Arrugues

Un relat de: Imma Cauhé

Feia molt temps que no hi posava els peus. Passejava pel poble i caminant pels carrers anava recordant qui vivia en cada casa, com si passes llista. Tot semblava igual com quan va marxar, la majoria de cases es conservaven iguals, algunes estaven renovades i d’altres destruïdes marcant el pas del temps.
Es trobava transportat als anys d’infància i joventut, a aquells que havia viscut allí i li semblava que sortirien al seu pas els nens i joves com antigament els va deixar, ja que realment ell es sentia jove com llavors.
Al arribar a la plaça, un grup de vells estaven asseguts al sol fent petar la xerrada. Tot acostant-s’hi, saludar:
-Bon dia!,
-Bon dia! Cerqueu-ho algú?- varen respondre-
-Sóc de Can Ferriol.- va contestar-
-Home, és clar deus ser el petit!...
I va se així com va començar la retrobada.
Aquells vells eren els seus companys de jocs i festes en temps passats, i ara canosos i calbs, amb les pells seques i arrugades i els cossos corbats el varen portar a la realitat. Per molt que per dins es sentis jove, també ell estava més calb i arrugat i es sentia més segur si al caminar es repenjava en el bastó.
Tots ells havien canviat, si no fos per què estaven a la plaça del poble, no s’haurien reconegut tot hi havent compartit anys enrere tantes vivències comunes que no van trigar a aflorar a la conversa com si fossin d’ahir mateix.
Ara cadascú tenia el seu bagatge i la càrrega, eren els mateixos i tant diferents! I tant joves a pesar dels anys!

Comentaris

  • Tornar[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 19-04-2015

    Has posat de manifest aquest interès, o potser aquesta tafaneria, per tornar enrere i saber que ha sigut dels llocs i persones amb els que es van compartir etapes del passat. Ara cadascú tenia el seu bagatge i la càrrega, eren els mateixos i tant diferents! I tant joves a pesar dels anys! La segona afirmació d’aquesta cloenda és mooolt optimista, Imma! :-)

  • La vellesa...[Ofensiu]
    AVERROIS | 19-04-2015 | Valoració: 10

    ...es porta a cor. Hi ha joves molt vells i gent gran molt joves, és una qüestió de caràcter. Però passa tan ràpit el temps. Si mires enrere és un salt instantani ple de records que s'amunteguem desitjosos de ser els més importants. Però la relaitat és aqauest segon que estem passant és el verdader, ni el d'abans , ni ni el que ha de venir.
    Una abraçada.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Un relat precios.
    montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Imma Cauhé

Imma Cauhé

36 Relats

95 Comentaris

20039 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Mestre i Psicòloga.
Sempre havia estat la filla de... la germana de... he hagut de aferrar-me a la meva identitat, construir-me el meu jo.
Sóc diversa, activa i entusiasta. Sé que no pinto massa bé, que no escric massa bé, però he decidit que aquesta sóc jo i m'agrada que ho sàpiga la gent que vulgui coneixem.
M'agrada viatjar, llegir, escriure, pintar, estar i xerrar amb els amics, i fins i tot tenir un hort, i la informàtica, aquí alguns dels meus blogs.

http://imma-concepcion.blogspot.com.es/ varis
http://immacauhe1.blogspot.com.es/ pensaments i vivències
http://imma-cauhe.blogspot.com.es/ hort