ambre

3 Relats, 44 Comentaris
4242 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96

Últims relats de ambre

Últims comentaris de l'autor

  • ambre | 14-05-2011

    Ben tornada!!

    he de reconeixer que l'he trobat a faltar !!

    Ultimament no entro sovint, però quan hi entro hiha emocions fortes.

    Em fa molta il·lusió poder llegir els teus poemes.

    Moltes gràcies
    !!

  • ambre | 15-05-2010

    Denota la connotació de cada paraula/mot instada a formar part d'un tot, que si no fos així: Oi que segurament no ho seria?
    No... Ja m'ho contesto jo.
    I, que és genial aquesta llibertat retrobada a cada sil·laba, no cal que m'ho pregunti ningú.

    Uns haikus brillants!!!

  • ambre | 13-02-2009

    Em
    Com moC
    Amb. Com
    la conclusió que queda al teu pas
    quan ets fonament d'obra, pilar
    de paraula-façana-frase
    on nien epònimes
    construccions heurístiques
    hermenèutiques finestres
    iròniques columnes
    sarcàsmes de vidres translúcids
    i vesllums de colors interpolats
    on em re-
    moC Com
    em
    Com-
    moC
    amb tu.

    PUNT

    firma
    am-
    bre

    am-
    bre-
    víssim

    am-
    bre-
    ssol

    I am
    break

  • ambre | 13-02-2009

    I flueixes en mi
    i sóc d'aigua
    per treure'm del desert
    i deixar-me a la sorra
    anhidre
    transcendint el fang
    o directament roc
    vòmit-informe
    d'emmotllada solitud
    inanimada

    Descric
    com llargandaix amb microcàmara
    la verticalitat del mur
    el cercle de llum
    l' escletxa on em fonc a negre
    i tu prens el relleu:
    per canviar el món
    només tens dos versos.


    és el que jo entenc/m'inspira el teu poema ...



  • ambre | 13-02-2009

    Aix!! aquest tiranosaurus trencant l'encant d'una bona metàfora... veig els vèrtexs oposant-se com en la pintura de la biografia, l'arlequí que espera el seu moment ... en un esclat "centrat" on jo diria: dispersa ....

    Però he de dir que en els meus relats hi tan o més tiranosaurus com en aquest, i que t'agraeixo els consells i els cometaris ...

    Una mossegada (fluixeta)

  • ambre | 13-12-2008

    What's Ah!?

    yuyu!yuyu!yuyu!


  • ambre | 23-09-2008

    Uperització:

    aleshores balandres
    enjorn la gravetat del síndrome
    i així
    sols el cel
    sols l'aire
    sols el sol
    sovint tan lleus

    ad hoc
    l'engoliment del temps
    adés del broc
    l'envasament del jo
    contra la caducitat del sinó.

  • ambre | 23-09-2008

    Hola,
    Em sembla que he llegit tots els teus poemes d'una tirada. Els hauré de rellegir per poder fer algun comentari. Però de moment et puc dir que no m'he deixat cap.

    Gràcies per compartir amb nosaltres el teu art.

  • ambre | 22-09-2008

    He de confesar que per un moment vaig pensar que era veritat la història amb que introduies els poemes ... Mentre anava llegint s'anava difuminant la història, mentre entrava en els poemes notava la salsa de la introducció, en acabat el regust era genial ... Molt ben cuinat !!




  • ambre | 21-09-2008

    "signo
    l'epíleg prematur
    d'un preludi silenciós"

    Genial, Fantàstic !!
    Felicitats

  • ambre | 21-09-2008

    Ara que sembla que s'ha espatllat l'accelerador de partícules, el món potser sobreviurà dos mesos més. I tu diràs: Perquè diu això aquest sonat? donçs perquè amb el teu poema has accelerat tots els meus àtoms, les meves partícules amb càrrega positiva i negativa s'han neutralitzat i he trobat l'origen i ara ... "Per provar d'arribar a ser
    recapto temps engrunat."

  • ambre | 21-09-2008

    Aquests versos fan entrar gana...
    el dibuixets ( com diu en bonet ) genials ... ( jo en diria obres mestres )

  • ambre | 21-09-2008

    com veig que ja han elogiat els versos:

    "No moriran els estels
    quan la més forta llum del dia els amagui"

    jo seguiré amb:

    "i sabrem que, tot i no ser
    aquell, l'astre més gran,
    ens és la vital ànima clara,"

    trobo que hi amagues un consell vital que en el temps que vivim és important de seguir ...

    A l'ensems et vull felicitar per la mestria amb que talles els versicles, sobretot m'ha fet reflexionar el tall: "i sabrem que, tot i no ser/
    aquell, l'astre més gran" aquest "aquell" amb la pausa del vers el trobo brillant.

  • ambre | 20-09-2008 | Valoració: 10

    Aquell sotrac inesperat... Arriba amb molta força.

    Un poema genial felicitats.

  • ambre | 20-09-2008

    "Camino sota la pluja
    que habita els carrers de Lublin"

    M'inspira una història.
    No sóc un lladre d'històries.

    Tothom que camina... No. Tothom que passeja sota la pluja té una història, si passeges sota la pluja pels marges del sena és que tens una història. Tothom qui passeja sota la pluja per la platja, té una història que vol que li robin dels llavis ... La pluja no ofega les histories, les fa constipar.

    Un poema inspirador

    gràcies per compartir-lo

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: