La cadireta de vímet

Un relat de: Mena Guiga
L'acció de respirar es torna feixuga. Arreplegar un alè d'aire esdevé un esforç èpic. Ni obre els ulls.

De tant en tant sent mots d'amor, de molt d'amor. Aquelles paraules dites i repetides tantes vegades. Cantarelles alegres de devoció per ell. Les veus dels sers que el volen i que volen per fer-li companyia en el darrer dia.

Per fi el carrer es silencia. La jornada acabada, els treballadors que renoven una plaça en pre-eleccions pleguen i es regalen cinc minuts abans d'hora. I demà serà un altre dia per parsimoniejar en la feina, que així dura més.

Per fi no se senten les màquines. Per fi descansa a sobre on li rota tanta pols que han aixecat que podria crear un microdesert si les partícules es posessin d'acord.

El més petit l'acaricia, agenollat al costat de la cadireta de vímet pintada d'un blau grisós. Li va dient que l'estima.

Es posa a ploure i aquesta vegada la vista del gat no gaudirà amb les curses de les gotes de pluja. Tan immòbil, abraçant la tenebra.


Més tard, el nen, que l'han fet sortir, torna al jaç preferit d'en Núvol, el gat blanc amb qui ha jugat i tingut de mascota des que ho recorda. Ja han vingut i l'han punxat.

-Ara és al cel dels gats.

El comentari de la mare, per alleujar el dol, obre la bretxa de la desesperació. El nen esclata a plorar, s'arrauleix contra la cadireta ara buida per tocar el coixí encara amb pèl i encara un xic calent mentre les llàgrimes van fent curses i l'ànima sent una mena d'asfíxia.

Comentaris

  • Ja han vingut i l'han punxat[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 15-07-2015

    Hola. M'ha fet il.lusió que entrares a comentar-me. Gràcies. El teu relat és excel.lent. Crec que l'he llegit unes quatre o cinc vegades, la primera d'elles volia dit-te alguna cosa, però no podia. Em vaig sentir malament, ja que explicaves una mort que el meu amiguet no va tenir. Les altres vegades, amb més serenitat, la seua lectura em va fer bé.
    ENCARA HI PENSES és un relat completament autobiogràfic; no sé què va passar. Potser em vaig equivocar al clicar, no ho sé... Pensí en posar-me en contacte amb relataires, però ho vaig deixar passar, per allò de que tindrien molta feina, eixes coses. En algún moment també se'm va passar pel cap esborrar-lo per si resultava massa dur o per si podia ferir algú. Creia que tu podies haber-lo llegit i no t'hauria agradat. Bé, m'agrada molt com escrius, tens una manera personal: recorde el relat Boby, crec que es deia així, i d'altres magnífics. Jo, amb el meu he volgut espressar el que sentia envers tot allò i crec que ha estat bé. Necessitava dir-ho. Crec que les dues som de gats i procuraré comentar-te. Ara ja no tinc excussa. Petons.

  • El pols i la pols[Ofensiu]
    Bonhomia | 16-06-2015 | Valoració: 10

    Inusualment sentimental, i molt. És l'emoció que m'ha fet penetrar el relat. Jo estic completament d'acord amb tu dins el missatge que transmets. I quanta pols que hi ha al món!


    Sergi : )

  • M'ha fet emocionar[Ofensiu]
    allan lee | 02-06-2015

    perquè sento per les bèsties aquesta classe d'amor que també entenc que sents tu.

    ( et vaig buscar per s Jordi perquè jo era quatre parades amunt, però era hora de dinar i no et vaig veure).

    Felicitats per escriure tan tendrament sobre nens i animalons.

    a

  • Moltes...[Ofensiu]
    AVERROIS | 02-06-2015 | Valoració: 10

    ...vegades les paraules no dites de la nostra mascota, sigui gat o gos, han omplert buits que ningú més ha pogut omplir. Una mirada i una carícia i ens fa tornar al món dels vius per seguir lluitant. I quan ens deixen un altra buit queda a l'espera que algú més ocupi el seu lloc.
    Un relat tendre, sensibles i trsi a la vegada.
    Una abraçada.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 02-06-2015 | Valoració: 10

    Que tendre I trist, precios
    Montse

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

433172 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com