Cercador
He perdut
Un relat de: rbbarau- Compartir:
La màgia un altre cop oblidada per culpa del meu mal humor. Els planetes conspiren, la Terra deixa de girar i jo em sento o en el centre del món, o en la galaxia més llunyana.
Camino de pressa. Tinc por i no hi sóc del tot. Jo mateixa em contradic una vegada i una altra en la meva vida de mentida.
M'aturo, em relaxo, somio potser un instant. La música em cala endins. M'ofega i em costa pensar. Una melodia trista, ja gairebé oblidada, se'm fica dins els ossos. Somric amargament sense resistir-me als seus efectes. Ho sé tot i no sé res...
Tot és tant complicat que de vegades fins i tot sembla fàcil.
Et poses a valorar i ni tant sols saps què pesar en la teva balança... ni tant sols t'has sentit prou sola.
Et fa enveja qui no té enveja. Et fa por qui no te'n té.
Mires i no veus, sents i no escoltes, crides sense veu i plores sense gotes. El·lípticament i a poc a poc, les no-llagrimes que t'has empassat t'estan cremant el coll. Les notes per cada part del cos per on circulen.
Caus a terra en un últim intent per manternir-te dret i entens que, un cop més, t'has donat per vençut.
Comentaris
-
<
> | 26-11-2005"la única lucha que se pierde, es la que se abandona"
-
Bones Roser![Ofensiu]Emelkin | 01-11-2005 | Valoració: 9
ke paxa, soc el gerard, el novio d la irene! el friki akell de les rambles jejejejeje, bé, dirte que els teus relats m'han encantat, de debó, jo sabia que escribies molt bé(de fonts profundament certeres) però no m'havien dit que eres un prodigi! jejeejej... jo quan llegeixo alguna cosa sempre m'agrada que més que un vocabulari impresionant, se m'arrastri fins a dins del relat, vull sentir el que vol transmetre el relat, i tu ho aconsegueixes veritablement, i tens aquells moments que entre metàfora i metàfora dius: "ostia aket es el gran climax" i no deturen els calfreds i aquell bategar cada cop més accelerat i contundent... i aquesta cadena de moments climax, són les que realment quan acabes de llegir el relat dius: "collons, ka fort tiu!" i tel tornes a llegir, i tornes a sentir el mateix!..... jajjaa buenu, x acabar, deixem ferte una critica constructiva! sols trobo 1 cosa que no magrada, bé que m'agrada xo no tant repetidament, em refereixo a la de vegades que utilitzes els oposats per expressar-te, que esta molt be que els utilitzis! xo ke en excés son redundants, i la redundancia a vegades fa que perdis el fil del relat, i més en el meu cas que vulguis o no no acostumo a llegir, de fet llegeixo mes les meves coses que les de qualsevol altre autor! jajaj i ja em faig autocritica constructiva ja! festen tu tambe! quan rellegeixis els teus escrits i com sempre, irremediablement, trobis algun defecte(o esque existeix el relat perfecte?). Bé espero que et serveixi el meu comentari, i que no t'hagi avorrit en excés, perke jo mho he pasat molt be escrivint-lo!!(si, m'avorreixo bastant) no deixis mai d'escriure, x el teu be i el dels demés!!! ens veiem!!
-
buff![Ofensiu]terecita | 24-10-2005
Carinyu..
jo també sento, sovint, que necessito un manual de mi mateixa. I el que has escrit n'és un de perfecte!
Perquè sempre ens hem de sentir tant distants? I alhora que tampoc podríem ser enlloc més.
No sé... no sé... però a vegades crec que sense aquest sentiment els meus escrits no exisitirien.
A vegades dono gràcies i tot per sentir-lo!
M'ha encantat, molt ben escrit... se m'han posat els pèls de punta.
Un petoo! -
Roser incréïble[Ofensiu]N | 21-10-2005 | Valoració: 10
M'necantat...tot és contrari però alhora igual...és un sentiment de que has perdut...de que t'has tornat a deixar..fantàstic..no sé ni expressar el que m'ha agradat!!!
-
Roser incréïble[Ofensiu]N | 21-10-2005 | Valoració: 10
M'necantat...tot és contrari però alhora igual...és un sentiment de que has perdut...de que t'has tornat a deixar..fantàstic..no sé ni expressar el que m'ha agradat!!!
Valoració mitja: 9.67
