Cercador

Tots els relats de terecita

  • Reflexions

    terecita - 07-03-2008 - 748 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Sentiments que s'escriuen sols. més

  • Avui sóc

    terecita - 31-05-2006 - 1280 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un bon dia... més

  • Oreneta

    terecita - 31-05-2006 - 1097 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    perquè quan les veig per primera vegada cada any em recorden altres temps i em fan somriure. més

  • Quedeu-vos-el

    terecita - 21-11-2005 - 987 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Perquè sovint penso que a mesura que passen les generacions tot empitjora... i arriba un punt que senzillament desitjaria no tenir el pes del món a sobre, en un futur. més

  • Diari d'una adolescent. [part 1]

    terecita - 08-11-2005 - 1356 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ahir, llegint el diari de l'any passat, vaig recordar tot el que sentia. Crec que ha sigut una de les pitjors èpoques de la meva vida. Aquí he escrit un dia. més

  • Sí?

    terecita - 05-11-2005 - 991 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Per una persona que m'estimo molt i comença a perdre's. Per sort és meu, el més important de tot, i el dia que pugui li tornaré. més

  • Mel i diamants

    terecita - 30-10-2005 - 1015 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quan ajunto característiques de les persones que més m'interessen, que més curiositat m'inspiren, em vénen idees curioses. Aquí he barrejat diferents amics que acabo de fer i els hi he dedicat unes cuantes línies a cadascun. Em sorprèn que gent tant diferent em pugui fer sentir tan viva. més

  • El meu sentiment

    terecita - 22-10-2005 - 1092 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Una paraula porta a una altra... es comença i mai saps on acabaràs. Aquest escrit és només una mostra de les moltes vegades que això m'ha passat. més

  • Espurnes de colors

    terecita - 20-10-2005 - 1609 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    ... més

  • No puc.

    terecita - 16-10-2005 - 1294 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quantes vegades m'he sentit així? Pot ser que algú més també? Senzillament és més fàcil amagar-ho dins d'una història que mai tindrà final. més

  • Córrer, potser?

    terecita - 16-10-2005 - 970 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dedicat a la Camila, que cada vegada és més lluny. Tu a Asunción, jo aquí, a Barcelona. Brasil és cada vegads més distant. Però nosaltres no ens separem, oi? Això espero. Et trobo a faltar, com a millor amiga que has arribat a ser. més

  • Espero, com sempre

    terecita - 16-10-2005 - 976 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Per la Chelo, que encara espera, igual que jo. Esperem fins que el temps ens permeti tornar-nos a veure i potser així poder somriure sense sentir-nos culpables. Perquè com ens han dit moltes vegades, semblem amants, encara que en realitat siguem només germanes, dins la seva religió, i amigues, dins la meva creença. Dues persones que s'entenen pel simple fet que es volen entendre i que mantenen el contacte, després de 2 anys, senzillament pensant una en l'altra cada dia. Per tothom que alguna vegada ha sigut infeliç perquè algú ja no hi era, encara que fos només perqué ja no podien seure al carrer en silenci, observant el món. més

l´Autor

Foto de perfil de terecita

terecita

12 Relats

16 Comentaris

13415 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig néixer rodejada de somriures, durant un any que ningú oblida (la caiguda de la paret) i en el mes de la orenetes. Filla de pare holandès i mare catalana, la petita i la nena (dos germans grans, només any i mig de diferència entre cadascun) i potser per això també la mimada.
La meva vida és una barreja de sort i esforços, i realment no podria ser més feliç. He recorregut el món, un món que la majoria no saben ni que existeix, i he après a acceptar-ho tot, fins i tot allò que em repulsa per ser tan diferent i distant.
Tinc casa allà on vagi, i el dolor que això em crea (distància, gran enemiga i companya) encara em costa.
Diuen que ho soluciono tot. Diuen que estar a prop meu ajuda i recoforta. Diuen que sóc distant, que no m'apropo, que semblo passar mitja vida en un altre món.
Jo dic que encara em queda molt per aprendre i per agraïr, que encara hi ha un Tot al que he de tornar tot allò que ha sigut tan amable com per donar-me. Jo dic que l'Etern Retorn m'aterroritza i alhora em fa somriure, m'omple de felicitat.
Jo dic que ser feliç és el màxim que puc fer per tothom i tot allò que m'envolta, i que escriure és la meva màxima expresió de felicitat.