta demanar-te perdó per haver-te ocultat l'existència d'un fill meu i de teu pare legítim. Ja saps el nom d'ell, eminentment francès, degut a la colonització. Però, com a aferrissat defensor del poble malgaix, el teu pare va triar un nom autòcton de l'illa per al nostre fill: Mbaviri. Pocs n'hi haurà a l'illa, si algun dia vols...

                Les lletres esdevenen papallones que fugen del paper i se m'enduen mentre perdo el coneixement...

                • MADAGASCAR (Un pacte cal respectar-lo. Sempre)
                  deòmises | 21/11/2008 a les 06:36

                  Divendres, 19 de desembre de 1986

                  Ja fa dues setmanes que vam aterrar a l'aeroport d'Ambalabe, a 150 quilòmetres de la nostra destinació final, el poblat d'Ambingivato. He agafat el relleu de la mare en la tasca humanitària centrada en l'Àfrica del Sud i intento seguir les seves passes el millor possible.

                  Als ulls de la gent, només sóc una blanca més -ho sé-, perduda enmig de l'altiplà de Madagascar sense nocions de la llengua malgaix i amb escasses de francès. El llogarret és tan allunyat de la capital del país que no semblaria estrany si ens asseguren que ningú del Govern no té constància de les necessitats dels seus habitants. Ni tan sols de l'arribada d'ajuda humanitària. Però als ulls de Mbaviri sóc la seva salvació, una de les persones que ajuda els seus familiars i amics a seguir la vida després de les pluges torrencials, les que omplen els pous d'aigua i estenen any rere any sense falta el godrampotaka pertot arreu, aquest llot que tant costa de fer desaparèixer dels camps i dels camins. Entre ell i jo, la confidència ha crescut en aquestes dues setmanes i una simple mirada transmet a l'altra persona allò que la preocupa o allò que sent. Com si ens coneguéssim de tota la vida (...)

                  Dissabte, 7 de febrer de 1986

                  Hem acabat la nostra feina al poblat i cal tornar cap a Europa. Satisfeta per la tasca realitzada però decebuda perquè Mbaviri m'ha esquivat des que li vaig obrir el cor i li vaig confessar en un francès maldestre els sentiments que m'havia despertat mica en mica. Fins i tot, a l'hora del comiat m'ha refusat els dos petons a les galtes, només una freda encaixada de mans i prou... Com puc deixar l'illa sabent que l'home que estimo hi resta? (...)


                  Han transcorregut onze anys des que vaig escriure-ho i em trasbalso encara. Rellegeixo el diari del meu primer viatge a Madagascar, i el record d'aquell home que no vaig aconseguir mai em retorna amb més força. Malgrat totes les voltes que ha donat la meva vida, m'agrada imaginar què hauria passat si en Mbaviri m'hagués correspost. Seria una desgraciada? Hauria perdut la meva joventut en un continent estrany? No ho sabré mai. L'únic que sé és que ara, amb trenta-set anys em sento desemparada, havent fracassat en el meu matrimoni, amb la pèrdua de la mare tan recent que el simple esment del seu nom em torna el plor. I l'única alegria m'arriba dels ulls de l'Arnau, el fruit dels set anys abocats en un matrimoni que trontollava des del començament. I tot per la passió que sentia per Madagascar. La mateixa que encara sento.

                  En Miquel, el meu marit fins fa escasses setmanes, sempre havia cregut que hi havia alguna cosa que m'estirava més que l'ajuda humanitària cap a l'illa. I el naixement de l'Arnau va ser el començament del final de la nostra unió. El fet que nasqués tan bru de pell, amb aquella mirada tan penetrant i aquell cabell rinxolat fins a l'extrem... Segons ell, eren factors prou evidents per demostrar la meva infidelitat. Segons jo, que em guiava més pels meus comptes, l'Arnau havia estat concebut abans de l'inamobible viatge anual cap a Madagascar. De res no em va servir deixar en secret el sentiments vers en Mbaviri: qui hauria cregut que entre ell i jo només havia nascut una amistat respectuosa sense res més? Després de veure l'Arnau, ningú.

                  Mentre guardo el diari entre la capsa dels meus records africans, trobo un paper estranyament nou. Reconec la lletra: la de la mare. Sembla una carta, però no recordo haver-la vista abans ni haver-la-hi guardada jo. Ni tan sols haver-la rebuda per correu. Llegeixo:

                  Estimada Maria,

                  No sé quan llegiràs això. Només sé que ja seré morta i que, quan ho facis, entendràs certes coses de la teva vida.

                  Recordes que et parlava de la situació caòtica de Madagascar entre el 1958 i el 1960? Recordes que també et vaig explicar que l'exèrcit francès ens havia assetjat durant mesos? Tot no era cert. Només la situació del país. Res de setges ni de perill contra la integritat física. Vaig enamorar-me de l'home més meravellós que havia conegut mai. De tal manera que em va fer oblidar que tenia família fora de l'illa, que m'esperava i patia per mi. Però Marc era superior a tot allò mundà que no em destacava de les altres persones. Per això vam fer un pacte de silenci: desaparèixer mentre la situació del país no s'aclarís, i gaudir, tenir cura l'un de l'altre, viure. Ja ho sé, era una bogeria però estàvem plens d'il·lusió i d'amor.

                  I em diràs per quin motiu t'explico això: ben fàcil, perquè sempre m'has cregut distant. És cert, distant perquè l'encanteri malgaix travessa fronteres. Però també distant per no poder desvelar-te el secret entre Marc i jo: el de no parlar mai del fill que vam engendrar durant la nostra desaparició, de qui vaig haver de desprendre'm per tornar al Primer Món, ple de dèficits vitals, lluny de l'amor veritable. Ni que tornava a Europa embarassada de Marc novament. Aquest secret ens acompanyaria fins a la mort, això vam pactar. Jo he complert la meva part, Marc també va fer-ho amb la seva.

                  Te'l lliuro perquè entenguis el meu comportament i la meva negativa, perquè no caiguessis en el parany on va caure la teva mare i haver de renunciar a coses importants, perquè creguessis que eres feliç coneixent només allò que tenies.

                  Només em resta demanar-te perdó per haver-te ocultat l'existència d'un fill meu i de teu pare legítim. Ja saps el nom d'ell, eminentment francès, degut a la colonització. Però, com a aferrissat defensor del poble malgaix, el teu pare va triar un nom autòcton de l'illa per al nostre fill: Mbaviri. Pocs n'hi haurà a l'illa, si algun dia vols...

