Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

195 Relats, 112 Comentaris
12507 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
Admiro, per exemple, el color de les capes de la ceba de Figueres (encara que faci plorar). Em deleixo per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tots tresors. Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen. M'agrada escoltar el meu fill petit quan parla amb il.lusió a la mirada.
En escriure sovint barrejo surrealisme-narrativa-humor-poesia.
M'agrada fer riure la gent. I riure-hi.
Sóc contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes i també il.lustradora. Professora de ioga integral i monitora de risoteràpia. Diplomada en Turisme amb idiomes anglès, francès i alemany.
Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que també m'afecten). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies. Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral.lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (hi ha una gradació, és clar!).


Un somriure.
butxaca5@gmail.com

Últims relats de Mena Guiga

Últims comentaris de l'autor

  • Mena Guiga | 22-05-2012 | Valoració: 10

    i és una pena. Tan sols mirar, no el rostre, sinó els ulls, el gest. Les paraules escrites i tot el que diuen sense ser escrit. Sap greu que estiguem marcats per un concepte de bellesa i lletgesa. Caldria començar de nou. Qui és més maca: una robusta dona tipus pintures de Rubens, d'espatlles baixes i carns blanques, toves i agraïdes o una dona prima i fibrada de pell bruna arrel de broncejar-se tipus Coco Chanel, per posar un exemple de modes de cossos femenins, que sembla ser els que sempre es comenten més.
    Cada vegada més intento no mirar la persona pel físic, i canviar eixos neuronals nocius.

    Mena d'avui, 22 de maig, Santa Rita, que ni s'irrita.

  • Mena Guiga | 22-05-2012

    i fresc i divertit i jove i simpàtic i irònic i enginyós i...
    MOLT BEN ESCRIT!!!!

    Mena (suposo que la Tanganika hi estarà d'acord).

  • Mena Guiga | 21-05-2012

    Photobucket
    Outside The Cave (2011) de Lya Nagado


    Segueixo les teves instruccions i penjo la imatge de la nina de porcellana de Lya Nagado que em va inspirar. A veure...

    I, tens raó : és fals no falç . I no te fiques pas on no et demanen!!!
    Gràcies novament!

    Mena que ara mateix voldria ser la nina, per x raons...

  • Mena Guiga | 21-05-2012 | Valoració: 10

    hehehehe

  • Mena Guiga | 21-05-2012

    Les paraules i com s'enganxen i s'interpreten presenten un oceà imaginatiu per capbusssar-s'hi i sovint.

    Mena ovacionant el bloodymarujisme.

  • Mena Guiga | 20-05-2012

    que podria beure infusions i no tindria el fetge fotut a la llarga! Però en això no hi pensa. Ho faria algun altre relataire...dels 10986? I de 10986 maneres diferents.


    I mira que no sóc de mates!

    Menanidelzerosinózeroal'esquerra.

  • Mena Guiga | 20-05-2012

    i fogots esvaïts!!!
    Quimmiraculosament!

    Molt diver!

    Mena del termomix i no del termòmetre.

  • Mena Guiga | 20-05-2012

    Vinc directa del fòrum. Estem planejant, si hi ha claca, de crear, jo crec que un cop setmanalment, un relat gregari amb unes característiques més lleugeres que la teva proposta. Darkman m'ha adreçat aquí per fer-t'ho saber.
    Veuràs, crec que el que les nostres propostes tenen en comú, és el seguiment d'un escrit d'un relataire per un altre, com si un fos un mini i un altre un clàssic. Nosaltres seríem el mínim, per no tenir massa pes, per ser un divetimento més vermout que no pas plat principal, si no hi ha objeccions.

    Mena visitant l'espai marc-frèixic

  • Mena Guiga | 20-05-2012

    ...i havia de ser picada de cigrons? No podia ser de mosquit tigre? O carxofes tendres arrebossades cruixents com chips del xurrero?
    Bé, cadascú tria la menja, cada autor, vull dir. No m'inmiscueixo, hehehe.

    Aquest segon capítol, per ell mateix, ja és bo. No li cal el primer. Segundas partes siempre fueron buenas.

    Mena de les amanides de colors.

  • Mena Guiga | 18-05-2012

    en la vida. Malgrat el gaudi i el plaer animal o simulat amb l'engany .
    L'autenticitat dóna més qualitat al sexe i fa pujar graons de trascendència.
    Però qui ho vulgui així, enganyat o no, endavant. No és criticable ni jutajable. Senzillament és. Hi ha maneres de fer i de ser per a tothom i ningú diu que no tingui etapes. No jutjables, tampoc.

    Mena amb pijama.

  • Mena Guiga | 17-05-2012

    senyora bloody mum!
    Endavant desde l'any 25 i dient "prepareu-vos, que JO SÓC i ara vinc!"

    Mena del 66.

  • Mena Guiga | 13-05-2012

    i no escriu. Llàstima. Alguna llavor heretarà, espero, de sa boja mare i estic a l'espera. Es diu Ed, de Edmun. I que voli amunt. Com fas tu. Deus tenir els pares ben distrets!

    Endavant!


    Mena del tretze de maig.

  • Mena Guiga | 10-05-2012

    Cada cop els comentaris són més fogosos. Com una continuació del relat. Quin estratègia!
    Crec que no cal ni criticar ni jutjar. Tothom escull. L'evidència social per la predilecció, encara que amagada, per aquests títols és ben mostrada. Ningú sap qui prem la tecla per posar-se a llegir el relat. I aquest secret va a la tomba. Hi deuen haver esquelets dins sepultures fins al moll de l'os de lectures així ,
    Tots som humans.
    Hi ha una sèrie de reaccions que hi són....digues-les primitives, digues-les com vulguis.
    I personalement, cadascú tria. Pot donar exemple i ser influència, però no pot ni prohibir ni obligar.
    Oi, Tanganika? I oi, Marilyn?

    Mena.

  • Mena Guiga | 08-05-2012

    que si no hi haguessin imbècils ni ingenus pitjor seria si el regne fos dels malèvols i dels xupòpters i d'altres espècimens que no cal esmentar i que fan vida per aquests mons de Déu o ja no tant Déu.

  • Mena Guiga | 08-05-2012

    i el cor trencat es recomposarà i es torna a somriure i a viure. Tot i que hi ha un dolt i una pena i ha de fer el seu procés. Potser si fóssim aquells insectes no ho patiríem tant. Vaja, que ara cal ser insecte per a encertar parella o què?

    Mena del 8 de maig acabat d'encetar

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: