Rebeldia adolescent

Un relat de: AVERROIS
No va ser en un dia , ni en dos, es va anant fent gran. La imatge que tenia dels seus pares ja no era la que havia tingut uns quants anys enrere. Ara ja no eren els seus ídols, s’havien tornat quasi en enemics del seu benestar, de les seves il·lusions, dels seus anhels.
Els nous camins que s’obrien davant seu eren tan lluminosos, al·lucinants i atraients, que no entenia perquè els seus pares li negaven moltes vegades poder investigar-los.
La seva mare intentava fer-li veure els pros i els contres, però com si tingués una boira espessa als seus ulls, no volia veure res, ni tan sols escoltar. Per altra banda el seu pare molt més radical, l’imposava càstigs, que en fons no portaven en lloc, més aviat a una ruptura que podria ser fatal per la convivència.
Els mesos van anar passant entre escapades, arribades tard a casa amb els conseqüents càstigs i males cares, fins que un dia es va aixecar i ho va veure tot clar. Els seus pares no volien tallar les seves ales, la volien protegir del món exterior, dels errors que pogués cometre. Llavors els va cridar i els va fer seure per parlar amb ells.
“Heu de tenir confiança amb mi, no heu de pensar que vull fer coses malament, tan sols vull veure el món com és. Ja sé que teniu por, però d’errors en cometre, per molt que em vulgueu tenir a resguard. Per altra banda, intentaré parlar més amb vosaltres i demanar la vostra opinió, encara que això no vulgui dir que segueixi sempre els vostres consells”
El silenci es va fer a la sala. Els seus pares van veure que la seva filla s’havia fet gran. Ja no era una nena i la tenien que començar a deixar volar. Unes llàgrimes van lliscar per la cara de la seva mare i ella la va abraçar mentre mirava al seu pare, que amb un petit somriure, intentava trencar la duresa de la seva cara.

Comentaris

  • Por a la por[Ofensiu]
    Somiadora sense somnis | 06-02-2015 | Valoració: 10

    La por dels pares a que ens fem grans, les nostres pròpies pors ens són desconegudes. M'agrada molt com ho descrius .

  • Instints[Ofensiu]
    SenyorTu | 17-01-2015

    La transformació de la noia està molt ben pautada i el missatge queda clar: el conflicte apareix quan l’instint adolescent xoca contra l’instint protector dels pares. El final del teu relat, però, és gairebé utòpic; crec que ho saps.

    Veig que aquest mes compleixes anys. Bon aniversari!

  • Créixer [Ofensiu]
    Materile | 14-01-2015 | Valoració: 10

    Un relat ple de tendresa i reflexió. Una etapa per la qual tots hi passem, si no ens quedem pel camí. Però l'etapa de ser pare o mare, és diferent: per aquí no hi passa tothom i molt menys una adolescent, perquè encara no li ha arribat l'etapa. Aquesta rebel·lia és madurada. És difícil entendre els sentiments d'uns pares.
    Has sabut expresar molt bé les dues etapes: adolescent i maduresa (pares).
    M'ha agradat molt. Ben escrit.

    Materile

  • Reconèixer[Ofensiu]
    Jana Cooper | 14-01-2015 | Valoració: 10

    Esplèndid relat amb final feliç. Crec que el quid de la qüestió està en saber veure les coses com són. La filla sap entendre la por perfectament comprensible dels pares i els pares a la vegada també s’adonen que reflecteixen les seves pròpies pors en ella.
    Moltes gràcies per les teves reflexions del meu article. Te n’adones de que la por ens destorba més vegades de les que imaginem?
    Una abraçada i ens llegim!!!
    Joana

  • Mira, ja s'ha fet gran![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-01-2015 | Valoració: 10

    I és que tens raó. L'adolescència va tan de pressa que un dia, sense adonar-te'n, arriba un canvi i des d'aquell instant la personeta esdevé persona. I no saps ben bé què ha passat, però veus que ha canviat. La velocitat és una de les característiques d'aquest període. Una forta abraçada Josep Maria.

    Aleix

  • Molt tendre[Ofensiu]

    Un relat molt tendre i preciós, però tot i així no em resulta creïble. No ho sé, un adolescent no parlaria així de cap manera. A més, he tingut la sensació que la noia hagi evolucionat i s'hagi fet gran d'un dia per l'altre. L'estil està molt ben escrit, l'únic que em falta versemblança a la història i guanyarà molt aquest relat.
    Edgar

  • molt bonicEs[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-01-2015 | Valoració: 10

    Es real i poetic, m'agrada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370470 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!