Tres quarts del camí

Un relat de: AVERROIS
En Mateu té l’edat en que es mira igual les noies de 20 anys que les dones de 50. El ventall d’unes a les altres és tan gran que sort que té una parella que estima molt, i això tan sols fa que se les miri com un crític mira una obra d’art.
A la seva edat també ha perdut la noció de calcular els anys que tenen aquelles noies que en un principi semblen grans, però que quan s’assabenta la data en que han nascut, un somriure a dins seu el fa sentir con un dinosaure emmarcat en un museu.
Alguna vegada ha anat a una sala de festes amb la seva parella i els seus amics, però s’ha trobat fora de lloc. Ja no és igual que quan anava a la discoteca a tirar “la canya” a veure que trobava. Segurament quan els veuen, deuen pensar que són uns pares que venen a buscar als seus fills perquè tornin a casa.
Ara el seu objectiu principal és viure la vida. Una vida que després de tants anys de treball, podrà gaudir-la completament. La prejubilació a la feina l’hi ha deixat una bona paga i a la seva parella també. Això els dona un ventall de possibilitats, de llibertats que anys enrere no haurien ni pensat.
Els seus fills ja són grans i volen al seu aire, encara que, com sempre, els pares estan al aguait per si necessiten alguna cosa. En Mateu no es pot queixar, són bons nanos i fan el possible per lluitar en la vida, cosa que els temps fan una empresa dura i feixuga.
Les parelles de la seva colla han tingut filles i sembla que han estat més per la feina i ja tenen nets. Ells encara no veuen factible aquest fet, ja que un reguitzell de feines i feinetes, d’una una banda a l’altra del país, fa aturar una responsabilitat tan gran com ser pares.
Alguna vegada s’ha trobat a la vora de la platja mirant l’horitzó i recordant la seva vida. Aquell sospir de vida que com un instant sembla esvair-se de les mans. Però en el fons en Mateu està content. No té gaires coses per sentir-se trist i quan el Sol s’amaga per l’horitzó, pensa que demà serà un altra gran dia per gaudir de cada segon.

Comentaris

  • El pas del temps...[Ofensiu]
    brins | 19-03-2015 | Valoració: 10

    Un relat realista, reflexiu i ben escrit, que desprèn felicitat; la felicitat de qui pot recordar el passat amb companyia de la persona que sempre ha estimat. Un veritable tresor.

    Pilar

  • M’ha agradat força![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 18-03-2015 | Valoració: 10

    M’ha agradat força! Crec que està molt ben descrit, i sense gaires paraules, el tarannà d’en Mateu.
    M’has fet venir a la memòria una frase que deixava anar un company de feina ja fa uns quants anys que més o menys deia: No sé pas què em passa, ara les dones, m’agraden inclús aquelles que abans no m’agradaven.
    —Joan—

  • Curiós![Ofensiu]

    Aquest relat m'ha recordat molt a la canço "Ja no ens passa" de Els Amics de les Arts, on la metàfora aquesta de que semblen pares que van a buscar als fills quan van a la discoteca. Un relat que resumeix molt bé les inquietuds en aquesta edat nova de canvi. Enhorabona!
    Edgar

  • Apologia de la veritat[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 11-03-2015

    Tres quarts de camí fa apologia del reconeixement de la realitat, en aquest cas en allò que afecta l’edat, una maduresa avançada. Bona combinació de reflexions,raonaments, mirades enrere i aquest plantar-se davant l’horitzó amb el cap alt. Enhorabona.

  • molt ben escrit[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 09-03-2015 | Valoració: 10

    Explica perfectament el pas fel temps. M' agrada
    Ens veiem per aqui
    Montse

  • Reflexió vital[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-03-2015 | Valoració: 10

    Assegut a la platja, un bon lloc per reflexionar i observar el pas de la vida. Realment el canvi de treballar o no, sobretot si és per una jubilació amb el sou assegurat, és un canvi considerable. Relat reflexiu i realista alhora, un bon relat. Una abraçada Josep Maria i records a en Mateu.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

927 Comentaris

316678 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!