L'herba es belluga suaument

Un relat de: AVERROIS
L’herba és belluga suaument com el que escoltant una dolça música vol dansar però té les cames clavades al terra. El seu mateix moviment fa que si escoltes atentament una altra melodia sorgeix, com si el contacte de cada branca de l’herba es toqués i exhalés un so de felicitat. Si tanques els ulls pots notar el balanceig del seu moviment i un aroma que ho envolta tot.
Els arbres del seu voltant l’acompanyen i les seves fulles es mouen a contravent per fer notes suaus que refilen en l’espai. Les branques no volen ser menys i tremolen per intentar acoblar-se a la gran orquestra que xiuxiueja dins dels meus sentits fent-me enlairar de pau i tranquil·litat.
De sobte quan ja penso que no pot ser millor, apareix la remor llunyà del rierol i tot s’amplifica tan, que em veig envoltat d’una melodia universal que em transporta als principis dels temps quan la vida era elemental, sense tantes pretensions.
Però això s’ha perdut i la terra plora desconsolada, ningú l’escolta. Som sords plens de sorolls dins d’unes orelles maltractades i atrofiades.
Algú hauria de dir prou, però qui? Pot ser ja ho fes en Groucho Marx quan va dir la famosa frase, “Parin el món que vull baixar”

Comentaris

  • No et preocupis...[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-10-2016

    ...no caldrà demanar que parin el món per baixar, em sembla que ja estem a prop de fer un pet com una gla, i ni tan sols haurem de deixar de mirar la pantalleta del mòbil ;).
    Gràcies!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 26-04-2015 | Valoració: 10

    Precios relat
    GracGracies per comentar
    Ens llegim
    Montse

  • Parin el món que vull baixar[Ofensiu]
    Jana Cooper | 17-04-2015 | Valoració: 10

    Precioses paraules amb molt de contingut.
    M’agrada molt quan escrius “quan la vida era elemental sense tantes pretensions” em fa pensar en com ens compliquem les coses i que podria ser molt diferent. I també “som sords plens de sorolls” aquests sorolls interns que no ens deixen connectar amb el que realment val la pena.
    Gràcies pel teu comentari del meu relat. Últimament hi dono voltes i em pregunto sovint com és que els humans aguantem en determinades situacions(demències, alzheimer...) tant de temps. Tant a nivell professional (treballo en geriatria) com personal (la meva mare amb demència) veig situacions que fan difícil entendre el perquè de tot plegat.
    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

927 Comentaris

306675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!