Que no pari ni la música
ni la cadència poètica dels teus versos
sabent que tot ha estat inspirat per un altre poeta..., així doncs, que no deixi de sonar la paraula -i si a més ens ve acompanyada de bona música millor que millor, si senyor!!-

Una forta abraçada Francesc!!

De llençols calents
en farem poemes vius
que desfacin els tactes d'aquests cossos
per esdevenir tendrament en paraules que fan versos...,
així, com aquest intent de poema meu, que sobresurt de límits
després de llegir atentament l'escalfor despresa dins l'eròtica de la pell.

Una abraçada ben forta Joan!!

I ho farem
per tenir la sang rebel
i el crit a flor de pell.
Cremarem tot allò que ens porta al fracàs,
trobarem tresors en vida, lluitarem pels nostres drets!!

-tot serà dit amb la paraula feta de la nostra terra estimada... som d'on som i això ningú ho pot obviar-

Una abraçada Fidel!!
Com sempre, un plaer tornar a llegir-te.

Conscients de tot i res al mateix temps
o de tot i molt altra volta.

Bon i gran poema... despertes coses importants a l'hora de posar punts sobre les is, punts de duresa del que passa en aquest món actual i tant malalt i que molts ho escrivim per tal de fer-ho veure i que d'altres ens diguin que si amb el cap, que tens raó i ho saps.

Una forta i sentida abraçada mestre del vers i de les paraules!!

I que no s'aturi mai aquest sentiment,
aquestes paraules que brollen dels cors.

Una abraçada i benvinguda!!

A la teva casa
hi ha recer per descansar.
Tens paraules que fan versos
per estirar la calma
i estendre-la per tot arreu.

M'ha suggerit sense pensar massa
totes aquestes paraules que ara t'he escrit.
Dir-te que m'agrada com escrius
i que llaurarem el futur en cada nou poema... no ho creus?

Una abraçada ben literària... i rel!!

Arrodoneixes les paraules
fent-les senzilles i entenedores.
Ens descobreixes la noia del terrat
amb un retrat espectacular de tot allò que descrius
on ella, la noia n'és la protagonista... després, més tard assaboreixo cada paraula per veure-hi i llegir-hi quelcom que potser en una primera lectura se m'escapava :
des d'allà on vius tu
ho veus tot.

Gràcies pels teus comentaris i encara més gràcies per deixar-nos llegir poemes esplèndids com aquest.
Referent al tema del llibre, no et preocupis, si tu vols ens posem en contacte d'alguna manera i jo te'n guardo un encantat.
Una abraçada!!

Camí del cementiri
no vas voler dir coses lletges...,
tal vegada potser perquè no convé dir-ne massa veritats.

Molt bon poema, esperem que només per dir-nos els uns als altres que tot allò ens quedi lluny, que ja no volem més morts per culpa de plors i dictadura en temps terrible de passat massa fosc.

Enhorabona
i benvingut de part meva Raül!!

No hi ha dia que passi sense descobrir quelcom que fa olor de nou...
i tu Carles m'has fet tornar a escriure en un comentari per fer-te saber que m'agrada aquest poema (el primer que et llegeixo) que tu mateix dius que transformes en cançó perquè ets poeta i músic per vocació -ho he llegit en la teva biografia-

Segueix escrivint
perquè no s'aturi mai aquest llarg i ample camí
que ens ha de portar sense cap mena de dubte
a reconquerir a través dels versos
tot allò que estimem de la nostra llengua.

Una forta abraçada... encantat de descobrir el teu talent.

Delicat, cru, però ben real!! un poema força contundent i molt ben treballat.

Anna, t'ho vaig dir pel facebook, però et vull tornar a felicitar per haver conquerit el Premi de Poesia Joan Llacuna d'enguany
i de pas felicitar-te per haver col·locat aquest poema entre el recull de "Tensant el Vers"... així doncs dobles felicitacions i gaudeix d'aquests moments. Imagino el que deus sentir ara mateix sabent que ben aviat hi haurà el teu primer llibre de poemes passejant per llibreries i presentacions que de ben segur faràs.
Jo també estic a punt de treure el meu primer llibre... és una sensació que no sé com explicar en paraules... és molt maco tot plegat, oi?
Espero conèixer-te ben aviat en algun lloc o altre... moltes felicitats i endavant amb la paraula, el vers, el poema!!

Una abraçada ben literària... i real!!

Joan...

no ens cal afegir-hi res més al teu poema.

És bell i ple de nostàlgia -almenys és la sensació que tinc-

I la teva introducció defineix perfectament tot el poema... esplèndid!!

Una abraçada i a veure si ens tornem a trobar en algun altre esdeveniment.

Gràcies per les teves paraules i el teu suport -ja saps què vull dir-

Aquella primera trobada va ser tan important per a mi... la màgia era present en cada conversa i en cada racó dels nostres cors. -.ho recordo tot com si ara tornéssim a ser en aquell primer contacte... i molts ara no s hi troben, però els que queden em transporten a continuar el llarg camí d'escriure, gràcies de cor-

Però ara no volia comentar aquest teu gran poema. Et volia preguntar si tens facebook, ja que de vegades em vindria de gust parlar amb tu i perquè ara no sé si saps quin projecte tinc entre mans -és un tema relacionat amb verkami, una web on pots aconseguir fer realitat els teus projectes i en el meu cas és per poder dur a terme el meu primer llibre de poemes... em sap greu si fins ara no en sabies res, però comque tampoc entres al fòrum de relats doncs no sabia com explicar-t'ho,,, bé, si et vols posar en contacte amb mi, el meu correu és freixasimorros@yahoo.es

Ets a una gran família!!
Que no s'aturi el teu llarg i ample camí d'escriure.
Una abraçada!!

No sabia com contactar amb tu i al final he optat per entrar fent un comentari a un dels teus escrits.
Res, només volia donar-te les gràcies per la teva aportació... gràcies per confiar en la meva obra que si tot va bé potser al final serà una mica de tots.
Gràcies, de debò... ja saps que el llibre serà teu si tot arriba a bon port.

AQUESTA GENT DE RELATS SOU COLLONUTS!!!!!!!!!!!

Escolta, no tens facebook? t'he buscat, però no t'he trobat.

Una abraçada ben literària... i real!!