Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

600 Relats, 653 Comentaris
144009 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Un ram de fonoll collit (tallat) pels camins dels camps. M'hi falta flors de pastanaga silvestre. Belles umbel·líferes" ;)

Sóc del 66.
I d'octubre.

M'encisa, per exemple, aquell to rosa-lilós de les capes de la ceba de Figueres (encara que faci plorar), el groc de la mimosa (que és una espècie d'acàcia) i el taronja de les calèndules i caputxines dels marges dels camins dels camps, tant si hi passo amb bicicleta com a peu.

Els alliums esfèrics formats per flors-estrella.

Fins no fa massa (trams de la vida) em delia per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tresors tots.

Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen.
I els jocs d'ombres dels vegetals, també sobre la pell.

De nit, mirar la volta celest, el titil·lar estelar, la lluna canviant i estar-m'hi. El contacte amb l'univers purifica. Ho faig a èpoques, quan cal tant.

M'agrada escoltar quan em parlen amb il·lusió a la mirada (escoltar costa!). Més aviat sóc de xerrar (peixatera!!!!).

Dinamisme i creativitat, quan apareixen. Gaudir de la vida, del senzill i autèntic.

Prendre un tallat ben calent amb molta escuma en una terrassa en un local amb encant, tot llegint o anotant en una llibreteta massa mots que em circulen per una xarxa enrevessada. I si l'establiment afegeix una galeta per a sucar...quin detallàs! (temasso per a futurs relats) ;)

Agrair les converses interessants amb altres soledats que trascendeixin d'estereotips i que aportin evolució (sinó...paguen la pena?).

El mal gust em fa fer creus i ratlla (una taula parada amb elements de plàstic o vaixella mediocre de supermercat i no menjooooo...però qui em va parir així?). Vidre de colors, terrissa, teles ben escollides...mira que enverinen, les revistes de decoració que ensenyen cada 'palauet'!

Estic més bé en un caos (aparent o no) amb elements especials i triats, encantadors i amb ànima que en un ordre vulgar i globalitzat.

Sóc d'anar amb espardenyes que sovint em decoro (em pinto moltes peces de roba, amb llunes, gats o taques abstractes) i si es posessin massa de moda no en duria.

Gaudir del sol d'hivern, que dóna vitamina i acull, asserena.

Agrair l'existència de les gates calicó i de la meva en concret. Una preciosa bigotis de típex, cueta plomallona, tricolor estupenda, ésser afí (tot això són fragments com de mantra que li dedico, encara que passi de mi, que això ja ho tenen, els felins. Elegància i independència, i poesia vora un foc ronxant i deixant-se acariciar).

Em fan gràcia les tortugues i les granotes.

Els espiadimonis se m'enduen a móns que no em volen explicar.


En escriure -pràcticament sempre narrativa- barrejo i no barrejo realitat i surrealisme (totes les dimensions són certes!), humor, amor i desamor, histrionisme, mordacitat, tendresa, drama...

M'AGRADA FER RIURE LA GENT. I RIURE-HI. RIURE ÉS IMPORTANT. SOBRETOT APRENDRE A RIURE'S D'UN MATEIX.

I la vida et duu les persones a qui has de fer riure i donar amor. Això omple.

Sóc (quan se'm deixa) contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes (i aquí relats i relats i relats, estic sota els efectes d'una malaltia benèfica, no puc parar) i també il·lustradora (cal que digui que l'estil és boig?). Professora de ioga integral sense exercir (la disciplina...uf!, una miqueta bé val la pena..per tot allò de l'equilibri entre cos i ment, perquè enforteix i perquè és un repte). Monitora de risoteràpia (ajuda a tenir unes bones abdominals, ho juro!). També tinc la introducció al clown (un nas vermell diu tant!). Tot m'ajuda per a dur a terme festes i celebracions per a grans i/o petits, participació i diversió, deixar-se anar. I, el més antic, estic diplomada en Turisme. Però no em feia el pes donar claus d'habitacions a la gent en una recepció ni haver de repetir horaris d'àpats robòticament (per exemple, i amb tot el respecte per qui ho fa i a sobre en gaudeix), entre d'altres monotonies hoteleres (què voleu que hi faci!).

Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que sovint piquen a la porta i no cal ser-hi hospitalària). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies (tot plegat em costa molt!!!!). Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral·lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (voler és poder, diuen...qui ho diu? Depèn del tram vital, depèn d'uns quants 'depèn') (de pen i de pencil) (imbeciloide total, ha quedat!).

I sóc de foc i aire, intento ser més de terra (calen arrels,qui vola massa, ai, quan s'estampa!.. i d'aigua poquet poquet. I això que em considero bruixa de rierol (món amb el que m'identifico). Sembla ser que també duc una guerrera, a dins, i una deessa -totes les dones en duen una, l'han de retrobar o potser els l'hi retroben. La meva adora el to del safrà-...Entre totes em fulminaran!

*Autocomentaris: aquesta tia està sonada, boja rematada, no hi toca, o toca un bolet -al·lucinògen, segur-, està com una cabra amb un llum. En fi, és el que hi ha...

***I no fa massa ha sortit publicat el meu primer llibre per a adults, una suma de les meves vessants (agafeu-vos!): 'AL TERRAT A L'HORA CALENTA I ALTRES RELATS' (Nova Casa Editorial).



butxaca5@gmail.com

@ MenaGuiga (twitter)

'carallibre':

https://www.facebook.com/pages/L%C3%ADdia-Mass%C3%B3-Busqu%C3%A9-Mena-Guiga/368065309924239


Últims relats de Mena Guiga

Últims comentaris de l'autor

  • Mena Guiga | 31-08-2015

    Fer entendre als nens i nenes d'avui en dia això costaria, però potser temps com aquells tornen -d'altra manera- i és que la crisi mata i cal retallar de totes bandes.
    Però alhora restar d'un lloc fa anar malament a qui en viu i així successivament. És el que hi ha. Canvis grans.
    Però de tot això aquelles criatures felices amb un xiclet no en sabien res.
    Només era un xiclet.

    Recordo repassar tota una plaça i les voreres -perquè era a tocar d'una xurreria-llaminaduria molt visitada, quan encara no hi havia competència- i buscar amb deler papers del xiclet aquell que dius, jo deia 'chicle niña', per tenir els vestidets, aquells paperets de la mateixa mida que el paper embolcall superficial i que feien, és clar, aroma de maduixa estranya.

    Mena

  • Mena Guiga | 19-08-2015

    Dibcs això.
    Ah, i el quadrat vermell un xic més centrat i et queda un nas de clown que ha de quadrar...tu i el nas ho sabeu!!!

  • Mena Guiga | 19-08-2015

    Aleshores la lluna no es queixa. Pot ser, a més, del sant no catòlic ni apostòlic color que li roti dels cràters (potser pensen So-cràticament, cosa no sabuda per les ànimes que no capten ni la seva pròpia dimensió, que n'hi ha una miríada).

    Jo m'ho havia cregut allò que cada ics-poquets juliols la lluna apareix dos cops (i ni té paga extra) i del to de les emocions, blau blau i no pas papau.

    Però sí es creu i es visualitza...que s'hi posin fulles perennes!

    Aquest nou relat teu és per a les galetes amb la xocolata. Torno a dir que aprenc vocabulari, que el trobo àgil -i mira que engloba temes pesants, potser la mateixa senyora no és cap pes ploma, que no s'ha descrit, però no sé perquè l'imagino així, com la d'una il·lustració d'una dona queixosa a cal dentista al conte 'Txuc Aranberi a cal dentista' de Bernardo Atxaga.

    El que passa és que no estic molt en aquest món (polític, cultural, geogràfic, esportiu...) i llavors he de fer un esforç...fora de qualsevol 'excusat'.

    Bon fi d'agost i no parar amb els mots mots mots que són motors motors motors.

    Mena

  • Mena Guiga | 18-08-2015

    Potser m'erro però em fas pensar en un noi guitarrista amic meu que escriu poesia i pinta. Per la inicial del nom i el cognom.

    Tant se val. El que vull dir-te és que la primera part la trobo que transmet més que la segona on els versos finals amb rimes de verbs en infinitiu fan, i és la meva opinió només, perdre.

    Endavanti benvingut/da a RC!

    Mena

  • Mena Guiga | 18-08-2015

    A vegades caiem. I toca aixecar-se. Amb tot, és una decisió personal. Per més que es sàpiga que bé que va i tot el que comporta i fa tirar endavant. A vegades també està bé permetre's repòs encara que una veu martellajadora -creada des de fora, imbuïda per la societat i els costums i tota la pesca- no et deixi fer-ho des del 'sí'.

    L'eterna lluita optimista-pessimista o l'ocultar el que es veu a fora i que no es vol a dins. Coses així.

    El mostrar, per exemple, als fills que no ets una icona forta de pedestal, i aleshores quin model tenen. Doncs poder sospesar la 'suma' d'aquella personsa i que els ha aportat/aporta, analitzant-ho des de l'amor i no el judici.

    M'he embolicat i mentre escrivia he anat com canviant de vessants, tot i que hi ha un eix: el fer i el no fer.

    Mena

  • Mena Guiga | 17-08-2015

    ...i per aquí tots hi hem de passar.
    Una metàfora que fa pensar. Un trau que no es pot cosir i que arran d'ell a l'ànima se n'hi fa un altre, una bretxa. Cada pèrdua a la nostra vida ho és.
    'Arrecerar l'enyorança', sí, un recurs. Però no una solució.


    Una abraçada,

    Mena

  • Mena Guiga | 17-08-2015

    Una. El títol és suggerent, però no és veritat: ningú 'és' pel fet de l'existència d'altri, són complements, importants, amb % valorables, però no. Però llegint llegint no trobo cap persona somiable i aleshores penso o ho ha extret del llibre del Benjamin o es refereix al bell Congost? (belles imatges, ho he buscat. Jo he estat un dies a Vilallonga de Ter i només amb un grapat de rierols l'ànima ja es bocabada).

    Dues. Aquesta mena de crònica-reflexió-crítica -no sé definir massa tipus de textos...santa mania d'etiquetar, que sí, amb els seus avantatges i el seus desadvantatges, sembla un essay de BAT!...està molt ben escrita, sempre em fas anotar vocabulari i alhora em poso una mica al dia del món, que aquell personatge grec esmentat jo ni flowers -desconnexió sempre- però potser una darrera repassada i trobaries que has escrit 'distància' una vegada amb accent i una sense i 'que les sortides ens reprogramin' no encerto a encertar si és un sarcasme o, en cas que no es refereixi als que esperen viatjar amb els trens, o si és error de picatge i fos 'es reprogramin' (siguin reprogramats). Uf, ara em cal magnesi: xoco negra al 70%, és una menja obligada!

    Tres. Ara ens fots un perfil buit i de cap per avall. Bé, així puja la sang al cap, heheh. Anar variant.

    Quatre. Aprenc mots que sé i que no uso i expressions amb relats així i alhora aprenc que el Benjamin va finar la seva vida Portbou voluntàriament i que un tal V...no sé què és un economista molt d'actualitat amb tota la pesca grega -m'enfonsooo!-. Més xocolata negra.

    Cinc. M'ha agradat 'els tres tristos trens', allò del director de banca i la rigidesa, la feina de posar mosquiteres a la mare, el 'saltar-se d'un salt -repetició que reforça-l'encarcarada estructura simètrica' -més xocolata!!! a les carpes de riu asiàtiques. Cal humor a vegades amable i a vegades que àcid, com cal també el toc poètic i el trobem en les línees descriptives del congost i el què representa.

    Sis. Tot el relatiu al llibre del Benjamin...de debò: la xocolata negra a partir del 70% és de menester i no fa sortir grans!

    Gràcies pel teu comentari i espero que aquest també t'hagi anat bé. Si més no, fet somriure.

  • Mena Guiga | 12-08-2015

    Centrat en el somriure, que l'autèntic és la mateixa ànima.


    "En direm: la dona del somriure" (visió personal: jo no posaria els dos punts, però en certa manera els entenc).

    Gràcies per animar a cada dona que ho llegeixi a ser ella mateixa tant com pugui i tant de bo totes les dones del món poguessin gaudir d'aquesta llibertat.

    Mena

  • Mena Guiga | 07-08-2015

    Amb majúscules i que sigui el que sigui i que vagi com vagi. L'amor dura si se l'alimenta i és cosa de dos. Tant de bo aquest relat i el que hi dius segueixi sent com dius i com el vius!

    Endavant, jove escriptora de sentiments, descriu i viu i somriu!

    Mena

  • Mena Guiga | 06-08-2015

    I ocupa un temps. Però passarà. Quedarà cicatriu o bretxa, però passarà. Hi conviuràs amb aquesta marca. Avança, mira endavant. Busca il·lusions. Obre't. Coneix gent.
    Buida't escrivint (paradoxalment a mi m'ho va dir una persona que tampoc no puc oblidar i per això estic amb tu, ho entenc del tot).
    No t'enganyaré: no s'ha de comparar, però -i per més que ho digués- no, no és substituïble. Som unicitats, cada persona. Per això encara costa més.
    Però ànims.
    I si has de cridar crida.
    I si tens voluntat: no miris massa cap el passat acabat.
    Abraçada moooooolt gran.
    M'agradaria saber que estàs somrient un xic, una llumeneta.


    Mena

  • Mena Guiga | 17-07-2015

    Aquesta frase m'ha agradat i és ben certa.

    Un relat divertit i entretingut, amb ritme en incorporar-hi diàleg.
    Té algun matís perecaldersià, penso.

    Has començat molt bé i després -i penso que vas passar de revisar, cosa que està bé, ho recomano, que dóna al relat, el que mostres, una altra imatge important, perquè les faltes d'ortografia o de posar comes, punts...sempre sembla que embruten els relats i els restin valor (però, ei, que tots estem aprenent, que també foto errades, no fa massa escrivia 'txàsis' i resulta que és 'xassís', que sembla atxís o una herbota d'aquelles col·locaire -imagino, que no toco aquests verals).

    La part eròtica és força original al barrejar-hi el joc de les proves.
    Allò del 'Loctite' algú me'n va parlar fa temps, però a les meves terres té un altre nom, 'Superglue'. :)

    Tens gràcia i saps relatar, no ho deixis mai, són talents que acompanyen, és llibertat, és salut i és comunicació. Mira si no val la pena!

    Afegeixo -no tot- cosetes que he vist (sobretot, pren-t'ho amb un somriure) (i gràcies pel teu entusiasta comentari a 'Màscara bèstia'. Ummm, dir qui és, dir qui és...és qui t'imagines!).

    -Hi ha quatre 'si' a les converses que són 'si' d'afirmació i que van amb accent, sinó són 'si' de condició.
    - ,ja que, ----si ho llegeixes en veu alta notaràs com van les comes
    -mati- l'accent!
    -maça----massa
    -m'avia----m'havia
    -col·lonia----colònia
    -retrobada----acabes frase i falta el punt
    -no mes----només
    -m'hi vaig abandonar en ells---el 'en ells' ja està entès en el 'm'hi'
    -intim----íntim
    -Belcros, Rubi----no calen majúscules, penso
    -em feia suar d'una manera anormal en mi---el 'en mi' no cal, se sobreentén.
    -aiguamarian----a vegades ho escrius junt, d'altre s'ha divorciat (aigua marina)

    Afegeixo que mentre llegia, al meu torna, anotava mots que uses que normalment no faig servir i que trobo interessants (àdhuc algun que desconec, sempre aprenent, i que ara buscaré: 'cassalla', que has fet servir tres cops) com ara incriminatori, a la saó, engarzar, baga, amorejar...

    Gràcies per llegir-me. M'ha agradat llegir-te, també!!!!!

    Mena

  • Mena Guiga | 11-07-2015

    És la mirada que mai no marxarà i aquesta no ha de fer mal, penso.
    No acabo d'entendre el com és que és un relat de 'ciència ficcció' (potser és perquè mai no en llegeixo).
    Ara, l'amor per a un gat, això sempre m'arriba, el comparteixo plenament.
    I més d'una vegada, m'adono, que en escriure apareixen gats (més aviat gates, en tinc dues) i alguna vegada els maten o moren i causa gran dolor.

    Si et fa gràcia, no fa gaire, tocant això, vaig escriure 'La cadireta de vímet'.

    Abraçada!

    Mena

  • Mena Guiga | 24-06-2015

    És una bella flor que puja com trenada i ara comencen.
    Potser posant-se, el prota del Glandiós 1, al solet i deixant que la terra el nodreixi, aquest binomi fa meravelles. Després ja vindran els insectes brunzidors a musicar la descoberta de tanta eufòria.

    Espero que el relat sigui un mer prefruit de la disbuixa santjoanera (qui la visqui) i que sigui únicament un joc de mots, sons, significats, associacions. Jo hi foto ara alguna analogieta elogiaire i au.

    Molts d'ànims i endavant, en tots els sentits bons, permissibles i vàlids per a aquesta existència.

    Mena

    (encara aniràs a Glandiland) (hahahahah),

  • Mena Guiga | 15-06-2015

    Com posar-se al lloc de l'objecte i voler entendre -entendre- què desitja i quin és el seu lloc (en aquest pas per a un traspàs lent i marítim, el correcte).

    La barca esdevé algú necessitat de comprensió. I l'obté.

    Mena

  • Mena Guiga | 05-06-2015

    Ha passat el temps i has crescut escrivint.
    Cien años de soledad. Un gran llibre. A veure si un dia el rellegeixo.

    Espero que la categoria de 'biogràfica' no sigui de debò, sinó que és novel·lat o força, tot plegat. I sinó, tot és teràpia i benvinguda.

    Del 012 al 013 només un relat?

    No ho deixis!!!!!

    Abraçada!


    Mena

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: