AQUELL 14 d ´ABRIL

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Aquesta tarda parlant amb una amiga la nostre conversa ha derivat que avui som 14 d´Abril, sempre que succeeix això no puc menys que recordar el que mon pare solia explicar. Es veu que el record era colpidor per elli, i va marcar una mica la seva vida, ja que sempre feia referència a quest dia viscut, quan ell era un nen relativament petit.

Mon pare l´any 1931 no havia complert nou anys, els complia al cap de dos dies el 16 d´Abril. Tenia un oncle jove, el germà mes petit del seu pare, que ell estimava molt, segurament per la poca diferencia d´edat, deu anys.

Es veu que per la radio feia dies que escoltaven noticies referent als fets de Francesc Macià, el malaurat president de la nostre estimada terra, i la radio feia ressó de la paraula República Catalana i de tots els esdeveniments que van ocórrer.

L´oncle del meu pare li va demanar que volia pel seu aniversari, justament el dia catorze i ell un nen li va demanar si el podia acompanyar a la ciutat relativament propera a la masia on vivia, per fer això varen tenir d’agafar dues bicicletes, tots dos varen pedalar de valent.

Al ser a la ciutat, es veu que la gent havia sortit al carrer, i l ambient era de festa. Segons el meu pare el temps també acompanyava feia un sol radiant.
Es veu varen menjar gelat , ell en deia “mantecado” i varen veura “graciosa”, també anomenava així a la gasosa i varen menjar olives farcides.
La gent cridava Visca la República Catalana, i algu els va donar unes banderes republicanes, que van lligar al manillar de la bicicleta.

El noi de 19 anys estava radiant i el nen de nou també, va ser una experiència que no va oblidar a la vida, aquell caliu aquell ambient de festa , aquella caloreta dels cors contents dels catalans.

Al cap d´unes hores van retornar a la masia, i molt temps encara, quan tot es va espatllar, encara explicaven i recordaven aquells bells moments de joia viscuts. No cal dir que la bandera la va portar a la bici molt de temps, fins que un dia el seu pare li va llençar, per desgracia era ja un perill, portar-la al anar a l escola.

Segons mon pare, va ser l aniversari millor de la seva vida. Jo la seva filla no puc mes que recordar les seves paraules amb melangia i amb esperança de poguer viure uns fets històrics semblants. Va per tu estimat pare , allà on siguis jo no oblido les teves paraules i t estimo.


Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 13-05-2016 | Valoració: 10

    Ara que quasi som el catorze.quins records. Molt bonic
    ,

  • Doncs...[Ofensiu]
    Bonhomia | 21-04-2015 | Valoració: 10

    ...és veritat que el que és emocional a vegades ens colpeix, d'altres vegades ens obre l'esperança i hi ha dies que tot llueix i és extraordinari, malgrat ben pocs com el que tu descrius.

    Per cert, ja entenc la cançó de Lluís Llach! Gràcies a tu! : )


    Sergi

  • Tan de temps...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-04-2015 | Valoració: 10

    ...i tot segueix igual. El cor ens salta del pit quan lés fan es manifestacions del 11 de Setembre. Ens ha semblat ser una mica més país quan hem anat a votar el 9-N, però el nostre esperit de nació està engabiada. Des de 1978 ens han allargat la cadena, però quan ells volen l'escursen per demostrar que en el fons ens tenen a on volen. El Sr Franco tenia una estrategia que deia "quan sitieu una ciutat deixeu un lloc perquè puguin fugir uns quans, així els hi donem esperança i quan la perdin la victoria serà nostra" A nosaltres ens van donar l'Autonomia.
    Gràcies pels teus comentaris.
    Una abraçada.

  • Emocionant[Ofensiu]
    Jana Cooper | 17-04-2015 | Valoració: 10

    Un relat emocionant i tendre. Fas fàcil que puguem imaginar els dos xicots amb la bicicleta i l’alegria compartida. Gràcies per compartir-ho. A partir d’ara la seva experiència també formarà part del nostre imaginari col•lectiu.
    Gràcies per la teva valoració del meu relat, Montserrat. Una abraçada!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321259 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.