                  Les lletres esdevenen papallones que fugen del paper i se m'enduen mentre perdo el coneixement...
  • RE: Notícies sobre el llibre recull
    deòmises | 25/11/2008 a les 20:54

    Γιε μου, σπλάχνο των σπλάχνων μου, καρδούλα της καρδιας μου,
    Πουλάκι της φτώχειας αυλής, ανθέ της ερημιάς μου.

    (Fill, carn i sang meves, medul·la dels meus ossos, cor del meu propi cor,
    Pardal del meu petit pati, flor de la meva soledat)

    Iannis Ritsos (Epitafis, I, vv 1-2)

    • RE: RE: Notícies sobre el llibre recull
      deòmises | 25/11/2008 a les 20:58

      Γιε μου, σπλάχνο των σπλάχνων μου, καρδούλα της καρδιας μου,
      Πουλάκι της φτώχειας αυλής, ανθέ της ερημιάς μου.

      (Fill, carn i sang meves, medul·la dels meus ossos, cor del meu propi cor,
      Pardal del meu petit pati, flor de la meva soledat)

      Iannis Ritsos (Epitafis, I, vv 1-2)




      El cop de bastó et posa alerta, amb els nervis a flor de pell i la tensió extrema en cada
      • RE: RE: RE: Notícies sobre el llibre recull
        deòmises | 25/11/2008 a les 21:03

        Γιε μου, σπλάχνο των σπλάχνων μου, καρδούλα της καρδιας μου,
        Πουλάκι της φτώχειας αυλής, ανθέ της ερημιάς μου.

        (Fill, carn i sang meves, medul·la dels meus ossos, cor del meu propi cor,
        Pardal del meu petit pati, flor de la meva soledat)

        Iannis Ritsos (Epitafis, I, vv 1-2)




        El cop de bastó et posa alerta, amb els nervis a flor de pell i la tensió extrema en cada
        • RE: RE: RE: RE: Notícies sobre el llibre recull
          deòmises | 25/11/2008 a les 21:06

          Γιε μου, σπλάχνο των σπλάχνων μου, καρδούλα της καρδιας μου,
          Πουλάκι της φτώχειας αυλής, ανθέ της ερημιάς μου.


          (Fill, carn i sang meves, medul·la dels meus ossos, cor del meu propi cor,
          Pardal del meu petit pati, flor de la meva soledat)

          Iannis Ritsos (Epitafis, I, vv 1-2)




          El cop de bastó et posa alerta, amb els nervis a flor de pell i la tensió extrema en cada fibra del cos.
          • RE: RE: RE: RE: RE: Notícies sobre el llibre recull
            deòmises | 25/11/2008 a les 21:09

            Γιε μου, σπλάχνο των σπλάχνων μου, καρδούλα της καρδιας μου,
            Πουλάκι της φτώχειας αυλής, ανθέ της ερημιάς μου.

            (Fill, carn i sang meves, medul·la dels meus ossos, cor del meu propi cor,
            Pardal del meu petit pati, flor de la meva soledat) )


            Iannis Ritsos (Epitafis, I, vv 1-2)




            El cop de bastó et posa alerta, amb els nervis a flor de pell i la tensió extrema en cada fibra del cos.
            • RE: RE: RE: RE: RE: RE: Notícies sobre el llibre recull
              deòmises | 25/11/2008 a les 21:12

              Γιε μου, σπλάχνο των σπλάχνων μου, καρδούλα της καρδιας μου,
              Πουλάκι της φτώχειας αυλής, ανθέ της ερημιάς μου.

              (Fill, carn i sang meves, medul·la dels meus ossos, cor del meu propi cor,
              Pardal del meu petit pati, flor de la meva soledat)

              Iannis Ritsos (Epitafis, I, vv 1-2)




              El cop de bastó et posa alerta, amb els nervis a flor de pell i la tensió extrema en cada fibra del cos.
              • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RE: Notícies sobre el llibre recull
                deòmises | 26/11/2008 a les 04:10




                Desiderata







                ALT="Desiderata" WIDTH="231" HEIGHT="61" BORDER="0">
                -- written by Max Ehrmann in the 1920s -- Not
                "Found in Old St. Paul's Church"! -- see below

                • The Unnamed Feeling
                  deòmises | 27/11/2008 a les 02:57

                  Γιε μου, σπλάχνο των σπλάχνων μου, καρδούλα της καρδιας μου,
                  Πουλάκι της φτώχειας αυλής, ανθέ της ερημιάς μου.

                  (Fill, carn i sang meves, medul·la dels meus ossos, cor del meu propi cor,
                  Pardal del meu petit pati, flor de la meva soledat)

                  Iannis Ritsos (Epitafis, I, vv 1-2)

                  I

                  Llepo la ferida. I torno a sentir el gust de la sang, la peculiar reminiscència metàl·lica que tant m'agrada. És calenta encara. La noia respira inútilment amb un refilet que cessa quan les meves mandíbules mosseguen la gola tallada, sense compassió. En silenci espero que la sang brolli dins de la boca mentre aguanto la queixalada. Tanco els ulls i gaudeixo del doll intermitent del líquid tebi. És el premi a la meva fidelitat envers el mestre. Al meu voltant xiuxiueigs i plors i una pau m'endormisca fins que...

                  II

                  ...El cop de bastó et posa alerta, amb els nervis a flor de pell i la tensió extrema en cada fibra del cos. Recordes cada nota de la partitura, l'has memoritzada durant mesos i resta dins teu intacta, com si l'habitud de llegir-la hagués gravat en el cervell cada compàs, cada silenci, cada paraula. Fins i tot recordes el compositor de la melodia, el grec Mikis Theodorakis, i el poeta que va escriure aquells versos, el també grec Iannis Ritsos. La passió del mestre per Grècia havia estat sempre palpable amb el seu aire de tragèdia. Ara t'adones que ell estava al corrent de tot i que l'elecció de les peces a interpretar per al seu fals homenatge pòstum, Επιτάφιοι, Epitafis, no ha estat per atzar. Com si anunciés la fi de cadascun de vosaltres. I aquesta olor asèptica que t'embolcalla no desapareix del teu nas.

                  No veus res, ni la partitura que podria ser-te el comodí contra l'oblit puntual. La bena als ulls t'impedeix endevinar la poca claror que il·luminava el local quan hi heu entrat, enganyats, per assajar un cop més. En veure el mestre després d'anys, el món s'ha ensorrat: el crèieu mort en l'incendi. Després, foscor absoluta. La que t'aterreix des d'infant. Aquell passadís que creies enorme, aquells ulls que eren els agafadors de l'armari, ara et turmenten de nou però no has de distreure't en cap moment. Ara ja no. Després de la pausa obligada, brusca, ja no hi ha més temps per a la relaxació. Ni l'equivocació. Les mans suades, i la gola seca, adolorida per l'enèsima repetició del poema musicat.

                  El primer clic del metrònom t'indica, com a la resta, que el mestre torna a començar la tortura macabra. Com pots, intentes afinar la veu amb un diapasó imaginari i aconseguir així el to correcte. Segon clic. El creus tenir. I només falta recordar les primeres síl·labes. Gie-mú-splách-no... Va passar-vos la traducció de tots els poemes i podries cantar-lo a la perfecció en català. Però les ordres amb el mestre sempre han estat estrictes, i ara encara més. Després de l'incendi provocat. Tercer clic. I les palpitacions s'acceleren per moments. No deixes de pensar en l'error i en que és tard per al penediment i en que a la teva dreta hi havia la noia que ha caigut al terra sorollosament fa uns minuts i no pots imaginar per quina causa, però saps del cert que és morta perquè ja no la sents queixar-se. Només un silenci sepulcral trencat pel quart clic...

                  III

                  ...I el primer so que el segueix és la veu d'en Marc. El reconeix, no perquè és l'únic baríton que queda en el grup coral. És la millor veu que mai ha escoltat. Fins i tot abans de rebre les seves instruccions expertes. Fins i tot quan la ceguesa no li permet reconèixer cap fesomia, reconeix la veu d'en Marc sense dubtar-ne ni un instant. Se sent decebut. No ha entonat bé el començament i no hi ha excepcions. Ho ha deixat prou clar: el mínim error es pagarà amb sang. I el bastó colpeja el terra amb força. El silenci és acompanyat amb els mínims sorolls que fa el mestre en alçar-se. Es deixa ajudar per algú que només és espectador. I el grup sencer somiqueja. Sent la por de cadascun d'ells, l'olor del terror no es dissimula amb res. El mestre ho ha après durant els darrers anys de sofriment. Anys d'aïllament després de perdre la visió. Anys d'aprenentatge i de tractar-lo com una criatura de bolquers, humiliat fins a sentir-se minúscul, lluny de la fama aconseguida arreu amb el seu Cor, que va haver de delegar als seus homes de confiança i que, sota les seves ordres sempre d'amagat, va ressorgir. També l'elecció dels Epitafis ha estat dirigida per ell. Era fàcil d'endevinar per la seva passió a tot allò que fos grec. Finalment podrà acomplir la seva venjança, ara que ja hi veu sense visió, ja acostumat a utilitzar els sentits que li resten i gràcies a l'ajuda d'aquests homes fidels.

                  Davant d'en Marc sembla estovar-se per uns instants. Però sorgeix un sentiment sense nom que no el fa enrere perquè recorda les nits eternes en un hospital d'olor asèptic i de fredor contínua i retorna a la seva memòria el motiu d'haver acabat allà dins i encara pot sentir com se li cremen les parpelles i els ulls i el cos sencer. Perquè cada component d'aquell Cor va ser culpable de provocar l'incendi dins de l'Auditori. I perquè encara sent les rialles sorolloses d'en Marc a l'exterior i els insults del seu grupet cap a ell, que era duríssim perquè volia educar-los per lluitar contra tot. També contra l'oblit, la crueltat humana i les pors personals. Entre elles, la mort.

                  Amb precisió com si hi veiés, mou la mà cap al coll d'en Marc, fa un moviment circular al seu voltant i s'aparta perquè...

                  IV

                  ...Cau a prop meu un nou cadàver. La sang s'escampa ràpidament. La ferida és profunda, mortal, lenta agonia. Com els anteriors. Cap d'ells crida perquè l'estilet els esquinça les cordes vocals i la gola. I ningú no sap què succeeix en realitat. Només un cop sec en caure el cos moribund i les passes del mestre. I la meva llengua quasi sense provocar sorolls, llepa la ferida com d'habitud, la sang que tenyeix el terra d'un vermell intens. Aquest color que només els meus ulls de felí poden veure.


                  d.
                  • grindadráp
                    deòmises | 18/12/2008 a les 02:52

                    Any rere any, la invasió de les costes de les illes Fèroe per milers de balenes pilot és una excusa que utilitzen els adolescents per demostrar que ja són capaços de ser considerats adults. Aquesta tradició, la grindadráp, quasi una cerimònia ritual, es remunta a l'època dels víkings. Fins i tot s'utilitzen les mateixes eines que fa un mil·leni: la força de l'home, una corda i un rudimentari ganivet ben esmolat, el Grindaknívur. Res més per aturar aquesta invasió quasi obligada dels cetacis, inofensius fins al darrer instant, malgrat nedar en una aigua que ha esdevingut vermella per la sang dels exemplars ja sacrificats.

                    Hákun desperta i es vesteix. Avui és el dia de la invasió de les balenes. I aquest any també compleix els divuit. Ha de ser a la platja ben d'hora per aturar els insults i els cetacis. Des de petit tots els companys de l'escola l'han titllat de covard i d'homosexual. Sobretot Pauli Ellefsen, el fill de l'alcalde, que l'ha burxat amb virulenta insistència el darrer any. Avui, però, s'adonarà que ell ja no és un mocós que només sap plorar i demanar ajuda als professors o als pares.

                    Després d'un minso esmorzar, Hákun s'abriga i es dirigeix cap a la badia de Nes, on la munió de mamífers s'aplegarà. Allà, tot sol damunt de l'arena molla, sense cap més membre de la família per recolzar-lo, haurà d'aconseguir la seva proesa: matar amb les pròpies mans un d'aquells animals, que invadeixen les seves costes i fan perillar les reserves de peix per suportar els durs i llargs hiverns feroesos. Cal sacrificar els invasors i demostrar-los que la sang víking corre per les seves venes també.

                    En arribar a la platja, el primer que veu en Hákun és la cara somrient d'en Pauli amb el seu posat burleta, que se li acosta i li etziba un clatellot sense dirigir-li cap paraula. Esclafeix a riure mentre s'allunya i retorna al grupet format pels seus companys d'insults, tots ells segurs que en Hákun serà tan covard com sempre i es farà enrere. Les rialles s'aturen sobtadament perquè les balenes pilot comencen a omplir la badia. Darrere seu, dues barques tanquen el cercle que barra el pas a una possible escapatòria dels animals, conduïts a una mort més que segura.

                    El senyal és estrident. El xiulet engresca els homes i els adolescents, que corren vers l'aigua escollint la seva presa. En Hákun s'endarrereix -serà l'últim a entrar a l'aigua- per allunyar-se el màxim d'en Pauli. Tria el cetaci, se li apropa i topa amb ell suaument, amb una candidesa que no sembla existir en el regne animal. Se'l mira i per uns instants dubta en fer-ho. Aquella balena té cor, encara que li hagin dit que és un invasor perillós, i no es mereix que li facin mal. Un nou clatellot, més fort que l'anterior, li retorna el valor que li havia fugit, amb més força en sentir de nou els insults d'en Pauli. Ara ja sap que la mirada càndida del cetaci no l'aturarà. Amb el Grindaknívur ben agafat, el clava fondo i el degolla sense cap mirament.

                    Si volen, poden seguir titllant-lo de covard i homosexual, però almenys ha estat capaç de matar un home amb les seves mans.


                    • RE: grindadráp
                      Duino | 26/12/2008 a les 20:13

                      El meu regne marxa

                      passes tímides amb cendra de llavis
  • prova
    Xantalam | 19/01/2009 a les 19:22

    En la imatge del repte ningú no mostra el seva prepotència posant les sabates sobre la taula. Tampoc ningú les utilitza com a arma llancívola contra un polític, tot i que l'acció ens pugui fer riure.

    La imatge és quelcom, com ho diria...més poètica?

    VOLA CAP AL REPTE!

    Xantalam
    • RE: prova
      Ayurveda | 17/02/2009 a les 21:49

      Àlex Casamitjana
      i
      Ariadna Julià


      Després de deixar la inscripció a l'escorça callada de l'om, corre cap a l'escola. S'afanya, per no fer tard, com sempre, i arribar quan el professor ja ha començat la lliçó de la primera hora. Per què toquen les assignatures més feixugues just despertar-se? Matemàtiques, Educació Física... Així no hi ha manera de llevar-se...

      A la porta principal de l'escola, la darrera filera d'estudiants, que no pertanyen al seu curs, es disposa a entrar a l'edifici i ell n'emula els moviments. Com si fos un més del curs. Però quan passi per davant de la porta corresponent a la seva aula, desviarà el trajecte de la filera i s'aturarà davant de la llinda. Una de les fulles de la porta és oberta, el professor ja ha fet seure tothom i demana silenci, ordre que l'Àlex interromp. Amb cortesia però és una molèstia per al mestre, que amb extremat volum, fa passar el senyoret Àlex, sorneguerament, mentre fa un punt vermell al lloc on hi ha el nom de l'alumne ressaguer.

      Aritmètica abans d'esmorzar, i els seus ulls que el sotgen amb l'estómac també buit. Li provoca basques, com cada dia, i aquestes mirades fan que acoti el cap i l'enfonsi entre els càlculs impossibles i els signes inintel·ligibles del seu llibre, obert per la pàgina corresponent. Has tornat a fer tard. Àlex, xiuxiueja ella dos pupitres per davant d'ell. A aquest pas t'estàs guanyant un càstig... L'estima, ho sap. Encara que no li digui res ni li parli durant l'esbarjo. Però aquestes mostres de deferència pel seu retard són l'evidència del seu amor.

      La segona i la tercera hores són lentes. Història d'Espanya i Ciències Naturals. Després de l'esbarjo, i amb el pap ple se suporten millor la Llengua Catalana i l'Anglès. Sap que ella correrà amb les amigues, que faran rotllana i riuran en veure que ell mira cap a elles, però no les mira a totes, només a l'Ariadna. També sap que la durà fins a l'altar i que s'hi casarà, que formaran una família i tindran fills, que els educaran i demanaran ajuda als pares per quan dubtin d'alguna cosa. I estalviaran i viatjaran i coneixeran aquest país que ara només coneixen per les poques excursions organitzades per l'escola.

      Resa, demana que el timbre de sortida li permeti córrer cap a casa, amb pressa per ser el primer a travessar el passeig dels oms, on hi ha anat deixant les seves inscripcions diàries. Una ofrena silenciosa que deixa als arbres perquè li concedeixin aquest futur que imagina al costat de l'Ariadna Julià. Mentrestant, mentre espera el seu desig, buscarà cada matí un om sense incisions, sense aquelles cinc paraules que encara no té valor ni veu per pronunciar-les.

      Escric aquesta història, i no em sembla autobiogràfica. La rellegeixo i tot em sembla aliè. Potser serà millor que no la continuï... Només puc afegir que aquell matí de març fred i emboirat tot va canviar. Em dirigia cap a l'escola, tapat fins a les orelles però amb el punxó a la butxaca. Vaig veure l'escorça llisa d'un nou om. La vaig resseguir amb la mà, com feia sempre, com si aquest fregament ritual n'eliminés la pols i fes perdurar la inscripció. Ara, després de vint anys, puc dir que el futur que imaginava en la meva adolescència ja s'ha esmicolat. Des d'aquell matí malastruc. Encara em pregunta per què, senyor doctor? Com vol que li expliqui que aquell om triat aquell dia va queixar-se i em va retreure les ferides sofertes pels seus parents? Com es pot viure en aquesta cel·la amb aquest pes damunt i que no em cregui ningú?

      Àlex Casamitjana
      Complex Hospitalari Parc Teulí
      Sabadell


      • RE: RE: prova
        Ayurveda | 17/02/2009 a les 21:50

        Àlex Casamitjana
        i
        Ariadna Julià


        Després de deixar la inscripció a l'escorça callada de l'om, corre cap a l'escola. S'afanya, per no fer tard, com sempre, i arribar quan el professor ja ha començat la lliçó de la primera hora. Per què toquen les assignatures més feixugues just despertar-se? Matemàtiques, Educació Física... Així no hi ha manera de llevar-se...

        A la porta principal de l'escola, la darrera filera d'estudiants, que no pertanyen al seu curs, es disposa a entrar a l'edifici i ell n'emula els moviments. Com si fos un més del curs. Però quan passi per davant de la porta corresponent a la seva aula, desviarà el trajecte de la filera i s'aturarà davant de la llinda. Una de les fulles de la porta és oberta, el professor ja ha fet seure tothom i demana silenci, ordre que l'Àlex interromp. Amb cortesia però és una molèstia per al mestre, que amb extremat volum, fa passar el senyoret Àlex, sorneguerament, mentre fa un punt vermell al lloc on hi ha el nom de l'alumne ressaguer.

        Aritmètica abans d'esmorzar, i els seus ulls que el sotgen amb l'estómac també buit. Li provoca basques, com cada dia, i aquestes mirades fan que acoti el cap i l'enfonsi entre els càlculs impossibles i els signes inintel·ligibles del seu llibre, obert per la pàgina corresponent. Has tornat a fer tard. Àlex, xiuxiueja ella dos pupitres per davant d'ell. A aquest pas t'estàs guanyant un càstig... L'estima, ho sap. Encara que no li digui res ni li parli durant l'esbarjo. Però aquestes mostres de deferència pel seu retard són l'evidència del seu amor.

        La segona i la tercera hores són lentes. Història d'Espanya i Ciències Naturals. Després de l'esbarjo, i amb el pap ple se suporten millor la Llengua Catalana i l'Anglès. Sap que ella correrà amb les amigues, que faran rotllana i riuran en veure que ell mira cap a elles, però no les mira a totes, només a l'Ariadna. També sap que la durà fins a l'altar i que s'hi casarà, que formaran una família i tindran fills, que els educaran i demanaran ajuda als pares per quan dubtin d'alguna cosa. I estalviaran i viatjaran i coneixeran aquest país que ara només coneixen per les poques excursions organitzades per l'escola.

        Resa, demana que el timbre de sortida li permeti córrer cap a casa, amb pressa per ser el primer a travessar el passeig dels oms, on hi ha anat deixant les seves inscripcions diàries. Una ofrena silenciosa que deixa als arbres perquè li concedeixin aquest futur que imagina al costat de l'Ariadna Julià. Mentrestant, mentre espera el seu desig, buscarà cada matí un om sense incisions, sense aquelles cinc paraules que encara no té valor ni veu per pronunciar-les.

        Escric aquesta història, i no em sembla autobiogràfica. La rellegeixo i tot em sembla aliè. Potser serà millor que no la continuï... Només puc afegir que aquell matí de març fred i emboirat tot va canviar. Em dirigia cap a l'escola, tapat fins a les orelles però amb el punxó a la butxaca. Vaig veure l'escorça llisa d'un nou om. La vaig resseguir amb la mà, com feia sempre, com si aquest fregament ritual n'eliminés la pols i fes perdurar la inscripció. Ara, després de vint anys, puc dir que el futur que imaginava en la meva adolescència ja s'ha esmicolat. Des d'aquell matí malastruc. Encara em pregunta per què, senyor doctor? Com vol que li expliqui que aquell om triat aquell dia va queixar-se i em va retreure les ferides sofertes pels seus parents? Com es pot viure en aquesta cel·la amb aquest pes damunt i que no em cregui ningú?

        Àlex Casamitjana
        Complex Hospitalari Parc Teulí
        Sabadell


        • RE: RE: RE: prova
          Ayurveda | 17/02/2009 a les 21:52

          Àlex Casamitjana
          i
          Ariadna Julià


          Després de deixar la inscripció a l'escorça callada de l'om, corre cap a l'escola. S'afanya, per no fer tard, com sempre, i arribar quan el professor ja ha començat la lliçó de la primera hora. Per què toquen les assignatures més feixugues just despertar-se? Matemàtiques, Educació Física... Així no hi ha manera de llevar-se...

          A la porta principal de l'escola, la darrera filera d'estudiants, que no pertanyen al seu curs, es disposa a entrar a l'edifici i ell n'emula els moviments. Com si fos un més del curs. Però quan passi per davant de la porta corresponent a la seva aula, desviarà el trajecte de la filera i s'aturarà davant de la llinda. Una de les fulles de la porta és oberta, el professor ja ha fet seure tothom i demana silenci, ordre que l'Àlex interromp. Amb cortesia però és una molèstia per al mestre, que amb extremat volum, fa passar el senyoret Àlex, sorneguerament, mentre fa un punt vermell al lloc on hi ha el nom de l'alumne ressaguer.

          Aritmètica abans d'esmorzar, i els seus ulls que el sotgen amb l'estómac també buit. Li provoca basques, com cada dia, i aquestes mirades fan que acoti el cap i l'enfonsi entre els càlculs impossibles i els signes inintel·ligibles del seu llibre, obert per la pàgina corresponent. Has tornat a fer tard. Àlex, xiuxiueja ella dos pupitres per davant d'ell. A aquest pas t'estàs guanyant un càstig... L'estima, ho sap. Encara que no li digui res ni li parli durant l'esbarjo. Però aquestes mostres de deferència pel seu retard són l'evidència del seu amor.

          La segona i la tercera hores són lentes. Història d'Espanya i Ciències Naturals. Després de l'esbarjo, i amb el pap ple se suporten millor la Llengua Catalana i l'Anglès. Sap que ella correrà amb les amigues, que faran rotllana i riuran en veure que ell mira cap a elles, però no les mira a totes, només a l'Ariadna. També sap que la durà fins a l'altar i que s'hi casarà, que formaran una família i tindran fills, que els educaran i demanaran ajuda als pares per quan dubtin d'alguna cosa. I estalviaran i viatjaran i coneixeran aquest país que ara només coneixen per les poques excursions organitzades per l'escola.

          Resa, demana que el timbre de sortida li permeti córrer cap a casa, amb pressa per ser el primer a travessar el passeig dels oms, on hi ha anat deixant les seves inscripcions diàries. Una ofrena silenciosa que deixa als arbres perquè li concedeixin aquest futur que imagina al costat de l'Ariadna Julià. Mentrestant, mentre espera el seu desig, buscarà cada matí un om sense incisions, sense aquelles cinc paraules que encara no té valor ni veu per pronunciar-les.

          Escric aquesta història, i no em sembla autobiogràfica. La rellegeixo i tot em sembla aliè. Potser serà millor que no la continuï... Només puc afegir que aquell matí de març fred i emboirat tot va canviar. Em dirigia cap a l'escola, tapat fins a les orelles però amb el punxó a la butxaca. Vaig veure l'escorça llisa d'un nou om. La vaig resseguir amb la mà, com feia sempre, com si aquest fregament ritual n'eliminés la pols i fes perdurar la inscripció. Ara, després de vint anys, puc dir que el futur que imaginava en la meva adolescència ja s'ha esmicolat. Des d'aquell matí malastruc. Encara em pregunta per què, senyor doctor? Com vol que li expliqui que aquell om triat aquell dia va queixar-se i em va retreure les ferides sofertes pels seus parents? Com es pot viure en aquesta cel·la amb aquest pes damunt i que no em cregui ningú?

          Àlex Casamitjana
          Complex Hospitalari Parc Teulí
          Sabadell


          • RE: RE: RE: RE: prova
            Ayurveda | 17/02/2009 a les 21:54

            Àlex Casamitjana
            i
            Ariadna Julià


            Després de deixar la inscripció a l'escorça callada de l'om, corre cap a l'escola. S'afanya, per no fer tard, com sempre, i arribar quan el professor ja ha començat la lliçó de la primera hora. Per què toquen les assignatures més feixugues just despertar-se? Matemàtiques, Educació Física... Així no hi ha manera de llevar-se...

            A la porta principal de l'escola, la darrera filera d'estudiants, que no pertanyen al seu curs, es disposa a entrar a l'edifici i ell n'emula els moviments. Com si fos un més del curs. Però quan passi per davant de la porta corresponent a la seva aula, desviarà el trajecte de la filera i s'aturarà davant de la llinda. Una de les fulles de la porta és oberta, el professor ja ha fet seure tothom i demana silenci, ordre que l'Àlex interromp. Amb cortesia però és una molèstia per al mestre, que amb extremat volum, fa passar el senyoret Àlex, sorneguerament, mentre fa un punt vermell al lloc on hi ha el nom de l'alumne ressaguer.

            Aritmètica abans d'esmorzar, i els seus ulls que el sotgen amb l'estómac també buit. Li provoca basques, com cada dia, i aquestes mirades fan que acoti el cap i l'enfonsi entre els càlculs impossibles i els signes inintel·ligibles del seu llibre, obert per la pàgina corresponent. Has tornat a fer tard. Àlex, xiuxiueja ella dos pupitres per davant d'ell. A aquest pas t'estàs guanyant un càstig... L'estima, ho sap. Encara que no li digui res ni li parli durant l'esbarjo. Però aquestes mostres de deferència pel seu retard són l'evidència del seu amor.

            La segona i la tercera hores són lentes. Història d'Espanya i Ciències Naturals. Després de l'esbarjo, i amb el pap ple se suporten millor la Llengua Catalana i l'Anglès. Sap que ella correrà amb les amigues, que faran rotllana i riuran en veure que ell mira cap a elles, però no les mira a totes, només a l'Ariadna. També sap que la durà fins a l'altar i que s'hi casarà, que formaran una família i tindran fills, que els educaran i demanaran ajuda als pares per quan dubtin d'alguna cosa. I estalviaran i viatjaran i coneixeran aquest país que ara només coneixen per les poques excursions organitzades per l'escola.

            Resa, demana que el timbre de sortida li permeti córrer cap a casa, amb pressa per ser el primer a travessar el passeig dels oms, on hi ha anat deixant les seves inscripcions diàries. Una ofrena silenciosa que deixa als arbres perquè li concedeixin aquest futur que imagina al costat de l'Ariadna Julià. Mentrestant, mentre espera el seu desig, buscarà cada matí un om sense incisions, sense aquelles cinc paraules que encara no té valor ni veu per pronunciar-les.

            Escric aquesta història, i no em sembla autobiogràfica. La rellegeixo i tot em sembla aliè. Per això narro els fets en tercera persona? Potser serà millor que no la continuï... Només puc afegir que aquell matí de març fred i emboirat tot va canviar. Em dirigia cap a l'escola, tapat fins a les orelles però amb el punxó a la butxaca. Vaig veure l'escorça llisa d'un nou om. La vaig resseguir amb la mà, com feia sempre, com si aquest fregament ritual n'eliminés la pols i fes perdurar la inscripció. Ara, després de vint anys, puc dir que el futur que imaginava en la meva adolescència ja s'ha esmicolat. Des d'aquell matí malastruc. Encara em pregunta per què, senyor doctor? Com vol que li expliqui que aquell om triat aquell dia va queixar-se i em va retreure les ferides sofertes pels seus parents? Com es pot viure en aquesta cel·la amb aquest pes damunt i que no em cregui ningú?

            Àlex Casamitjana
            Complex Hospitalari Parc Teulí
            Sabadell


            • RE: RE: RE: RE: RE: prova
              Ayurveda | 17/02/2009 a les 22:05

              Àlex Casamitjana
              i
              Ariadna Julià


              Després de deixar la inscripció a l'escorça callada de l'om, corre cap a l'escola. S'afanya, per no fer tard, com sempre, i arribar quan el professor ja ha començat la lliçó de la primera hora. Per què toquen les assignatures més feixugues just despertar-se? Matemàtiques, Educació Física... Així no hi ha manera de llevar-se...

              A la porta principal de l'escola, la darrera filera d'estudiants, que no pertanyen al seu curs, es disposa a entrar a l'edifici i ell n'emula els moviments. Com si fos un més del curs. Però quan passi per davant de la porta corresponent a la seva aula, desviarà el trajecte de la filera i s'aturarà davant de la llinda. Una de les fulles de la porta és oberta, el professor ja ha fet seure tothom i demana silenci, ordre que l'Àlex interromp. Amb cortesia però és una molèstia per al mestre, que amb extremat volum, fa passar el senyoret Àlex, sorneguerament, mentre fa un punt vermell al lloc on hi ha el nom de l'alumne ressaguer.

              Aritmètica abans d'esmorzar, i els seus ulls que el sotgen amb l'estómac també buit. Li provoca basques, com cada dia, i aquestes mirades fan que acoti el cap i l'enfonsi entre els càlculs impossibles i els signes inintel·ligibles del seu llibre, obert per la pàgina corresponent. Has tornat a fer tard. Àlex, xiuxiueja ella dos pupitres per davant d'ell. A aquest pas t'estàs guanyant un càstig... L'estima, ho sap. Encara que no li digui res ni li parli durant l'esbarjo. Però aquestes mostres de deferència pel seu retard són l'evidència del seu amor.

              La segona i la tercera hores són lentes. Història d'Espanya i Ciències Naturals. Després de l'esbarjo, i amb el pap ple se suporten millor la Llengua Catalana i l'Anglès. Sap que ella correrà amb les amigues, que faran rotllana i riuran en veure que ell mira cap a elles, però no les mira a totes, només a l'Ariadna. També sap que la durà fins a l'altar i que s'hi casarà, que formaran una família i tindran fills, que els educaran i demanaran ajuda als pares per quan dubtin d'alguna cosa. I estalviaran i viatjaran i coneixeran aquest país que ara només coneixen per les poques excursions organitzades per l'escola.

              Resa, demana que el timbre de sortida li permeti córrer cap a casa, amb pressa per ser el primer a travessar el passeig dels oms, on hi ha anat deixant les seves inscripcions diàries. Una ofrena silenciosa que deixa als arbres perquè li concedeixin aquest futur que imagina al costat de l'Ariadna Julià. Mentrestant, mentre espera el seu desig, buscarà cada matí un om sense incisions, sense aquelles cinc paraules que encara no té valor ni veu per pronunciar-les.

              Escric aquesta història, i no em sembla autobiogràfica. La rellegeixo i tot em sembla aliè. Per això narro els fets en tercera persona? Potser serà millor que no la continuï... Només puc afegir que aquell matí de març fred i emboirat tot va canviar. Em dirigia cap a l'escola, tapat fins a les orelles però amb el punxó a la butxaca. Vaig veure l'escorça llisa d'un nou om. La vaig resseguir amb la mà, com feia sempre, com si aquest fregament ritual n'eliminés la pols i fes perdurar la inscripció. Ara, després de vint anys, puc dir que el futur que imaginava en la meva adolescència ja s'ha esmicolat. Des d'aquell matí malastruc. Encara em pregunta per què, senyor doctor? Com vol que li expliqui que aquell om triat aquell dia va queixar-se i em va retreure les ferides sofertes pels seus parents? Com es pot viure en aquesta cel·la amb aquest pes damunt i que no em cregui ningú?

              Àlex Casamitjana
              Complex Hospitalari Parc Teulí
              Sabadell


              • RE: RE: RE: RE: RE: RE: prova
                deòmises | 10/03/2009 a les 11:29

                I
                Snsee ruceross dopsibilens prlao;
                Nngiú no sreà cpaaç de rocèinexer
                Qinus ogírnes tneen aesuqts mtos
                Eming de la panlíice de ttos els egmenis,
                Evnolatts, eimobrtas, epratams ples deis.
                I ecsirc liínes etnre la srora de la paljta
                De la iftanensa msasa tmeps puredda,
                Pedina matlala, malssiatla, emírefa…
                No tnic cric ni dloor, ni lulm ni joças
                On ropaser del trognàl de seborvurie.

                II
                No hi ha crisi, ni circo n fer créixer
                Les puces dels diners, les ombres llargues
                Del xiprer que no ha de florir.

                No hi ha ciris per encendre el bosc
                De l'esperit Benedit dels pecats universals,
                De la quimèrica llunyania que ha d'apropar-nos.

                No hi ha crisi, ni paraules per parlar.

                III
                Matalàs de diaris, el banc
                Empara els meus somnis entre la son
                Existencial: demà, funcionaris cansats
                S'afanyaran per no fer tard a la feina,
                Tot trepitjant el meu patrimoni exigu,
                Recollit pacientment durant la vida...

                Noh iha crisi? Ni per qui noh a tingut mai res?


    • prova foto
      Rita O'Neal | 22/04/2009 a les 18:11

      prova per posar un enllaç a una foto.




      • RE: prova fotoo
        Rita O'Neal | 30/08/2009 a les 15:07

        VACANCES TARDANES

        Aquest agost
        vacances tardanes.
        Sol, sorra i platja;
        lectures i xerrades.
        Els teus ulls
        guspiregen de plaer.

        Una onada puja
        Sobre una altra que baixa.

        La tova sorra
        sota l'aigua salada
        s'ensorra al pes del pas.

        Una onada puja
        Sobre una altra que baixa.

        Gavines planen
        sobre escuma i aigua
        apresant els peixos
        que treuen el nas.

        Una onada puja
        Sobre una altra que baixa.


        Deu pins "Coll-llarg" formen el perímetre del camp base. Les soques són grosses, revestides d'escorça de mel. Els troncs, a dalt, s'aprimen per obrir les branques cap al cel.
        Les copes de vidre estrellat i verd, trencaclosques sobre el cel, dansen al ritme de la brisa i el vent, que, al temps, les pentina.
        I les agulles daurades, que en el passat van ser fulles, plouen i formen una catifa sota els teus peus.

        Vacances tardanes. Part 1

        Photobucket

        • RE: RE: prova fotoo
          Rita O'Neal | 30/08/2009 a les 15:21

          VACANCES TARDANES

          Aquest agost
          vacances tardanes.
          Sol, sorra i platja;
          lectures i xerrades.
          Els teus ulls
          guspiregen de plaer.

                              Una onada puja
          Sobre una altra que baixa.

                                                                      La tova sorra
                                                  sota l'aigua salada
                             s'ensorra al pes del pas.

                             Una onada puja
          Sobre una altra que baixa.

                                                                      Gavines planen
                                                 sobre escuma i aigua
                             apresant els peixos
              que treuen el nas.

                              Una onada puja
          Sobre una altra que baixa.


          Deu pins "Coll-llarg" formen el perímetre del camp base. Les soques són grosses, revestides d'escorça de mel. Els troncs, a dalt, s'aprimen per obrir les branques cap al cel.
          Les copes de vidre estrellat i verd, trencaclosques sobre el cel, dansen al ritme de la brisa i el vent, que, al temps, les pentina.
          I les agulles daurades, que en el passat van ser fulles, plouen i formen una catifa sota els teus peus.

          Vacances tardanes. Part 1


          • RE: RE: RE: prova fotoo
            Rita O'Neal | 30/08/2009 a les 15:33

            VACANCES TARDANES

            Aquest agost
            vacances tardanes.
            Sol, sorra i platja;
            lectures i xerrades.
            Els teus ulls
            guspiregen de plaer.

                                Una onada puja
            Sobre una altra que baixa.

                                                                        La tova sorra
                                                    sota l'aigua salada
                               s'ensorra al pes del pas.

                               Una onada puja
            Sobre una altra que baixa.

                                                                        Gavines planen
                                                   sobre escuma i aigua
                               apresant els peixos
                que treuen el nas.

                                Una onada puja
            Sobre una altra que baixa.


            Deu pins "Coll-llarg" formen el perímetre del camp base. Les soques són grosses, revestides d'escorça de mel. Els troncs, a dalt, s'aprimen per obrir les branques cap al cel.
            Les copes de vidre estrellat i verd, trencaclosques sobre el cel, dansen al ritme de la brisa i el vent, que, al temps, les pentina.
            I les agulles daurades, que en el passat van ser fulles, plouen i formen una catifa sota els teus peus.

            Photobucket

            Photobucket

            • prova centrat
              ninona | 22/12/2009 a les 15:57

              .

              Sobre el cel negre,
              un fugaç estel ens guia
              vers l'humil portal.

              Busquem apressats
              entre pastors, bous i palla,
              del Nadal, l'essència.

              Molt d'Amor i Pau,
              Felicitat i Esperança.
              Tot són bons desigs.

              Jo només tinc un:
              que siguin reals, possibles,
              més enllà de Nadal.

  • RE: Notícies sobre el llibre recull
    laiaM | 14/06/2010 a les 15:53

    ***

    Els Follets i els lleons









    • prova pics
      ninona | 14/11/2010 a les 22:31

      paraules per la marató ... a Sant Celoni

      Hola relataires,

      Continuem treballant sobre la idea d'una Marató poètico-literària a Sant Celoni per col·laborar amb La Marató de TV3 .

      Us avanço algunes cosetes més per si això ajuda a que la gent s'animi:

      • Segurament serà el cap de setmana de l'11-12 de desembre, amb moltes possibilitats que sigui dissabte per la tarda.
      • Un possible programa seria:

        • Històries de Sant Celoni i el Montseny
        • Amb ulls d'infant (poesia i relats per a infants)
        • El costat fosc (misteri, terror i ciència-ficció)
        • Univers íntim
        • Sobre la malaltia ... (???)
        • Poesia eròtica

      • Relataires que s'han interessat en la proposta:

        p.tola
        xantalam
        darkman



      Encara ens fa falta molta més gent i idees i ajuda per organitzar-lo. Ja veieu que el més calent és a l'aigüera i la Marató se'ns tira a sobre.

      Comptem amb tots vosaltres. Animeu-vos a participar ja sigui presencialment (molt millor) o bé cedint els vostres poemes i/o relats.
      Apunteu-vos aquí sota, o envieu-me un correu-e a ninona1206[arroba]gmail[punt]com .

      • RE: prova pics
        ninona | 19/11/2010 a les 06:51

        .

        Tingues cura dels teus pensaments,
        perquè es tornaran paraules.

        Tingues cura de les teves paraules,
        perquè es convertiran en actes.

        Tingues cura dels teus actes,
        perquè es faran costum.

        Tingues cura dels teus costums,
        perquè forjaran el teu caràcter.

        Tingues cura del teu caràcter,
        perquè forjarà el teu destí.

        I el teu destí serà la teva vida.


        Mahatma Gandhi

        Relataires, els nostres pensaments ja són paraules.
        Convertim-les en un acte per la La Marató de TV3 .
        Qui sap si l'any vinent, farem d'això un costum.

        Apunteu-vos a Paraules per la Marató a través d'aquest
        formulari.

        Més informació sobre Paraules per la Marató en aquest enllaç de RC .



  • RE: Notícies sobre el llibre recull
    ninona | 08/12/2010 a les 09:16
    Ssst ...

    Has sentit el riure de l’infant
    trencar el silenci?
    Riure de joia,
    silenci de Pau.

    Au,

    Vés,

    Surt a fora
    i escampa la joia
    i la Pau

    durant tot l’any.

  • RE: Notícies sobre el llibre recull
    ninona | 08/12/2010 a les 09:18



                         
    Ssst ...



    Has sentit el riure de l’infant

                             trencar el silenci?

    Riure de joia,

              silenci de Pau.


    Au,


         Vés,


              Surt a fora

                    i
    escampa 
    la joia

                 
                         i la Pau


                                  durant tot l’any.



  • RE: Notícies sobre el llibre recull
    ninona | 08/12/2010 a les 09:20







                         
    Ssst ...



    Has sentit el riure de l’infant

                             trencar el silenci?

    Riure de joia,

              silenci de Pau.


    Au,


         Vés,


              Surt a fora

                    i
    escampa 
    la joia

                 
                         i la Pau


                                  durant tot l’any.



  • RE: Notícies sobre el llibre recull
    ninona | 08/12/2010 a les 09:24


                         
    Ssst ...


    Has sentit el riure de l’infant                          trencar el silenci?
    Riure de joia,
              silenci de Pau.

    Au,

         Vés,

              Surt a fora                 i escampa la joia                                  i la Pau
                                  durant tot l’any.


  • RE: Notícies sobre el llibre recull
    ninona | 08/12/2010 a les 09:26


                          Ssst ...


    Has sentit el riure de l’infant
                             trencar el silenci?

    Riure de joia,

              silenci de Pau.

    Au,

         Vés,

              Surt a fora
                    i escampa la joia
                                     i la Pau
                                  durant tot l’any.


  • RE: Notícies sobre el llibre recull
    ninona | 08/12/2010 a les 09:28


                          Ssst ...


    Has sentit el riure de l’infant
                             trencar el silenci?

    Riure de joia,
              silenci de Pau.

    Au,

         Vés,

              Surt a fora
                    i escampa la joia
                                     i la Pau
                                  durant tot l’any.


  • RE: Notícies sobre el llibre recull
    ninona | 02/04/2012 a les 09:44

    De
  • RE: Notícies sobre el llibre recull
    ninona | 05/05/2013 a les 11:30

  • intentant recuperar la normalitat de la pàgina per fer proves
  • RE: Notícies sobre el llibre recull
    ninona | 31/03/2017 a les 11:53
    Ja sé que no és una característica d’aquest repte, però penso que està bé tenir un cert retorn de la percepció de les diferents participacions, així que avui m’hi llenço a fer un breu comentari (absolutament particular i subjectiu) de les vostres aportacions.
    Poso també el recompte de síl•labes segons la mètrica catalana perquè, tot i no ser estrictes en el recompte (molts autors moderns no ho són), penso que està bé com referència.

  • Fertilitat de helenabonals

      Sublims muntanyes
      pujades lentament,
      de vers en vers.

    Mètrica: 4(5-1) / 6 / 4
    Percepció: M’agrada el joc dels versos com esglaons per pujar quelcom sublim (en aquest cas les muntanyes).


  • Nana còsmica de rautortor

      Dorm, Gaia, dorm!
      Gita’t sota la vànova
      de mil colors
      que els teus fills t’han disposat
      al llit de la muntanya.

    Mètrica: 4 / 7 (9-2) / 4 / 8 / 6 (7-1)
    Percepció: M’agrada la imatge dels fills tenint cura de Gaia, la mare terra, però quan el llegeixo en veu alta hi ha alguna cosa que no m’acaba de fer el pes.


  • Tendra aquarel•la de brins

    Flors de colors
    pinten dolços somriures
    als camps que estimen

    Mètrica: 4 / 6 (7-1) / 4 (5-1)
    Percepció: Uns versos que ofereixen una imatge tendra, potser més floral/campestre que no pas la foto. Com dius al títol, una aquarel•la.


  • De festa de kefas

      Amb la faldilla
      dels colors de la vida,
      germana terra.

    Mètrica: 4 (5-1) / 6 (7-1) / 4 (5-1)
    Percepció: La terra, mare, germana, ... Trobo que pintes una imatge certament festiva, m’he imaginat una faldilla acolorida voleiant al ritme de la música.


  • Muntanya amiga de SinKaLip

      Com un mantell,
      muntanya caminada
      a trossets latents.

    Mètrica: 4 / 6 (7-1) / 5
    Percepció: Crec que m’agrada la idea, però el meu jo “racional” em diu que no són les paraules adequades i m’impedeix gaudir del conjunt.


  • Arc de Sant Martí: l’origen de rautortor

      Heus ací el lloc
      on naixen els colors
      de Sant Martí.

    Mètrica: 4 / 6 / 4
    Percepció: M’encanta! Em sembla una imatge fins i tot romàntica. Quin paisatge no voldria ser “el lloc on naixen els colors de Sant Martí?


  • Apedaçada de SinKaLip

      Apedaçada
      amb capa de belles terres.
      Colors de reina!

    Mètrica: 4 (5-1) / 7 (8-1) / 4 (5-1)
    Percepció: Apedaçada, esparracada i, malgrat tot (o justament per això), reina. Una idea interessant per treballar.


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: