Joc final

Un relat de: mar - montse assens

Una línia transversal delimita el que tu i jo sabem, la vida i la mort. És un joc -penses- i aquest cop t'ha tocat perdre. La rendició truca a la porta, però l'ànsia de viure és tan gran que no et defalleix l'ànima en aquest anar i venir entre els extrems del camp de joc.
Sou un equip –recordes- i fiances el destí a les mans de tots. L'àrbitre pita el final del partit i enmig de la foscor celebreu la victòria.


Relat per a participar al Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2014-2015 "El cicle de la vida" i que al maig el tema és: "mort"

Comentaris

  • Fantàstic![Ofensiu]

    Un joc on entren i surten jugadors contínuament, potser un partit etern? Només hi ha un temps per cada jugador, o potser n'hi ha un de general en quan el partit s'acabarà? Felicitats Montse, un relat poètic que m'ha semblat molt encertat.
    Edgar

  • Sense temps afegit[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2015 | Valoració: 10

    En aquest partit no hi ha temps afegit. És un joc, però algú ha de guanyar i algú ha de perdre. Blanc i negre, gols i ais, riure i plorar. Total, la vida. Una abraçada.

    Aleix

  • Crec que...[Ofensiu]
    AVERROIS | 19-05-2015 | Valoració: 10

    ...en aquest joc no hi guanya ningú. El rellotge va restant segons i els punts cauen d'una banda i de l'altra i crec que quan el rellotge queda a zero, els punts aconseguits també desapareixen, qui sap si per començar un nou joc.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: