Veritablement té una vista extraordinària, però observo que a la Geografia Catalana està scrita així: Madaloc

Felicitats per l'escrit encara que sigui una mica tard

Tot és molt interessant encara que sigui només una mins mirada al món exterior... sempre serà un valor afegit, i si ens mou a més a més a escriure molt millor que no pas veure/llegir un reportatge, ja que llavor els petits detalls se'ns escaparien.

I agraït pel teu comentari

Rafel

M'agrada la teva manera d'escriure que també és una manera de segregar pensaments...

Un pot escriure després d'una experiència determinanda, però això ja no importa gaire sinó el que val és el resultat sobretot si emociona com és el teu cas.

Jo participo poc... hauria de posar més coses meves i no tant al voltatn de la mort...

Felicitats

Quan hom posa en marxa la màquina d'imaginar no importa gaire el punt de partida, perquè el que importa és el lloc d'arribada. Jo no sóc gaire expert en el tema que tractes però sempre és un al·licient posár una colla d'imaginació ja que és el que veritablement compta.

Per altra banda ja li he fet arribar el meu poema a Bonin, veurem... i un apunt... jo estic vinculat amb el centre comarcal lleidatà... entre altres coses... al final de la meva bio pots trobar el meu correu electrònic, ja que la meva adreça dins de RC no és actual i no me la canvien...

Felicitats i bons relats

D'una idea força petitona surt una cosa molt diferent que és del que es tracta, no pas una altra cosa perquè no es tracta d'escriure correctament sinó de sorprendre.

I aprofito per dir-te que l'aigua que s'amaga al Forat d'aigualluts surt als Güells del Joeu que ja és a la Vall d'Aran

Rafael

Veritablement el trobo força original i també hauràs vist que al final de la meva bio he posat la meva adreça electrònica. I veig que parlant d'una cosa més o menys en desús poden sortir bones idees.

Felicitats

Rafael

Es una altra època, però que de tota manera sempre retorna, ja que som/ets en un camí perfecte de la imaginació

És un poema que em sona molt, però que no deixa d'impressionar-me.

Petons i fins aviat

Rafel

Felicitats pel teu poema i per altres coses... com per exemple: La Oca, per exemple El Centre Comarcal Lleidatà, per exemple La Casa Elizalde... però la teva poesia no deixa de ser molt original... i em callo la valoració exacta perquè no crec en els números. Felicitats i petons

Rafel

Encara que fa temps que no llegeixo. Estic amb poques forces i molt desmoralitzat. T'haig de dir que el que expliques és força interessant. I ja et tornaré a llegir. De totes maneres el que cal és precisament el que jo no faig. Escriure repetidament perquè del treball sempre es pot esperar molt deixant de banda les valoracions i altres històries....

Felicitats per la teva poesia, sobretot perquè si un la torna a llegir, guanya.

Aprofito per fer-me propaganda.
Al Centre comarcal Lleidatà, el dia 6 hi haurà un llibre d'Enric Piera

El dia 13 llegiré sonets de Blai Bonet

i el dia 27 estarà dedicat a Maruixa de Siles,
on també s'hi pot participar amb un poema dedicat a ella o bé a Catalunya.

Tots els actes són a les 7 de la tarda del mes de maig

Ronda Universitat, 1

Tens una escriptura molt creativa. També t'hauria de dir que darrerament encara que segueixo escrivint d'una manera més o menys regular ni llegeixo ni escric res dins dels relataires. M'hauria de corregir sobretot perquè hi ha gent tan bona com tu mateixa. Felicitats.
Aviat posaré alguna cosa

Aquesta imatge dels dos gots és molt interessant com a punt de partida i també d'arribada. Felicitats de tota manera

Poesia i música moltes vegades es donen la mà. De fet no són arts gaire llunyans, ambdós han de tenir ritme a més d'idees. Felicitats precisament per això, per altra banda em fas recordar que a la Casa Elizalde la propera sessió serà precisament de poesia i música.

T'animo perquè no paris d'escriure, tens fusta, però jo no vull criticar-te entre altres coses perquè és molt relatiu. De totes maneres dius coses força intiressants però tu mateixa has de ser crítica en el sentit de no estar mai content. Una vegada vaig llegir una entrevista amb Carme Riera. Deia que tenia por quan li donaven les galerades d'un llibre seu perquè li hauria agradat canviar moltes coses que en aquests casos ja no es pot... soposo que ho entens