Res del que faig sembla tenir sentit

Res del que faig sembla tenir sentit. L'únic que voldria és ser feliç i, tot i que ho intento, no ho aconsegueixo. Però hi ha petites coses que fan que un dia qualsevol es converteixin en un dia diferent, especial: feliç. Avui no ha sigut una mirada de complicitat, ni un somriure despistat trobat per casualitat passejant pel carrer, ni tan sols ha sigut una trucada inesperada.... Ha sigut un "simple" (i dic simple encara que no ho sigui) GRÀCIES.

Quantes vegades hem dit gràcies ? quantes vegades ens ho hem sentit dir ? segurament no masses…. Per això aquest matí, quant ella m'ho a dit m'ha cambiat el dia. Sé que ella és diferent, la conec de fa masses anys com per no saber-ho. I sí, altres vegades ja m'havia donat les gràcies però.... aquest cop, ja ho sap ella, ha sigut diferent: aquest cop ho ha escrit, i ho ha escrit perquè sabia que era el que jo voldria, segur.

Ara puc dir que sóc una mica més feliç, que hem queda un pas menys per arribar a la meva (i a la de tants d'altres) meta. I sé que cada dia m'he d'esforçar. I que no estic sola encara que molts cops m'hi senti. I que el que faig té un sentit que potser jo mateixa no sé trobar, però que els altres m'ajuden a veure. I avui encara sé una cosa més: que escriure val la pena (i això ho dic per tú).

queta