Francament, ja tens raó ja!! quanta raó que tens!! ja ho pots ben dir que la LLIBERTAT amb majúscules és una utopia!!
Bé, doncs un poema d'aquells que val la pena de rellegir uns quants cops seguits, et felicito!!
Enhorabona Fidel, continua el teu llarg camí... no deixis mai d'escriure'ns!!
Una abraçada ben forta company!!

Desfem aquestes pors lligades damunt del pit que em turmenta l'ànima bruta.
Refem les diferències, netegem les espurnes enceses en plena submissió de qui creu tenir el poder absolut dels sentiments.
Reguem-nos sense massa angúnia sabent que la pell habita en totes les carns de tots els éssers vius.
Recomença el futur oblidant el desengany del passat que encara es fa present a tothora... recondueix els límits establerts en un càlcul d'amor personalitzat en tu mateix
i fes-te un resultat a mida per tots i cadascun dels nous camins que encara has d'estimar.

Bellesa poètica per a un desengany.

Crec fermament en la paraula escrita pel poeta.
Crec fermament en el poeta que passeja prop de la gent i descobreix el món i el propi país que l'envolta... crec en el poeta de carrer, per tant el poeta, els poetes són de tots malgrat hi ha qui ens vulgui fer creure que només són per uns quants privilegiats -cosa que no puc suportar de cap manera!!-
Ets de tots, sóc de tots... som de tots els que ens llegeixen
i punt.
Molt bo Sants78!!
Una abraçada ben literària... i real!!

Relats com el teu Joan, ajuden a fer reflexionar a més d'un -n'estic del tot segur!!-
L'amor no té preu
i l'odi es menja allò bo que pot quedar entre les persones.
L'odi condueix inevitablement a l'enfrontament, a la violència sense sentit... és per això que cal esborrar tot el mal que algú et pot fer sentir a base de parlar amb els que com qui ha patit aquesta absurda realitat anomenada terrorisme, faci que tot esdevingui quelcom entre persones i no entre animals i injustícies del que no ha fet res per merèixer dolor desmesurat. -bé, no sé si s'entén massa bé el que volia expressar, però ja prou que el teu relat ho fa-

i ple de realitats que es contrasten en una vida on sembla ser que només preval el ser més que l'altre i aquestes coses.
Un relat on ens expliques coses teves, personals, íntimes i que molts al llegir-lo crec que agafaran consciència de que en aquí tots hi som per igual...

i si, tens tota la raó, jo hi diria :

LA PUTA MARE QUE VA PARIR LA MERDA DE LES ARMES AMB EXÈRCITS PUTREFACTES!!!!!!!_així em quedo tranquil, si, així ja he pogut escriure l'emprenyamenta_

Que no pari ni la música
ni la cadència poètica dels teus versos
sabent que tot ha estat inspirat per un altre poeta..., així doncs, que no deixi de sonar la paraula -i si a més ens ve acompanyada de bona música millor que millor, si senyor!!-

Una forta abraçada Francesc!!

De llençols calents
en farem poemes vius
que desfacin els tactes d'aquests cossos
per esdevenir tendrament en paraules que fan versos...,
així, com aquest intent de poema meu, que sobresurt de límits
després de llegir atentament l'escalfor despresa dins l'eròtica de la pell.

Una abraçada ben forta Joan!!

I ho farem
per tenir la sang rebel
i el crit a flor de pell.
Cremarem tot allò que ens porta al fracàs,
trobarem tresors en vida, lluitarem pels nostres drets!!

-tot serà dit amb la paraula feta de la nostra terra estimada... som d'on som i això ningú ho pot obviar-

Una abraçada Fidel!!
Com sempre, un plaer tornar a llegir-te.

Conscients de tot i res al mateix temps
o de tot i molt altra volta.

Bon i gran poema... despertes coses importants a l'hora de posar punts sobre les is, punts de duresa del que passa en aquest món actual i tant malalt i que molts ho escrivim per tal de fer-ho veure i que d'altres ens diguin que si amb el cap, que tens raó i ho saps.

Una forta i sentida abraçada mestre del vers i de les paraules!!

I que no s'aturi mai aquest sentiment,
aquestes paraules que brollen dels cors.

Una abraçada i benvinguda!!

A la teva casa
hi ha recer per descansar.
Tens paraules que fan versos
per estirar la calma
i estendre-la per tot arreu.

M'ha suggerit sense pensar massa
totes aquestes paraules que ara t'he escrit.
Dir-te que m'agrada com escrius
i que llaurarem el futur en cada nou poema... no ho creus?

Una abraçada ben literària... i rel!!

Arrodoneixes les paraules
fent-les senzilles i entenedores.
Ens descobreixes la noia del terrat
amb un retrat espectacular de tot allò que descrius
on ella, la noia n'és la protagonista... després, més tard assaboreixo cada paraula per veure-hi i llegir-hi quelcom que potser en una primera lectura se m'escapava :
des d'allà on vius tu
ho veus tot.

Gràcies pels teus comentaris i encara més gràcies per deixar-nos llegir poemes esplèndids com aquest.
Referent al tema del llibre, no et preocupis, si tu vols ens posem en contacte d'alguna manera i jo te'n guardo un encantat.
Una abraçada!!

Camí del cementiri
no vas voler dir coses lletges...,
tal vegada potser perquè no convé dir-ne massa veritats.

Molt bon poema, esperem que només per dir-nos els uns als altres que tot allò ens quedi lluny, que ja no volem més morts per culpa de plors i dictadura en temps terrible de passat massa fosc.

Enhorabona
i benvingut de part meva Raül!!

No hi ha dia que passi sense descobrir quelcom que fa olor de nou...
i tu Carles m'has fet tornar a escriure en un comentari per fer-te saber que m'agrada aquest poema (el primer que et llegeixo) que tu mateix dius que transformes en cançó perquè ets poeta i músic per vocació -ho he llegit en la teva biografia-

Segueix escrivint
perquè no s'aturi mai aquest llarg i ample camí
que ens ha de portar sense cap mena de dubte
a reconquerir a través dels versos
tot allò que estimem de la nostra llengua.

Una forta abraçada... encantat de descobrir el teu talent.

Delicat, cru, però ben real!! un poema força contundent i molt ben treballat.

Anna, t'ho vaig dir pel facebook, però et vull tornar a felicitar per haver conquerit el Premi de Poesia Joan Llacuna d'enguany
i de pas felicitar-te per haver col·locat aquest poema entre el recull de "Tensant el Vers"... així doncs dobles felicitacions i gaudeix d'aquests moments. Imagino el que deus sentir ara mateix sabent que ben aviat hi haurà el teu primer llibre de poemes passejant per llibreries i presentacions que de ben segur faràs.
Jo també estic a punt de treure el meu primer llibre... és una sensació que no sé com explicar en paraules... és molt maco tot plegat, oi?
Espero conèixer-te ben aviat en algun lloc o altre... moltes felicitats i endavant amb la paraula, el vers, el poema!!

Una abraçada ben literària... i real!!