L’origen del bé i del mal

Un relat de: AVERROIS
Alguns diuen que tot va començar amb Caín, altres amb la mateixa Eva i la serp. En el fons tot són imaginacions i el Bé i el Mal, mai han existit.
Sempre ens han dit que això està malament o això està bé, però tot depèn d’on estiguis i en el moment que et trobis. Alguns pobles, el menjar-se a un altre ser humà no és cap cosa dolenta, i si haguéssim nascut amb ells tampoc ho trobaríem malament.
L’educació de les persones té molt a veure amb l’apreciació del Bé o del Mal. En societats més modernes, les lleis marquen una manera de fer, encara que potser si vingués un ser d’un altra planeta és posaria les mans al cap al veure les barbaritats, que segons la seva cultura fem.
Tot i així la lluita entre el Bé i el Mal, sempre ha estat vigent en les històries de tots els pobles, de totes les nacions, i perquè?
Blanc i negre, Yin i Yang, Àngels i dimonis, llum i foscor, tot és en el fons un equilibri que busquem aferrissadament.
Seria lògic que un lluités pel menjar, des de el principi dels temps ho hem fet, però quan el menjar no és una cosa que ens manca, perquè lluitem doncs? Ni tan sols els lleons quan estan tips tenen ganes de matar, perquè sinó és necessari? Però el home perquè ho fa? És dolent? Un altra cop el Bé i el Mal.
Hi ha persones que diuen que no matarien mai, però tot depèn del context en que ens puguin trobar, en moments extrem tothom és capaç de matar. En aquest moment, el Mal s’apodera d’ell?
En el fons les persones es comporten correctament dintre de les normes de les seves societats. Molt influeix la religió. Al ser mortals hem de buscar a on amagant-se si les coses no van bé i triem un o varis Déus per defensar-nos de la nostra impotència. Diuen que la fe mou muntanyes i crec que si una persona creu intensament en alguna cosa, pot tenir la força suficient per superar obstacles que no hauria superat mai. Això és el Bé?
Molts dictadors, caps del exèrcit o governats en general que tenen les vides de les persones a les seves mans, juguen amb aquestes vides com el que juga a escacs. No els importa sacrificar un o molts peons a fi i efecte de guanyar la partida, la seva partida.
Si cada persona que mort o pateix pogués enviar un missatge directament al cervell dels que manen, potser es tornarien bojos al escoltar els seus gemecs de patiment. El que els governants fan és el Mal?
El poble no sap el poder que té i és deixa trepitjar per quatre que no pensen en el bé de la gent sinó tan sols amb ells mateixos i això potser si que és un gran Mal.
Hi ha tantes preguntes sense resposta i la veritat és que l’home s’ha corromput i sinó anem tots plegats, la nostra individualitat ens portarà a la fi.

Comentaris

  • Complex[Ofensiu]

    Bona reflexió, Averrois! De fet, recordo que en una curset ens van parlar de gestió de les emocions i ens van dir que cap emoció no és ni positiva ni negativa en ella mateixa: depèn de com la gestionem. Per exemple, la gelosia és una manifestació de que valorem i estimem el que tenim i ens fa por perdre-ho; si la sabem gestionar adequadament, no és un sentiment negatiu; el mateix passa amb la por, que ens avisa del perill, o l'ambició, que ens pot ajudar a millorar. La distinció entre el bé i el mal és similar: no és tan clar què està bé i què està malament de manera absoluta, cal valorar-ho en en context adequat.
    Moltes gràcies pel teu comentari al meu conte sobre els Reis! I gràcies també per avisar-me que era millor respondre els vostres comentaris en un espai que m'assegurés que llegiríeu.
    Que tinguis molt bon any!

  • M'agrada[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-01-2015 | Valoració: 10

    Aquesta reflexio del be i el mal esta molt be

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

927 Comentaris

312986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!