Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

721 Relats, 775 Comentaris
232648 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.



L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Des del 2012 fins enguany (som el darrer dia de gener del 2016) puc ser una novel·la que qui sap si en una altra existència escriuré, des de la ficció, l'amor, l'humor i una certa exageració. Agraint els personatges que hi han tingut cabuda.
Això depèn de l'energia que em toqui tenir: si és d'aire, costarà més, i si és amb un toc de foc, com ara, igual. La caloreta és per pendre-la al pati com una sargantaneta d'hivern i el vent per envolar el que es vulgui.

Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com




Últims relats de Mena Guiga

Últims comentaris de l'autor

  • Mena Guiga | 11-10-2017

    Els meus escrits seran sempre meus.

    T'agraeixo l'oferiment i alhora reitero: vaig a la meva, és la llibertat més gran.


    Gràcies per llegir-me!

  • Mena Guiga | 22-08-2017

    ...i si així fos sempre, el planeta millor estaria. Hi hauria d'haver més gent així (és clar que amb el perill d'agafar, per exemple, la temuda 'enfermedad del beso').
    El personatge dóna per a un relat més extens, ficcionant qui deu ser, com es deu dir, com viu, com no viu, etcètera. Bé, això va a escriptors. Jo ho faria. Ara: descriure-ho i fer-ne un relat costumista objectiu-subjectiu és un regal i a mi m'ensenya a visualitzar.

    Les terrasses i les cafeteries i si estan englobades en places...quin fart d'observar, de contar...allà -una d'elles- on jo estic avesada a fer-hi estada -tallat, escriure, mirar, llegir el diari i normalment deprimir-meeeee- hi ha, de fixos, la gent d'un centre de malaltia mentat. Un sempre demanant que li paguis un cafè i si li dius que no fot unes raons amb veu de granota espatllada que no acaba; un que s'estira als bancs i mou una cama com si fos un ball menut: una que...i servidora, quan hi és, amb alguna extravagància...sinó: la vida seria aborrida!


    Mena

  • Mena Guiga | 21-08-2017

    ...i que quan està ple cal anar buidant. Ho he llegit seguint la crítica, més que no la informació, perquè jo també tinc la clepsa a petar.

    Potser per això alguns relats van com van i, com has dit al teu comentari, no s'entenen. Lhe escrit jugant amb el tema coincidències que no ho són, fets comuns també i aleshores he volgut trobar un escenari i ha estat el camp i el que hi passa. Les banyeres, si m'analitzés un psicoterapeuta, per exemple, segur segur que són simbòliques. I què? A mi em va venir el títol dormint, cada banyera havia de ser, sí, una metàfora. Però hores després, quan tires endavant, surt el que surt i que deixo i que, amb tot, quan passo a net, poleixo. Jo em quedaria amb el cromatisme que desprèn, que crec que és assossegador. I que els personatges i uns quants 'jo, segur segur...facin el que vulguin!

    Gràcies pel comentari, m'agrada aclarir (que tira a no aclarir?)

    Suposo que la majoria els copses, els altres, si en llegeixes més.

    Mena. Touchyourbottom. Tanganika

    Bon fi d'agost. Malgrat la tragèdia...

  • Mena Guiga | 21-08-2017

    ...i que quan està ple cal anar buidant. Ho he llegit seguint la crítica, més que no la informació, perquè jo també tinc la clepsa a petar.

    Potser per això alguns relats van com van i, com has dit al teu comentari, no s'entenen. Lhe escrit jugant amb el tema coincidències que no ho són, fets comuns també i aleshores he volgut trobar un escenari i ha estat el camp i el que hi passa. Les banyeres, si m'analitzés un psicoterapeuta, per exemple, segur segur que són simbòliques. I què? A mi em va venir el títol dormint, cada banyera havia de ser, sí, una metàfora. Però hores després, quan tires endavant, surt el que surt i que deixo i que, amb tot, quan passo a net, poleixo. Jo em quedaria amb el cromatisme que desprèn, que crec que és assossegador. I que els personatges i uns quants 'jo, segur segur...facin el que vulguin!

    Gràcies pel comentari, m'agrada aclarir (que tira a no aclarir?)

    Suposo que la majoria els copses, els altres, si en llegeixes més.

    Mena. Touchyourbottom. Tanganika

    Bon fi d'agost. Malgrat la tragèdia...

  • Mena Guiga | 20-08-2017

    Hi ha aquella anècdota d'un homenet menut menut remenut que va veure una baleta i s'hi va enfilar i va exclamar el que et poso al títol del comentari.

    Al meu poble hi havia, a la girada de dos carrers estrets que fan pujada, en un angle, una -o eren dues?- d'aquestes boles de ciment. El meu aleshores 'nen' petit s'hi enfilava corrent abans no ho fes jo, instigat per mi. Per dir aquells mots.

    Van reformar aquella via i ja no hi són.

    Però per a tots els que enfilem boles (no cal que siguin materials) així...sí, el món, un món especial, potser un pèl naïf -però necessari- és nostre. I que continuï.

    Busquem més boles d'aquestes i fem una cursa on tots guanyem. Com el pare que va besar el fill 'gran' petit, com el fill que, alegre, va fer el cim.

    Petons!!!!!

  • Mena Guiga | 10-08-2017

    Que hi ha calors...i calors!

    Em sembla a mi que una feina venent perfums seria malbaratar-te. Segueix amb incursions i amara't del que et diuen, del que et fan sentir...i les regales com suor i ens les estampes a la cara sense ventall i les llegim i no paris, no hi ha vacances ni d'agost.

    Trepitja el cada dia de cada mes.

    Trepitjant raïm imaginari: després el vi, l'embriaguesa, el color, el gust. La vida!!!!


    Mena

  • Mena Guiga | 10-08-2017

    Que hi ha calors...i calors!

    Em sembla a mi que una feina venent perfums seria malbaratar-te. Segueix amb incursions i amara't del que et diuen, del que et fan sentir...i les regales com suor i ens les estampes a la cara sense ventall i les llegim i no paris, no hi ha vacances ni d'agost.

    Trepitja el cada dia de cada mes.

    Trepitjant raïm imaginari: després el vi, l'embriaguesa, el color, el gust. La vida!!!!


    Mena

  • Mena Guiga | 02-08-2017

    Regals de la vida que cal presevar al pòsit del que marxarà amb nosaltres i que farà que hagi valgut la pena haver viscut. Només per aquells móns, aquelles sensacions, aquells jocs, aquell ser petits que mai ha de fugir de nosaltres, perquè és essència, és poesia, és amor, és descoberta, és tant!

    Jo també anava al campa i a l'hort i també tinc records d'aquests i són molt valuosos. I no ens els poden robar immaterialment.

    Abraçada!!!!!

  • Mena Guiga | 30-07-2017

    Jo diria que el pèssim film fashion 'La guerra del planeta dels simis' potser t'ha afectat...Només és superable menjant crispetes no de micoones...ai, de microoones amb macrosomriure ...el cinema consumista cal carregar-se'l, que estupidtiza i imbecilitza. Ben fet.


  • Mena Guiga | 26-05-2017

    Poden estar contents d'amara-se de pluja si no és de cap plor. La Pippi Langstrum estenia roba tot i plovent.


    Observacions de clown d'aquestes tontetes meves apart...un escrit que és com una tarda de pluja sana i trista amb final...feliç.

    Mena

  • Mena Guiga | 14-05-2017

    El pot haver traslladat a altres terres.
    En aquestes, pel que fa als meus tres conreus, se'l troba a faltar, encara que fos relativament recent la seva presència comentarista caracteritzada amb els mots del teu relat d'ell descriptiu, kefas.
    No, si encara sereu cosinets...


    Mena i germanes.

  • Mena Guiga | 12-05-2017

    Tot el que ha tingut força no la perd, es queda en el pòsit del bon aliment de l'ànima. Pot ser més, menys, però és. Són cicatrius d'alegria i de dolor.
    Quan el passat torna i una història que tot just és un títol amb tot ple de contingut no pot passar a ser capítols escrits...fa mal. La vida és decisió, acceptació i a voltes conformisme, per més que sembli que no 'queda bé'. Podem caure i aixecar-nos o no o a mitges o a vegades sí i a vegades no. Som humans. Aquest relat m'ha estovat. M'agraden les sensacions d'olors, tot el que implica natura i senzillesa, infantesa, innocència, quan l'adult encara no toca i, tant de bo!, que trigui.
    Aquesta Maria del relat és una gran dona.


    Mena

  • Mena Guiga | 19-04-2017

    ...cosa que és genial i així ningú s'ha de fotre tripis, nom que un cop un tal transparent -un escorpinet punxaire però que està integrat dins relats, s'ha d'abraçar tothom- un cop va gosar dir d'un relat de my sister Tanganika. Vaig haver de buscar què era. En ma vida he pres res per a crear, sinó petaria, perquè ja em supura sola, la imaginació i m'acabarà fent anar al sot de pet, al sot de pet, al sot de pet i és una cantarella com si hagués pres vi negre (mooolt poc i vi de la casa aprofitat, no acostumo). Tot el que escrivim qualsevol de les tres que som és sencerament made in our minds+hearts+souls (la proporció varia, sesgons el dia, i més factors, és clar). El relat de la Gèlida-Nèlida-Bèlida va ser, per dir un exemple, una addició (no addicció) que demanava edició (si no ho faig a RC em quedaria en les arques d'un no-enlloc, o sigui, que a vomitar toquen). Se'm congriava una barreja que no deixava de petja i sabia prou que hi relacionaria els mots 'serralleria' i 'agrobotiga' que vaig veure passant en cotxe (evidentment no condueixo, sinó no podria observar) per la carretera que duu a Palafolls (on hi ha un restaurant amb un figuera de segle i mig i un avi amb un ull vermell potser signe de traspàs en breu) i a la que vaig poder vaig anotar-les en una llibreta (sempre en porto, les gasto de seguida, la d'aquell dia era una agenda de l'any 1983, n'aprofitava els fulls, 'regal' de mon pare. Vaig tenir clar que jugaria amb 'agrebotiga' i 'serrelleria'. Tenia al cap fets, persones, tot suelto, anar collint d'aquí d'allà com qui va al bosc i escull amb quines flors farà el ram...i vaig haver de posar-hi la dona del penjoll dels àngels (no tot ho explicaré, però no sóc jooo), el mico dels collons (ja és un clàssic en algun relat) i alguna frase escoltada d'algú més o menys conegut o simplement parant l'orella en una cafeteria. Així vaig i així se'm fa la mixtura que quan demana de ser duta a terme em subjuga i caic.
    M'ho vaig passar bé redactant-la a mà, tatxadures, passar-ho a l'ordenata (ordecrema ordetrufa) i perfeccionant-lo (sinònims, comprovacions, informació).
    Funciono d'aquesta manera, m'hi haig d'avesar. Gràcies pel comentari. Així, doncs, la resposat al si hi ha tongo o com (m')ho faig: sent purament jo (sí, tinc uns quants jo, qui no? No parlo dels nicks)...Perdo l'energia si dic, però tinc un títol per a relat, PURA URPA...ara haig d'escriure'l, perquè sinó quedo una boques. El títol m'encanta, m'ho dic i retedic, ara...ignoro què hi passarà i també si acabarà veient la llum. Hi ha dies i dies i la Mena és una muntanya russa que quan cau cau (amb cacau o sense). Com tothom, vulgar total, aquí.

  • Mena Guiga | 17-04-2017

    Un relat ben narrat, amb gràcia, amb domini, que no t'atures i penses 'plego'. Que fa somriure i, sort en tinc, a mi no em fa venir ganes de donettes perquè fa anys i panys que no en menjo, per sort meva (suposo).

    M'ha agradat trobar aquest relat per casualitat força alta, arran d'aquella seccioneta on relats posa 'alguns dels autors més valorats'. Així ha anat.


    Endavant amb les lletres. Els donettes són 'o' negretes, si això estimula, hehehe.


    Mena

  • Mena Guiga | 16-04-2017

    ...tot i que qui no les demana intangiblement? Al cap i a la fi aquest és un espai literari, un esprai de lletres, de compartir opinió i crítica del tipus que sigui si és feta amb educació. I jo traspasso llindars i al final m'engegaran.
    (demano perdó si em perdo, per do inadequat).
    Si no sé comentar com cal, millor callar (oh, el silenci, novament!)

    (a 16 d'abril, dia en què Chaplin va néixer)

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: