Enamorada d'una veu

Un relat de: queta

Enamorada d'una veu. D'una veu que escolto sovint. Em truca sense tenir res a dir-me, sols pel fet de parlar amb mi, o potser perquè sap com n'estic de la seva veu (li ho vaig dir de seguida que vaig parlar amb ell), o per totes dues coses. El cas és que passem llargues estones parlant en la foscor. Sempre em truca ell. Sempre em truca per la nit. Sap que només quan tothom dorm puc parlar amb tranquil·litat, puc ser realment jo. Des del llit, que es on estic, comencem a xerrar una mica de tot. Ens coneixem. Cada dia descobrim alguna cosa més l'un de l'altre. I tot a través del telèfon. Estrany aparell. Primer em va trucar, però s'equivocava. A partir d'aquell moment m'he passat els dies esperant que es faci fosc per poder estar amb ell (ni que sigui a través de la seva veu), enyorant-lo durant cada minut de sol, ansiant-lo mentre es fa fosc, esperant-lo quan ja es completament de nit... fins que un dia va deixar de trucar. Va deixar d'existir. Aleshores ho vaig veure clar: només estava enamorada d'una simple i enganyosa veu. Sabia el seu nom, això sí, però no on vivia, ni on estudiava, ni coneixia cap amic seu. Res. Va desaparèixer tal i com havia arribat. Sense fer soroll.

queta

Comentaris

  • Gàcies!!![Ofensiu]
    queta | 22-06-2005

    moltissimes gràcies a tots! sabeu que us ho dic sincerament... que jo soc d'aquelles persones que amb "poca" cosa s'emocionen... Tot just comenso ara, com haureu pogut veure, i els ànims que hem doneu amb cada un dels vostres comentaris signifiquen molt més del que us pogueu imaginar, de veritat. I escric això amb unes llàgrimes als ulls poc havituals i és que no estic acostumada a que reconeguin res del que faig... però jo continuo fent i provant, un dia trobaré allò que busco. i potser això és una de les coses que em feia falta trobar en aquest moment, no gens fàcil per mi.
    Intentaré escriure tant com pugui i aportar-vos tot el que sóc i sobretot intentaré comentar-vos tant com pugui i donar-vos ànims i forces per seguir amb la vostra lluita. Però amb tant de relats i relataires es fa difícil... i més si tens poc temps... però quan una cosa em surt directament del cor la faig, segur.

    Ho sento per tot aquest rollo que us he fotut però ho necessitava, necessitava agrair-vos a tots el que esteu fent, perquè tot i que ho feu de gust mai ve de menys un GÀCIES!!!

    una abraçada a tots,
    queta

  • la veu...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-06-2005 | Valoració: 10

    en la foscor... resumeix tota la persona... i tu l'inventes, el crees al teu gust... un cos fet de paraules, de sons articulats, de respiracions, de cordes vocals que dibuixen músiques encisadores... només és una veu... però suficient per enamorar, per atemorir, per decebre, per despertar...
    el silenci és també una veu... dolorosa?
    una abraçada!

  • - - - - -[Ofensiu]
    incert1 | 20-06-2005

    Una anècdota divertida i trista alhora, enamorar-se d'una veu és alguna cosa que per sort o per desgracia pot estar allí, és útil enamorar-se d'una veu? Diguem que és una pregunta un tant fora de lloc... Per què a qui l'hi ha d'importa el fet d'haver-se enamorat d'una melodia que prové de l'interior d'algú no és extrany tenint en compte que parlem d'AMOR? Doncs és evident que els únics interessats sou tu i l'ànonim noi, o millor dit, la veu que descrius amb cura i estimació.

    Potser el que val la pena que et preguntis és si una veu pot donar-te tot el que necesites; sí, mentre la sents tot és perfecte, poder parlar amb algú de qualsevol cosa és tan bonic... Què se suposa que he de dir-te jo? Et puc conèixer una mica millor que algunes persones externes a tu, però molt menys que les que han conviscut molt de temps i que seguexen convivint en la teva persona, així que si una veu et va enamorar, alegra't d'haver pogut compartir moments amb ella, i si mes no, recorda aquells moments màgics q vau viure, que ella et va regalar, recordca com el tendre so de cada nota que formava la seva parla s'introduia per la teva orella provocan una satisfacció que serà difícil que es repeteixi amb cap altgra veu que sentis d'ara endavant.

    Cuida't molt, i per favor, escriu tan com les ganes et permetin, ja sas que sempre ma agradat llegir allò que has escrit, fins un altra.

    Firma.... no u se... tu ja u deus saber oi? dw!

  • enamorat... [Ofensiu]
    fill de les ombres | 20-06-2005 | Valoració: 9

    de cada bocí de tu, d'ell o d'ella, de cada instant del temps, de cada mirada al tren, de cada gest inconscient al carrer, de cada petó, de cada mà que s'ofereix, de cada somriure tímid, de cada una de les flors que neixen entre el gris de les ciutats, entre la boira i el fred de les muntanyes, entre la fredor del món.

    enamora't de tot i viu amb intensitat el clímax d'aquest sentiment i el dolor de la seva pèrdua.
    que el cor se'ns enlairi cap al cel o se'ns trenqui en mil bocins és la millor senyal de que som vius! "i jo no vull arribar al moment de la mort adonant-me que no he tastat la vida!"


    parles de coses tan senzilles i alhora tan presents en mi que m'agrada llegir-te.
    segueix escrivint!

  • VEU FALAGUERA, VEU MENTIDERA[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 15-06-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat.
    Tu dius :" Cada dia descubriem alguna cosa més l'un de l'altre ". Crec que ell et deia el que tu volies sentir i daixò s'endiu enganyar.
    La millor veu és la que surt del cor i aquesta no enganya.
    Ànims i molts petunets.

  • El anonimat no sempre es dolent.[Ofensiu]
    Gemma34 | 15-06-2005

    Hola... sempre anyoraràs un fantasma. Però tot i que no torni mai, el record ha marcat la teva existencia. Ets afortunada. Poca gent pot dir que ha tastar l'espera amb tanta impaciencia com tu.... mmmmh.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de queta

queta

17 Relats

54 Comentaris

28553 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
"Quan un nen diu que no creu en les fades, en cau morta una; aquesta és la raó que en quedin tan poques"

I són aquestes fades i follets i bruixes... les que ens fan més persones!

No deixem de somiar!