Bac de Roda

Un relat de: AVERROIS
Ai, adéu, ciutat de Vic!
bé et mereixes ser cremada:
n'has fet penjar un cavaller,
el més noble de la plana
Valga'm la Mare de Déu
i la Verge sobirana,
la Mare de Jesucrist,
la del Roser i la del Carme,
que per nom li diuen Bac
i al terme de Roda estava.
A deu hores de la nit
el destacament marxava
cap al mas del Colom Gros
que prop de Roda es trobava.
Quan varen arribar allí
tres cops a la porta daven.
- Està aquí un cavaller?
Voluntaris el demanen.
- No és aquí aquest cavaller
que al Mas Nou de Roda estava.
Quan varen arribar al mas
a la porta ja trucaven.
- No està aquí un cavaller?
Voluntaris el demanen.
- No és aquí aquest cavaller
que al Torrent té la posada.
Quan van arribar al Torrent,
a la porta ja trucaven.
- Digau que surti en Bac
que el Vallfogona el demana.
- Déu vos guard els meus amics,
benvinguts siau vosaltres.
- No ho som, no, ja els teus amics
que contraris et som ara.
Quan en Bac va sentir això
tota la sang se li glaça.
- Jo sí que sóc ben perdut,
trist de mi penjat sóc ara.
Quan el varen tenir a baix
fortament l'agarrotaven
a la cua del cavall,
cap a Vic se l'emportaven.
Quan a Vic el van tenir
la sentència li dictaven.
- Aneu a avisar el domer,
el domer de Santa Clara
que vingui a confessar en Bac
quan sigui al peu de l'escala.
- Aneu a avisar els fusters
i també els mestres de cases
que vinguin a fer les forques
al cap de les Davallades.
Fa de resposta el domer
que el seu cor no li abastava,
ja responen els fusters:
- No tenim bigues serrades
Ja respon el general:
- Farem aterrar les cases,
espatlleu molts candelers
també les llànties de plata-.
Ja van avisar el domer,
domer de les Davallades
que vingui a confessar
en Bac que la vida se li acaba.
- Jo us demano, general,
que em doneu terra sagrada.
-No t'espantis, no, en Bac,
que bé te'n serà donada.
Una crida varen fer
que tots els portals es tanquin;
quan els portals són tancats
el perdó ja n'arribava.
Quan al peu de la forca va ser
treu una capsa de plata,
diu que la facin a mans
del pare Ramon del Carme.
- Ell era el meu confessor,
la tindrà per recordança.
Dues filles que té en Bac
als peus se li agenollaven.
- Filles meves, aixequeu's,
de Déu siau perdonades,
a mi no em reca morir
ni ser la mort afrontada
sinó el teniu's de deixar
soles i desemparades.
Quan dalt la forca va ser
va dir-ne aquestes paraules:

- No em maten per ser traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre
sinó perquè he volgut dir
que visca sempre la pàtria.

Valga'm la Mare de Déu
i la Verge sobirana,
la Mare de Jesucrist,
la del Roser i la del Carme.


(Anònim)

Comentaris

  • Repasant l'història[Ofensiu]
    joan e.f. | 13-12-2014

    A la casa d'en Bac de Roda, un cop el varen penjar a la Rambla de le Devallades de Vic,, la viuda feu tapiar uns finestrals encarats vers Vic, Fins que es restaurà el casal vers la decada dels vuitanta no es varen tornar a obrir, estant-hi present l'alacalde de Vic, entre altres autoritats. Era una forma de tancar una pàgina amarga de la nostra història

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-12-2014 | Valoració: 10

    Quina poesia mes maca sobre fets historics

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-12-2014 | Valoració: 10

    Quina poesia mes maca sobre fets historics

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370099 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!