Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

513 Relats, 531 Comentaris
93997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.

Admiro, per exemple, el color de la ceba de Figueres (encara que faci plorar), el groc de la mimosa i el taronja de les calèndules dels marges dels camins dels camps, tant si hi passo amb bicicleta com a peu.
Em deleixo per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tots tresors. Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen.

M'agrada escoltar quan em parlen amb il·lusió a la mirada (escoltar costa!). Més aviat sóc de xerrar (peixatera!!!!).

En escriure sovint barrejo surrealisme-narrativa-humor-poesia.

M'AGRADA FER RIURE LA GENT. I RIURE-HI. RIURE ÉS IMPORTANT. SOBRETOT APRENDRE A RIURE'S D'UN MATEIX.

Sóc (quan se'm deixa) contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes (i aquí relats i relats i relats, estic sota els efectes d'una malaltia benèfica, no puc parar) i també il·lustradora (cal que digui que l'estil és boig?). Professora de ioga integral (la disciplina...uf!, una miqueta bé val la pena..per tot allò de l'equilibri entre cos i ment, perquè enforteix i perquè és un repte) .Monitora de risoteràpia (ajuda a tenir unes bones abdominals, ho juro!). També tinc la introducció al clown (un nas vermell diu tant!). Tot m'ajuda per a dur a terme festes i celebracions per a grans i/o petits, participació i diversió, deixar-se anar. I, el més antic, estic diplomada en Turisme. Però no em feia el pes donar claus d'habitacions a la gent en una recepció ni haver de repetir horaris d'àpats robòticament (per exemple, i amb tot el respecte per qui ho fa i a sobre en gaudeix), entre d'altres monotonies hoteleres (què voleu que hi faci!).

Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que també m'afecten). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies (tot plegat em costa molt!!!!). Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral·lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (hi ha una gradació, és clar, i a vegades guanya el costat fosc).

I sóc de foc i aire, intento ser més de terra... i d'aigua poquet poquet. I això que em considero bruixa de rierol (món amb el que m'identifico)

*Autocomentaris: aquesta tia està sonada, boja rematada, no hi toca, o toca un bolet -al·lucinògen, segur-, està com una cabra amb un llum. En fi, és el que hi ha...



butxaca5@gmail.com

Últims relats de Mena Guiga

  • Luta (Impol·uta)

    Mena Guiga - 06-04-2014 - 40 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Arrel d'una inspiració -amb l'adjectiu 'impol·luta'- que el vent i el sol de principis d'abril m'han regalat i que cal parir. més

  • La persuasió fa el traspàs sense funeral pagat

    Mena Guiga - 03-04-2014 - 49 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    M'he inspirat en un cobrador que mensualment passa per les cases d'aquells que mica en mica es van pagant la futura mort (la part tangible quan l'esperit no hi sigui). Amb respecte per qui hi treballa i qui s'ho paga, alhora que divergeixo. més

  • Massa aviat

    Mena Guiga - 26-03-2014 - 50 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    M'ha sortit així, el relat basat en el tema del repte clàssic TERÀPIES proposat per deòmises, març 014. més

  • L'ombra d'art

    Mena Guiga - 07-03-2014 - 101 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Em va venir aquest títol i l'he hagut de desenvolupar. I ho he fet com llegireu (si ho feu). Segurament demà o demà passat ho hauria desenvolupat diferent. Va com va. més

  • La Graciela

    Mena Guiga - 03-03-2014 - 104 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Basat en un fet real. El poder dels elements, el poder del destí. més

  • La gata del camp de rostoll

    Mena Guiga - 02-03-2014 - 99 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat participant al repte clàssic 560, 'Camp de rostoll' el tema, proposat per marga, mitjans febrer 014. més

  • Les quatre acàcies

    Mena Guiga - 26-02-2014 - 63 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Íntegrament dedicat i ambihemisfèricament a THVS (EEMDLMV). :-D més

  • En Llaç

    Mena Guiga - 16-02-2014 - 101 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Únic relat presentat al minirepte 'Llaç; Llaços" proposat per rnbonet (febrer 013) i, és clar, guanyador. més

  • L'habitant d'Es Guard

    Mena Guiga - 16-02-2014 - 55 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat presentat al clàssic 559, tema 'Esguard', proposat per Anthony Rain. més

  • L'home enganxat a la paret

    Mena Guiga - 09-02-2014 - 100 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat obert i tancat inspirat en un post de Joan G. Pons amb el tema PROBLEMES, febrer 014. més

  • La bèstia amb potes

    Mena Guiga - 03-02-2014 - 62 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dedicat a Aleix de Ferrater. M'ho va dir al fòrum, però el relat no és sobre mi, és sobre el que m'ha inspirat 'bèstia amb potes', avui caminant sobre la pluja i rumiant-hi. Un ésser d'entre tants de l'ignot. més

  • No es pot anar a l'iridiòleg

    Mena Guiga - 31-01-2014 - 70 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mai se sap què diuen els ulls. Relat presentat al repte clàssic 558, Fúnebre, sobre la pròpia mort, proposat per d. més

  • Ivila

    Mena Guiga - 25-01-2014 - 91 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat presentat al minirepte 92 UNA HISTÒRIA proposar per d. Sento que ha estat més un exercici que no pas amb altres relats, honestament amb mi mateixa. més

  • La Sara amb un paraigua

    Mena Guiga - 20-01-2014 - 65 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Aquestes paraules han estat un frase que avui, 19-1-014, algú ha dit mentre jo esmorzava sobre algú que passava pel carrer. Les he barrejades, tot i novel·lant, amb observacions d'un vol que he fet, matí plujós. més

  • Cinc i un

    Mena Guiga - 12-01-2014 - 84 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Conte dedicat a el meu fill de deu anys, en Blai, inventat per a ell la nit del deu de gener 014 a les fosques, abans de dir 'bona nit'. més

Últims comentaris de l'autor

  • Mena Guiga | 14-04-2014

    Potser sí que estaria bé vestir-nos així, cada persona, tant com li vingui de gust, perdre la vergonya, deixar pas a mostrar com vol anar sense modes ni sentits del ridícul. Sobretot, mostrar el SER, i hi haurà qui potser emprarà menys colors i serà un clown tristoi o qui en farà servir en excés i atabalarà rient sorollosament. És igual, aquests pallassos donen pas mica en mica al veritable clown que cadascú porta, que té incrustat a l'ànima, perquè clown és vulnerabilitat i transparència i crítica del món amb el gest i el gag, la mirada i això TOTHOM ho té, si vol.

    Petonassos amb nassos de pallassos.
    Un clown, el teu, de relat màgic. Res del pallasete de festes d'aniversaris com qui dona pinso a la mainada entre macdònals teca, que no ho hauria de jutjar, però mira, el meu clown té punxetes escorpinetes, també.

    Mena (bona setmana dels bunyols, annalls!!!!)

  • Mena Guiga | 11-04-2014

    Aquella força que ajuda a superar-ho tot.
    Aquest vincle molt més que de sang.

    Molt ben escrit.

    Mena

  • Mena Guiga | 11-04-2014

    La del petó mentre dura i la realitat que és un temps efímer.
    La de tot el que implicaria, una pel·lícula d'entre moltíssimes pel·lícules.

    Potser sí que el títol caldria retocar-lo (però això ja és molt personal).

    Mena

  • Mena Guiga | 02-04-2014

    Ja veig que hi ha crisi, que no sigui d'or.
    I sagrat, a més, tu!
    No sé, el Crist en la creu del poble té un peu embenat amb paper de plata, però el mugró és distant.
    No serà un cargol, la bava que deixa, fins la flor de poniol per tal de guarir-se el mal de panxolina?
    O, com deia la 'Canción del pirata' de Espronceda 'la luna en el mar riela' i no sé què de plata. I el mugró la lluna, que jo li dic piga, però tot és esfèric.

    I ja callo. Mentre no sigui un xurro embolcallat amb Albal fins un ou ferrat!

    Mena

  • Mena Guiga | 25-03-2014

    Són dos versos que donen molt de sentit a la vida, per viure-la amb llibertat, amb poesia.

    Són dos versos que donen ales i que fan somriure tant si és amb alegria com amb tristesa. Jo avui estic trista, però saber que sempre puc volar amb la imaginació, des de l'ànima hi és. Almenys hi és.

    Els núvols són màgics perquè són móns que es fan i es desfan, variables, i que tenen mil caràcters, són poliformes i amorfos, i són, sobretot un guariment per a la vista i el que hi ha de més profund sota d'ella.

    Si vas a la biblioteca i et demanes 'La Nuvolina' (per gaudir tu o amb els néts i nétes si en tens) és un bellíssimament il·lustrat conte infantil que jo he llegit i mirat una munió de cops amb el meu tercer fill. Ara fa temps que no, creix.

    Abraçada i petó!!!!!

    Mena

  • Mena Guiga | 20-03-2014

    Conec cert monk que es dedica a escriure relats eròtics i que fa força com tu.
    I jo, com que faig força com jo, analitzadora, separaré el comentari en dues parts: la de les sensacions i la lingüística (literària).

    Pel que fa al primer, trobo que el tema -com bé ja saps- és l'habitual, amb variacions. El millor, per a mi, és l'amor que traspua, especialment en les imatges més delicades. Són llavors voladores que poden anar encara més lluny (ara no em facis repetir la buzzlightyear expression, :-)

    Pel que fa al segon, el de sempre (grrrrr):
    -un ús potser massa abundós de gerundis (sí, entenc que són els que allarguen el temps, aquestes terminacions -ant, -ent, -int).
    -el possesivisme (a vegades es pot estalviar, perquè o se sobreenténo o buscant un substitut).
    -repetició de mots (lliscar -uns quants cops-; mandrós x2; erectex2 i un dels dos cops massa seguit 'erecció'; tactex2, dur/a i derivats, plaer -la tira de cops-, iniciarx2, estonax2, xopsx2, sexe x la tira). Els de dos cops ho poso perquè jo sóc així, però fa poc vaig llegir una novel·la 'millors obres de la literatura universal' i en un mateix paràgraf l'autor va usar 'intens, intensa, intensament' (també li hauria dit!).
    -Poses 'Rosa' en majúscula al títol. És el nom d'Ella?
    -expressions mesuradores 'centímetres', i 'mil·límetres' (dos cops, expressió que sovinteges).
    -alguna vegada talles la relació directa subjecte-predicat amb una coma que no toca i si es llegís en veu alta quedaria més clar.
    -més d'un cop parles de parts del cos que són dues (braços, cames) com si només en tinguessin una en dir 'la cama', 'pel genoll', per exemple i no 'una cama', 'per un genoll'. A 'per la cuixa del seu company' , no fa pensar que només en tingui una? (o sóc jo que m'ho miro massa?)
    -La frase 'La rosa,...........va besar els llavis exteriors del seu sexe,....' sembla com si la pròpia rosa es besés els llavis d'ella mateixa.

    De fet, el que he observat en la segona part és el que cada vegada he anotat i em repeteixo.

    El títol del relat em fa pensar en una redacció escolar i el nom comú en majúscula canta moooolt (si no és un nom de persona).

    I una pregunta tonta: 'de debò que les roses que venen a les paradetes fan olor?'. Quina paradeta és aquesta?

    Ja he estat destroyer. Quina suma que tinc!


    EEMDLMV i EVS. Això no varia.


    Mena


  • Mena Guiga | 12-03-2014

    sinó que més aviat inquieta. Un exemple més, el teu relat, del poder de la tecnologia en X temps. Que se n'hagi escrit tant, alguna cosa hi deu haver. Potser sí que veiem el futur, l'intuïm i no obstant, HI ANEM. Com va passar amb la crisi.
    El pensament ens ha de salvar, i no fer mal i enfonsar. La meditació és curativa alhora que inactiva, com una màquina en repòs.

    Feia temps que no et comentava. Abraçada!

    Mena

  • Mena Guiga | 11-03-2014

    I un bon explicar, anar desenrotllant el que passa, al moment i la vida passada del miner. Impecable estil. El temps verbal en present acosta. I la tristor per la vida soferta. I la quotinianitat del bar.


    Mena

  • Mena Guiga | 11-03-2014

    Més aviat toca les desil·lusions que dues persones viuen en fer tangible el que havien parlat-somniat i que esdevé ben diferent. Mostres així, dissortadament, n'hi ha arreu. Potser no van parlar prou.


    :-))) Mena

  • Mena Guiga | 03-03-2014




    Mena

  • Mena Guiga | 21-02-2014

    Tot ho volem perfecte. Preguntes. Dubtes. Analisi. Descontent.
    Potser volem el que voldríem.
    Importa i MOLT acceptar, voler amb qui estàs CADA DIA. Jo ho he après arrel de llegir 'Las tres preguntes' (Bucay). No es tracta de casar-s'hi amb el que l'autor diu (que té un bagatge professional molt vàlid, penso) però ajuda. És dur, però si som humils i no només passem pel sedàs el que ens interessa sinó que hi trobem certesa, ell també diria 'de vida només n'hi ha una'. Estimem-nos, un egoisme sa. La vida és una suma de pèrdues i guanys (mira, el títol d'un altre llibre molt bo d'autoajuda de Lya no sé què , no em surt). I perdona el rotllo, no t'estic aconsellant res, ni tan sols haig de suggerir. A mi tot em va venir per la risoteràpia en base a la Gestalt. Perquè les preguntes que formules són prou universals en la societat actual.


    Mena

  • Mena Guiga | 21-02-2014

    Es deu haver colat, a no ser que vulgui dir la "investigació" que la persona que deixa ha fet, ha comprovat per dur-ho a terme. I ben fet.
    Tot i que hi ha dolor.

    Abraçada,


    Mena

  • Mena Guiga | 21-02-2014

    La por que no vagi bé supera la del que vagi bé. Especialement si les persones ja han passat per una experiència de parella. És lògic, i, com veig, extès.
    És molt difícil.
    Només es pot fer escoltant el cor. Tot i que la raó punxa, ha de fer-ho.
    Tot plegat, per a escriure un manual i encara serà un best-seller.

    Gràcies per aquesta lectura.

    Mena

  • Mena Guiga | 17-02-2014

    Hi ha el somriure i el més enllà que representa i que s'hi llegeix.
    Vaig trobar una frase, no fa gaire_

    "Busco somriure des de l'ànima".

    Aquest és el somriure que hauria d'imperar sempre en tot ésser humà i aleshores tots els gran mals de la terra s'esvanirien.

    Un relat d'amor amb poesia, una història més de tantes històries com a cada moment passen al món i que desconeixem, totes vàlides, totes portadores de llum.


    Abraçada,


    Mena

  • Mena Guiga | 29-01-2014

    Un relat emotiu, ben narrat, amb molta tendresa, amb amor. El ritme és suau, el salt del present al passat ben portat, l'acció pausada. La història em fa pensar una mica en 'Titanic' i el flashback que fa la Rose en recordar el seu gran amor pintor ofegat aquella nit tràgica. Mira, m'hi ha fet pensar.
    La confidència de la dona, l'obrir l'ànima és maco.
    I el raonaments que l'autor planteja, les preguntes que es fa. La vida.
    Et felicito per tot, no t'aturis (com deia la Mare Teresa de Calcuta), el camí es va dibuixant.

    Ara ve la part de 'com està el piset': hi ha faltes bèsties (al cap da vall, entre veure, pastis, la olor, afectivament, havia agut, aviem, avien, ven bé, alguna coma mal posadeta i algun influx del castellà - no ho sé si està bé 'passat en ment' i 'què havia sigut anys enrere d'aquella iaiona' , jo ho interpretava 'com havia sigut/estat anys enrera la vida d'aquella iaiona, però no sóc una filòloga, jo, només sóc la Mena). Petons i fés que sense faltes el relat BRILLI com cal, caram!!!!!


    Mena :-))))

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: