Olor a resclosit

Un relat de: foster

Surts corrents del pis a veure si encara arribes a l'estanc. En Pere està abaixant la persiana i li atures el braç i li implores un cartró de Ducados, uns paquets de ros i paper de fumar.
-Passa, passa, no em ve de cinc minuts, demà l'estanc estarà ja tancat per vacances i temps és el que em sobrarà.
-I d'això, com és que tanques, aquest any? Ets un dels pocs que no en feia mai, de vacances!
-Cert, i m'agrada l'agost a la ciutat, i no marxaria si no fos perquè la cosa està molt malament i no em compensa ni de llarg. Per matar hores esperant algú que no entrarà, prefereixo barrar la botiga i no deprimir-me. Així de senzill.

A l'ascensor, obrint ja el paquet de tabac, recordes el raonament d'en Pere i t'adones ni més ni menys que tu, el que has fet, el que estàs fent amb la teva ànima és si fa no fa el que ell amb l'estanc. Has encofurnat els teus sentiments en un lloc introbable, i has tancat el teu cor…per vacances! Total, tampoc no s'hi acostaria ningú! Per què fingir vana esperança en un client de pas quan pots, senzillament, abaixar la persiana? Somrius per no plorar: el paral.lelisme té certa gràcia, llàstima que siguis tu el desafortunat protagonista de la història, i llàstima que hi hagi una petita diferència entre el teu cor i l'estanc: les vacances d'en Pere tenen termini, una data concreta; torna a treballar sens falta l'u de setembre. I tornarà amb totes les ganes, i amb energies renovades. I en canvi tu, tu t'enfonses cada vegada més en un estiu infinit de no res, amb un cor que pateix la inactivitat de la foscor i s'apaga lentament, molt lentament…

Creues la porta del pis amb la ferma decisió de canviar el rumb del teu destí. Baixar a l'estanc t'ha obert els ulls, ets conscient que una conversa sense cap importància, intranscendent en una altra ocasió, a tu t'ha fet saltar com una molla i entreveus ja la llum al final del túnel. Ara saps perfectament que en un futur, algun dia, voldràs i necessitaràs tornar a estimar. I ara que ho saps amb tota seguretat, tens clar que si per d'aquelles casualitats apareix de sobte la teva dona ideal, i si per aquelles de les més encara rares casualitats per a Ella ets el seu home ideal, quan li obris la botiga no vols que trobi tota la mercaderia passada de moda, florida, i amb olor a resclosit.


*Repte 432: Relat guanyador
-Tema: Tancat per vacances

Comentaris

  • Molt bé[Ofensiu]
    Annalls | 02-08-2014 | Valoració: 10

    Enhorabona, per un moment pensava que eres una broma i no existies però veig que tens foto i tot. Ho dic per el comentari que li has deixat a la Violant... i que no t'havia vist mai.


    Anna

  • Cargolsalalluna | 21-06-2011

    Idò, mira. T'he llegit a vegades pel fòrum i he vingut a petar davant d'aquesta perla tan adient pel dia d'avui. Sorpresa total. Comencem l'estiu i què millor que haver trobat aquest relat tan guapo per orientar coordenades i fer-ho tot un xic més amable. Sense happy end però amb molta llum entre línies. Gran relat foster!

    Salisalut!!

  • El cor tancat "per vacances", que bo!![Ofensiu]
    teresa serramia | 26-04-2011

    aniria bé de poder "tancar-lo" de tant en tant...Ho dic perquè a mi se'm desboca massa sovint i costa molt de fermar-lo...
    però sense sentiments, viuria'm tranquils, massa tranquils, pressento Gairebé com "morts en vida"...En fi, no ho sé, no ho sé...Ja m'ho pensaré. (És broma, je, je...)
    Tot llegint-te endevino que tu el tens obert, ben obert..Petons.

  • la teva prosa![Ofensiu]
    Yáiza | 16-02-2011

    Ja quasi no recordava el que era explicar una història de cap a peus amb poc més de 300 paraules. Últimament escric pels descosits, però no narro pràcticament res. Potser me n'he oblidat. Però en tot cas, m'agrada pensar que tot és qüestió de posar-s'hi i treure la pols a les neurones. I no hi ha lloc millor que aquí, el lloc on va començar tot. I si al capdamunt hi trobo relats com aquest, fost, no es pot demanar més. M'ha encantat, de debò!

    Espero que el vent del desert ens porti alguna nit a compartir de nou els mateixos dàtils sota una mateixa haima. I si no ho creus possible, passa aquesta nit mateix pel fòrum. Hi ha arribat una mica de sorra de les dunes... =)

    Una abraçada!

    Yáiza

  • Excel.lent relat[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 16-09-2010 | Valoració: 9

    Molt bon relat, i simpàtic.

    Pobre home adicte al tabac... quina vida amb més... olor a resclosit, com tu dius.

    En canvi, l'altre tanca la paradeta per la crisis, i s'ho mira amb filosofia, mentre li esperen unes vacancetes (que no seran les vacancetes d'un home ric, sembla).

    En fi, és la vida.

    A reveure, foster. I sort. Ens veiem per aquí!!

  • Abans que el treguin dels destacats (i et facin cas...)[Ofensiu]
    Xantalam | 15-09-2010

    vull deixar-te un comentari!

    El vaig llegir al repte, i certament em va agradar molt, és magnífic. Per no repetir coses que ja t'han dit, només volia deixar escrit que em vaig identificar personalment amb el protagonista; recordo una època llaaaarga de la meva vida que esperava l'aparició d'algú important, després d'una pèrdua impensada i brutal, i ara, amb el teu conte m'has fet veure que la meva actitud de llavors crec que va ser similar a la del teu "personatge".

    Una abraçada, felicitats!

  • La persiana[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-09-2010 | Valoració: 10

    "abaixant la persiana"
    Un relat on he sentit l'olor del dia a dia i les reaccions humanes.
    Sento que tinc una persiana que baixa i puja, i vull que estigui amunt, molt amunt, per deixar i connectar amb la vida.

  • Reslosit![Ofensiu]
    Màndalf | 10-09-2010

    Recordo que era paraula obligada d'un repte de fa uns anys i no sabia què coi volia dir... hem après coses aquí dins, he fost?

    Doncs res, que passava per aquí i he vist que tornaves a escriure i m'he dit, ep, mira que bé, no abandonem els nostres somnis ni el que estimem. Com el teu protagonista que està a punt de fer-ho però no, encara li queda fusta i amb una espurna en té prou per tornar a encendre el foc. Cagunlolla que bé que m'ha quedat això,és que aquesta comentadora tomàtica és un tresor.

    Salut amic, ens veiem

    M

  • Bon paral.lelisme.[Ofensiu]
    angie | 08-09-2010

    Del relat destacaria la manera com has lligat el tema del repte amb la història. L'expressió "tancat per vacances" pren un nou sentit. Connectes el títol amb el final emprant un sentit vital, l'olor, per descriure només en tres paraules la vida amorosa que ha dut fins aleshores el personatge central. M'ha encantat. Molts cops són les petites coses quotidianes, les persones que ens creuem sovint, les que fan "despertar" ALLÒ que ningú proper ha estat capaç de fer, ni tan sols la pròpia sobèrbia o l'orgull personal. El relat és en conjunt, un bon cop de puny a la taula, un avís (com el rètol que s'acostuma a penjar a les persianes) imaginari al nostre subconscient perquè no s'adormi, perquè sàpiga que nosaltres manem, que el nostre destí serà el que sigui però amb la nostra participació final : el tren de la vida passarà però sempre serem nosaltres els que decidirem si pujar o no.
    L'home és l'ésser més insatisfet per naturalesa, però, per naturalesa també és el més intel.ligent. Adonar-se'n del fracàs i acceptar nous canvis el fa tremendament atractiu a la resta i segur que, en el cas del teu relat, aquesta Ella, apareix.
    Noi, sento el rotlle, però em va agradar molt quan el vaig llegir i t'ho volia fer saber.

    Un petonàs!

    angie

  • ...sempre...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 08-09-2010

    ...és un plaer llegir-te.
    Crec que són moltes, per sort, les persones que amb un petit gest han encaminat de nou la seva vida en busca de quelcom millor i ho han aconseguit. M'ha agradat com tractes i busques simil·lituds en dos fets tan diferents.

    Espero que estiguis molt bé, un petonàs morenàs!

  • el relat[Ofensiu]
    Renée Vivien | 07-09-2010

    m'ha fet pensar en que en el fons, tots morim una mica cada dia. No crec en els triomfadors feliços per diners que tinguin o justament per això. De l'amor en sé ben poca cosa fora dels tòpics. Penso que l'amor, si existeix, ha de ser profund i difícil de trencar per obstacles que sorgeixin. També penso que es pot estimar igual a un home que a una dona, si és amor, la carcassa de fora no hauria d'importar. Tinc la idea que tots som potencialment bisexuals, a menys que ens hagin omplert el cap de prejudicis i de presumptes pecats inexistents.
    És certa la reflexió final del personatge. Sigui com sigui, que la seva vida mai faci olor a resclosit.

  • molt bo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 05-09-2010

    una bona visió, i molt ben narrada, chapeau mestre!


    Ferran

  • Hi ha cops[Ofensiu]
    ullsdexocolata | 04-09-2010

    en que cal tancar el cor, tant siga per vacances o perquè avui el venedor no té ganes de fer feina. Calen certes pauses després d'un esprint, però no hem de deixar mai de caminar.

    M'ha agradat la relació entre el botiguer i el personatge. Enhorabona ;)

    Una abraçada.

  • Ohhh! fost!!![Ofensiu]
    OhCapità | 19-08-2010

    i els amors d'estiu?? tancar i barrar el pas a damisel·les de cossos espectaculars de cabellera llarga, ...

    res, ... he aprofitat per llegir aquest olor tancat i donar-te les gràcies per la felicitació.

    una abraçada ben forta,

    Jordi

  • foster![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 14-08-2010

    Volia dir una excel·lent "introspecció", evidentment!

    Mercè

  • Molt profund![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 14-08-2010

    Amb quina destresa condueixes el relat cap a viaranys existencialistes. I tot partint d'una acció quotidiana que t'obre la porta per convidar-te a traspassar a l'altra costat i trobar-te una càrrega metafòrica brutal.
    Una intromissió molt aconseguida d'un personatge/ autor que toca fons fins a tornar-se a enlairar en el firmament literari.
    Tot un plaer llegir-te, foster.

    Mercè

  • Com més o menys et vaig comentar al repte...[Ofensiu]
    Nubada | 14-08-2010

    L'argumentació que l'estanquer fa al protagonista per haver penjat el cartell de tancat per vacances la porta a adonar-se que ell també ha penjat aquest cartell en el seu cor. Una conversa aparentment sense importància que li ha tocat fons i fa que s'adoni que no pot tancar el seu cor a la possibilitat d'estimar.

    La reflexió ens convida a plantejar-nos la possibilitat que una cosa així, o semblant, ens pugui estar passant a nosaltres mateixos. Tanquem el cor per vacances? Ens perdem alegries, vivències, amistats, amors.. per haver tancat els nostres sentiments a la cambra fosca? La frase final és una lliçó de vida, una invitació a obrir el cor a l'amor i a cuidar-se interiorment.

    Vaig escollir el teu text com a guanyador perquè d'entre els que més m'agradaven aquest em va calar en el moment de llegir per primer cop, i en cada relectura m'oferia una nova reflexió i em removia alguna cosa per dintre.

    Gràcies per haver participat, i per haver-lo publicat!

Valoració mitja: 9.67