Maduresa

Un relat de: Llibre

La infantesa m'atorgà
el dolor de la mort.

L'adolescència m'embriagà
amb l'encís de l'amistat.

La joventut em llençà
a les aigües del desig.

La maduresa...

no entenc,
encara,
què em regala
la maduresa.

(14-9-2005)

Comentaris

  • * no ho entenc encara *[Ofensiu]
    kispar fidu | 18-10-2006

    què ens regala la maduresa ?

    de petits tot es pot arreglar amb un somrís, tot sembla fàcil, tot té un sentit i sinó no t'ho qüestiones, les respostes són senzilles, no et planteges el perquè de cada passa...

    la joventut: aventures, reconeixements d'un mateix, "perfeccionament" del teu propi ésser, elecció del teu rumb, disseny dels teus passos... tot viscut al 100% sense preguntar-te massa coses i dubtant de tot al mateix temps...

    i la maduresa?
    aquell neguit de l'estrés al 100%? aquelles ànsies de poder? totes les preocupacions? els horaris dels rellotges? les rutines establertes? tot allò que comporta la responsabilitat?
    ... i potser, sobretot: la pèrdua de la joventut? la nostàlgia de la infantesa? els records que voldries reviure...?

    però... cada època té el seu encant, cada instant el seu moment, i cada moment el seu punt de vista; pots crear-ne el teu de la Maduresa.

    bones guapa! què tal tot? com va l'evolució del Llibre? va creixent pas a pas? (o salt a salt!) Segur que és tot un èxit! jo encara el tinc a la meva llista d'espera!

    aps! per cert, ara que t'anava a preguntar també per la Bici, acabo de recordar que fa uns dies vaig pensar "en tu": quan em vas dir lo de les teves filles, que les animeu a anar en bici, i que aneu fent mica en mica i coses senzilletes, potser ja ho saps, però: heu probat amb les Vies verdes? estan la mar de bé! i n'hi ha força! per Girona sobretot. Són trams antics de trens que ara són transitables per bicis i "vianants"! són de baixa dificultat i estan molt bé! (hi ha el d'Olot-Girona, o St.Feliu de Guíxols-Girona seguint el carrilet... i moltes d'altres!)

    apalins maca, ens veiem entre lletres!
    que vagi molt rebé!
    petons,
    Gemm@

  • I porta a meditar[Ofensiu]
    JoanaCarner | 23-06-2006 | Valoració: 9

    Una visió més tendre de la vida, tot i que més àcida?
    M'ha agradat. I porta a meditar, tan als que han arribat com als que hi son a prop.
    No t'havia llegit. Des d'ara et llegiré.

  • si això és maduresa[Ofensiu]
    LaPesta | 04-01-2006

    Jo et diria que no et miris tant el melíc i que paris ja de cullonades

  • Encara no[Ofensiu]
    terecita | 16-10-2005

    Potser sóc massa jove per poder entendre el que dius al teu poema.. possiblement no és el teu escrit més apropiat perquè jo en faci un comentari, però...
    Potser encara no has de saber què en treuràs de la maduresa. Potser encara queda molt per viure, per veure, per saber, i simplement és una pregunta de la qual encara n'estàs descobrint la resposta.
    Sovint és molt més encisador deixar-se portar pel que toca que no pas pensar-hi. I jo sóc de les que hi pensen constantment, així que si aconsegueixes llençar-te de cap i no preocupar-te'n més ja m'explicaràs com se sent.
    Gracies pel teu comentari!
    I espero que tornis, que jo també tinc intenció de venir per aquí.

  • Maduresa[Ofensiu]
    Esfera | 06-10-2005

    Quan sigui gran vull ser tu. Potser llavors ho sabre.

  • cada dia un nou regal[Ofensiu]

    La maduresa t'atorga el do de poder sentir tot allò de la infantesa, l'adolescència i la joventut molt a prop i molt intensament encara, et regala papallones a la panxa, pell de gallina i pardals al cap. Et regala oportunitats.



  • Plenitud[Ofensiu]
    Núria Niubó | 29-09-2005 | Valoració: 9

    Plenitud, sí, gaudeix d'aquest començament de la maduresa, quan encara tens la juventud recent, més endavant quan hi siguis de ple, descobriràs que la maduresa és plenitud.
    M'agrada molt el teu poema.
    Gràcies pel teu comentari.
    Núria.

  • "colega" ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 27-09-2005

    quan ho sapiga seràs la primera a qui ho diré, però per ara, res de res, filla meva ...


    unaaferraabraçadàpetòbesada que feia temps ..

  • I no crec que ho sàpigues fins d'aquí molts anys![Ofensiu]
    brideshead | 27-09-2005

    Perquè com tu bé dius, saps tot allò que t'han regalat etapes ja viscudes de la vida, i per tant, concloses. La infantesa, l'adolescència, la joventut...... i ara gaudeixes de tot allò que et van donar, per instal·lar-te en aquesta meravellosa maduresa que et va viure, sentir, vibrar amb cada nova experiència. I les vas guardant una a una, les vas atresorant com petits i preciosos regals que et fa la vida, per permetre't gaudir-ne a cada instant. Sempre he cregut que mai no arribes a la maduresa mentre mantinguis la capacitat de sorprendre't ben viva, mentre sàpigues apreciar, en la seva justa mesura, tot allò que et va passant a la vida.... de vegades és dolor, de vegades és desconsol, tristesa..... però tot allò viscut, no ho dubtis, t'ajuda a fer de la vida una cosa que val la pena. Malgrat tot, sempre val la pena. I és bo anar sumant etapes per arribar, un dia, a la maduresa.... però no tinguis pressa. Arribarà algun dia, però no ara, ni demà. Arribarà al final, quan totes les etapes hagin fet el seu cercle. De moment, viu, gaudeix, aprecia, estima! I a més, jo sé que tu, tot això, ho saps fer molt i molt bé... ;-)

    Una abraçada, Llibre. Una altra mostra de la teva poesia que, senzillament, m'enamora.

  • No sé pas[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 27-09-2005

    què et deu regala a tu la maduresa, però a nosaltres la teva maduresa ens regala poemes preciosos.

    Un moment.... estàs segura que ets madura? he he he he......

    Brometes apart, sempre descobrim el millor de les coses quan ja han passat. Quan et toqui fer una valoració, descobriràs tot el que la vida t'ha anat regalant amb els anys, i si ho has sabut prendre!

    De totes maneres, m'agrada cóm marques les tres etapes de la vida, especialment m'ha sobtat la primera part. La de la infantesa. Està envoltada d'una aureola tenebrosa de por i llàgrimes. Però la mort no entèn d'edats ni etapes de la vida. I en segons quins moments, és el record que més marca.

    Em sap greu que sigui així. Tan de bo la infantesa no t'hagués fet aquest "regal".

    Una abraçada, i a descobrir el regal de la maduresa!!

    G.

    P.S. I si el regal de la maduresa ets tu? Tu mateixa, la meravellosa persona que estic segura que ets?

  • La Banyeta del badiu | 23-09-2005 | Valoració: 10

    Quand t'arribi la maduresa, portaràs tot el que ja tens més tot el que hauras recollit. Sentiments,alegries,experiencies,vivencies.
    Crec que el secret es portar una bona motxila per anar omplin-la i crec , que lo millor és anar repertin les cosses positives que portem. Jejeje no hem de ser garrepes i hem de repertir lo bó i millor . Espero saber-ho fer jo també.
    Gràcies per tot. Un petonet.Pilar.

  • No ho entens...[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 20-09-2005

    perquè encara no has arribat, tanmateix saps descriure com sempre amb molt poques paraulers els sentiments que hom guarda dins i que no sap treure....

  • instants | 20-09-2005

    moltes més coses de les que puguis veure, has arribat a la maduresa amb la motxila plena o buida de pors i necessitats? has arribat a la maduresa entenén que els dies són igual de curts que quan eres jove? has entès qui ets en realitat?

    una abraçada càlida de rojencs tons

    Pau

  • Maduresa..[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 19-09-2005 | Valoració: 10

    No sé si encara em doto d'aixó, suposu que en certa part sí, i m'agrada més ser així.
    Madura, i no innocent.
    Petons!

  • vital[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 18-09-2005

    Llibre,

    Una persona vital com tu, segur que sabrà captar, exactament, el precís regal que la vida t'ofereix.
    M'has fet pensar (cosa extranya) en la apatía de la vida si en treus res d'anar-la passant. No es tracta d'esperar res, sinó de collir si es sembre.

    Potser m'he fet un embolic, disculpa, però son coses que m'han passat pel cap llegint aquest poema...

    marc.

  • Cançó d'en Cesk[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 18-09-2005

    El dia que giri una cantonada
    i la gent em regali un somriure,
    el dia que l'última bala vulgui
    arrencar l'ànima a un innocent...
    aparta't, vigila, amb compte...

    El dia que giri una cantonada
    i la gent em regali un somriure,
    el dia que l'última bala vulgui
    arrencar l'ànima a un innocent...
    Fusells, que maten la gent i, amb ells, les paraules,
    jo sé, que si avui estic boig, el món ho està més...

    Una vida, una història, i un món que gira i gira...
    Un somriure, imagina, un món sense injustícia...

    He escollit ser un xic rebel,
    i amb paraules rebelar-me,
    puc ser la veu de la protesta,
    com vidres que es claven en la veritat...
    Allende, Presidente, Guevara, Víctor Jara...

  • Segur[Ofensiu]
    Xinxeta | 18-09-2005

    que et regala quelcom de bo, Llibre, n'estic convençuda. El poema m'ha recordat aquell clàssic de Machado "mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla, (...) mi juventud veinte años (...)"

    Endavant!

  • tramuntana | 18-09-2005

    Curiós. És un poema curtet, però m'agrada com l'has escrit. Espero que descobreixis aviat el que et regala, algo et regalarà, no? jeje molts petons!!

    P.D: moltes gràcies pels comentaris!! Ja no tornaré a escriue "tonteries"! jeje
    No faré més bestieses d'aquestes!

    laura^^

  • mig en serio, mig amb ironia, oi?[Ofensiu]
    llu6na6 | 18-09-2005 | Valoració: 9

    A mi em sona a "ironia divertida" potser perquè jo sóc força més gran que tu... I m'ho prenc a riure això, per tal d'aprofitar totes les meravelles que encara puc copsar.

    A l'estiu jo era "estrangera" ara sóc "llu6na6" potser per això, perquè estic "a la lluna" o per lo de la maduresa meva, tan madura (!?)

    M'ha fet gràcia el teu poema , ja t'ho he dit. El trobo fresc, àgil i molt a flor de pell. Tens un curriculum literari que fa babejar d'enveja. Jo només tinc un llibret de poemes premiat a Castelló. Però me'n sento molt feliç.

    una abraçada

  • Molt significatiu[Ofensiu]
    AINOA | 17-09-2005

    Hola Silvia.
    Jo penso que la maduresa tha donat experiencie, sensibilitat i moltes coses més que es van adquirin amb els anys.
    Es fet un relat molt breu, pero intens a la vegade.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

276380 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero