Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

522 Relats, 547 Comentaris
102467 Lectures
Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.

Admiro, per exemple, el color de la ceba de Figueres (encara que faci plorar), el groc de la mimosa i el taronja de les calèndules dels marges dels camins dels camps, tant si hi passo amb bicicleta com a peu.
Em deleixo per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tots tresors. Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen.

M'agrada escoltar quan em parlen amb il·lusió a la mirada (escoltar costa!). Més aviat sóc de xerrar (peixatera!!!!).

En escriure sovint barrejo surrealisme-narrativa-humor-poesia.

M'AGRADA FER RIURE LA GENT. I RIURE-HI. RIURE ÉS IMPORTANT. SOBRETOT APRENDRE A RIURE'S D'UN MATEIX.

Sóc (quan se'm deixa) contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes (i aquí relats i relats i relats, estic sota els efectes d'una malaltia benèfica, no puc parar) i també il·lustradora (cal que digui que l'estil és boig?). Professora de ioga integral (la disciplina...uf!, una miqueta bé val la pena..per tot allò de l'equilibri entre cos i ment, perquè enforteix i perquè és un repte) .Monitora de risoteràpia (ajuda a tenir unes bones abdominals, ho juro!). També tinc la introducció al clown (un nas vermell diu tant!). Tot m'ajuda per a dur a terme festes i celebracions per a grans i/o petits, participació i diversió, deixar-se anar. I, el més antic, estic diplomada en Turisme. Però no em feia el pes donar claus d'habitacions a la gent en una recepció ni haver de repetir horaris d'àpats robòticament (per exemple, i amb tot el respecte per qui ho fa i a sobre en gaudeix), entre d'altres monotonies hoteleres (què voleu que hi faci!).

Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que també m'afecten). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies (tot plegat em costa molt!!!!). Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral·lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (hi ha una gradació, és clar, i a vegades guanya el costat fosc).

I sóc de foc i aire, intento ser més de terra... i d'aigua poquet poquet. I això que em considero bruixa de rierol (món amb el que m'identifico)

*Autocomentaris: aquesta tia està sonada, boja rematada, no hi toca, o toca un bolet -al·lucinògen, segur-, està com una cabra amb un llum. En fi, és el que hi ha...



butxaca5@gmail.com

Últims relats de Mena Guiga

Últims comentaris de l'autor

  • Mena Guiga | 20-04-2014

    Tot i que les dues sabem a qui va dedicat el relat, no? Sïççççççççççççççççççççççççççççççççççççç!


    Mena
    TGNK

  • Mena Guiga | 20-04-2014

    A mi em passa molt també (i és o genètica o costums adquirits i si és les dues coses alhora ja n'hi ha per a llogar-hi cadires) que veig la part buida del got, i l'obaga i no la solana. I costa molt canviar, malgrat cursets, teràpies i punyetes. De fet es canvia només si es vol. Que quan s'és de mena queixós!

    Ara que reconec que és un pal per a qui ha d'escoltar gent d'aquesta, són 'forats negres' que ensorren somriures quan comencen a 'taladrar'. Almenys, saber-ho i queixar-se amb un mateix. Potser els monjos del Tíbet eren tots així, qui sap, com que no ho diran, no fos cas que hi tornessin!!!!!!!

    Mena

  • Mena Guiga | 20-04-2014

    és una saviesa que fa pensar.
    Si sabessin!
    Bon tema, el món de la roba íntima. I ara que les blondes estan fashion-fashion! I no pas per això, hehehe!
    Tant de bo no perdem mai, d'adults, la innocència aquesta, aquest SER infants.


    Mena

  • Mena Guiga | 14-04-2014

    Potser sí que estaria bé vestir-nos així, cada persona, tant com li vingui de gust, perdre la vergonya, deixar pas a mostrar com vol anar sense modes ni sentits del ridícul. Sobretot, mostrar el SER, i hi haurà qui potser emprarà menys colors i serà un clown tristoi o qui en farà servir en excés i atabalarà rient sorollosament. És igual, aquests pallassos donen pas mica en mica al veritable clown que cadascú porta, que té incrustat a l'ànima, perquè clown és vulnerabilitat i transparència i crítica del món amb el gest i el gag, la mirada i això TOTHOM ho té, si vol.

    Petonassos amb nassos de pallassos.
    Un clown, el teu, de relat màgic. Res del pallasete de festes d'aniversaris com qui dona pinso a la mainada entre macdònals teca, que no ho hauria de jutjar, però mira, el meu clown té punxetes escorpinetes, també.

    Mena (bona setmana dels bunyols, annalls!!!!)

  • Mena Guiga | 11-04-2014

    Aquella força que ajuda a superar-ho tot.
    Aquest vincle molt més que de sang.

    Molt ben escrit.

    Mena

  • Mena Guiga | 11-04-2014

    La del petó mentre dura i la realitat que és un temps efímer.
    La de tot el que implicaria, una pel·lícula d'entre moltíssimes pel·lícules.

    Potser sí que el títol caldria retocar-lo (però això ja és molt personal).

    Mena

  • Mena Guiga | 02-04-2014

    Ja veig que hi ha crisi, que no sigui d'or.
    I sagrat, a més, tu!
    No sé, el Crist en la creu del poble té un peu embenat amb paper de plata, però el mugró és distant.
    No serà un cargol, la bava que deixa, fins la flor de poniol per tal de guarir-se el mal de panxolina?
    O, com deia la 'Canción del pirata' de Espronceda 'la luna en el mar riela' i no sé què de plata. I el mugró la lluna, que jo li dic piga, però tot és esfèric.

    I ja callo. Mentre no sigui un xurro embolcallat amb Albal fins un ou ferrat!

    Mena

  • Mena Guiga | 25-03-2014

    Són dos versos que donen molt de sentit a la vida, per viure-la amb llibertat, amb poesia.

    Són dos versos que donen ales i que fan somriure tant si és amb alegria com amb tristesa. Jo avui estic trista, però saber que sempre puc volar amb la imaginació, des de l'ànima hi és. Almenys hi és.

    Els núvols són màgics perquè són móns que es fan i es desfan, variables, i que tenen mil caràcters, són poliformes i amorfos, i són, sobretot un guariment per a la vista i el que hi ha de més profund sota d'ella.

    Si vas a la biblioteca i et demanes 'La Nuvolina' (per gaudir tu o amb els néts i nétes si en tens) és un bellíssimament il·lustrat conte infantil que jo he llegit i mirat una munió de cops amb el meu tercer fill. Ara fa temps que no, creix.

    Abraçada i petó!!!!!

    Mena

  • Mena Guiga | 20-03-2014

    Conec cert monk que es dedica a escriure relats eròtics i que fa força com tu.
    I jo, com que faig força com jo, analitzadora, separaré el comentari en dues parts: la de les sensacions i la lingüística (literària).

    Pel que fa al primer, trobo que el tema -com bé ja saps- és l'habitual, amb variacions. El millor, per a mi, és l'amor que traspua, especialment en les imatges més delicades. Són llavors voladores que poden anar encara més lluny (ara no em facis repetir la buzzlightyear expression, :-)

    Pel que fa al segon, el de sempre (grrrrr):
    -un ús potser massa abundós de gerundis (sí, entenc que són els que allarguen el temps, aquestes terminacions -ant, -ent, -int).
    -el possesivisme (a vegades es pot estalviar, perquè o se sobreenténo o buscant un substitut).
    -repetició de mots (lliscar -uns quants cops-; mandrós x2; erectex2 i un dels dos cops massa seguit 'erecció'; tactex2, dur/a i derivats, plaer -la tira de cops-, iniciarx2, estonax2, xopsx2, sexe x la tira). Els de dos cops ho poso perquè jo sóc així, però fa poc vaig llegir una novel·la 'millors obres de la literatura universal' i en un mateix paràgraf l'autor va usar 'intens, intensa, intensament' (també li hauria dit!).
    -Poses 'Rosa' en majúscula al títol. És el nom d'Ella?
    -expressions mesuradores 'centímetres', i 'mil·límetres' (dos cops, expressió que sovinteges).
    -alguna vegada talles la relació directa subjecte-predicat amb una coma que no toca i si es llegís en veu alta quedaria més clar.
    -més d'un cop parles de parts del cos que són dues (braços, cames) com si només en tinguessin una en dir 'la cama', 'pel genoll', per exemple i no 'una cama', 'per un genoll'. A 'per la cuixa del seu company' , no fa pensar que només en tingui una? (o sóc jo que m'ho miro massa?)
    -La frase 'La rosa,...........va besar els llavis exteriors del seu sexe,....' sembla com si la pròpia rosa es besés els llavis d'ella mateixa.

    De fet, el que he observat en la segona part és el que cada vegada he anotat i em repeteixo.

    El títol del relat em fa pensar en una redacció escolar i el nom comú en majúscula canta moooolt (si no és un nom de persona).

    I una pregunta tonta: 'de debò que les roses que venen a les paradetes fan olor?'. Quina paradeta és aquesta?

    Ja he estat destroyer. Quina suma que tinc!


    EEMDLMV i EVS. Això no varia.


    Mena


  • Mena Guiga | 12-03-2014

    sinó que més aviat inquieta. Un exemple més, el teu relat, del poder de la tecnologia en X temps. Que se n'hagi escrit tant, alguna cosa hi deu haver. Potser sí que veiem el futur, l'intuïm i no obstant, HI ANEM. Com va passar amb la crisi.
    El pensament ens ha de salvar, i no fer mal i enfonsar. La meditació és curativa alhora que inactiva, com una màquina en repòs.

    Feia temps que no et comentava. Abraçada!

    Mena

  • Mena Guiga | 11-03-2014

    I un bon explicar, anar desenrotllant el que passa, al moment i la vida passada del miner. Impecable estil. El temps verbal en present acosta. I la tristor per la vida soferta. I la quotinianitat del bar.


    Mena

  • Mena Guiga | 11-03-2014

    Més aviat toca les desil·lusions que dues persones viuen en fer tangible el que havien parlat-somniat i que esdevé ben diferent. Mostres així, dissortadament, n'hi ha arreu. Potser no van parlar prou.


    :-))) Mena

  • Mena Guiga | 03-03-2014




    Mena

  • Mena Guiga | 21-02-2014

    Tot ho volem perfecte. Preguntes. Dubtes. Analisi. Descontent.
    Potser volem el que voldríem.
    Importa i MOLT acceptar, voler amb qui estàs CADA DIA. Jo ho he après arrel de llegir 'Las tres preguntes' (Bucay). No es tracta de casar-s'hi amb el que l'autor diu (que té un bagatge professional molt vàlid, penso) però ajuda. És dur, però si som humils i no només passem pel sedàs el que ens interessa sinó que hi trobem certesa, ell també diria 'de vida només n'hi ha una'. Estimem-nos, un egoisme sa. La vida és una suma de pèrdues i guanys (mira, el títol d'un altre llibre molt bo d'autoajuda de Lya no sé què , no em surt). I perdona el rotllo, no t'estic aconsellant res, ni tan sols haig de suggerir. A mi tot em va venir per la risoteràpia en base a la Gestalt. Perquè les preguntes que formules són prou universals en la societat actual.


    Mena

  • Mena Guiga | 21-02-2014

    Es deu haver colat, a no ser que vulgui dir la "investigació" que la persona que deixa ha fet, ha comprovat per dur-ho a terme. I ben fet.
    Tot i que hi ha dolor.

    Abraçada,


    Mena

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: