pèrdix

Barcelona,

34 Relats, 255 Comentaris
76275 Lectures
Valoració de l'autor: 9.13

Últims relats de pèrdix

  • La mar de bé

    pèrdix - 01-06-2005 - 2606 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    El relat se'm va ocòrrer després d'una sobretaula a casa dels meus pares. L'he rematat amb les primeres visites a la platja. més

  • Un llibre de fulls virtuals

    pèrdix - 03-04-2005 - 3192 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    El tema de l'atzar com a motor creador, m'agrada. Sóc un pesat, no puc fer-hi més. Tot el que explico és cert, només l'he hagut de forçar una mica. més

  • a,t,z,a,r

    pèrdix - 17-03-2005 - 4164 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Existeix l'atzar? més

  • Bàlsam

    pèrdix - 22-02-2005 - 3724 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    D'un amor que arribà molt d'hora i es consumà molt tard. més

  • Lieja. Tour '95

    pèrdix - 20-02-2005 - 2240 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    Una altre d'Indurain, Per als cicleros de RC. més

  • Merano-Aprica. Giro '94

    pèrdix - 06-02-2005 - 3064 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    Crònica d'una històrica etapa del Giro. Dedicat de tot cor a en Xavier Valerí i a en Neret. Espero que us agradi. més

  • a · b = b · a

    pèrdix - 26-01-2005 - 4115 Lectures - 18 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Quan un es masturba tot va sempre perfecte. Sempre!. No és estrany? La panxa llisa de la rossa se l'he robada a en Biel (Follem?) i la masturbació a l'Heribert (El desembarcament de Normandia). Un intent, el darrer, amb la literatura eròtica. més

  • Els arxius de la memòria.

    pèrdix - 06-01-2005 - 3029 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    De com una nit vaig descobrir els intricats mecanismes que governen la consciència. O quelcom semblant. més

  • Catalunya, estació de. 2012

    pèrdix - 23-11-2004 - 2693 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Cada dia agafo el tren a l'estació de Renfe de Catalunya, a Barcelona ciutat. L'espectacle diari m'ha fet rumiar. O potser se me n'ha anat l'olla... més

  • Camisa d'onze vares

    pèrdix - 19-11-2004 - 2986 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Malgrat que es pugui trampejar amb ella, la timidesa quan vol és una punyetera. Una anècdota personal una mica amanida. més

  • La psicologia de les mones (4)

    pèrdix - 06-11-2004 - 2640 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    He portat el protagonista fins a la porta de l'adolescència. Hi ha poca sang, que tinc la pressió baixa i molta tendència al mareig. Apa Cesk, ànims, a veure que en fem d'això. més

  • Al tombar la tercera cantonada (i II)

    pèrdix - 09-10-2004 - 2223 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    No hi ha seriositat i jo al final Dubto. Si mes no, hauria de. més

  • Al tombar la tercera cantonada (I)

    pèrdix - 05-10-2004 - 3489 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Aquesta frase em rodava pel cap sense que jo la convidés. Semblava el principi d'alguna cosa. Finalment vaig treure l'entrellat. La poso en dos parts perquè sense voler m'he allargat massa. No us espanteu, hi ha molt de diàleg. més

  • Res i tot

    pèrdix - 28-09-2004 - 2895 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Tot i res. El final té una més què considerable semblança amb el final d'un conegudíssim poema d'aquesta web. més

  • Guerres

    pèrdix - 20-09-2004 - 1952 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    He escrit això pensant en el període 1936-1945, amb les dues Guerres que, en el fons, van ser una mateixa. Les circumstàncies t'empenyen cap endavant sense què necessàriament acabis d'entendre el sentit. El relat és molt breu, molt simple, molt obvi, si voleu, molt tòpic. Però, mira, em venia de gust. més

Últims comentaris de l'autor

  • pèrdix | 05-10-2005

    No coneixia la dada i imaginava, per suposat, que d'algun lloc l'havies tret. Cercant una mica l'he trobada aqui.

    Quina manera més elegant d'unir dades objectives i reflexions crues. Realment la xarxa en la que ens trobem immersos en aquest "primer mon" nostre és terrible. Molts dels nostres luxes, i de les nostres necessitats bàsiques, tenen, o poden tenir, al darrere una realitat esgarrifosa. Fins i tot en allò més petit. Crec personalment que el tema ens supera.
    En poques paraules dius molt. M'has deixat bocabadat.

    I escrit amb aquest estil teu tan personal, tan atractiu i pulcre És un veritable honor que hagis decidit compartir amb RC, de nou, un dels teus relats.

    Felicitats.

  • pèrdix | 07-09-2005

    Veus? és una sort que la realització personal compleixi la propietat commutativa. Perquè al cap i a la fi, el protagnista mor en pau amb si mateix.
    M'agraden aquests relats sintètics.

    que vagi bé

  • pèrdix | 07-09-2005

    molt. Caram, qwark, treus profit de l'estat etílic. És molt dinàmic i tendre. L'admiració per en C va surant per sota de tot el relat. M'ha agradat l'escena en què tots els amics es miren, entendrits, el seu amic banyant-se sol.

    M'han semblat molt ben lligats els diàlegs. Es fa llegir.

  • pèrdix | 06-09-2005

    Està molt ben relatat. Tant que, en un moment determinat, m'he alegrat amb el protagonista perquè veia una sortida plausible a la seva situació.
    el final serveix de redempció per haver-nos sentit a prop d'un assassí però m'ha fet sentit culpable per alleugerir-me amb la mort d'una persona.
    Tens un estil molt pulcre.

    Et seguiré llegint.

  • pèrdix | 05-09-2005

    Qui mor del coma etílic? el vas que ha omplert múltiples vegades? el de l'agència d'assegurances, que porta tal bufa que no l'encerta? o la catifa, que al cap i a la fi és la que xucla tot el Bourbon?

    M'ha agradat.

    caram.

  • pèrdix | 05-09-2005

    genial! He llegit algun dels teus relats i em semblen molt originals, ben diferents del que s'acostuma a veure per aquí.
    Em sembla que em faré seguidor...

    Ja és ben cert que no som res, tu, i encara menys sense una mínima capacitat de previsió..pobre poeta!

  • pèrdix | 05-09-2005

    a mig camí entre la reflexió i el somni. Vull dir que està amarat de la sensació de deixadesa i cansament que provoca una nit més llarga i lúcida de l'habitual en una discoteca.

    L'alcohol et pot ajudar a ser com el rei i la reina del conte però altre vegades encara et separa més de la realitat i te'n millora la percepció. Et converteix en cronista. Com en aquest cas.
    Em sembla un relat etílic i lúcid.

    M'ha agradat força.

  • pèrdix | 05-09-2005

    Hola noi,
    Es un relat molt emotiu, me l'he llegit aquest matí al metro mentre venia a treballar. M'ha emocionat, m'has fet estar amb l'atenció clavada en les quatre pagines i escaig del teu relat. Crec que, per una anda, el teu relat busca això, despertar l'emoció del lector i enganxar-lo amb el desplegament de la història. Per tant, pel que fa a mi, missió acomplida.

    D'altra banda, m'ha semblat un mostrari de sentiments humans. I per aconseguir-ho ens has traslladat a una situació límit en una època horrorosa. Aprofites la singularitat de la situació per a mostrar-nos de manera natural una sèrie de sentiments que, en una situació normal, serien immediatament reprovables. Amb aquest artifici passes la pilota a la teulada del lector, és ell qui ha de fer el judici moral sobre el que tu ens presentes. I molt..que dic, MOLT ben presentat tenint en compte la brevetat del relat.
    Crec que aquesta sensació la resumeix perfectament l'Albert:

    Són temps obscurs aquests que ens ha tocat viure. Temps que posen a prova les persones injustament

    En fi, que ens dones matisos i ens fas fugir dels absolutismes.

    No sé que criticar-te. Potser- i això ho dic humilment, de genolls davant del teclat, amb el cap cot, escrivint amb una mà i flagel·lant-me amb l'altre- potser, deia, el moment en que ella deixa plantats els Konigsberg i se'n va a veure el veí es massa brusc, trenca una mica la tensió i l'emoció del moment. No sé, potser el narrador ho podria haver anunciat abans i fer el salt una mica més pausat. O, si el fas tan brusc, seria perquè passés alguna cosa realment diferent..però el que fas es tallar de cop i fer el salt temporal. No sé, potser queda estrany.
    Bé, fes-me el cas que vulguis... d'això, puc tornar a seure? ;)

    Un bon relat, estimat Pivot. Dona gust.

  • pèrdix | 31-08-2005

    Molt bo. No sé per què, però em fa l'efecte que aquest parell no se'n sortiran.
    M'ha fet gràcia això dels "records apòcrifs". Me la guardo.
    que vagi bé.

  • pèrdix | 31-07-2005

    sembla que la falta de comentaris a aquest relat t'han parat l'embranzida que havies agafat.
    Potser no.
    Aquest potser l'he trobat menys graciós que els altres però es manté fidel als principis del superheroi medieval de RC.

    Apa, que vagi bé

  • pèrdix | 11-07-2005

    Aqui em sembla que dones una dada incorrecte.
    Perquè no sé si saps, estimada, que les dones NO us feu palles. Si naveguessis una mica més per aquesta web ja te n'hauries adonat...

    malgrat aquesta errada I-M-P-E-R-D-O-N-A-B-L-E, el teu conte està molt bé. Tens una creativitat i una imaginació portentosa, una especialista en concretar l'absurd. A més, escrius molt bé, amb molta fluidesa.
    En definitiva, que sempre et llegeixo amb un somriure als llavis..el mateix que em passa amb el teu progenitor, d'altra banda.

    Que vagi bé!

    P.S: Hosti! ara anava a clicar a l'enviar i he dubtat... potser sí que us feieu palles. Ai, estic fet un embolic.

  • pèrdix | 01-07-2005

    jo també em proposo aprendre de memòria la frase final. Aqui si que ha estat ben fi lo cavaller anomenat Josep Maria, doctes paraules, sí senyor. Llàstima que sigui massa tard pel pobre Tomitanus.

    boníssim. Continuo enganxat a aquest nou e pausat e entenimentat superheroi medieval.


  • pèrdix | 30-06-2005

    davant de l'ordinador. A la feina es pensen que estic boig. Com acabo de tornar de vacances, pensen que forma part de la depressió post-vacacional i callen. Sort.
    I es que estic enganxat a les històries del cavaller anomenat Josep Maria. Les he anat llegint totes i no puc més que admirar-me de la ironia i la qualitat de cadascun dels relats del teu protagonista. Per què a banda de la conya que portes, els relats estan molt ben escrits.

    Alguns dels feits no són tan admirables com un espera, la veritat. En aquest, per exemple, és d'admirar l'astúcia del poble de Calella aprofitant l'estomacada al Quiensevasevillapierdesusilla. Però es clar, si al final el senescal Hilari i fra Roger s'admiren d'aquesta manera, doncs per alguna cosa serà, que semblen homes prudents i cultes. I jo, per a no quedar malament, també m'admiro. Allí donde fueres..

    Res, que tens un nou seguidor.

    Una abraçada

    Vaja

  • pèrdix | 09-06-2005

    un retall de sensacions, una finestra cap al passat.
    Com sempre,admirable la teva capacitat de síntesi, la suavitat amb la que escrius i sobretot, segons la meva pecepció, la informació que dones sobre el dia a dia dels temps passats. Llegir-te és com fer un tastet d'història.

    Una abraçada

  • pèrdix | 07-06-2005

    emprant el mateix argument que la dreta més rància, la por i el catastrofisme. Bé, de fet aquesta ha estat la causa de la pujada de ERC, la pressió de la dreta rància que ha sortit de la seva latència dins l'amagatall democràtic.

    L'any 2074 potser parlarem catanglès, espaxinès o arabonglès. Qui sap. La llengua és una cosa viva, que beu de la barreja, que va més enllà de lleis i encorsetaments forçats. Mentre discutim de tot això, el carrer va fent. Vivim en un mon global, cada cop serà més difícil sostenir aquesta mena de teories immobilistes. Crec que caldria començar a pensar-hi, això que ens estalviarem en antidepressius i males llets.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: