Reflexions

1.És tant difícil definir-se com a entitat separada, una entitat que es pugui sentir només tancant els ulls. D'aquelles que no els hi dones forma, sinó que senzillament la tenen, la són! I potser és cert que cada individu construeix el tot i que sovint hi ha un tot que escollir. Un tot que ens supera i ens elimina però que sense nosaltres ja no seria, que ens necessita tant com nosaltres a ell perquè ens representi. He deixat de ser, vaig deixar de ser ja fa temps, i el món s'entesta en donar-me una identitat, una personalitat, un mèrit que ni és part de mi ni mereixo

2. Cada nit m'adormo (potser no cada, però sovint) amb la sensació que el demà s'acaba, que se'ns menja, i ploro (la maledicció de la humanitat) igual que somric (per fi la natura respira tranquila). I ja no sé què sento i em remoc dins el llit; els llençols m'ofeguen, s'abracen a les meves cames, als meus braços, mentre la manta es perd, refugiant-se sota el llit. I llavors comença la tremolor i ja no controlo el cos i tot allò que tant m'agradava de cop em repulsa, i allò que m'aterroritzava em fascina. El cos suat demana companyia, la d'algú que el protegeixi mentre la ment divaga (sempre més enllà) i els ulls i la boca, confosos, no decideixen si riure o plorar i, sovint a contratemps, fan el contrari.

3. És increible i ja no sé parar i segueixo i segueixo i cada vegada n'hi ha més que pregunten i que m'obliguen a pensar-hi, que en contes de tallar la llana la segueixen filant. Em trobo rodejada, explicant el que penso i sento, el que veig al meu voltant, i de cop veig que tots afirmen i m'adono que més que compartir estic donant un discurs, que el cos em tremola i els ulls se'm mullen... Llavors callo, avergonyida, i intento desaparèixer sense que ningú se n'adoni. I, altre vegada, comença la discussió dins de la meva ment: qui sóc jo per afirmar que només hi ha una veritat absoluta, la meva, i que tot és molt més senzill del que sembla. Qui sóc jo, al final del dia, per dir que som uns egocèntrics i que quin dret tenim a creure que l'univers va ser creat al nostres voltant, en contes de que un dia vàrem aparèixer i vàrem començar a tocar-li els collons.