Foto de perfil de helenabonals

helenabonals

0 Relats, 0 Comentaris
0 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Helena Bonals Barberà

Vaig néixer el 1971.

He fet Filologia Anglesa amb menció en Filologia Catalana, i tinc els estudis de Disseny Gràfic a
l’Escola Elisava. Treballo com a Tècnica Auxiliar de Biblioteca.

Vaig obrir el primer bloc, Anticànons, de crítica literària d’obres catalanes oblidades, el 2007.

El 2009 vaig començar el bloc Una cosa molt gran en una de molt petita, de comentaris de
poemes en català.

El 2010 vaig iniciar el bloc D’allò bell, d’allò sublim, de crítica d’art.

Per últim, el 2011 vaig obrir el darrer bloc En cada vers que has entès, de poesia meva.

Últims relats de helenabonals

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • helenabonals | 28-06-2020 | Valoració: 10


    És un sonet que es nota que està molt treballat. M'han arribat moltíssim aquests dos versos: "Sóc torrent en la set de posseir-te" (quina manera més apassionada de dir-ho!), i "nàixer goig d’àngel, en la meua brisa" (quanta tendresa).

    Crec que voldríem l'ànima sense cos moltes vegades, però d'altres no.

  • helenabonals | 24-05-2020 | Valoració: 10

    Es nota que és molt treballat, aquest poema, com li dius a rautortor. Jo no en sé, d'escriure així, potser perquè mai he viscut el que descrius.

  • helenabonals | 15-04-2020 | Valoració: 10

    És rodó i molt romàntic, aquest poema, de veritat els veies aquests ulls tots els dies abocant-te "sobre la finestra que donava al carrer"? Molt líric, a més.
    Nosaltres els veiem també abocant-nos en aquesta finestra de poesia que porta als seus ulls.

  • helenabonals | 04-04-2020 | Valoració: 9

    "Tant de matís, el teu amor": és preciós aquest fragment. No és un amor pla, sinó rodó, carregat de matisos. Tot el poema és deliciós com la primavera!
    El poema "Els colors dels seus ulls" no el veig, l'has canviat?

  • helenabonals | 20-03-2020 | Valoració: 10

    El teu poema segueix en força la cita de dalt. Jo no soc creient, però li veig la força.

  • helenabonals | 25-02-2020 | Valoració: 10

    "La meua tronada et necessita/ i entre els núvols el teu amor d’amistat": la teva poesia necessita que estimis, més com a amic que com a amant, que pot ser la millor opció de totes!

  • helenabonals | 25-02-2020 | Valoració: 10

    És un poema trist, però tan líric que es fa amable!

  • helenabonals | 25-01-2020 | Valoració: 9

    Trobo curiós que tots els poemes d’amor parlin de l’estimada sense dir-ne el nom. El teu també, però sigui qui sigui, ha d’estar orgullosa que li hagis dedicat aquest sonet!

  • helenabonals | 13-01-2020 | Valoració: 9

    Sobre "és sentir la teua boca cuitada/ en la meua ànima reflectida,/ en el blancor de les meues pupil•les": això em recorda molt uns versos de Gilabert de Próixita: "mas, enquer mort, celhs qui volran mirar/ dins en mon cor, veyran vostre figura".

  • helenabonals | 15-12-2019 | Valoració: 10

    M'agradaria que els ulls metafòrics de qui et llegeix et retornessin el seu goig de llegir-te. Ets un poeta molt líric.

  • helenabonals | 06-12-2019 | Valoració: 9

    Aquest costa més d'entendre, perquè deu ser molt espiritual, tot el poema.

    "Àngels pel mar l’estan salvant,/ quan se n’anava a afonar": sempre hauria de ser així, que algun àngel impedís que ens enfonséssim del tot.

    "Tota teua, canten els ocells,/ i l’embruixen en el teu nom", un nom que no sol sortir en cap poema, com es fa en poesia tradicionalment.

    Aquest "en les aigües del mar/ la paraula es fa ferma" em fa pensar en com en la profunditat la superfície guanya.

  • helenabonals | 06-12-2019 | Valoració: 10

    M'agrada moltíssism tot el poema!
    "La vida transcorre de pressa/ et sent en la meua memòria": gràcies als versos podem retenir la vida, exercir la memòria, perquè és veritat que tot passa molt ràpid.

  • helenabonals | 10-11-2019 | Valoració: 9

    "Com a teuladins d’amor/ brollen les teues paraules,/ creuen les distàncies/ entre l’alba i la matinada". Deus parlar amb tu mateix, com fan tots els poetes. L'alba i la matinada són territori de la poesia tant com la posta i el migdia són territori de la poesia que faria l'intèrpret al seu torn... Els teuladins deuen anar per les teulades, l'excel·lència dels teus poemes.

  • helenabonals | 10-11-2019 | Valoració: 10

    "El meu somriure ets tu": és preciós! Un poema ple de tendresa del principi al final. És per escriure així que s'ha fet la poesia!

  • helenabonals | 10-11-2019 | Valoració: 9

    "Sóc com un xitxarel•lo xiroi/ taral•lejant la teua vida entre la meua medul.la": una imatge molt ben trobada per parlar de la teva poesia, el contingut amagat de la qual sempre l'inspira aquella persona estimada. A més a més de l'al·literació del primer vers, que el fa més musical. No em sembla pas només prosa poètica!

    "Aleshores la meua pupil.la/ s’inventa un sil•logisme autèntic/ per a entendre’t entre les meues síl•labes": el que tu escrius sempre cal ser interpretat, fins i tot per tu mateix, que t'alliberes amb el poema.

    Destil·les molta dolçor!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: