Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

627 Relats, 667 Comentaris
163533 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.

Que sigui del mateix dia que la Rodoreda és irrellevant.

La vida.
El sentit de la vida és el que duu felicitat.
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Aquest ser ànima i amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.


L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

Entenent que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar.

Des del 2012 fins enguany (som el darrer dia de gener del 2016) puc ser una novel·la que qui sap si en una altra existència escriuré, des de la ficció, l'amor, l'humor i una certa exageració. Agraint els personatges que hi han tingut cabuda.
Això depèn de l'energia que em toqui tenir: si és d'aire, costarà més, i si és amb un toc de foc, com ara, igual. La caloreta és per pendre-la al pati com una sargantaneta d'hivern i el vent per envolar el que es vulgui.

Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. L'estimo molt.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

He superat el color safrà i em quedo amb els tres tons de les meves gates calicó. Els animals són per sempre.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent, conscient, compromès. Gens fàcil.

I el món, tant tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res.

Existeixen les paraules. El llenguatge. Els sons. És una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.




Últims relats de Mena Guiga

Últims comentaris de l'autor

  • Mena Guiga | 08-02-2016

    Aquest vers...amb aquest estic darrerement.
    Procrastinant, una variació o un tirant per aquí, també.

    I, no obstant, reconec i em conec, com ho escrius, en un assortiment de 'jo's que configuren la meva suma (amb els que porto a dins de vés a saber quan, ancestralisme per un tub).

    Sentit de la vida i actitud (últimament miro que sigui per aquí...i si toca davallada, tu, que toqui, que és això: anar entenent i fent, si es vol i es pot, i es pot si es vol, tot i que no sempre (generalitzar és per a fòrmules i els humans som peces úniques).

    El 3 d'octubre va néixer Ghandi. I el meu avi es va morir. I un profe meu de ioga -i filòsof- també és d'aquesta data.

    Pures coincidències.


    Endavant i bona entrada a relats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Mena

  • Mena Guiga | 22-01-2016

    La que fa menys goig, és la més saborosa. Res de l'extern: grossa, d'una mida determinada, lluent -l'han passada per màquines enllustradores-...ben bé com les persones i l'aspecte extern. Ningú, però, és lleig, tampoc: amb mesura, saber estimar el xassís que ens ha tocat com a representació, també, de la llum que moltes persones saben emanar. I no acostumen a ser les fruites més esplèndiedes d'aspecte, però sí que tenen un aspecte únic, senzill, autèntic...bo!

    Per molts poemes (i relats)!
    Siguem la fruita que som i amb orgull...i amor.

    Apa!

    Mena

  • Mena Guiga | 21-01-2016

    Jo tinc dues gates. Són més del que són.

    I tot això via tecnològica, sí, no es pot generalitzar, però hi ha una fredor, també hi ha frivolitat, i hi ha ego, molt d'ego. No me n'exclooooc. I a vegades trobes bona gent, ni que sigui per unes setmanes. L'important és el pòsit. Res perdura. Tot cansa o, senzillament, era la llargària del tram.

    La vida de debò és la de contacte amb el medi, el ser real és una altra cosa. Amb tot, aquesta 'eina' ens connecta, amb massa gent i informació penso -se'ns envà de les mans, és una voràgine malaltissa, és un enginy massa llaminer i el vici està a l'ordre del dia en aquest planeta tocat a tantes tecles. L'ego de ser (no me n'excloc), no, no és això. Mostrar-nos, segons com despullar-nos de forma copiada, apresa. Per a què? Si se sent buidor, no duu enlloc. Comentaris estúpids o recurrents.

    Hi ha silencis que tenen molt més valor.

    Per molts relats!!!!!

    (ara quedaré ego-ego: amb allò que dius que t'agrada donar la mà. Tinc un ni-poema, inspiració al moment, que es titula 'Dóna'm la mà que no te la torno', però el vaig escriure ja faaaa, dels quatre anys que ara pel febrer farà que estic aparcada en aquests RCverals!

    Mena

  • Mena Guiga | 10-01-2016

    Total: que depèn de per quina 'banda' es decanti la persona: si per l'empíric o per la pseudociència i, va, afegim-li psicomàgia i més. Alguna cosa hi ha, i quan és tan gran, és clar...com es demostra? Interessa demostrar?
    L'univers han de fer neteja, que és per sojornar-hi in eternum en pau, allà surant i que res emprenyi, ni el concepte avorriment ni monotonia ni política ni moda ni cap mena de clímax que no sigui el continu-implícit que aquell benestar placentari comporta.
    Per tant, els porcs a la bassa merdosa. No poden ser pel cosmos, tacant. La nit ja és negra, però elegant i autèntica i els estels la netegen d'impureses.
    Jo sí que crec en un % (ai, la raó!) que sóm 'sers de llum vivint una experiència humana'...però podien haver explicat més bé de què es tractava. Que haver d'escoltar la Rocío Jurado, per exemple, hagués simplificat venir o no!

    Bromes i elucubracions de taral·lirota d'octubre, que tinguis un bon 2016, farcit de relats, curull de creativitat i amb una tirallonga de somriures i...no mengis carn de porc, que els en fan cada una. I vull dir els porcs sans, els que són porcs, i que duen en camions a sacrificar, i que arriben a lloc estressats amb el síndroma de la mort, algun lesionat pels cops que es foten al lloc estret en ser transportats...sona a cambra de gas. Jo en menjo poc, de porc. No sóc perfecta. Dec ser d'un univers alternatiu...

    Mena

    (la nova imatge del Nick...qui és? (incultura meva!))

  • Mena Guiga | 10-01-2016

    El blau és el cel, també.

    En el blau rau aquell desig que humans com som tenim d'establir lligams.
    El blau on surar i on submergir-se, el blau amb onades o amb núvols.

    El blau no s'acaba, penso. Va canviant de tonalitat. A mi m'agrada el blau-lila de les anemones, per dir un exemple.

    Bon 2016, brins, per molts moltíssims poemes i relats meravellosos i per molt de blau i tots els colors que siguin de menester. Abraçada,

    Lídia

  • Mena Guiga | 10-01-2016

    I el tinc en força bona estima, tot i que el taronja el supera.

    Jo sóc de tardor i la duc molt a dins.
    Les tonalitats de la natura, de les fulles, omplirien pàgines i pàgines. Elles ja ho són, però volen i volen ser llegides. Cadascuna té una història per acomplir i la xiuxiueja per tal que l'immortalitzis, potser immoralizis si és de mena perverseta, que hi ha fulles de tota mena.

    Ajudar les fulles a envolar-se. I que visquin i siguin, que es desahereixin de l'arbre i la branca protectores, de les companyes sabudes de tota una vida...perquè encara en tenen una altra: amb aventura, peripècies, facècies i sobretot, poesia.

    Les fulles que no faltin mai, ni la tardor.

    I que ploguin sempre, perquè estoven l'ànima i l'omplen d'imatges que la nodreixen.

    Molt bon 2016, molt bon cada dia. I enhorabona per haver sortit de l'infern. No és fàcil.

    Mena

  • Mena Guiga | 09-01-2016

    És un proverbi zen que avui llegia al twitter (zen essentials) i que fa pensar. Jo crec que s'hi d'anar i ha de venir, però d'una manera fluïda, no intencionadament. Aquest micorelat tira per aquí, penso. Hi ha un desig indefinit, una inquietud. S'acompleix d'una manera inesperada, afegiria que màgica.
    També vaig llegir 'l'important és la història i no el final'. Bé, hi ha històries que segueixen creant històries, el mot 'final' és relatiu i crea una tirallonga de ventalls.
    Fer l'amor amb un boig com cal, un boig boig autèntic, que capta el subtil i l'afecta, un ser arxisensible i d'ànima colpejada per aquest motiu, efectivament és un ser d'un altre món. I el fill/a que en surti de la unió, un estel.


    Per molts relats, per un 2016 megarelatairíssim!

    Mena

  • Mena Guiga | 09-01-2016

    ...i un fer retrocedir en el temps i pensar que quanta tecnologia voraginosa no ens ha tocat/ens toca/tocarà viure...quan el tocadiscos queda enrere enrere, peça de museu (com nosaltres, que ens tornem fòssils! hehheeh). La màgia de fer rodar el disc i l'olor del vinil queden de pòsit, això sí.

    Per molts relats aquest 2016! Que girin. Fora de l'abast del sol, però amb llum i escalfor.

    Mena

  • Mena Guiga | 23-12-2015

    ...un relataire em confon amb tu. Penso que sí, que alguna cosa hi ha. També escric eròtica (sota el nick Tanganika) i a més tinc un tercer avatat (Touchyourbottom).
    Aquest relat de 'El meu camí' també em fa pensar en mi. Tot i que no ens coneixem de res.
    Em fa pensar si ets d'octubre i si tens cap a cinquanta anys. No pot ser!

    I és que a mi m'encanta anar a cafeteries o terrasses amb encant i allar llegir, escriure, sentir, intuir, anotar.

    Paro de parlar de mi, que el comentari és al teu relat. M'hi he sentit identificada.
    I t'afegiré: 'no deixis mai que el camí es desdibuixi'. Si no es pot sol/a, buscar gent afí, interaccionar, no abandonar-se.

    Abraçada i no deixis d'escriure el que sentis, vulguis, amb el nick que sigui. Alliberar és salut.

    I que aquestes diades siguin plenes de llum!

    Mena

  • Mena Guiga | 18-12-2015

    'fidels acompanyats'---fidels ACOMPANYANTS
    'se n'havien'----se L'havien
    'd'on sorgia'-----d'on EM sorgia

    Au, jo de jo, ja t'ho he dit i respiro un xic -només un xic- millor.
    Perfeccionar alleuja i tiba, ho té tot. No podia ser més fàcil?????

    Mena

  • Mena Guiga | 08-12-2015

    Amb tot, està bé ficcionar i vomitar.
    El relat està molt ben escrit. L'acidesa és una forma de treure dolor, d'alliberar. I els dos protagonistes l'han de menester i ho fan. El retret. I les explicacions del mateix.
    El que trobo 'massa lligat expressament' allò de la loteria, potser. Per altra banda entenc que sigui per fer més fulminaire la carta de resposta.

    El narrador va de part de l'home, està clar.

    El títol, ben trobat i musicalet amb els dos mots acabats en 'ent'.

    Mena

  • Mena Guiga | 05-12-2015

    Des de la de la cançó de Serrat passant per tantes i tantes.
    Jo vaig tenir una tia Teresa soltera. Era grassa i regava les plantes de l'eixida, patia asma i va acabar amb cangrena en una cama i un atac de cor. Tinc un relat, 'La tieta de lluny' que no parla d'ella sinó d'una tia del meu pare, la dona d'un cosí -o cosí germà- seu. No hi tinc un tracte amb ella que no sigui de saludar-la pel carrer i xerrar-hi alguna estona...però em va arribar. El personatge mostra l'ànima.

    Allà on siguin, les tietes, segur que són molt estimades i des d'allà no deixen d'enviar amor. Com el que van ser i fer.

    Mena.

  • Mena Guiga | 02-12-2015

    Gràcies pel teu entusiasme lector i la teva participació al fòrum, també.

    I per un relat que corrobora que els animals formen part de les nostres necessitats d'amor. Cobreixen una llenca que només ells poden cobrir. I això només ho pot dir que en té o n'ha tingut. Són de la família, i cadascú té un caràcter i és com tenir criatures fins que no hi són. Jo tinc dues gates calicó (les que tenen tres colors: marró, blanc i negre i el blanc mana, amb taques dentades). Hi ha una llegenda molt maca sobre aquesta mena de gates (pots mirar-ho per google posant més o menys 'gata calico leyenda', i passa en un monestir tibetà. Les meves es diuen Carmeta i Ninona, les dues són del camp mig malmès que hi ha al final del carrer, on hi ha una colònia de felins. La Ninona està en procés d'adaptació des d'abril de 014, als gats els costa molt, en quedar-nos-la joveneta, esterilitzada pagat per l'ajuntament...i més coses d'elles que no acabarial De fet, si en vols veure fotos:
    (al meu 'carallibre' n'hi ha alguna i a l'album titulat 'Carmeta' una munió. Segur que ho entens... ;)
    https://www.facebook.com/L%C3%ADdia-Mass%C3%B3-Busqu%C3%A9-Mena-Guiga-368065309924239/?fref=photo

    Els gats xuclen les energies negatives i fan que els habitants de les cases estiguin en harmonia. I m'ho crec. Els gossos vigilen el món diürn, els gats el nocturn. Són més del que són.

    Mena

  • Mena Guiga | 16-11-2015

    ...de qui escriu. Només d'aquesta manera s'arriba més al lector, penso. Partir només de ficcionar en un cent per cent deixa un pelet d'incredulitat a l'ànima, que és, al cap i a la fi, la que s'ha de nodrir del que una altra ànima comunica i així aprendre, comprendre, créixer i més.

    La frase final, lapidària, és l'encert final. Quants fantasmes així, com et vaig dir al comentari del repte, tenim! Es tracta d'integrar-los i viure amb ells.

    Petons!!!!!

    Mena

  • Mena Guiga | 12-11-2015

    I pública. Només contempla parvulari i primària.
    Un bell edifici, amb la seva part d'història, la que va tenir i la que s'hi va confegint més les històries petites que van omplint-la com un pot d'anissos.
    La reforma ha estat amable i s'ha respectat l'estructura interna de l'edifici.
    Fins fa uns anys la part de dalt era la biblioteca local, però com que Malgrat creixia i creixia li calia la d'ara, l'anomenada La Cooperativa, i que és, al seu torn, un edifici històric.

    Mena

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: