Les coses rares de la vida

Un relat de: N

A vegades penso que estem tots sonats. El nostre cos funciona de forma tan complexa, que ningú, per molt que s'ho cregui, coneix el cos humà a la perfecció.
D'on ve aquell sentiment de tristor en el moment més eufòric? Aquell riure en el moment menys oportú? A vegades, estem tan contents que no podem contenir les llàgrimes, i en canvi, en moments de màxima tristesa, les llàgrimes s'assequen per complet. Podem passar de sentir-nos estimats a sentir-nos oblidats en un instant, però pot trigar molt més en que torni la sensació d'estima. Un somriure ens pot alegrar el dia, mentre que un insult ens pot amargar tota la setmana. Ens surten crits malvats durant les estones de calma, i paraules suaus en situacions d'histèria. No sabem que dir quan més necessitem paraules, i quan t'has d'estar callat, fas un esforç per mantenir-te callat, intentant ignorar les paraules que et colpegen per dins amb força. Al dir quelcom important, ningú ens escolta i ens sentim ignorats, en canvi, quan parlem de coses insignificants, sembla que tothom ens senti i tots els ulls i atenció estiguin enfocats a nosaltres.
Qui ens pot dir per què funcionem així? Cada sentiment que recorre el nostre cos ho fa amb tanta potència que no hi ha ciència per explicar-ho. A vegades fins i tot ens sorprenem a nosaltres mateixos, i descobrim que realment som uns desconeguts a la nostre pròpia ànima.

Comentaris

  • Com diu Fito...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 19-11-2005 | Valoració: 9

    "raro, no digo diferente digo raro".
    Tens raó, hi coses que ningú pot explicar, i potser ni tansols arribaran a fer-ho en un futur, però potser aquí rau la gràcia de la vida...
    Realment estic d'acord amb tu, encara que presumim de coneixe'ns a nosaltres mateixos sempre hi ha alguna reacció o sentiment que de sobte ens demostra que sóm veritabes desconeguts.

    Moltes gràcies pel teu comentari, nina! Ets un sol!

    Una abraçada i molta màgia!

  • Es autentic[Ofensiu]
    AINOA | 17-11-2005 | Valoració: 9

    Molt be noia.
    Es planteixat unas situacions molt comuns de la nostre vida.
    A mi sempre m'agradat molt la psicologia i crec que el teu relat es un bon repte per analissarlo.
    Tambe et vull donar las gracies per el teu coment.
    Una abraçada Ada.

  • Ada!![Ofensiu]
    Carolina Achilles | 15-11-2005

    sóc nova en aixos.. aixi que ja em currare mes els comentaris..
    pero això es veritat, lo de no saber d'on venen les coses, arriba a ser fascinant!

  • <> | 15-11-2005

    noo me digaaass que estoooyy buenooo, noo me digaasss que estooy malooo. tuuu limpiatee las gafaaasss yyy veraasss que soooyyy normaaal. Quiiiizaaaass un pokiiitooo rarooo, perooo nadaaa subnormaaal (ESKORBUTO) (m'ha vingut al cap...¬¬')

  • adaaa[Ofensiu]
    rbbarau | 15-11-2005

    Bueno (toma paraula!)... en el fons jo crec que si que som facils d'entendre; pero quan m'entenc, no m'agrada, perque em veig els defectes i veig l'egoisme i... tot aixo que no s'ha de veure o que prefereixo no veure... o... ves a saber!
    Doncs això, que de vegades tot és més fàcil del que sembla.
    Un petunassu!

  • Molt bé Ada[Ofensiu]
    jmgg | 14-11-2005

    Molt bé Ada,
    La lluita constat, entre el nostre cervell i els nostres sentiments, es de les coses que crec que fa la vida mes agradable. Tot i les contradiccions que això porta i que de vegades no acabem d'entendre. Segueix així que jo et continuaré llegint.

    Endavant i força


    Josep Mª

  • veig que tu sí que...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-11-2005 | Valoració: 10

    comences a conéixer el nostre cos i la nostra ànima, tant diferent cadascuna d'elles de totes les altres...
    som tant variables, tant imprevisibles que és impossible saber com reaccionarem demà a cadascuna de les opcions que ens presenta la vida...
    tu sí que saps!!!
    una abraçada!

  • terecita | 11-11-2005

    "D'on ve aquell sentiment de tristor en el moment més eufòric? Aquell riure en el moment menys oportú?" No ho sé, però m'ho he preguntat moltíssimes vegades. Aquesta mena de coses em fan sentir tan impotent amb mi mateixa molt sovint..
    M'ha encantat l'escrit! No sé per què, però m'ha arribat a l'ànima. Són coses que ens preguntem i no sabem. Però suposo que la vida està feta d'aquestes sorpreses, si no ja ho coneixeríem tot.
    Vaig a llegir-me la resta d'escrits, perquè crec que encara no me'ls he llegit tots!
    un petó-.-
    i ni se t'acudeixi parar d'escriure, que ja saps la nostra teoria!
    -tere

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: