Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

BARCELONA,

400 Relats, 902 Comentaris
214547 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure un poeta:

(Cançó Popular)

Catalunya, en altre temps,
ella sola es governava
i es feien les seves lleis
en sa llengua i no en cap altra.
Plora, plora Catalunya,
que ja no et governes ara!
Des de fa massa temps
estrangers són que la manen,
i en llengua extranya fan lleis
que a la nació són contraries.
Plora, plora, Catalunya,
ja que et doblegues encara!

Què la vida us sigui lleu!





Últims relats de AVERROIS

Últims comentaris de l'autor

  • AVERROIS | 26-02-2015 | Valoració: 10

    ...límits en l'amor. El pensar que no pots enamorar a la noia més maca, és com tallar les teves il·lusions. El no, ja el tenim, tan sols es pot lluitar per el sí. Que tindràs desil·lusions segurament, però que és la vida sinó un cúmul de coses bones i dolentes, un aprenentage segon a segon que fa de les persones el que són.
    Endavant i força.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 18-02-2015 | Valoració: 10

    ...noia, és un relat que em recorda la vella època de les colònies. Quan la gent treballava, encara que guanyaven poc. La meva mare i la meva avia havien fet de teixidores i a vegades m'explicaven coses de la fàbrica. En fi potser que tornessim a muntar les colònies i fer la competència als indis i al xinesos, al menys la industria textil renaixeria.
    Gràcies pels teus comentaris i sempre ens fas gaudir de una memòria colectiva que el temps va apagant i que no s'hauria d'oblidar.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 04-02-2015 | Valoració: 10

    ...dir que has viscut. Els records que narres són imatges que recordo també però de color sépia. Una anyorança de velles costums en les que el temps anava m´és a poc a poc i la gent es parava per mirar les façanes de les cases. Quan temps fa que no et pares i mires a munt? Som fills de la revolució industrial i tecnológica i tot passa tan de pressa que fins i tot nosaltres sembla que quedem al marge.
    Un relat que m'ha fet recordar "bells" temps.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 04-02-2015 | Valoració: 10

    ...el moment present és el que marca a on som. Podem pensar en el passat com un somni ja caducat i en el futur com una pel·lícula de ciencia ficció, però l'ahir ens ha portat a l'avui i aquest avui que estem vivint ja és el demà.
    El millor és viure cada segon, si es pot, i gaudir d'aquest bonic planeta abans de que ens el carreguem.
    Una abraçada i benvinguda a relats.

  • AVERROIS | 28-01-2015

    ...tan sols és una sutgerencia, però si contestes el comenari a dins del teu relat el que l'ha fet no el veurà ja que segurament no tornarà a llegir el mateix relat. Normalment és millor entrar a un relat del que t'ha fet el comentari i així li contestes el comentari i ell ho sap.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 28-01-2015

    ...no sé si algú t'ho ha dit, però si contestes els comentaris a dins del teu relat, serà difícil que la persona que l'hagi fet ho vegi ja que normalment no es torna a llegir un altra vegada el relat. El que és més adients és entrar a un relat del que t'ha fet el comentari i fer-ne tu algun així sabrà que l'has tornat el comentari.
    És tan sols una sutgerencia.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 26-01-2015 | Valoració: 10

    ...molt punyent i a la vegada tendre, armoniós i amb sentiments encorats dins del cor. Ningú voldria haver de deixar marxar als seus o al menys, ja que tothom ha de fer el traspàs, poder acomididar-se d'ells, sense presses, tranquil·lament.
    Els recodrs bons quedaran sempre en un racó del cervell i encara que sembli que estan amagats i potser s'han oblidat, sorgirant quan ho necessitem per fer-nos una carícia de complicitat.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 26-01-2015 | Valoració: 10

    ...xinés va dir una vegada que el bambú és una planta molt resistent perque es deixa dominar pel vent i no lluita contra ell. Si fos aixi el fort vent el trencaria.
    La vida ha de ser més o menys com el bambú, flexible, maleable. Moltes vegades semblarà que el vent està a punt de trencar-te però quan afluixi veuràs com tot torna al seu lloc per poder seguir endavant.
    Si algú no et mereix, oblide'l en el món hi ha milions de persones que esperen ser estimats, sense fer cap mena de mal.
    Una abraçada i benvinguda a relats.

  • AVERROIS | 26-01-2015 | Valoració: 10

    ...m'ha fet posar la pell de gallina. És un relat preciós ple de tendresa de sentiments i explicat acuradament, et felicito!
    Benvinguda a relats!!
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 26-01-2015 | Valoració: 10

    ...que les guerres civils són les pitjors de totes. Germans contra germans, enveiges, rancunies. Des de temps immemoriables els homes hem tractat als nostres congèneres com animals que se'n ha de treure un profit. En fi els records punyens queden gravats a la memòria, però sempre queda aquell "compàs" que et fa recordar que t'estimaven.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 24-01-2015 | Valoració: 10

    ...poca cosa davant de la natura i cada tros de la mateixa que descobrim ens fa ser una mica més "naturals" i adonar-nos del tresor que tenim i que el ser humà està malgastant pel seu egoisme.
    Un relat com un glop d'aire pur i fresc.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 24-01-2015 | Valoració: 10

    ...amb molta sensibilitat, records que tornen per retornar als anys d'infantesa. Hi ha sempre en un fons de calaix un record d'algú proper que ja no hi és. Pot ser una arrecada, un anell o tan sols una foto, i tot torna amb força per anonar-nos que som vius encara i que els records són part de la nostra vida.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 24-01-2015 | Valoració: 10

    ...ningú ens ha ensenyat com ho hem de fer. Però un ha de ser un mateix. Sé que fa por que no siguis el que la societat té com a prototip, però en el fons que importa el que pensin. En el pas del temps han canviat les modes, les formes, els pensaments i els idelas i al final són gent que son com son els que ho canvien i no es deixen influenciar pel "que diran".
    Bona reflecció i que molta gent ni s'ho planteja, segueix pel camí marcat sense espectatives.
    Hi ha un petit conte que explica el següent: Hi havia uns sers acuatics que estaven a dins de la corrent d'un riu cabalós agafats a les roques i ningú es deixava anar per por a morir colpejat per les mateixes, però hi va haver un d'ells, que rebelt, es va deixara anar. Les aigües el van voltejar, empenyer, enfonsar, però un tros més avall van quedar manses i el van fer surar en un llac calmat i en el que va poder nedar sense por. La resta dels sers va seguir agafat a les roques pensant que aquell desgraciat havia mort.
    Una forta abraçada Mar.

  • AVERROIS | 20-01-2015 | Valoració: 10

    ...és el pitjor qu eun pot tenir. Et fa encongir, abaixar el cap i ets un esclau. Però no és tan fàcil superar-la. En el fons sinó tinguessim por el món seria molt diferents i no ens deixeriem trepitjar per uns pocs que amb el seu poder es pensen que ells no en tenen de por, però al final hi ha una cosa que tothom per sort ha de passar, la mort i en aquell just moment els envoltarà la por que durant tant de temps han infligit als altres.
    Un bon relat de superació.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 20-01-2015 | Valoració: 10

    ...els temps canvien, però el ser humà segueix igual buscant el reconeixement de la societat i la vinculació amb altres que segueixin el mateix camí. Aspectes exteriors com els vestits, els pentinats, els llocs a on vas, fan que estiguis dintre d'un cercle que en principi t'acull com els seus. Potser si fossim cecs tot això canviaria.
    Una abraçada Ferran.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: