Quan la bandera oneja al vent II

Un relat de: AVERROIS
Bé, després de passar uns mesos veig que el meu primer relat va per bon camí, encara que no em pensava que els escocesos es fessin enrere.
Escòcia ha claudicat per “les peles”. Han canviat la seva independència per un “sac de mongetes”, espero que no hagin de penedir-se. Tenien una ocasió històrica i la por de perdre l’estabilitat els ha fet tancar en la seva closca i han pactat com tantes i tantes vegades Catalunya ha fet amb el Govern espanyol.
Però ara ens toca a nosaltres demostra-els-hi que hi ha una altra sortida, la pena és que com vaig dir l’altra vegada, els nostres polítics es perdran pels despatxos fent elucubracions.
“Aquest diu això perquè després farà allò” “Nosaltres no podem perdre el bon camí que dúiem, què diran els nostres votants”...etc. etc. Molts polítics s’omplen la boca de “independència” quan els convé, però al cap i a la fi ni ells creuen que això arribi a bon port. Si fos així no hi hauria cap por a anar tots a una, guanyar i després ja en parlarem de qui mana a la Catalunya que tothom vol. Una Catalunya que no depengui dels altres per fer coses importants, que no hagi de demanar “caritat” cada cop que es vulgui millorar, ni que s’hagi de baixar els pantalons per fer unes lleis justes i que te les tombin perquè no las han fet “ells” o pel fet del “NO” por coj...
En fi, si sou dels que no van anar a votar el 9N, no passa res, el dret a decidir també és per a vosaltres. Un ha de ser coherent i fer sentir la seva veu, sigui per un SI,SI un SI,NO o un NO rotund. Això és diu democràcia i el que es queda a casa i no piula, està donant la raó al que es mobilitza, després no val plorar.
El que em fa por és que si arribem a tenir una força política unitària, que crec serà difícil, des de el Govern Central ens faran el mateix que a Escòcia, ens ensenyaran el “sac de mongetes” i caurem rendits als seus peus. Ara no sé qui ho va dir, però si primer et deixen sense menjar, quan et donen un tros de pa sembla que t’han donat la vida, i això és el que està passant a Catalunya. Primer ens han anat treien drets, retallant inversions i aixafant lleis i quan els interessi tan sols hauran d’obrir una mica l’aixeta, i encara els hi donarem les gràcies.
Espero que quan escrigui “Quan la bandera oneja al vent III” sigui per donar l’enhorabona als catalans per ser coherents i fer sentir la seva veu. Espero poder veure-ho.

Comentaris

  • tot el que escrius es bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 09-01-2015 | Valoració: 10

    M'agrada. Merces pel comentari, el tornare a presenrar, i no savia aixo de contar les paraules. Geacies

  • És a les nostres mans[Ofensiu]
    Jana Cooper | 26-12-2014 | Valoració: 10

    Bona tesis Averrois i ben explicada.
    Molta gent es deixarà comprar per un plat de llenties perquè tenen por dels canvis i perquè a vegades prenem les decisions més transcendents de la manera més casual i fins i tot absurda. N’ aprendrem algun cop a viure i a donar importància a tot allò que realment val la pena?
    Jo estic amb tu. He arribat a un punt que ja no em crec res del Govern espanyol sigui del signe que sigui. Recordem com va anar tot el tema de l'estatut quan ningú parlava d'independència.
    Gràcies pel teu comentari i que passis unes Bones Festes!
    Ens llegim!

  • Hola Averrois![Ofensiu]
    gypsy | 21-12-2014


    Penso que molts escocesos s'han penedit de votar NO. Potser no era el moment per a ells.
    Nosaltres serem lliures, això no ho para ni Déu!

    Visca Catalunya lliure i sobirana! Visca la terra!

    gyps!

    Petonàs, amic!

  • Ni aixetes ni hosties![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-12-2014 | Valoració: 10

    Anem bé, anem fent el que cal i ho anem fent bé. Espero que quan obrin l'aixeta de les mongetes haurem omplert bé la sitja de les llenties, que no fan fer pets. De moment, votem els que votem (que som molts, tenint en compte tot el que ens han amenaçat), hem votat majoritàriament sí i el no representa el que representa, un 4 per cent. Per cert, plovent el que plou, tu creus que s'ha d'obrir més l'aixeta? Ca home, ca! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!