Oreneta

Un relat de: terecita

Les orenetes símbol de l'ahir
de la infància dolça i calorosa
que fóu meva, ja fa temps.
Visita'm, oreneta meva,
recorda'm els somnis
que vivien dins l'aigua i
muntats en bicicletes
m'acompanyaven en la recerca
del demà.
Fes-me veure aquells arbres
que amb braços estesos
m'esperaven
i em donaven els seus fruits
vermells i sucosos
que en la meva felicitat
m'empastifaven:
innocent
immuntada
satisfeta.
Vine, oreneta, que t'anyoro
i t'admiro:
mostra'm les teves acrobàcies,
convertim-nos en persontages
de circ!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de terecita

terecita

12 Relats

16 Comentaris

13412 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig néixer rodejada de somriures, durant un any que ningú oblida (la caiguda de la paret) i en el mes de la orenetes. Filla de pare holandès i mare catalana, la petita i la nena (dos germans grans, només any i mig de diferència entre cadascun) i potser per això també la mimada.
La meva vida és una barreja de sort i esforços, i realment no podria ser més feliç. He recorregut el món, un món que la majoria no saben ni que existeix, i he après a acceptar-ho tot, fins i tot allò que em repulsa per ser tan diferent i distant.
Tinc casa allà on vagi, i el dolor que això em crea (distància, gran enemiga i companya) encara em costa.
Diuen que ho soluciono tot. Diuen que estar a prop meu ajuda i recoforta. Diuen que sóc distant, que no m'apropo, que semblo passar mitja vida en un altre món.
Jo dic que encara em queda molt per aprendre i per agraïr, que encara hi ha un Tot al que he de tornar tot allò que ha sigut tan amable com per donar-me. Jo dic que l'Etern Retorn m'aterroritza i alhora em fa somriure, m'omple de felicitat.
Jo dic que ser feliç és el màxim que puc fer per tothom i tot allò que m'envolta, i que escriure és la meva màxima expresió de felicitat.