Vesprada. El pacte de la vellesa.

Un relat de: Somiadora sense somnis
Vull fer un pacte amb el Déu de la Joventut per tornar a ser jove. És el meu aniversari, i estic sol a la saleta amb un pastís mig congelat que em van portar ahir els meus fills. Avui han marxat fora, per negocis em sembla. Les espelmes dibuixen el contorn vermell dels meus estrenats 80 anys. No fa tant eren 15 ó 25. Potser si que en fa, de temps.

En Josep em va parlar l’altre dia del Déu de la Joventut. Viu al Temple, i només apareix si aventura la fermesa d’un desig. En Josep creu que jo podria ser un dels afortunats que el veuen.

L’eco de la saleta evidencia que he esdevingut escadusser a la família. En un arravatament de decisió, delerós, bufo les espelmes i marxo. El temple s’alça imperial sobre la meva cansada vista, una corrua de columnes amaguen la porta de fusta massissa que obro amb dificultat. “Quan surti, això no serà més un problema”, penso. Vagant pels fils de la imaginació com rodamón inquiet, dubto si serà un fum sobtat que conquerirà el gran saló o un geni misteriós que formularà un enigma.

Ja hi és. Noto la seva veu dins meu, llunyana i propera. Només una veu.

- Seràs jove. Has de saber, però, abans d’acceptar el meu regal, que si tornes a ser-ho, totes les teves vivències desapareixeran. No et garanteixo que coneguis a les mateixes persones, ni al mateix destí.

És el meu desig, o la meva por? Em visualitzo jove i espitregat. Els ulls de la meva estimada, blaus com safirs, no hi són. “Pare” , la meva petita en el càntic més bell. “Avi”, el meu nét, fent competència a aquell primer so que em captivà. Tinc molts antanys, però són els meus antanys.

- Has decidit.

La veu marxa, i endevino un to satisfet.
La meva vista roman cansada perquè ha observat coses meravelloses. Les meves cames es mouen més lent perquè reposen després d’un llarg camí de somnis fets realitat. La meva ment oblida alguns detalls, però els guarda al cor. El meu cor batega com el primer dia.

Vull que el meu rèquiem sigui l’al•legoria a una vida feliç.

Comentaris

  • Potser...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-04-2015 | Valoració: 10

    ...algú si que aceptaria el pacte. Hi ha gent que han patit molt i els seus records no és que siguin molt bons. Les persones som molt complicades i canviar la juventud per una vida passada més o menys interessant podria portar a pensar que una nova vida s'obre davant nostre i potser més interessant que l'antiga. En el fons que és la nostra vida sinó un microsegon en l'espai temps.
    Gràcies pels teus comentaris.
    Una forta abraçada.

  • A fer punyetes el pacte![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-04-2015 | Valoració: 10

    Veig que aquest home a fet una butifarra al pacte de la joventut i em sembla molt bé! Si ell vol viure amb els records, qui és capaç de treure'ls-hi? És una decisió molt personal, però si ell ha optat per aquesta opció, endavant! També té atractius pensar en tornar a ser jove, però el fet de perdre els records fa dubtar. Jo no sé què hagués fet en el seu cas, però admiro la seva decisió. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Les condicions[Ofensiu]
    SenyorTu | 16-04-2015

    Ostres, no sé si he entès com s’acaba... renuncia a fer el pacte amb el déu de la joventut? En tot cas és un conte atractiu, imaginatiu, amb un registre narratiu ben trobat. Un conte que fa adonar-se que un dels majors atractius de tornar a ser jove seria fer-ho amb el bagatge del dies viscuts (que és el que la veu adverteix que no passarà).

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-04-2015 | Valoració: 10

    Es precios
    Montse

  • Entre el somni i la vigilia[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-04-2015

    Un relat sobre la vellesa que transcorre entre el somni i la vigília escrit per una somiadora sense somnis? Perillosos aquests pactes d'eterna joventut.
    Gràcies pels teus comentaris!
    Fins al proper relat!

Valoració mitja: 10