...amb ells mor una part de nosaltres, els que els hem vist dies, mesos, estacions, anys. Són un més de 'la família'. Queda un enyor i és meravellós que es mostri en forma de poema, relat, tant se val. Arrels, tronc, branques, un arbre.

Em fa pensar en aquell poema de Machado 'A un olmo viejo', en què era el cas contrari. (i perdona si cito un autor no en llengua catalana).

Per molts arbres!

Mena

El que es guarda cal esventilar-ho. Humanes i dones...no podia ser d'altra manera! (i encara que no s'estiressin els cabells i passessin a esgarrapar-se, segon nivell).


Mena (que el teu erradeqüisme et sigui joliu!)

...que s'allarga i no hi ha medicació contra ella.

Divertit. Ben escrit.

No et curis!


Mena

Com cal en un miniminirelat.

Però si arriba a usar el 'tercer ull' (enmig del front) potser s'hagués relaxat. Una variant, heheeh.


Mena

No hi ha oblit, encara que no hi hagi comunicació 'tangible'.

I això vol dir que hi ha MOLT.


Mena

...per això deia allò de l'escola.

Que no és cap crítica. Eh? (si jo t'expliqués...fa masses anys cada mes de maig em tocava cantar cançons a la Verge Maria en una capella freda de marbre i molt casta). Som al mes de Maria, ave,ave, ave, Mariiiiia.

Tu ets d'octubre, oi??????

N'hi ha per a llogar-hi cadires! (hehheehe)

Ben narrat, explícit, volant molt. Tan elevat com el cim sobre el qual estàs en la foto potser.

De ben segur és la manera de ser (ho entenc). No pots revisar?

Faltes:

turmenta----existeix, aquest mot, en català????
donar al vida----donar la vida
l'homenatge que et marxes-----?¿ no serà que 'et mereixes'?????
tot i tu no ser-ne----cacofònic! millor: 'tot i no ser-ne tu ' (mera suggerència)


Ai, aquests núvols.

Mira'ls com passen. Prenen mil formes i són, per tant, mil relats. Ben assegut, jo canviaria a butaca encoixinada, hehehehe.


Mena

De tant en tant va bé llegir coses així.

I és un sort trobar-ho!


Mena

I volar.

Això és escriure.


Molt bé!


Mena (ara ja no seu en cadires sinó sobre roca nua...tot inspira. Inspiro, expiro, inspiro, expiro...sempre pel nas, a ioga!).

...perquè poca roba i res és pràcticament el mateix i així la subtilesa vola més.
Perquè es nota que ho vius, això,envejable, molt envejable.

Ho dius i clar i amb l'ús repetit del 'tu' i 'jo', que és un 'nosaltres' essent diferents i coincidint.

I ara vaig per les....falteeeeees!

musica----música
per què----perquè (crec)
tan en tan----tant en tant


CONGRATULATIONS. You're improving!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Mena

I crear un final que fa somriure, malgrat la duresa del que significa. Enginyós.

I ben escrit.


Mena

Un final que obre molts començaments imaginables, és clar (o inimaginables, cada autor és diferent). Però el que importa és que estiguin ben escrits, com 'Autopista'.


Mena

...que han estat potents, que han estat màgia, que són eternitat, no?

L'únic que no em fa el pes és allò de 'captivava el meu alè'.


Mena (no deixis de trobar moments així. Jo els col·lecciono! :)

I fins i tot té un nom, l'estrella, que sembla àrab (potser el té i ho ignoro i ara quedo fatal!).

Un conte curt amb les estrelles d'una coneguda constel·lació com a protagonistes. El fet de voler un canvi, la ploranera, que l'empeny a l'aventura. I el tornar a lloc finalment. L'acceptació amb alegria del que s'és (que no és resignació) fa que brillin totes més, penso ara jo.

Els contes al cel amb estels sempre són de bon imaginar. I més si la base és real, hi ha una credibilitat de suport que enganxa cel i terra. :)

Mena

...que ets tu!

Ja no recordava aquest relat d'aquell minirepte. Senzillament ben escrit, narrat en primera persona que acosta més (sempre ho dic). El present i el passat del protagonista són davant i darrere la porta d'una casa que ja no mana, que ja no fa basarda. La persona ha crescut, són altres temps. Superacions, canvis. I un deixar enrere el que cal deixar enrere.

I la casa, és clar, calla.

Mena