Els secrets de les maduixes

Un relat de: queta

Ella es mira al mirall i veu les paraules del silenci que s'enfilen sobre un núvol del mateix color que els secrets que amaguen les maduixes.

Aprèn de la vida d'igual manera que de les esperances, i mentre l'estén amb pinces de colors, vigilant que el temps no se l'endugui, escolta la dolçor d'una llàgrima rodolant galta avall. La mateixa que, en caure en l'oblit, es convertirà en el somriure d'un record.

I aprenent a col·leccionar il·lusions en forma de llavor, es descobreix imaginant l'arbre que, ja de gran, li explicarà quin gust tenia la vida mirada amb ulls de fada.

Comentaris

  • Capdelin | 06-09-2006 | Valoració: 10

    dolç, surrealista, enigmàtic, poèticament embruixat, paranoic, impressionista (dibuixa però no acaba ni enfarfega), breu, dens, original, imaginatiu.... vaja = un relat fet a la meva mida. Genial!
    Una abraçada

  • suaument dolç...[Ofensiu]
    ROSASP | 24-11-2005

    com una carícia que llisca per la pell de l'ànima.
    Una percepció dels sentiments i les sensacions molt endins de la mirada.

    Una abraçada i fins la propera!

  • ala....[Ofensiu]
    peusdevent... | 24-11-2005

    Hola!!
    fa estona que llegeixo els teus relats i m'agraden no sé si mai t'he deixa algún comentari...

    Però tenim dues coses en comú de moment...
    Et dius o et fas dir Queta (com jo) i t'agrada na Carme Riera!!

    Una aferrada!!!

  • m'encanta el títol[Ofensiu]
    neret | 13-11-2005

    i el relat li fa justícia. L'he trobat molt bonic, dolç com unes maduixes amb nata

l´Autor

Foto de perfil de queta

queta

17 Relats

54 Comentaris

30271 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
"Quan un nen diu que no creu en les fades, en cau morta una; aquesta és la raó que en quedin tan poques"

I són aquestes fades i follets i bruixes... les que ens fan més persones!

No deixem de somiar!