Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

526 Relats, 552 Comentaris
110887 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.

Admiro, per exemple, el color de la ceba de Figueres (encara que faci plorar), el groc de la mimosa i el taronja de les calèndules dels marges dels camins dels camps, tant si hi passo amb bicicleta com a peu.
Em deleixo per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tots tresors. Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen.

M'agrada escoltar quan em parlen amb il·lusió a la mirada (escoltar costa!). Més aviat sóc de xerrar (peixatera!!!!).

En escriure sovint barrejo surrealisme-narrativa-humor-poesia.

M'AGRADA FER RIURE LA GENT. I RIURE-HI. RIURE ÉS IMPORTANT. SOBRETOT APRENDRE A RIURE'S D'UN MATEIX.

Sóc (quan se'm deixa) contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes (i aquí relats i relats i relats, estic sota els efectes d'una malaltia benèfica, no puc parar) i també il·lustradora (cal que digui que l'estil és boig?). Professora de ioga integral (la disciplina...uf!, una miqueta bé val la pena..per tot allò de l'equilibri entre cos i ment, perquè enforteix i perquè és un repte) .Monitora de risoteràpia (ajuda a tenir unes bones abdominals, ho juro!). També tinc la introducció al clown (un nas vermell diu tant!). Tot m'ajuda per a dur a terme festes i celebracions per a grans i/o petits, participació i diversió, deixar-se anar. I, el més antic, estic diplomada en Turisme. Però no em feia el pes donar claus d'habitacions a la gent en una recepció ni haver de repetir horaris d'àpats robòticament (per exemple, i amb tot el respecte per qui ho fa i a sobre en gaudeix), entre d'altres monotonies hoteleres (què voleu que hi faci!).

Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que també m'afecten). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies (tot plegat em costa molt!!!!). Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral·lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (hi ha una gradació, és clar, i a vegades guanya el costat fosc).

I sóc de foc i aire, intento ser més de terra... i d'aigua poquet poquet. I això que em considero bruixa de rierol (món amb el que m'identifico)

*Autocomentaris: aquesta tia està sonada, boja rematada, no hi toca, o toca un bolet -al·lucinògen, segur-, està com una cabra amb un llum. En fi, és el que hi ha...



butxaca5@gmail.com


I ara tinc un blog (que no acabo de veure ben bé com funciona i vaig tentinejant, que pel face també la vaig cagar i el tinc 'rar', només hi puc tenir 'me gusta' i no pas l'habitual que és una tirallonga de gent penjant amamellada -només és una descripció!-, va com va).

http://blogscat.com/l6d7oh/

Últims relats de Mena Guiga

Últims comentaris de l'autor

  • Mena Guiga | 10-12-2014

    Lídia!
    No és 'pulvurulent', sinó PULVERULENT. (m'agradava aquest nou mot al meu vocabulari sempre ansiós de més).

  • Mena Guiga | 07-12-2014

    Pocs, com els dits d'una mà, que ja he arranjat fora d'aquesta pàgina.
    Però ara em fa pal tornar-ho a penjar!

    M'ho autodic, per recordar-m'ho, que l'he repassat...un cop més!
    Que no sóc tan 'a raig' com sembla. Sóc perfeccionista.
    I quan s'és així, s'han de tenir poques coses (àdhuc persones) o sinó es peta boig.

    Doncs això!

    Mena

  • Mena Guiga | 23-11-2014

    Abans la gent anava d'amagat i no hi havia el munt de separacions d'aquestes darreres dècades, com si fos una moda social.
    El tema de la manca de passió, de l'avorriment esdevé per molts motius. Jo crec en trams de la vida. Per exemple, moltes dones -encara moltes dones- arriben a un no il·lusionar-los la llar i el dur-la i tot el que comporta, perquè ja n'hi ha prou (compra, neteja, cuina, pensa quan toca canviar cortines, quan toca comprar roba pel que creix i blabla i això esgota i es fa des de l'amor i a vegades es cau, però cansa, i si passa a molta gent aleshores ja és excusable, penso, i hauria de preveure's com una conseqüència de quotidianetat mal duta, o no, però no és pot anar amb una cortina a la vista. I causa malatia, depressió. El temps passa i ens han entatxonat que cal viure'l -ens entatxonen maneres globalitzades, àdhuc- i llavors allò del moment present l'aquí i ara que és ben cert, i blabla.
    El tema del teu breviari aquest i l'anterior és també força general. Si la gent ho comentés més i ho alliberés més amb relats, converses i naturalitat...
    Però no. L'ésser humà, llevat d'excepcions grosses (i no parlo ni de Dalí ni Gala que mentida podrida ni de Lennon i Yoko que igual i potser sí de la Hepburn i en Tracy) no és ser d'una sola parella. Digues-li-ho a l'anquilosament religiós!
    Total, que està bé vomitar-ho, fer-ho saber, compartir-ho, analitzar-ho. Almenys això és un progrés, petit, però progrés.

    Mena

  • Mena Guiga | 19-11-2014

    Un relat ben escrit, amb un missatge inesperat. A vegades l'oportunitat d'un canvi, quan és allà mateix, enfonsa més que no pas ajuda a volar. Fins que no tornés a tenir una dinàmica. La seva força gris, la veritat. L'únic salvable és el cafè al cafè, penso.
    Una cosa: en alguna frase l'ús de determinants possessius és excessiu (penso).

    Mena

  • Mena Guiga | 15-11-2014

    No sóc d'entendre la poesia -en plan general- al cent per cent. He entès que no ha de ser un patiment. Només llegir i a veure què capto i que em corprèn. En aquest cas és el conjunt, l'escena boscana, i la relació dona i natura.
    Còdols. Jo en tinc el pati ple, collits un a un a la platja, escollits, còdols consol que en buscar-los i trobar-los es viu una meditació activa. Amb condol per part dels altres còdols, els agafo i a la bossa, com una 'dona del sac'. Cada còdol té un destí i n'hi ha de platja, de rierol, de pati. Tots, però, per més que petris, són ànima esberlada que configura grans roques, que són força. (quin rotllasso no he fotut!!!!).


    Mena-TGNK

  • Mena Guiga | 11-11-2014

    El desert és un espai on si mires endavant no veus res més que el mateix el mateix el mateix. Relaxa la vista, la descansa, també.
    En el teu relat, que em fa pensar en d'altres de temàtica així de lluita, de recerca de sortida, hi ha un final esperançador, fruit de la reflexió, d'questa necessitat del desert.
    Sempre ha d'haver-hi una mica de desert per poder tirar endavant, penso.

    Perquè del buit, també, en surt el nou, i cal.

    Molt ben escrit.

    Mena!

  • Mena Guiga | 11-11-2014

    esforçr (hi sobra la lletra final, colada!)
    L'home ni el sent. Ja he usat 'sent' al primer paràgraf i ara estaria millor posar 'ni el nota'. No m'agrada repetir mots (segons quins, no comentables ;-)

    Mena

  • Mena Guiga | 06-11-2014

    Poesia i descripció.
    M'agrada allò dels arbres de les ombres xineses i les teranyines.
    Potser el títol del relat fa pensar en una història, però vaja.
    Crec que podria tenir segona part (és una visió).

    Molt ben escrit. (hi ha, però, un parell d'errors ortogràfics d'aquells de córrer teclejant imagino, divina inspiració).

    Mena

  • Mena Guiga | 28-10-2014

    Doncs això!

  • Mena Guiga | 26-10-2014

    Molt ben narrats. Alhora que s'hi entén un haver-ho viscut, s'entén que la novel·lització ha estat minsa o gens.
    Mostrar als altres sentiments i intimitats es voler mostrar el cor i amb el cor a la mà segur que ni la mà que enyores pots perdre. Mentrestant pots anar del bracet amb l'escriptura i amb molt més.

    Endavant.

    Mena

  • Mena Guiga | 24-10-2014

    ...i si és de llibertat happy bird(amb ales)day.

    Tristesa, ràbia i aïllament destil·len, els versos.
    Més que comprensible.
    El món regala molt això, avui en dia.
    Amb tot, sempre hi ha frases ajudeta i imatges, àdhuc, com ara 'sempre hi ha un tros de cel blau; busca'l' o una foto d'un terra àrid i escrostonat i per una esberla n'ha aparegut una flor. Queda molt mono, però no és això: és el missatge i saber-lo adaptar al dia a dia.
    Ara que certa bogeria és important. Per passar pel folre tanta normativa, globalització i tantes tecles de malura que es pateixen en aquesta era.
    I si ara hi barrejo elfs i anells, deurà ser inspiració volàtil del que el film deixa.
    'Aquest bosc és antic: és ple de records', diu l'elf. I només amb aquesta frase ja es pot confegir un univers amb els universos que abarca.
    Com es nota que no he pres cafè, avui!!!!

    Gràcies pels comentaris.
    Endavant!

    Mena

  • Mena Guiga | 03-10-2014

    Són un més de la família.
    Fa poc una de les tres gates dels meus pares 'ha marxat'. No és que la conegués ni la veiés cada dia, però era un ser tranquil, una gata amb una deformació. Va poder viure onze anys perquè la van recollir. Pobreta, tenia dret a la vida.

    Una abraçada. Sempre serà amb tu, la Dama. És amor i l'amor no mor.

  • Mena Guiga | 03-10-2014

    I potser que la gent ho dugués més a terme. Jo mateixa en tinc, de nassos així, però estan penjant d'un prestatge rere meu i encara s'hi posarà pols adins i si la flairo quan me'ls posi tossiré 'temps'.
    Ja he fotut un rotllo dels meus (ego, calla un xic, maco!!!!).

    El mirall ha de mostrar la veritat i la veritat està en els ulls i en el somriure interiors que també pot reflectir, que cal saber mostrar als altres, dins la vulnerabilitat i la sinceritat.
    Un altre rotllo!

    Els miralls, ai, els miralls. Deformen si els deixem (sobretot els de la Casa dels Miralls).

    Ah, no es diu 'melena', que si en mires el significat al diccionari ve a ser una sang dolenta que surt pel 'cul'. S'ha de dir 'cabellera'.

    Endavant, anar tirant mots al camí i que es vagi dibuixant.


    Mena

  • Mena Guiga | 03-10-2014

    Veig que el relat és de fa temps. Tant de bo ja hagi passat la par més 'dolorosa', tant de bo hagis trobat un altre banc. La vida treu i porta. Hi ha més bancs, cap és igual. A vegades sembla que és aquell, per unes determinades característiques, però n'hi ha d'altres amb les comunes que sempre busquem i d'altres, potser millors (no per comparar), potser les que havien de ser i el banc s'omple.

    Mena

  • Mena Guiga | 25-09-2014

    Mira, avui tu em faràs buscar a mi un mot: 'descantell'.
    Pel que fa a fer un esforç, si hi ha algú que el fa més que un altre és un desequilibri i la balança no s'ho pot permetre.
    Sortosament sempre ens podem enredar en nous cabells, en noves ànimes, en noves mirades, en noves postes de sol de color caramel de fira artesanal.

    Petons!!!!!!!

    Lí-di-a

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: