El món dels somnis

Un relat de: N

I ara és quan em sento més feliç, ja que els llençols em salven de tot el mal del món. La calor em va pujant des dels peus cap a tot el cos. Començo a tancar els ulls, i amb la llum de les estrelles començo a desfer-me, em deixo anar per complet. Noto com el cansament s'apodera de mi. De sobte estic paralitzada, no em sento el cos, sóc com una ploma reposant sobre la nit. I de cop, quan menys m'ho espero, la son em domina del tot, i per fi entro en el món dels somnis.

Comentaris

  • que maco..[Ofensiu]
    terecita | 11-11-2005

    ai.. aixo m'encanta.. sobre tot quan estic molt cansada.
    però ultimament és molt estrany. un instant estic pensant que l'endemà tinc que fer deu mil coses i el pròxim senzillament dormo. Ara mateix intentava recordar quanta estona vaig estar desperta, ahir, estirada al nit. Diria que em vaig adormir de sobte!
    :(
    :D però jo dormint ja sóc feliç.. jeje.
    -tere

  • Bona nit, princesa![Ofensiu]
    rbbarau | 22-10-2005

    Obre'm la porta dels somnis on reviurem com cada nit un món impossible (quant temps fa que no escolto aquesta cançó...)
    Sí que ets dormilega, ehh!! El d'economia deu pensar el mateix!
    M'agrada molt com escrius... :)
    Un petonet!