Condicional

un no voler assumir el que no es vol, una lliçó, un trobar la fi a cada causa.....
Reflexiono.
Un poema per a regalar.
Gràcies per a oferir-lo.
Angie

Si en aquests moments jo tingués un glop d'aire als pulmons, tal volta recitaria aquest poema en veu ben alta.

Si l'esperança m'hagués acompanyat al llarg de tot el jorn del dia d'avui, potser em veuria amb cor d'immergir-me amb més senzillesa i al mateix temps amb més profunditat en els teus condicionals.

Si la meva ment o fins i tot la meva ànima encara fos tendra, no només permetria que fos moldejada: ho demanaria, tal com encara hi prego. Moldejada per mans d'artista.

I si llavors jo trobés les claus de totes les portes, no ho dubtis: t'ho faria saber. Per poder compartir un tresor tan preuat i que sé que estàs buscant.

Si fos així, ho faria.

LLIBRE

uns cops d'imaginació bestials que converteixen els teus poemes en senzillament... diferents, amb tocs paranoics, amb profunditats inesperades, amb contrallums, amb pinzellades d'humor blanc i un aire rebel... quelcom inèdit, res del "monton"!
una abraçada!!!

els teus comentaris són tant o més bons que els poemes que comentes... respires poesia...?

per expressar uns desigs que poden semblar inassolibles... de tan bonics que són. Però precisament en aquests bells condicionals que ens has dibuixat amb tanta convicció, hi ha la grandesa del poema, i la de la poetessa que s'hi amaga al darrere. Perquè crec que vols dir que res no és impossible, que només cal creure-hi, mantenir la flama de l'esperança sempre encesa, i l'entusiasme i la capacitat de sorpresa sempre actius, malgrat qualsevol circumstància incerta.

M'ha agradat molt, Leela. Una idea molt original la teva, i una capacitat lèxica i emocional impecable. Poques paraules, però molt belles, trïades amb molta cura que li donen rotunditat al poema.

I també, gràcies per les teves paraules tan amables! Una abraçada, fins la propera!

M'ha agradat molt. M'hi he sentit molt identificada.. A mi també magradaria que algun mestres m'agafés i em moldegés... em tornés a fer.
tornaré per aquí que ja n'he llegit bastants dels teus i tots m'han interessat molt.
Fins aviat!

Diuen que els desitjos ja cops es fan realitat.
I el meu desitg en aquests moment es que poguis trobar aquesta clau tant desitjada.
Es fet un bonic poeme, m'agradat llegirte.
Una abraçada.

Gràcies pel teu comentari. Quan a que ho vaig fer "a raig" tampoc és ben bé així. Jo els treballo, o sembli o no.El que no faig és obstinar-m'hi i quan veig que ja no dono més de si, ho deixo estar. Gràcies pel teu valuós consell però. El tindré en compte.

El teu poema és MOLT bonic. Deus ser una dona d'empenta tu... Segur que tens una força interna considerable i una embranzida inaturable.

El final és sorprenent i d'una força poètica notable.

Et felicito Leela, dona DEU!

Una abraçada!

Demana un desig, el que vulguis,
segur que tindràs sort i un estiu ben llarg.
No necesitem cap clau,
quan les portes estan totes obertes:
només s'han de creuar.

Una abraçada leela

encara que en aparença cada vers vagi per la seva banda. Imatges triades i carregades d'intenció que desemboquen en una quarteta final que em sembla perfecta, oberta i alhora concluent.

Estranyament, el teu poema m'ha fet pensar. Jo no llegeixo poesia (no en llegia abans de conèixer algunes noves troballes, entre d'altres tu mateixa), i no ho faig perquè crec que n'hi ha una sobredosi poc pensada, poc treballada, tan sols abocada, paraules malmeses per un ús indiscriminat.
Però aquest no és el teu cas, i s'agraeix.

fost