Escolto passar els segons

Un relat de: AVERROIS
En les profunditats m’enfonso
a on la llum perd el sentit
i les ombres pertorbadores
dansen tètriques en la nit.
Escolto les veus d’ànimes
que perdudes busquen consol
pel temps que van perdre
i les omple de trist dol.
Buscant del Sol la llum
m’alço amb melangia
tanco els ulls, oloro el perfum
que omple de alegria.
Desperto, ment cansada
esperant una resposta
s’ha trencat el silenci
i sento com ella s’acosta.
Escolto passar els segons
compassats del rellotge
un tic, tac pertorbador
d’una angoixa ferotge.
Obro de bat a bat la finestra
els raigs del Sol m’envolten
la seva calor amb dona vida
els remors del carrer s’escolten.
Surto decidit al carrer
l’aire m’acarona es rostre
els sentits em fan sentir viu
cada pas ferm m’ho demostra.
No cal pensar en el passat
el futur ja s’acosta
el present és la realitat
cada moment viscut, és nostre.

Comentaris

  • Clar que si.[Ofensiu]
    jos monts | 13-04-2015

    Fantàstic conciutadà.
    (No cal pensar en el passat
    el futur ja s’acosta
    el present és la realitat
    cada moment viscut, és nostre.)

  • Nit i dia, blanc i negre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-04-2015 | Valoració: 10

    El contrast de la vida entre els somnis i la foscor i la realitat de la llum. Un seguit d'imatges ben trenades, ben rimades, ben rítmiques, per un poema de matí i final esperançador.
    Josep Maria, acabo de tornar de Mallorca, on no hi anava des de l'entrega del Jo Escric. Vaig passar per davant del Teatre Principal i em van venir al cap una sèrie de records formidables. Tu també hi eres, i la dona i molta gent que m'enduré en el record. Ara hi vaig passar amb l'Olga, la dona i acabat de jubilar-me amb 55 anys, sóc l'home més feliç del món. Una abraçada i molts records!

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-04-2015 | Valoració: 10

    Es precios
    Montse

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370107 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!