Foto de perfil de terecita

terecita

12 Relats, 16 Comentaris
12518 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig néixer rodejada de somriures, durant un any que ningú oblida (la caiguda de la paret) i en el mes de la orenetes. Filla de pare holandès i mare catalana, la petita i la nena (dos germans grans, només any i mig de diferència entre cadascun) i potser per això també la mimada.
La meva vida és una barreja de sort i esforços, i realment no podria ser més feliç. He recorregut el món, un món que la majoria no saben ni que existeix, i he après a acceptar-ho tot, fins i tot allò que em repulsa per ser tan diferent i distant.
Tinc casa allà on vagi, i el dolor que això em crea (distància, gran enemiga i companya) encara em costa.
Diuen que ho soluciono tot. Diuen que estar a prop meu ajuda i recoforta. Diuen que sóc distant, que no m'apropo, que semblo passar mitja vida en un altre món.
Jo dic que encara em queda molt per aprendre i per agraïr, que encara hi ha un Tot al que he de tornar tot allò que ha sigut tan amable com per donar-me. Jo dic que l'Etern Retorn m'aterroritza i alhora em fa somriure, m'omple de felicitat.
Jo dic que ser feliç és el màxim que puc fer per tothom i tot allò que m'envolta, i que escriure és la meva màxima expresió de felicitat.

Últims relats de terecita

  • Reflexions

    terecita - 07-03-2008 - 685 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Sentiments que s'escriuen sols. més

  • Avui sóc

    terecita - 31-05-2006 - 1204 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un bon dia... més

  • Oreneta

    terecita - 31-05-2006 - 1013 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    perquè quan les veig per primera vegada cada any em recorden altres temps i em fan somriure. més

  • Quedeu-vos-el

    terecita - 21-11-2005 - 909 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Perquè sovint penso que a mesura que passen les generacions tot empitjora... i arriba un punt que senzillament desitjaria no tenir el pes del món a sobre, en un futur. més

  • Diari d'una adolescent. [part 1]

    terecita - 08-11-2005 - 1247 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ahir, llegint el diari de l'any passat, vaig recordar tot el que sentia. Crec que ha sigut una de les pitjors èpoques de la meva vida. Aquí he escrit un dia. més

  • Sí?

    terecita - 05-11-2005 - 915 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Per una persona que m'estimo molt i comença a perdre's. Per sort és meu, el més important de tot, i el dia que pugui li tornaré. més

  • Mel i diamants

    terecita - 30-10-2005 - 945 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quan ajunto característiques de les persones que més m'interessen, que més curiositat m'inspiren, em vénen idees curioses. Aquí he barrejat diferents amics que acabo de fer i els hi he dedicat unes cuantes línies a cadascun. Em sorprèn que gent tant diferent em pugui fer sentir tan viva. més

  • El meu sentiment

    terecita - 22-10-2005 - 1028 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Una paraula porta a una altra... es comença i mai saps on acabaràs. Aquest escrit és només una mostra de les moltes vegades que això m'ha passat. més

  • Espurnes de colors

    terecita - 20-10-2005 - 1532 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    ... més

  • No puc.

    terecita - 16-10-2005 - 1220 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quantes vegades m'he sentit així? Pot ser que algú més també? Senzillament és més fàcil amagar-ho dins d'una història que mai tindrà final. més

  • Córrer, potser?

    terecita - 16-10-2005 - 908 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dedicat a la Camila, que cada vegada és més lluny. Tu a Asunción, jo aquí, a Barcelona. Brasil és cada vegads més distant. Però nosaltres no ens separem, oi? Això espero. Et trobo a faltar, com a millor amiga que has arribat a ser. més

  • Espero, com sempre

    terecita - 16-10-2005 - 912 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Per la Chelo, que encara espera, igual que jo. Esperem fins que el temps ens permeti tornar-nos a veure i potser així poder somriure sense sentir-nos culpables. Perquè com ens han dit moltes vegades, semblem amants, encara que en realitat siguem només germanes, dins la seva religió, i amigues, dins la meva creença. Dues persones que s'entenen pel simple fet que es volen entendre i que mantenen el contacte, després de 2 anys, senzillament pensant una en l'altra cada dia. Per tothom que alguna vegada ha sigut infeliç perquè algú ja no hi era, encara que fos només perqué ja no podien seure al carrer en silenci, observant el món. més

Últims comentaris de l'autor

  • terecita | 16-12-2005

    T'entenc.. perfectament! És aquell moment que necessites aquella persona que està tan lluny. I saps que estaria amb tu si podés, però no pot - i t'aguantes. T'entenc Ada.. ho sento tantes vegades! I a vegades penso que m'hi hauria d'haver acostumat, ja, però realment.. quan algú que de veritat estimes no hi és, no t'hi acostumes mai: més aviat és cada vegada més complicat perquè tens la por de perdre't o que no sigui el mateix quan et tornis a trobar amb la persona.
    Però suposo que és això el que ens toca..
    Molt maco!

  • terecita | 26-11-2005

    Uee! I dius que jo sóc pessimista... jeje, ja som dos!
    No sé, jo ja dono per perdut el món, i la nostra generació, i tota la resta, xo no perdo fe en les persones. No crec en la humanitat, però sí en els individuals... i crec que ningú mai s'ha de sentir sol, perquè realment sempre hi ha algú, o, com a mínim, pot haver-hi algú.
    M'has fet pensar.. :P
    Un peto ptita!! Ja penjaré algun tros més dle diari.. xDD

  • terecita | 11-11-2005

    ai.. aixo m'encanta.. sobre tot quan estic molt cansada.
    però ultimament és molt estrany. un instant estic pensant que l'endemà tinc que fer deu mil coses i el pròxim senzillament dormo. Ara mateix intentava recordar quanta estona vaig estar desperta, ahir, estirada al nit. Diria que em vaig adormir de sobte!
    :(
    :D però jo dormint ja sóc feliç.. jeje.
    -tere

  • terecita | 11-11-2005

    "D'on ve aquell sentiment de tristor en el moment més eufòric? Aquell riure en el moment menys oportú?" No ho sé, però m'ho he preguntat moltíssimes vegades. Aquesta mena de coses em fan sentir tan impotent amb mi mateixa molt sovint..
    M'ha encantat l'escrit! No sé per què, però m'ha arribat a l'ànima. Són coses que ens preguntem i no sabem. Però suposo que la vida està feta d'aquestes sorpreses, si no ja ho coneixeríem tot.
    Vaig a llegir-me la resta d'escrits, perquè crec que encara no me'ls he llegit tots!
    un petó-.-
    i ni se t'acudeixi parar d'escriure, que ja saps la nostra teoria!
    -tere

  • terecita | 24-10-2005

    Carinyu..
    jo també sento, sovint, que necessito un manual de mi mateixa. I el que has escrit n'és un de perfecte!
    Perquè sempre ens hem de sentir tant distants? I alhora que tampoc podríem ser enlloc més.
    No sé... no sé... però a vegades crec que sense aquest sentiment els meus escrits no exisitirien.
    A vegades dono gràcies i tot per sentir-lo!
    M'ha encantat, molt ben escrit... se m'han posat els pèls de punta.
    Un petoo!

  • terecita | 19-10-2005

    krinyuu!!
    :D ja som tres aquí... la roser, tu, i jo!!
    Ja saps què en penso d'aquest poema.. ja t'ho vaig dir, que m'havia agradat molt!! També volia dir-te que me l'he tornat a llegir, i no... no em dóna la impressió que hagi de ser amor així com d'enamorat... jo més aviat m'ho prenc com mostra d'amistat... també se sent amor per una persona que només és una amiga!
    Segueix escrivint, eh?? Que així m'entretindré i em sentiré menys sola.. jeje.
    Un petó!!!

  • terecita | 16-10-2005

    M'ha agradat molt. M'hi he sentit molt identificada.. A mi també magradaria que algun mestres m'agafés i em moldegés... em tornés a fer.
    tornaré per aquí que ja n'he llegit bastants dels teus i tots m'han interessat molt.
    Fins aviat!

  • terecita | 16-10-2005

    m'ha agradat molt aquest poema.
    No m'agrada el fet que segurament estaré repetint el que tothom ja t'ha dit...
    però ho dius tot amb només uns quants versos, cosa que a mi em costa molt.
    Jeje, tornaré per aquí!
    I gracies pel comentari.. :D

  • terecita | 16-10-2005

    Potser sóc massa jove per poder entendre el que dius al teu poema.. possiblement no és el teu escrit més apropiat perquè jo en faci un comentari, però...
    Potser encara no has de saber què en treuràs de la maduresa. Potser encara queda molt per viure, per veure, per saber, i simplement és una pregunta de la qual encara n'estàs descobrint la resposta.
    Sovint és molt més encisador deixar-se portar pel que toca que no pas pensar-hi. I jo sóc de les que hi pensen constantment, així que si aconsegueixes llençar-te de cap i no preocupar-te'n més ja m'explicaràs com se sent.
    Gracies pel teu comentari!
    I espero que tornis, que jo també tinc intenció de venir per aquí.

  • terecita | 14-10-2005

    roser! soc la tere..
    esta molt ben escrit! I la descripció és molt maca, t'ho pots imaginar tot! :P jeje, després en parlem més, però només volia dir-te que m'ha agradat molt.
    un petooo!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: