Foto de perfil de Nubada

Nubada

47 Relats, 261 Comentaris
45864 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85

Últims relats de Nubada

Últims comentaris de l'autor

  • Nubada | 17-01-2011

    És cert: tot canvia el dia que ens deixem de mirar.

  • Nubada | 17-01-2011

    Bonic i tendre, amb un final colpidor.

  • Nubada | 17-01-2011

    Fas honor a allò que dius a la teva biografia: "m'agrada massa l'enyorança, parlar del temps passat que se'ns escapa de les mans... " Enyorança i anhel. Un bonic poema.

  • Nubada | 24-09-2010

    "I aquella petita roca
    ara és un gran turó.
    I aquell cim inabastable
    ara és un esglaó."

    La muntanya es transforma als nostres ulls a mida que avancem... Vall de Núria, regne de quietud i pau.

    Núria

  • Nubada | 14-08-2010

    A ple agost i amb mig món tancat per vacances, ha estat tot un privilegi per a mi la resposta a aquesta convocatòria, amb 9 relats que deunidó.
    Gràcies a tots per participar!

  • Nubada | 14-08-2010

    L'argumentació que l'estanquer fa al protagonista per haver penjat el cartell de tancat per vacances la porta a adonar-se que ell també ha penjat aquest cartell en el seu cor. Una conversa aparentment sense importància que li ha tocat fons i fa que s'adoni que no pot tancar el seu cor a la possibilitat d'estimar.

    La reflexió ens convida a plantejar-nos la possibilitat que una cosa així, o semblant, ens pugui estar passant a nosaltres mateixos. Tanquem el cor per vacances? Ens perdem alegries, vivències, amistats, amors.. per haver tancat els nostres sentiments a la cambra fosca? La frase final és una lliçó de vida, una invitació a obrir el cor a l'amor i a cuidar-se interiorment.

    Vaig escollir el teu text com a guanyador perquè d'entre els que més m'agradaven aquest em va calar en el moment de llegir per primer cop, i en cada relectura m'oferia una nova reflexió i em removia alguna cosa per dintre.

    Gràcies per haver participat, i per haver-lo publicat!

  • Nubada | 13-08-2010

    Vladimir... com pots dir que no ha entusiasmat ningú... ni a la jutgessa? Tal com et vaig dir "el llenguatge és correcte i acurat, ple de paraules genuïnes que fan la lectura entranyable..." i no vaig esmentar el marevellós "esquitx de mel!"

    Et transcric aquí sota el comentari complet que et vaig fer el repte:

    Un home rutinari queda enlluernat per les ungles de la dependenta de la fleca. Aquelles ungles negres el treuen de la rutina, el captiven i el fan lluitar i treballar per galantejar la noia que les porta. Obsessionat per aquelles ungles no veu més enllà ni s'adona de les mans mal cuidades de la noia ni de la veu punxeguda del "vale" quan finalment queden per veure's. Fidel al seu caràcter, meticulós, es presenta puntual a la cita, però el seu esperit tan pautat i metòdic no supera la contrarietat amb què es troba, que el sobrepassa i l'enfonsa.

    El llenguatge és correcte i acurat, ple de paraules genuïnes que fan la lectura entranyable: lliscar, somicar, corriol, escarafalls, escantellar-se, repeló... En aquesta història veiem la rigidesa d'hàbits del personatge i també una reflexió sobre l'actitud dels humans davant situacions que no comprenem.

  • Nubada | 10-08-2010

    He anat cap als primers relats que tens publicats, aquells que amb el temps queden oblidats de comentaris, i m'he trobat amb aquesta història, senzilla i entranyable, sobre la trobada de tres generacions: canalla, mestres i avis gaudint junts d'un moment màgic al voltant d'una conillada.

    L'afable vellesa dels avis, la disposició de les mestres, la il·lusió dels infants... i el poder d'atracció i d'unió d'aquells tendres animalons.

    Un relat molt bonic que mereixia un comentari.

    Salutacions de la teva companya de montaditos,

    Núria

  • Nubada | 07-08-2010

    Doncs sí que feia molt que no publicaves... veig que ara hi tornes, amb un relat on la mort es fa present des del moment que un la veu com a destí. El mateix protagonista es forja el seu present i el trist destí, "nu i sol".

    Jo també he passat temporades sense publicar ni passar pel fòrum, però ja ho veus, un bon dia m'hi torno a posar i ja em veus enganxada als reptes una altra vegada! I tu, no t'animes a participar-hi? Per cert, si passes pel fòrum abans de dilluns, a veure si t'inspira el repte vigent... Si més no, ens podries tornar a despertar amb els teus bondies!

  • Nubada | 05-08-2010

    Quin bon grapat de nanos!

    Anava a triar-ne tres però havia de descartar-ne i ho he deixat córrer. M'agraden perquè expliquen històries que reflexen d'una manera simpàtica i irònica situacions ben rals, quotidianes.

    Apa, aprofita les vacances (tu que en tens tantes!).

  • Nubada | 05-08-2010

    Estic encantada d'haver compartit un repte amb tu.

    Molt bona ironia, la teva faula banyuda on al final ningú se salva de la mullena.

    Potser algun dia escriuré alguns versets per als teus dibuixets...

  • Nubada | 28-07-2010

    Jo hi afegiria que darrere d'aquesta mare permissiva hi ha un pare poc col·laboardor que també ha permès aquesta situació. L'una, des d'un amor i tendresa mal entesos. L'altre, des de la droperia i el deixar fer.

  • Nubada | 26-07-2010

    Ai Núria, si se'n reviuen de coses, endreçant calaixos. A vegades records llunyans, a vegades ben propers, com el darrer xiclet mastegat o el darrer mocador usat dels teus fills!

    A més del tema dels calaixos, tenim una altra cosa en comú... en el meu darrer relat penjat , participant al repte del vagó, també hi ha records d'una vella amistat de fa justament 30 anys!

  • Nubada | 26-07-2010

    Senzill i tendre, es llegeix com una cantarella. M'agrada!

    Gràcies Joan, per la teva aportació al nanorepte de les colònies i els campaments!
    Molt bo, el teu nano... l'important era la sortida. Com carai se'n deia no importava en absolut.

  • Nubada | 26-07-2010

    La visió de la justícia que teníem de menuts no acostumava a coincidir amb la dels adults.
    Ara, com a adults, ens trobem amb els petits que ens ploren: no és just...!
    I la nit de Sant Joan torna cada any.

    Gràcies per la teva participació al nanorepte de les colònies i campaments. Vas retratar un dels moments més màgics i entranyables: les vetllades al voltant del foc.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: