Tot tremola al meu voltant

Un relat de: Cris Pradillo
Tot tremola al meu voltant. Un dia t'aixeques i el món ha canviat. Tu ets tu, però els altres, segueixen sent els altres? Les persones ja no es miren a la cara, caminen sense rumb mirant una pantalla. I jo que no n’entenc res de les noves xarxes que aparegueren un dia i de tot van apoderar-se.

Tot tremola al meu voltant. Ja no hi ets, un dia te’n vas anar per recordar-me que el temps passa. I la casa es fa molt gran, les parets semblen ingràvides. No queda res d’aquella estabilitat que les caracteritzava. Ja no corren rialles pel passadís, ja no flueixen les paraules.

Tot tremola al meu voltant. Petits que ja sou grans no veniu a veure’m amb la mateixa cara. Certes notes de nostàlgia s’entreveuen en les vostres mirades. Les arrugues de la cara mostren allò que vaig ser, allò que era i que, poc a poc, s’ha anat esvaint per reaparèixer efímerament, en moments de benaurança.

Tot tremola al meu voltant. Les mans no escriuen ja paraules. S’han endinsat dins un balanceig que no m’ajuda gaire. I els pensaments se m’ennuvolen entre tantes sacsejades. Tot es complica i, poc a poc, dins tant de moviment, em perdo les mirades.

Tot tremola al meu voltant, però és aquesta soledat plena de records inconnexos la que juga amb mi. I el món ja no et mira perquè no hi ets dins, perquè les seves normes ja no et valen. Ja no et contemplen et diria. L’estar però poc a poc deixar de ser. Tornar-se invisible per als altres.

Comentaris

  • Un relat deliciosament íntim[Ofensiu]
    brins | 09-11-2015 | Valoració: 10

    El contingut d'aquest relat és molt verídic, Cris; m'ha emocionat!

    És ben cert que per molts anys blaus que ens hagi ofert la vida, tot canvia quan ens arriba l'infortuni, tot tremola al nostre voltant; deixem de sentir-nos integrats a la vida, i per més que intentem lluitar contra l'aïllament, el nostre cor se sent aliè a tot. És trist, i potser també és il.lògic, però és així...

    Moltes gràcies pel teu comentari, et continuaré llegint.

    Pilar

  • El temps...[Ofensiu]
    AVERROIS | 14-04-2015 | Valoració: 10

    ...passa, però el bagatge de coneixements és el que omple tota una vida. Si mirem enrere podem sentir nostalgia del hem estat, però hi ha una frase que ho defineix molt bé tot i és "confeso que he viscut" i els segons passats omplen la moxilla i els que vindran segurament ens donaran noves esperançes i noves il·lusions.
    Una abraçada.

  • És així?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-04-2015 | Valoració: 10

    Hi ha molts casos que sí, que és així i encara més. Al pis de sota casa tinc dos exemples durs en aquest sentit, veient que només hi entren assistents socials i infermeres. Però també conec casos al revés, on la vitalitat de la gent gran em sorprèn i m'encanta. Aquí, a Relats, en tenim una bona colla d'exemples. Per a tots ells aixeco la copa i brindo amb un bon cava, salut! Una abraçada, Cris!

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-04-2015 | Valoració: 10

    Es Bonic
    Montse

Valoració mitja: 10