Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

680 Relats, 728 Comentaris
201695 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.

Que sigui del mateix dia que la Rodoreda és irrellevant.

La vida.
El sentit de la vida és el que duu felicitat.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.



L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar.

Des del 2012 fins enguany (som el darrer dia de gener del 2016) puc ser una novel·la que qui sap si en una altra existència escriuré, des de la ficció, l'amor, l'humor i una certa exageració. Agraint els personatges que hi han tingut cabuda.
Això depèn de l'energia que em toqui tenir: si és d'aire, costarà més, i si és amb un toc de foc, com ara, igual. La caloreta és per pendre-la al pati com una sargantaneta d'hivern i el vent per envolar el que es vulgui.

Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. L'estimo molt.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.


****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com




Últims relats de Mena Guiga

Últims comentaris de l'autor

  • Mena Guiga | 17-03-2017

    I si es va amb barret bombí, mira, no el bombaran tant????

    Llibertat d'escriure i de mostrar i si pensem que és l'ego és que pensem massa des d'un ego que no va bé. A mi em passa. Pensar fer-ho tot des de l'ego més sa, ja que l'ego és el xassís i no pot marxar i anar pel món virtual i intangible despullant l'ànima o parts del cervell o d'altres combinacions...bé, com deies: qui vulgui (i pugui) que ho absorveixi i si en treu un profit (sigui de riure, de plorar -no de pena o sí-, d'emocionar-se millor si és profundament i sense edulcorants, o d'aprendre o desaprendre...i m'estic perdent...)...Total: que davant les necessitats hi ha solucions. Tal volta calen nivells holístics a Relats (dels més evolutius als més involutius, on tothom pot caure i no és cap judici).

    I l'equilibri de llegir als altres i ser llegit...és dificilíssim. Per això ens tenim a nosaltres mateixos, també.

    Autoabraçada i somriure, això és el que cal i després a bombardejar els altres, que per això hi són! (i que fan el mateix) (amb particularitats, però la base és la base).

    Si, total 2: d'aquí 30 milions d'anys el planeta tornarà a estar sa i verge.

  • Mena Guiga | 17-03-2017

    El viure en escriure i descriure. Això és aquest relat. Hi ha tristor, però hi ha força, la de seguir, hi ha les ganes de 'més'. I si es tenen, es crida i l'univers proveïrà. I és que ho està fent: estàs a Relats i estic segura que des que hi ets alguna cosa màgica o sana t'ha passat.
    No deixis de contar, és un contar-contactar allà on sempre cal: l'ànima. I per això ens trobem aquí.
    L'engranatge més gran és aquest: observar, sentir, necessitar, escriure.


    Mena

  • Mena Guiga | 13-02-2017

    Cal buscar llum, colors. Calen bones converses (sinó, no paga la pena).
    Cal ser positiu, si s'és de 'beure/veure' el mig got buit. No hi ha altra alternativa. O el món seria un càstig. Sí, està molt malalt. Però s'ha de beure/veure, també, el mig got ple. Un equilibri per viure (més que no merament 'existir').
    Abraça la soledat guaridora i creativa, necessària. Quan apareix l'altra...buscar altres soledats per tal de 'no caure', de no caure massa.
    Som sers socials, codependents. Ara: selectius. Trobar altres unicitats amb qui compartir, filosofar, riure, ...
    I, com tot: és fàcil i no fàcil.

    Endavant. Xocolata al 99 per cent i bons cafetons i pa de bones farines i núvols de sucre.

    Mena

  • Mena Guiga | 28-01-2017

    (the cat that walked by himself) dins el recull 'Precisament així' (mala traducció de 'Just so stories', que jo diria 'just només històries', macarrònicament, però potser més fidelment). El del gat m'encanta. El gat va a la seva, és elegant, falaguer i individualista (que té la seva part bona o som tots mesells que passen per tubs conductuals imposats).

    Si mai el llegeixes...t'agradarà. Bé, tots els contes que aquell gran autor va escriure. I que ens ha deixat per gaudir-los sols, amb els fills...o un dia néts.

    Penso, apart d'això, que déu n'hi dó, si la nena era tímida que tingués prou caràcter com per no conformar-se, :)

    Mena

  • Mena Guiga | 20-01-2017

    I això és vida i riquesa.

    I hi és. Només cal...observar-ho i valorar-ho.


    Mena

  • Mena Guiga | 14-01-2017

    No l'he llegit massa. De fet, a mi m'arriben les lectures.

    Les estones de connexió i amor cos-ment-ànima són tresors atemporals que per força deixen pòsit i que són pampallugues pel record. Cal repetir el que alimenta, cal viure.

    Preciosa foto d'un cel blau i taronja, colors complementaris, precisament.
    Un taronja entre caramelitzat i budists, caliu, calor i la llum del sol encara.

    Gràcies pel teu comentari a 'Sota l'eucaliptus'. Alimenta i m'ajuda a seguir!

    Mena

  • Mena Guiga | 11-01-2017

    I si hi apareixen gats...gates!, per a mi encara més. I més encara si una és calicona.
    Sí, cada 'animal' és únic i té les seves rareses o els seus costums. Mentre anés nodrida bé! I sinó, tot el que hauria rebut de benestar i menjar, visqués quatre, deu o vint anys. Jo sé d'una dona que donava tonyina en llauna al seu felí i s'hi va avesar i res més no volia. A la llarga allò li dugué complicacions (a la salut del gat).

    Mena

  • Mena Guiga | 25-12-2016

    Una història per a passar ben bé a teatralitzar. Una mica 'Plats bruts'.
    Àgil, senzilla. Algun cop recurrent, però amb gràcia.
    I quan és té...què coi! Escriure és part del viure! Això no té res a veure amb els 'protas' del relat, sinó amb qui els ha creat!

    Pel 2017...per moltes lletres!


    Mena

  • Mena Guiga | 13-12-2016

    Hi ha graus i puja i baixa.

    Ajudes: el sol, la consciència, l'actitud, l'ajudar a qui està pitjor, ocupar-se, ...

    I, amb tot, es cau. Ho entenc perfectament.

    Mena

  • Mena Guiga | 08-12-2016

    Ni enamorament (que és foc d'encenalls i un estat que no pot durar massa o esgota) ni amor-amor perquè sí (cal un treballar-lo continu, des de l'amor mateix, però amb l'afinitat, l'interès, quelcom comú per construir que no només siguin els fills, etcètera). Fàcil no és. Només és engrescador quan una 'energia' forta hi empeny, la de 'essència a essència'. Costa trobar l'altra persona complerta amb qui anar al costat i a voltes de bracet. I més avui en dia, temps d'amors líquids...


    Mena

  • Mena Guiga | 07-12-2016

    Amb pa, en una amanida amb ceba i formatge de cabra i olives, amb iogurt,...

    I les figues flors també.

    I sí: som tres en una. Tanganika, touchyourbottom i Mena.

    I si em busques al facebook veuràs que, al cap i a la fi, tot deriva vers un únic nom: Lídia Massó i Busqué. No sé si allà ens hi podem trobar!

    :)

  • Mena Guiga | 05-12-2016

    http://relatsencatala.cat/relat/els-tres-nens/1054628


    De seguida he pensat en el relat que farà un xic més d'un any vaig fer, també biogràfic. Daurada edat, ser nen, nena, la infantesa. Cal cuidar-la molt i no matar-la, perquè el nen-a interior perviu dins nostre i vol sortir a jugar, a ser, i se li ha de permetre amb l'amor del jo ara adult.

    I, sí: la felicitat són aquestes imatges, moments, records...són pòsit a l'ànima, són llum.


    Mena

  • Mena Guiga | 28-11-2016

    ...i com és cada persona, l'essència i tot el que va sumant-sumant o sumant-restant iq que la configura com a figura única. Anar-nos 'fent' és feina d'artistes -no d'artesans-, d'orfebreria humana diria jo.
    Gràcies per aquest dia d'agost que mostres, que és llibertat.


    Mena

  • Mena Guiga | 24-10-2016

    Que vol dir 'sort', com ben sabut és. Sort és viure escollint i amb consciència, tant si es va al gimnàs com si es tria llegir. O àdhuc si es prefereix escriure sobre quina és la millor elecció.

    De fet, el que és una merda és aquest puto món tocat de tantes tecles i una creixent nomofobia (no té res a veure amb el gnomos).

    Tots...emmerdats. Aissss.

    (les rares excepcions seran els santificats del futur).

  • Mena Guiga | 07-10-2016

    Hi ha diferents cromatismes, tots intensos i vàlids, amb matisos nous.
    Queda el pòsit, el record de sensacions i emocions.
    Això no té preu. No la tomba s'ho endurá. Forma part del que, com les papallones, s'ha envolat.
    La vida segueix. Creixem a còpia de cicatrius que resseguim plorant i somrient.

    Endavant!

    Lídia

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: