Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

BARCELONA,

386 Relats, 851 Comentaris
203965 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure un poeta:

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

Què la vida us sigui lleu!





Últims relats de AVERROIS

Últims comentaris de l'autor

  • AVERROIS | 18-09-2014 | Valoració: 10

    ...en records feliços i en una lluita per tonar a retrober-ho. Potser la companyia no serà la mateixa, però la recerca dels sentiments i les emocions no es pot oblidar mai.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 17-09-2014 | Valoració: 10

    ...vegades, no hi ha res més trist que el record, però al mateix temps qui no vol tenir bons records que amoreixin una mica els plors pels records negres que ens envolten. Cada glop de felicitat s'ha de guardar com or i apagar les veus de tristesa.I continuar viatjant fins trobar-se a l'horitzó.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 17-09-2014 | Valoració: 10

    ...el nostre esperit renaixerà per unir-se a la resta del Univers. Ès el pagament per la sabifuria que en cada moment aprenem. Som més vells i a la vegada més bells en la nostra vida. El que pensa...Ès que abans feia o deixava de fer...està equivocat, avui ès avui i el passat tan sols un aprenentatge.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 16-09-2014 | Valoració: 10

    ...no pot expressar-se com t'expresses tu, però en les teves paraules reflexes el seu món. Una realitat tan dura com tendre.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 15-09-2014 | Valoració: 10

    ...es fan els poemes, de sensacions, de colors, de sorolls que t'envolten i omplen la teva vida. Cada segon té el seu color i el seu só, i tan sols cal, com has fet tu, donar-li forma perquè sigui real.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 15-09-2014 | Valoració: 10

    ...a vegades ens fa una mala passada. Potser sino en tinguessim cap i no ens poguessim mirar no veuriem com passa tan de pressa el temps. Diuen que el diable té més sabiduria per vell que no pas per diable, però la veritat és que tothom voldria ser jove i que no passés el temps. L'alegoria de les flors i els fruits és molt bona i això és el que segurament vol la natura, creixer en sabiduria i pensar menys en la bellesa física. Però és tan cruel.
    Una bona reflexió Glória.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 14-09-2014 | Valoració: 10

    ...dels catalans s'ha demostrat moltes vegades, però crec que quan la demostrem els altres ens tenen por. Per això en la nostra història sempre ens han mirat amb recança, som massa poderosos de idees i això a cap govern de cap país li fa gràcia.
    Hem estat pactant tan de temps que ara ja és l'hora de que veguin el que volem, encara que no hem de pensar que serà fàcil. Tampoc nosaltres deixariem anar a la gallina dels ous d'or.
    Potser hauríem de ferr un pacte amb els dracs a veure si ens donen un cop de mà i per fi podem decidir el que volem ser. I si va ser una maladicció dels dracs crec que ja hem pagat prou.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 12-09-2014 | Valoració: 10

    ...m'has fet emocionar. Semblava escoltar al meu pare explicant el que realment sentia i que em va traspassar. Catalunya és un sentiment. Fabulós! Tens tota la raó del món. Ens deu venir dels grecs que la seva Hellade era a on ells estaven, no era un territori sino com bé has dit un sentiment de patria. Tot i així hem de lluitar per aquesta terra, xopa de sang dels herois.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 12-09-2014 | Valoració: 10

    ...que m'ha posat trist i a la vegada content per la rauxa que un pot posar per defensar el que és seu. La terra és la terra i aquells i aquets borbons no ho entendranencara que passin els segles. Doncs van voler abarcar molt i no han tingut mai una terra seva de veritat.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 11-09-2014 | Valoració: 10

    ...ja és un avui i els catalans hem demostrat que volem votar i decidir el nostre destí. Els murs dels "NO" encara donen més força a la veu d'un poble que pacificament vol decidir per fi que volem fer. És clar que no volen que votem, "tenen por" sinó perquè aquest intens "No us deixarem" Crec que ningú de cap ideologia política en el nostre país hauria de tenir por a votar, en el fons tan sols sabrem que ens espera després. I llavors obrarem en conseqüencia, democraticament. Ja és hora que ens deixin sentir la nostra veu.
    És una casualitat, però en la meva bibliografia hi ha uns versos del poema de Miquel Martí i Pol que has posat al teu relat.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 09-09-2014 | Valoració: 10

    ...generació ha viscut 40 anys de por. Costa tornar a la realitat i veure que la por és tan sols un estat d'ànim i que s'ha anat dil·luint cada cop que una persona parlava català i no passava res. Encara queden restes d'aquell Monstre negre de por i que encara governen a l'ombra. Però els catalans ja el mirem als ulls i veiem en el fons dels mateixos que l'ombra de por s'està apoderant d'ells i el Monstre cada cop és més petit.
    Un bon relat.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 09-09-2014 | Valoració: 10

    ...Confuci que per arribar molt lluny el que s'havia de fer és el primer pas, i això és el que està passant a Catalunya. Massa temps amb la bota de ferro al damunt. Sempre ens han tingut per subversius, avars, nacionalistes, però no han sapigut mai entendre l'esperit de la terra catalana. No han deixat mai d'estirar la corda i així no es governa un país, ja que la corda més tard o més d'hora es trenca i llavors no hi ha res a fer. L'esclau es rebela.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 09-09-2014 | Valoració: 10

    ...liudmila. En el fons fa més de tres-cents anys que estem lluitant. Però no son la gent de Catalunya la que lluita, per aquí han passat tantes cultures, que no sabriem quina és la nativa. La que lluita és la terra i qui viu en ella. No sé perquè però al ser una terra de pas cap a la resta d'Europa hem tingut una mentalitat més oberta. El mateix passa amb el país vasc. Potser la proximitat amb la frontera? Qui sap. La resta d'Espanya ha quedat sempre envoltada i sense sortida. Tans sols el mar o Portugal com a fronteres, i això els ha marcat. I sempre s'han mirat el melic, no tenien a on mirar. Però crec que ja és hora que deixin de mirar-se el melic i aixequin el cap. Hi ha un món al voltant.
    Potser de tants anys de mirar al terra, quan aixequin el cap els haurem de possar unes ulleres perquè hi vegin de lluny.
    Ho sento per la disertació però m'ha sortit de dins.
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 09-09-2014 | Valoració: 10

    ...del escriptor. Pots fer qualsevol cosa i es torna real a dins de la història. Sigui, ridícula, fantàstica, terrorífica o en clau d'humor. Tenim aquest poder els escriptors, no es pot fuigir mai, la història et porta i a vegades els protagonistes com en el teu relat et lliguen, sort que l'escriptor és com un Déu i per ell no passa el temps, el relat espera negitós, però el temps s'ha aturat a que continuis escrivint. No et deixis agobiar, en el fons tu tens el poder i una pàgina en blanc també té el seu de poder, tan sols cal escriure la primera paraula per trencar el silenci entre ella i tu.
    Un bon relat, i benvingut a relats en català, et seguiré llegint, endavant!
    Una abraçada.

  • AVERROIS | 08-09-2014 | Valoració: 10

    ...immaterials són difícils de explicar i més de demostrar. Les religions tenen una paraula en la que s'amaguen sempre i és "la fe" Tot és dogma de fe. O creus o no creus. Tot i així el teu relat és per reflexionar.
    Fa temps que no escrius res, esperem els teus relats! Ànims!!
    Mercés pels teus comentaris.
    Una abraçada.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: