RETORN

Un relat de: AVERROIS
M’han tancar els ulls i la foscor ha omplert la meva ànima. No escolto cap soroll, ni sento cap sensació, ni de fred ni calor, ni alegria ni tristesa. És com si m’haguessin desconnectat i ara estigués flotant sense espai ni temps. No tinc por, ja no tinc perquè i espero resignat un desenllaç que desconec. Però de cop una llum intensa apareix davant meu i s’apropa lentament. És com un túnel lluminós que em crida sense paraules. Quan la llum m’envolta una veu em xiuxiueja “Encara no és el teu moment has de continuar el teu camí” I com una càmera que rebobina les imatges torno enrere fins a la foscor i llavors prenc consciencia de que tornaré a néixer.

Comentaris

  • Esperança[Ofensiu]
    Mª Rosa Pi Piqué | 18-11-2014 | Valoració: 10

    Això és el que m'ha fet sentir el teu relat: esperança de temps millors!

  • magnífic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-11-2014 | Valoració: 10

    Preciós aquesta ed la definició

  • Quan tornar enrere...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 18-11-2014

    Quan tornar enrere és tornar a l'inici, retornar. Com un bucle. Pocs mots però d'una gran intensitat. M'ha agradat.

  • enhorabona![Ofensiu]

    Compoarteixo l'opinió de l'Edgard. No ho podria dir millor...i també et felicito!

  • Interessant[Ofensiu]

    I llavors ho oblides tot i neixes. És curiós veure les diferents teories que van desenvolupant els autors sobre el naixement. La teva s'apropa més a la teoria de la reminiscència platònica i d'altres comparteixen les teories d'aristòtil. És bastant curiós. Et felicito pel relat, on la concisió aporta un punt extra a la història. Enhorabona.
    Edgar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

927 Comentaris

308837 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!