Aquests versos, d'entre tots els que has escrit, són els que més endins m'han arribat... Potser perquè també tinc divuit anys i acabo de començar a viure un somni que durant anys he enyorat... M'he passat tantes nits demanant a les estrelles, en silenci, que m'ajudessin a complir-lo... que ara encara no sóc capaç de fer-me a la idea que ja està, que la meva vida comença de nou a partir d'ara...

Mai perseguir un somni és perdre el temps, segur.

una besada
Queta

a vegades només aquells que són més valents són capaços de fugir, de dexar-ho tot enrere, i començar de nou...

Jo entenc el fugir com una finestra que ens mostra la llum quan tot es veu massa fosc i, com a tal, cal aprofitar-la...Jo ho he fet; de moment no m'he n'arrepenteixo.

Hi ha moments en els quals es fa imprescindible tornar a començar de nou...s'ha d'aprofitar l'oportunitat que ens dóna la vida de tornar a ser nins quan ja haviem deixat de ser-ho...

és gairebé sinònim de nostàlgia, de records encara no amuntegats que segueixen fent olor a sol, a mar, a màgia...

tant sobint he maleït aquest mes que ell tot sol es deu haver decidit a castigar-me... M'he passat l'estiu, eternament llarg, desijant veure arribar la tardor i amb ella el somni que tants anys he esperat...

i ara, per fi, els rellotges semblen anar a una velocitat prou raonable i les fulles han començat a caure...

Tot un detall, senyor setembre,
el haver-se decidit ha aparèixer.
Prometo, d'ara en endavant,
esperar-lo amb un somriure...
i mil somnis més per complir!

ara estic a punt de nèixer per segona vegada en 18 anys...

queta

com passa el temps.... fa gairebé deu mesos que vaig comentar aquest relat teu dien-te que marxaria a Mallorca a trobar el que aquí no sé veure enlloc... i si, m'he sortit amb la meva i ho he aconseguit, el motiu més gran del meu somriure i dels meus esforços s'està a punt de fer realitat...

ens veiem ben aviat!

queta

el món és com el vulguem imaginar... si volem creure que les fades existeixen.. què perdem? credibilitat davant les persones que creuen ser més madures pel fet de no creure en contes d'infants?

jo de veritat et dic que preferexo seguir pensant que no em cansaré mai de somiar. em dóna tanta vida saber que, mica en mica, aniré fent realitat els meus somnis..

i d'aquí 23 dies m'espera el més anhelat de tots!

fins aviat

queta

m'ha fet un munt d'il·lusió... m'he passat tantes estones llegint els teus poemes...tantes... I ja sé que no s'ha de fer... però et tinc idealitzat... I clar, jo sempre he pensat que no sabria aportar-te res de nou si et comentava i després em llegies... Una tonteria, si vols.

La sort... ai la sort (si és que existeix...)! Quantes vegades hem pensat que si haguessim escollit l'altre opció ens n'hauriem surtit millor? però... i què? i què passa si ens equivoquem? si les coses no ens surten com imaginavem? tinim tot el dret de tirar la moneda i si el que veiem no ens agrada...la tornem a tirar?

uff, et diria tantes coses...

t'espero ven aviat,
un beset... amb gust de maduixa!

queta

què he fet per intentar fer realitat els meus somnis?

....

voldria sempre poder assegurar que he fet tot el que he sigut capaç d'imaginar...

un somriure
queta

aquelles que han omplert, tantes vegades, els nostres records de colors...

una gran trovalla he fet avui amb la teva descoberta!

et seguiré llegint...

queta

Aquest relat em recorda tan al que tu m'has comentat... En el fons és el mateix: existeix un algú a qui vem estimar i a qui no vem poder oblidar... Però en el meu cas sóc jo qui marxo ben lluny. I marxo amb la intenció (desitg potser?) de no tornar...

Fa dies que et llegeixo.... però no m'havia atrevit a comentar-te... el que si tenies ganes de dir-te és que tens un somriure encisador...

fins ben aviat espero!

queta

i m'agradaria poder-te'n fer jo un igual... però mai t'havia llegit... i he llegit aquest relat que probo de comentar... i m'ha deixat tan moixa...

Jo ara marxo a viure lluny de totes les persones properes a mi, de la ciutat que m'ha vist crèixer, lluny de tot... i m'en vaig sola... però ho faig perquè és, des de fa anys, el meu somni, perquè estic segura que seré més feliç allà... però ara s'acosta el moment i tinc molta por. Estic aterrada, de debó. I les teves paraules no m'ajuden gaire a veure-ho més fàcil...

No et retrec res... però ara m'hauria estimat molt més llegir que quan l'avió es va enlairar vas sentir ... no ho sé... qualsevol cosa abans que l'enyorança i la por que descrius...

prometo llegir-te tan aviat com pugui i fer-te, aquest cop si, un bon comentari.

queta

pel comentari i per tenir el meu relat en els teus preferits... Quan el vaig escriure em vaig sentir mol orgullosa de mi mateixa per haver sigut capaç de "posar els records sobre paper"... i ara, més d'un any després, tot i que canviaria algunes cosetes, em meravella encara més, i no perquè sigui un relat magnífic, sinó perquè reflecteix molt bé un moment de la meva vida, amb el que pensava i sentia aleshores... i s'ha convertit en un record que mai es borrarà.

Perquè les coses amb el temps canvien... i a vegades va bé tenir algun record del tot cert... no deixis mai d'escriure!

El món dels somnis, igual que el dels records, té moltes portes... i moltes claus que les obren... busca-les totes!

una abraçada... i fins ben aviat!

queta

sempre ensisadores... però tan delicades...

Jo tinc un poema amb aquet títol... i la nina sóc jo... per això em sento, d'alguna manera, identificada amb la del teu relat...

queta

els teus poemes... són encisadors... Fa dies que llegeixo i llegeixo i m'acabo de trobar amb tu...

i ara no sé que dir-te... de les teves paraules m'ha quedat una olor a dolç... (jo de sempre he cregut que els somnis fan olor de sucre...) que s'agraeix...

un somriure...
queta

Preciosa! Ahir vaig estar a Mallorca i és un lloc encantador per començar una nova vida. Va ser un viatge curtet, d'anar i tornar, però tot arriba...

Ja de pas aprofito per dir-te que t'he agregat: judith_finger@hotmail.com, ja ho veuràs.

Fins aviat,
un beset ben fort!

"Aquest poema, s'assembla molt a un relat que vaig intentar escriure fa un any...
I d'alguna manera la protagonista del meu relat, era jo... i d'alguna manera, jo, m'he lligat amb la nina de porcelana del teu poema... bff...
Tant d'embull per dir-te que m'ha agradat el poema!
I que. qui sap, potser un dia d'aquets, m'anim a penjar es meu relat per aquí, perquè conegui a la nina de porcelana, i es fassin companyia."

encara l'espero....

bon estiu nineta!
queta