No puc.

Un relat de: terecita

Va arribar un punt que ja no sabies què escrivies, ni per a qui. L'únic que feies era esperar un altre moment, una altra oportunitat, una altra visió del que havies llençat tan fàcilment sense adonar-te de com ho acabaries trobant a faltar. Un altre dia lluitant per tu, per la teva felicitat, pel teu somriure. Un altre dia preguntant-te com acabaria tot. Planejaves cada instant, amb una precisió de la que poca gent és capaç, encara sabent que mai es duria a terme, que mai sortiria res perfecte. Vas acabar desitjant que ningú et veies o s'adonés que existies, intentant ser més petita, més insignificant. Intentant amagar-te d'un miler d'ulls inexistents.
"La meva resposta és bastant senzilla. Mata'm. Mata'm, ara, mata'm i fes-me sentir viva en el procés. Necessita'm, cada paraula, demana'm, cada carícia, escolta'm, cada xiuxiueig. Demostra'm que m'equivoco, destrueix qualsevol vestigi d'amor propi que pugui quedar, fes-me patir i sagnar. Deixa'm desmaiada en aquest terra despullat i gelat, sense ajuda, sense ningú a qui pugui cridar en els pitjors moments de desesperació. Fes que sigui la persona més solitària del món, massa espantada per poder dir cap paraula. Abandona'm fins que oblidi el significat de les paraules, el sentiment de res excepte la gana, el contacte de la teva pell, la llum que il·lumina els teus ulls, la vida en societat."
"Serà aquesta la teva venjança perfecta i dolça? Et sentiràs millor, quan estigui acabada i no tingui res ni ningú? Quan hagi perdut la meva personalitat, la meva identitat, la meva imatge. És llavors quan finalment sentiràs el teu cos brillant de plaer? Aquest és el meu regal per tu. Aquest és el meu regal perquè tothom et recordi."
Això va ser el que ens vas deixar com a constància de la teva existència. Això va ser tot el que ens vas donar per consolar-nos quan et vam trobar així, tan petita i fràgil. Ara vols parlar amb mi. Dins dels meus somnis, demanes que t'ajudi, que et retorni un últim favor que tu mai em vas fer...

I si no puc?

I si no tinc forces? Aleshores...

...què faràs?

Què aconseguirem?


No puc.

Comentaris

  • noia...[Ofensiu]
    rbbarau | 22-10-2005

    Tere...
    m'encanta el que escrius... entenc perfectament com et sents o kom es sent el protagonista en cada frase, cada paraula, cada lletra...
    Gràcies

  • tereeeeeeeee[Ofensiu]
    rbbarau | 19-10-2005

    Tere...
    m'encanta el que escrius... entenc perfectament com et sents o kom es sent el protagonista en cada frase, cada paraula, cada lletra...
    Gràcies

  • Ostres que relat mes fort![Ofensiu]
    asurath | 16-10-2005 | Valoració: 10

    Vull dir, treus paraules que colpejan davant el lector, no deixes que es recuperi i pum, un altre cop: No pots, t´han xuclat. És impactant la frase:
    " Mata'm. Mata'm, ara, mata'm i fes-me sentir viva en el procés."

    De veritat, molt bó.
    Asurath.

l´Autor

Foto de perfil de terecita

terecita

12 Relats

16 Comentaris

13445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig néixer rodejada de somriures, durant un any que ningú oblida (la caiguda de la paret) i en el mes de la orenetes. Filla de pare holandès i mare catalana, la petita i la nena (dos germans grans, només any i mig de diferència entre cadascun) i potser per això també la mimada.
La meva vida és una barreja de sort i esforços, i realment no podria ser més feliç. He recorregut el món, un món que la majoria no saben ni que existeix, i he après a acceptar-ho tot, fins i tot allò que em repulsa per ser tan diferent i distant.
Tinc casa allà on vagi, i el dolor que això em crea (distància, gran enemiga i companya) encara em costa.
Diuen que ho soluciono tot. Diuen que estar a prop meu ajuda i recoforta. Diuen que sóc distant, que no m'apropo, que semblo passar mitja vida en un altre món.
Jo dic que encara em queda molt per aprendre i per agraïr, que encara hi ha un Tot al que he de tornar tot allò que ha sigut tan amable com per donar-me. Jo dic que l'Etern Retorn m'aterroritza i alhora em fa somriure, m'omple de felicitat.
Jo dic que ser feliç és el màxim que puc fer per tothom i tot allò que m'envolta, i que escriure és la meva màxima expresió de felicitat.