Cercador
Tots els relats de terecita
Reflexions
terecita - 07-03-2008 - 748 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 2 minutsSentiments que s'escriuen sols. més
Avui sóc
terecita - 31-05-2006 - 1280 Lectures - 2 comentaris
Temps estimat: 1 minutUn bon dia... més
Oreneta
terecita - 31-05-2006 - 1097 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 1 minutperquè quan les veig per primera vegada cada any em recorden altres temps i em fan somriure. més
Quedeu-vos-el
terecita - 21-11-2005 - 987 Lectures - 2 comentaris
Temps estimat: 2 minutsPerquè sovint penso que a mesura que passen les generacions tot empitjora... i arriba un punt que senzillament desitjaria no tenir el pes del món a sobre, en un futur. més
Diari d'una adolescent. [part 1]
terecita - 08-11-2005 - 1356 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 2 minutsAhir, llegint el diari de l'any passat, vaig recordar tot el que sentia. Crec que ha sigut una de les pitjors èpoques de la meva vida. Aquí he escrit un dia. més
Sí?
terecita - 05-11-2005 - 991 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: menys d'un minutPer una persona que m'estimo molt i comença a perdre's. Per sort és meu, el més important de tot, i el dia que pugui li tornaré. més
Mel i diamants
terecita - 30-10-2005 - 1015 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 2 minutsQuan ajunto característiques de les persones que més m'interessen, que més curiositat m'inspiren, em vénen idees curioses. Aquí he barrejat diferents amics que acabo de fer i els hi he dedicat unes cuantes línies a cadascun. Em sorprèn que gent tant diferent em pugui fer sentir tan viva. més
El meu sentiment
terecita - 22-10-2005 - 1092 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 3 minutsUna paraula porta a una altra... es comença i mai saps on acabaràs. Aquest escrit és només una mostra de les moltes vegades que això m'ha passat. més
Espurnes de colors
terecita - 20-10-2005 - 1609 Lectures - 4 comentaris
Temps estimat: 3 minuts... més
No puc.
terecita - 16-10-2005 - 1294 Lectures - 3 comentaris
Temps estimat: 2 minutsQuantes vegades m'he sentit així? Pot ser que algú més també? Senzillament és més fàcil amagar-ho dins d'una història que mai tindrà final. més
Córrer, potser?
terecita - 16-10-2005 - 970 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 1 minutDedicat a la Camila, que cada vegada és més lluny. Tu a Asunción, jo aquí, a Barcelona. Brasil és cada vegads més distant. Però nosaltres no ens separem, oi? Això espero. Et trobo a faltar, com a millor amiga que has arribat a ser. més
Espero, com sempre
terecita - 16-10-2005 - 976 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 2 minutsPer la Chelo, que encara espera, igual que jo. Esperem fins que el temps ens permeti tornar-nos a veure i potser així poder somriure sense sentir-nos culpables. Perquè com ens han dit moltes vegades, semblem amants, encara que en realitat siguem només germanes, dins la seva religió, i amigues, dins la meva creença. Dues persones que s'entenen pel simple fet que es volen entendre i que mantenen el contacte, després de 2 anys, senzillament pensant una en l'altra cada dia. Per tothom que alguna vegada ha sigut infeliç perquè algú ja no hi era, encara que fos només perqué ja no podien seure al carrer en silenci, observant el món. més
l´Autor
12 Relats
16 Comentaris
13415 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
Vaig néixer rodejada de somriures, durant un any que ningú oblida (la caiguda de la paret) i en el mes de la orenetes. Filla de pare holandès i mare catalana, la petita i la nena (dos germans grans, només any i mig de diferència entre cadascun) i potser per això també la mimada.La meva vida és una barreja de sort i esforços, i realment no podria ser més feliç. He recorregut el món, un món que la majoria no saben ni que existeix, i he après a acceptar-ho tot, fins i tot allò que em repulsa per ser tan diferent i distant.
Tinc casa allà on vagi, i el dolor que això em crea (distància, gran enemiga i companya) encara em costa.
Diuen que ho soluciono tot. Diuen que estar a prop meu ajuda i recoforta. Diuen que sóc distant, que no m'apropo, que semblo passar mitja vida en un altre món.
Jo dic que encara em queda molt per aprendre i per agraïr, que encara hi ha un Tot al que he de tornar tot allò que ha sigut tan amable com per donar-me. Jo dic que l'Etern Retorn m'aterroritza i alhora em fa somriure, m'omple de felicitat.
Jo dic que ser feliç és el màxim que puc fer per tothom i tot allò que m'envolta, i que escriure és la meva màxima expresió de felicitat.