Camins de Pirineu Català ( Escampant records per Núria)

Un relat de: joandemataro

Xino-xano es fa camí,
no hi ha camí sense petja…
I agraïda a l'andarec,
que l'engradeix amb esforç,
s'ofereix servil la senda.
Mai serà igual el camí…

En aturar la mirada
veu el feliç caminaire
com s'allargassa el corriol,
s'esfilagarsa
i doblega, en arribar als revolts.

I en l'explosió de natura
les dimensions s'atorrollen
i confonen els paisatges
i els transformen en miratges…
I aquella petita roca
ara és un gran turó.
I aquell cim inabastable
ara és un esglaó.
I entre tot aquell rocam
el muntanyer esdevé
la formiga que trepitja.

I a la plana de la vall
hi ha murmuri de rierols
que van repartint la sang
que regala la natura…
Mentre el vent pentina els prats
on el bestiar estiueja
abans no es congeli el temps.
Les àligues obren les ales
I engrandeixen el cel blau,
Regne de quietud i pau.

Comentaris

  • La Vall de Núria![Ofensiu]
    Nubada | 24-09-2010

    "I aquella petita roca
    ara és un gran turó.
    I aquell cim inabastable
    ara és un esglaó."

    La muntanya es transforma als nostres ulls a mida que avancem... Vall de Núria, regne de quietud i pau.

    Núria

  • Màgia muntanyenca[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-09-2010

    L'alta muntanya té la seva màgia, en efecte, i molts éssers humans ho han reconegut així, des de fa milers d'any fins avui mateix, ja que en moltes i allunyades cultures s'han considerat sagrats els seus cims, morada de deïtats, espais habitats per esperits, llocs emblemàtics, etc.

    Llegir aquest poema resulta una bona passejada literària!

    Per si et ve de gust caminar una mica pel bosc de tardor, aquí tens ALARMA!

    I una abraçada, és clar, també,
    Unaquimera

  • No tinc caminat tant...[Ofensiu]
    rnbonet | 23-09-2010

    ...com la companya "Fada" per aqueixos camins que surten de Núria. Però sí que la recorde des del Santuari i des del Refugi de l'Àliga...amb neu fins la cintura... o amb una agradable verdor, a l'estiu!
    Un bon poema, amic!

  • El meu estimat pirineu[Ofensiu]
    Fada del bosc | 22-09-2010 | Valoració: 10

    Ai Joan m'has tocat el punt dèbil, la muntanya
    el meu estimat Pirineu, ja no recordo quantes vegades he traçat el camí que descrius i he seguit fins al Puigmal, balandrau.. nou creus nou fonts... el pic de l'àliga, torreneules....
    coma de vaca, camí dels enginyers... són tants que es poden fer des de Núria són tants records....

    De la Fada que es perd per el nostre estimat Pirineu

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

423 Relats

2119 Comentaris

364262 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan