Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

BARCELONA,

383 Relats, 838 Comentaris
202760 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure un poeta:

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

Què la vida us sigui lleu!





Últims relats de AVERROIS

Últims comentaris de l'autor

  • AVERROIS | 27-08-2014 | Valoració: 10

    ...que en l'equilibri està el camí de la veritat. Blanc negre, ying-yang, dreta esquerra, ja diuen que sap més el diable per vell que no pas per ser diable.
    Un bon relat dels que sempre m'han agradat.
    Benvingut a relats en català.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 27-08-2014 | Valoració: 10

    ...no ha s'estampat en un vidre pensant que no hi havia res? La vida ens posa davant molts vidres i com l'ocell després hem de aixecar-nos i continuar volant. No serem els mateixos, segur que no, però l'experiencia farà que recordem a on ens hem estavellat abans. (Això no vol dir que no hi tornem a caure, però pot ser no tan fort)
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 27-08-2014 | Valoració: 10

    ...és que la justícia la fan els homes. Una justícia a mida que quan un arriba al poder disfressa al seu gust. El poble sempre estarà a les mans dels que manen, siguin uns o els altres. De tant en tant alguna revolució alerta de que tampoc es poden passar molt, però al cap i a la fi, tot torna al seu lloc i el ramat continua endavant seguint l'esquella ja que quasi tothom espera que la feina la facin els altres i no mullar-se.
    Una bona reflexió Joan i és bó que al menys la gent ho vegi clar.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 27-08-2014 | Valoració: 10

    ...desitjos es poguessin convertir en realitat tan facilment com diius en el teu relat, ja forem una nació independent des de fa molt de temps. Un relat encoratjador i espero que els estels ens siguin propicis.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 21-08-2014 | Valoració: 10

    ...de sorra no té gaire poder, però si s'ajunta amb molts d'altres pot enrrunar castells aixecats des de fa molt de temps.
    Una abraçada Antònia.

  • AVERROIS | 14-08-2014 | Valoració: 10

    ...vegades no cal escriure gaire per expressar el que vols dir. Però costa molt fer-ho. Et felicito, en aquest relat ho has aconseguit.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 14-08-2014 | Valoració: 10

    ...que l'has clavada. Sinó canvia res ens dirigim de cap al escenari que ens descrius.Algunes coses no seran ben bé així però per allà van els trets.
    La tecnologia és un be molt preciat, però massa pot ser una pandemia com una altra.
    Benvingut/uda a relats.

    Una abraçada.

  • AVERROIS | 14-08-2014 | Valoració: 10

    ...del teu poema n'he trobat un altre. No sé si l'has amagat expresament o potser és només una fantasia meva.
    La pols en els vidres
    Esdevé crosta calenta
    Xarup de Sol
    Renec de vent.
    NI l'enyor ni la esperança
    Profunda
    Cedeixen en la recerca.
    Els innocents s'exclamen
    Dels bons
    Puja al tren de fusta
    Mentrestant l'amor
    Malda per fer-se
    Lluita amb espases
    Soldant les ànimes
    Fonent els cossos.

    Una abraçada.

  • AVERROIS | 14-08-2014 | Valoració: 10

    ...mans deuen tremolar, perquè en el fons ell sap que ha perdut. Tan sols pot llevar la llum del cos que té al davant, però no la seva energia que volarà lliure per l'Univers. Pobre desgraciat, ell es queda palplantat mirant el que no podrà aconseguir mai...Ser lliure!
    El que aconsegueix estimar i ser estimat, és lliure sense haver de morir.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 08-08-2014 | Valoració: 10

    ...relat i molt ben escrit, et felicito.
    Els miralls sempre han estat màgics. Un altra món s'esten a dins, real, tan real com el d'aquesta banda. Ves a saber si un univers paral·lel...ciencia ficció total.
    En fi, molt bé. Benvinguda a relats, et seguiré llegint.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 01-08-2014 | Valoració: 10

    ...dels sentiments, és tan complicat que quan es trenca costa recollir els trossos i aconseguir reconduir-lo. Ningú sap perquè a vegades hi ha aquest rebuig, que molts cops no té cap mena de lógica. Però cada fet de la vida ens porta a ser una mica més nosaltres i així moldejar la nostra existencia. No hi ha dues persones iguals i aconseguir la comunicació entre elles a vegades pot semblar una missió impossible.
    Un relat ple de força, en que la lluita d'aquets sentiments ha pogut produir la autodefensa a no obrir-se als altres per por a ser ferit.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 31-07-2014 | Valoració: 10

    ...diuen que no existeix, però a vegades fa en que pensar. Estar en un lloc o en un altre pot suposar que la vida et canvii tant. Haver entrat a treballar en una empresa al costat d'una altre i ser la teva la que tanquin, et pot frustrar la vida. És senzill veure el món des de un prespectiva de comoditat, però hi ha tanta gent que pateix i en el fons potser tan sols per haver ensopegat en una cruïlla de la vida. Com sempre penso, un planeta tan petit i, no podem viure tothom amb dignitat?
    Una bona reflexió Aleix. I com sempre excel·lent.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 31-07-2014 | Valoració: 10

    ...coleccionista no és cap pecat, el problema del teu protagonista és la manera de com ho aconsegueix. Com diu l'amic Aleix sempre hi ha d'espabilats que s'aprofiten del altres.
    La guerra civil va deixar a la miseria a moltes persones i a d'altres les va fer tan riques que encara avui dia gaudeixen dels seus beneficis. El ser humà és recargolat, egocentric i sense cap mirament.
    En fi serà difícil de canviar el parametres en que es mou la societat, però pas a pas crec que es podria aconseguir, en el fons som "animals racionals" no?
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 31-07-2014 | Valoració: 10

    ...va caure a les meves mans el primer llibre d'Asimov, "Jo, robot" em va obrir un món fantàstic i al mateix temps tan real com la vida. Davant meu tenia unes idees que segur podrien revolucionar la ciencia i també unes espectatives de temor per a on podría arribar aquesta ciencia. Molt del que va dir s'ha complert. En el món hi ha hagut molts visionaris i ell n'era un d'ells.
    El que no sé és si el teu home tricentenari arribaria a demanar que el desconectessin. Aguantar els esdeveniments horribles que en 300 anys hauria pogut veure tampoc és un premi, sinó més aviat un castig.
    Un molt bon relat i endavant amb la imaginació.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 31-07-2014 | Valoració: 10

    ...humà es pensa que el nostre planeta no té fi, que es pot expoliar i que ja es tornarà a refer. Si pensem en els pocs anys que estem fent servir la natura, i el que hem arribat a fer en tan poc temps, sinó posem fil a l'agulla "casa nostra" no durarà gaire. Però compte que la Terra és viva i com qualsevol ser viu pot tornar-se en contra del que li vol fer mal.
    Una abraçada.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: