Nadal de la infantesa, Nadal d'avui

Un relat de: Nubada

*

Nadal de la infantesa...

Petits records que em fan sentir enyorada: l'alegria de no anar a escola i l'emoció d'un caire festiu als carrers. El pessebre, cada any diferent, tot i haver-hi les mateixes figuretes, ben gran... Cantava davant l'Infant i plovien misteriosament caramels i xocolata. La Nit de Nadal anava a Missa del Gall i, després, la festa a la parròquia. L'endemà, venien els avis a dinar i el menjar era molt bo. S'apropava la Diada de Reis: l'espera del "què em portaran" m'arribava a neguitejar. A la carta, joguines per a mi, tabac per al pare i mocador per a la mare. Passava la calvalcada majestuosa, plena i plena de paquets. Quin seria el meu? I aquella nit anava a dormir ben d'hora perquè els reis no em trobessin desperta quan arribessin. L'endemà, les galetes per als reis i l'aigua per als camells havia desaparegut i la sala era plena de regals que desembolicàvem impacients, amb grans expressions d'alegria. Sempre, però, un xic menys del que jo havia demanat.

Barrejat amb tot això, em parlaven d'un Nen Jesús que naixia, i que era Crist, fill del Déu que ens estima. I jo m'ho creia.

………………………………………………………….

Nadal d'avui…

Jo he crescut i el pessebre s'ha fet petit. Els dies de festa s'han escurçat i ja no en tinc prou amb la lluminositat dels carrers per sentir l'emoció del Nadal. Ja no canto al pessebre com abans: "no tinc temps..." Potser ens caldria tornar-nos infants, cantar al pessebre i atipar-nos de la xocolata i els caramels que vénen de qui sap on. Tindríem la felicitat dels nens, la més gran. Missa del Gall i festa a la parròquia, amb una nova esperança d'amor i unitat. Repartiment de regals el dia de Nadal... on són els Reis d'Orient? Sé que la cavalcada no porta res per a mi, i ja no em fa por anar a dormir tard, aquesta nit.

Barrejat amb tot això, em parlen d'un Nen Jesús que neix, i que és Crist, fill del Déu que ens estima. I jo m'ho crec.

Gener de 1983

Comentaris

  • Segurament...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 10-06-2009 | Valoració: 10

    Segurament, aquest relat, és per a llegir-lo quan arriben els primers freds, anunciant les festes de Nadal.
    No hi fa res, per uns moments m'ha traslladat a una altra època. Època ja un xic llunyana
    - Joan -

  • Tot i que fa dies [Ofensiu]
    brins | 14-01-2009 | Valoració: 10

    que ha passat Nadal, m´ha fet il.lusió, m´ha agradat molt llegir el teu relat.

    M´he sentit completament identificada amb el de la teva infantesa; quins dies tan bonics....
    càlids, en família, i esperant atents els regals dels Reis. Cada petit regal que rebíem era una
    joia, llavors sabíem valorar molt més que ara
    cada joguina, capsa de colors, conte... que ens
    portaven. Ara potser, els infants en tenen massa d´obsequis...

    Et felicito pel regal i també per les teves creences que no han defallit.

    Una abraçada

  • De les festes... a La Festa![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • Reflexió preciosa[Ofensiu]
    nuriagau | 07-01-2009 | Valoració: 10

    Un text breu i preciós. Comparteixo tot allò que expressa.

    Celebro que Unaquimeraz i FAITHFUL te l'hagin comentat i jo me l'hagi trobat a últims comentats.

    Felicitats per aquesta reflexió escrita tan ben expressada.

    Felicitats pel relat!

    Núria Gausachs i Cucala

  • Festes d'abans i d'ara, Amor de sempre[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-01-2009

    Hola, bonica! He vingut avui fins al teu espai a regalar-me algun dels teus escrits... i resulta que tinc dos nous de trinca per triar!
    L'elecció no és senzilla, però em decanto definitivament per aquest, ja que si el deixo per un altre dia, encara que sigui pròxim ja no serà tan proper a les Festes de què parles en aquest text rescatat!
    Potser també m'ha influït el fet de veure'l sense cap comentari: vaig a deixar el primer, doncs!

    Vas fer un text dividit en dues parts: la d'abans i l'actual.
    La primera correspon a la teva infància, una edat en què els objectes tenen dimensions enormes, el temps no corre encara desaforadament i la llum vol dir alegria en lloc d'invitacions al consum.
    La segona assumeix els aprenentatges derivats de l'experiència i manifesta les certeses adultes.
    totes dues coincideixen, però, en una característica: la fe que perdura, el desig de creure, l'esperança en la força de l'amor.

    Ha resultat una lectura molt grata i te l'agraeixo. Tornaré aviat...

    Entre tant, abans de què la data s'allunyi massa, t'ofereixo una abraçada triple i reial: és magna, màgica i majestuosa,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: