Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

787 Relats, 822 Comentaris
273152 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com




Últims relats de Mena Guiga

Últims comentaris de l'autor

  • Mena Guiga | 22-10-2018

    És dolor, és no voler perdre. I amb la matèria ho fem molt. I ho volem fer amb els paisatges bonics fotografiant-los, per 'quedar-nos-los', per retenir-los. No fa més mal? És un mal en el que, estimant, volem refregar-nos-hi perquè 'va ser' i no volíem que passés. En el relat, les demostracions numèriques de despeses són, com bé se'ns explica, molt més. S'han de guardar, com una temença a la vacuïtat. Costa, com costa, de fer neteja. Però...qui ha dit que se n'hagi de fer, quan, quina quantitat i com? Això ho decideix cadascú, perquè dins el cor no cal i allà ja s'ha quedat el que de debò ens cal.

    Preciosa foto, la nova del perfil. La tafanera abella que o és tafanera o simplement es vol nodrir o és viatgera o tot alhora. La natura és l'exemple màxim del goig del present, integrar-s'hi i...la visa del present, :)

  • Mena Guiga | 20-10-2018

    És un dol, tal volta el primer dol per desamor. I cou.
    I s'ha de passsar.
    Queda sempre el pòsit del que va ser i va nodrir. La intimitat única de cada parella, tot allò que defineix cada vincle exclusiu.


  • Mena Guiga | 20-10-2018

    Veig que el relat té gairebé deu anys.
    Bilions d'animals han perdut la vida des d'aleshores al diari holocaust animal (porcs, garrins, vaques, vedells, conills, pollastres,...peixos la tiraaaa!) apart de més tema animal que fa mal (experimentació, entreteniment, cosmètica, pell, caça,...). El veganisme creix, cada cop hi ha més humans que miren d'humanitzar-se en aquest aspecte que, al meu parer, és essencial.
    Quan els ulls mostren molt el blanc...és símptoma de terror. Ploren, els vedells sent dus a matar. Bé, si t'interessa, el veganisme conta amb pèls i senyals la crueltat de la indústria làctica que, si s'és vegetarià, no s'hi ajuda massa.

    Mena

  • Mena Guiga | 24-09-2018

    És un espai d'obertura i teràpia emotivo-literària, penso. És el teu perfil, la teva plana. Per tant, fora disculpes. A vegades pequem per massa 'em sap greu, jo no volia'. I mira quejo ho faig, cíclicament al fb pel tema veganisme, per si les amistats s'ofenen. Que ho facin, si ho fan és perquè els remou i s'han d'enfadar amb mi, quan el que passa és que veure el que s'està fent als animals cada dia, minut, segon horroritza i volen un tupido velo per no sentir-se malament. Bé, apart d'això, continuo amb el comentari.
    El missatge-mena-de-mantra que escriu amb retolador permanent (això de permanent és un afegitó importantíssim) és la fita que queda en un cim, que ja és una fita. Qui no vol ser esimat? Ara que, penso, és millor el gaudi d'estimar. El donar-rebre amor no sempre s'escau. És així. La vida és així. Si fem balanç de 'qui ens estima' i a 'la seva manera' hi trobem pares i fills i certes amistats, imagino. I hi incloc les mascotes. Aleshores, sabut això, sí, desplegar el dolor, la frustració ('el que voldria' i no 'és com desitjaria', un xic tira per aquí) i continuar. Un exercici sa de recapacitació amb natura inclosa (que guareix, que mai l'hem de deixar de menester per a integrar-nos-hi i calmar l'esperit).
    Always look at the bright side of life, xiu, xiu, xiu-xiu-xiu-xiu-xiu!


  • Mena Guiga | 08-09-2018

    De la solitud, de l'amor romàntic obsolet que el mateix cinema antic reforça.
    Hi ha un repetir la disciplina d'una espera, d'una il·lusió. Una addicció a això, que enganxa les crispetes a l'ànima i llavors peten i fan mal. Sortosament, apareix la consciència: el SABER (en definitiva, l'analitzar) les possibilitats del 'somni' improbable, tot i que el marge mai és 0. Ara, realísticament, i sanament: la reflexió final ajuda, és important. Així les crispetes poden passar bé i ser...(ehem, a l'excusat).


    Jo dixit

  • Mena Guiga | 08-09-2018

    Històries d'un caire així, que llavors eren futuristes.
    Avui en dia ens trobem que ja ni marits no calen, perquè canviar de parella és el pa de cada dia en el jovent -la gran majoria. Canviar, perquè massa 'sempre' el mateix desencisa. Les novetats, sobretot si són per 'a millor' (li arrenja la casa i la 'ben serveix', hhahahahahahahah)...benvingudes (més hahahahahhaha de quatre rombes, hahahahha).


    Lídia

  • Mena Guiga | 07-09-2018

    Forma part de la vida i de les relacions. Poder vomitar el que se sent és guaridor, important, necessari. S'ha de poder expressar l'emoció i si hi han queixes o retrets, també. S'ha de poder dir tot i buidar.

  • Mena Guiga | 07-09-2018

    Lídia: 'amistanTçats' noooo: amistançats. Un error al títol. Castigada a fer un relat d'una hora de durada...podràs, closqueta hiperactiva i inquieta?

    Resposta: no em vinguis amb autoreptes. Ja em coneixes, :)

  • Mena Guiga | 06-09-2018

    Quan es diu el que 's'és' és, en alguns casos, per no ser-ho, o perqué s'ho és, però diferent a com hauria de ser.


    Mena

  • Mena Guiga | 05-09-2018

    Fa mal llegir aquest i l'altra part.

    Amb tot, hi trobo una persona molt vàlida, persistent i sòlida que no es rendeix: tu. Caure i aixecar-se. Forma part de la vida i hem de trobar, com sigui, el costat amable, lluminós. Qui busca entregar i donar és algú no egoista, i el món necessita persones així.

    Quedar-se amb el pòsit que nodreixi de cada experiència, sense magnificar-la, sinó l'essència. La resta, ha de marxar. Per sobreviure ens hem de quedar, sempre, amb l'aliment, amb el record, amb els moments. I, sí, aprendre lliçons -d'això no se'n salva ningú- i esdevenir més savis, més humans.

    Aprendre a posar-se més un en primer lloc . S'ha de fer.

    Som, en part, fets de cicatrius. Hi són per recordar-nos que abans, al seu lloc, hi van haver carícies.

    Una abraçada,


    Lídia

  • Mena Guiga | 05-09-2018

    Això es diu a qui ha d'actuar abans de sortir a l'escenari, Un 'sort', que anirà bé.

    A mi el tema merdes em fascina. Al meu fill petit n'hi he explicat, de contes inventats sobre el tema, la tira i mitja, duent-lo a escola amb bicicleta i al llit a les fosques o no. De llufes enganxoses que impregnen sales i que fan que passin coses, per exemple, heheheheh.

    M'ha agradat el teu escriure planer i simpàtic i alhora aquest toc 'alternatiu' de qui llegeix autoaujuda i fa ioga, no? (bé, serà perquè m'hi veig de mirarll, més hehehe)..


    La imatge del cor glaçat del teu perfil és un engany. Per dins, és ple de llum, hi ha la brasa de la creativitat i l'emotivitat. Que segueixi així.


  • Mena Guiga | 05-09-2018

    Avui en dia, tot això que els versos exalten, al món de les parelles, sí, s'ha anat 'coneixent' perquè estem en temps de 'creixments personals', teràpies, el poder de les emocions, etc. I alhora hi ha aquell 'no durar' que tant s'estila. La gent no aguanta. Potser passen, sí, per aquestes meravelloses promeses i vivences i...van i un dia ja no estan junts. Perquè, també, i no ens enganyem, és fruit 'de la moda' de la nostra època, en el tema amor i compromís, amor i durada. Fa mal i és així.
    Deu esgotar haver de passar per un tornar a dir i sentir i voler tot això, quan hi ha desencisos o cansaments o mil coses vitals.
    Aquests mots els deies el 2012...si encara els pots dir: enhorabona.
    Perquè les parelles duracèliques autèntiques de no durar per durar o per pors o dependències...que escalen i caminen un al costat de l'altra en el dia a dia de la vida...ha de ser molt gratificant. I això no només depèn d'un, que digui i exclami, és una construcció conjunta.

    Mar, terra i aire, que el foc de l'escalfor de l'alegria t'abraci i que l'èter, el poder dels pensaments, sigui lluminós.

  • Mena Guiga | 13-08-2018

    ...el que ha de dur, en funció de la roba. Si va amb leggings, és normal que dugui tanga, sinó queda ben lleig la marca-calcetes. Ho fa perquè és presumida, no pas per res més, perquè no quedaria bé. Li encanten les calces de blonda, perquè semblen treballades i al cap i a la fi és llenceria industrial. Però no, la Nica de 'Dita Nica' no és la NiKa de Tanganika.

  • Mena Guiga | 06-08-2018

    ...quan, per exemple, descrivia el casament de la Reina Blanca dels Gels o un nom semblant, tota pàl·lida ella, amb un príncep formós i el palau com estava decorat i com ella enrogia d'enamorament i tota la pesca. M'hi ha fet pensar. Tothom encisat. I vés per on, tu vas i de cop ens fots el tall: durada ínfima. No, si és que el matrimoni acostuma a ser una presó. El futur, una mica força, està en individualismes o comunes sense entrar en massa egoismes ni hippismes. Amb tot el respecte a qui la vida matrimonial li és més goig que nosa (i recorda les noces amb lluentor als ulls).

  • Mena Guiga | 06-08-2018

    Abans que res, agrair-te, Montse, el comentari i la comprensió. Són neteges, els meus escrits, en part. Molta informació, la teva, sobre la no-conveniència-xanclètica. Hauré, doncs, de fer un relat en què li sigui dit, a algú usuari xanclètic, les contraindicacions i que així canviï de calçat? M'ha quedat 'in mente', per tant, mai se sap quan sortirà i passarà a mots impresos. Almenys jo no en porto, s'ha de predicar amb l'exemple, hehehehe.

    Ara passo a fer-me un llistat dels errors ortotipogràfics que m'he deixat colar i que no em perdono amb cap pretext.

    set deu---se't deu
    marró-fos-gos-----marró-fosc-gos
    cam---cama
    humna----humana
    l'umbrel·la----la umbrel·la

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: