Cada dia una nova vida.

Un relat de: AVERROIS
Aquella boira s’havia instal·lat en cada racó de la meva ment. Semblava que tot el que havia estat o pogués haver estat en un futur hagués quedat en suspens. Ara de sobte semblava com si tot fos clar i aquelles imatges apareixien d’un no res conegut, molt conegut per mi. Aquella era la meva història, la meva vida que a càmera lenta passava segon a segon, encara que hauria pogut explicar que el que em semblava tan lent, en el fons era d’una rapidesa impactant.
Quan per a mi em semblava que havia estat un error en la meva vida, les imatges es rellentien com si em donessin l’oportunitat de mirar-les i remirar-les les vegades que fos necessari. Però això eren micro-segons.
Les emocions eren fortes i potser, de tot, va ser el que em va impactar més. Amor, odi, plaer, dolor... eren com agulles incandescents que lluitaven per guanyar la cursa, quina era la que havia governat la meva vida.
Encara que ho explico així, en aquell moment tan sols era un espectador, un ens que flotant per un espai desconegut, intentava entendre i assimilar el que estava passant. Recordava els últims moments quan encara existia en un altra pla de consciencia, però no tenia recança, en el fons, podria haver canviat alguna cosa de les que vaig fer? O era en aquell moment que recollia tota aquella informació quan podria modificar-ho?
Ara estava tranquil, sabia el que podria haver millorat. Però aquelles millores haurien fer que altres coses haguessin anat malament després? Tot era qüestió de comprovar-ho...
La foscor va difuminar les imatges, després la boira es va fer cada cop més espessa fins tornar-se negre nit...
Sento llunyà el soroll del despertador. Obro els ulls i ja és de dia, un altra dia que comença, nou de trinca, igual que va començar el d’ahir. Però avui tinc una sensació estranya de que he de canviar alguna cosa, però no sé que és.

Comentaris

  • Quan t'he començat a llegir,[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 15-11-2015 | Valoració: 10

    em pensava que el teu protagonista estava en aquell punt de deixar aquest món i en el que, segons diuen, et passa tota la vida per davant en uns segons. Però després he vist que era un somni i que, sortosament, el protagonista encara tenia temps d'esmenar allò que li fa mal i el neguiteja.

    Un relat molt ben aconseguit i amb un punt de "suspense" que fa imaginar coses que es revelaran incertes.

    Una abraçada

  • Més que un somni[Ofensiu]
    iong txon | 12-10-2015

    No tots els somnis són iguals. Però potser tots tenen algun missatge per nosaltres, malgrat aquells versos de Calderón:
    "¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción; y el mayor bien es pequeño; que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son"
    Moltes gràcies per la mica de llum i caliu que hem pogut compartir a través d'aquest lloc. Que bons guies t'acompanyin en encetar aquesta nova etapa.

  • i un mal dia[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-10-2015

    el somni es feu realitat. Bon viatge als valents com tu.

  • Una abraçada![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-10-2015 | Valoració: 10

    Estimat amic Josep Maria, siguis on siguis, una fortíssima abraçada!

    Aleix

  • Esperem que no sigui res[Ofensiu]

    Els malsons sempre et deixen parat, temorós, com un nen petit. Són premonicions del que ens ha de passar? O records del que ens ha passat ja? Som éssers emocionals, dolguts per una pena contínua: la mort. sempre ens assetja, ens persegueix. Serà només en somnis?
    Edgar

  • Imatges nocturnes[Ofensiu]
    brins | 16-05-2015 | Valoració: 10

    Somnis...imatges ocultes que no gosen apropar-se mentre estem desperts...

    Penso, per moltes raons, que és molt difícil poder trobar un sentit alliçonador dins del somni; dubto, fins i tot, de les interpretacions que pot donar-nos qualsevol professional. Tan sols sé que a mi els somnis molt poques vegades em porten felicitat, més aviat m'emplenen de records nostàlgics.

    Un relat, profund i sensible, Averrois. Felicitats!

    Pilar

  • Agraïment[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 12-05-2015

    Gràcies pel teu comentari al meu En dues paraules. Estic d'acord amb tu tot i que trobo que la força de la pròpia vida i l'ànima són el que ens permet el que tu afirmes amb molta nitidesa i claredat.


    Sergi : )

  • M'ha embriagat[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 07-05-2015 | Valoració: 10

    El món dels somnis és sempre motiu de debat entre psicòlegs i gent amb professions semblants. He tingut la sort de llegir una mica Freud i hi ha el seu llibre, ara no recordo com es diu, que el dedica sols al món dels somnis. Però hi ha molt més. Totes les cultures en ténen moltes interpretacions, i moltes de diferents. És un tema que m'atrau i, com dic al títol del comentari, m'he embriagat llegin-te. Tot un plaer per a mi, personalment. Misteriós, sòlid i original. M'ha agradat molt!


    Sergi : )

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-05-2015 | Valoració: 10

    bonic com tot el que escrius
    ensns llegim
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

927 Comentaris

316909 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!