El meu somni

Un relat de: queta

Si tots som diferents.... perquè m'han de dir, tant sovint, que sóc diferent ? Clar que sóc diferent! Tots ho som. Però hi ha una espècie de prototip de "persona normal", és a dir, hi ha certes coses que cal fer per no ser considerat... diguem-ne.... estrany. I jo no faig aquestes mena de coses. Jo no he enterrat els meus somnis creien que són impossibles, jo no he perdut l'esperança de ser feliç, i continuo creient que un somriure és el millor dels regals, i lluito per no caure en la rutina (que molts busquen) i fer que cada dia sigui especial. I hem diuen que faig això perquè sóc jove i encara he de créixer i madurar i viure problemes greus que em demostrin que creure en tot això és com somiar despert. Però em nego a creure que tenen raó. Sé del cert que hi ha persones que ja no són tan joves i busquen el mateix que jo. Bojos? Immadurs ? Somiatruites ? …. Res de tot això. I jo sóc i seré com ells, no deixaré que el pas del temps em vagi matant. I si un dia passa, aquell dia ja no seré jo, seré la persona "normal" que volen que sigui, deixaré de lluitar pel que vull per agafar el que em donaran. Serà un dia trist que espero no arribarà mai. De moment em limito a tenir cura els petits detalls que només nosaltres, els catalogats de "diferents", som capaços d'apreciar: portar un paraigua virolat un dia gris, sortir de casa despentinada, passejar un somriure pel carrer, parlar amb la mirada, anar al parc a jugar amb les criatures, etc. etc. etc. Són totes aquestes coses, i tantes d'altres, les que fan que cada dia sigui el que vull que sigui: un somni.

Comentaris

  • viure sense esperar q esperin el mateix q tu. esperar ser tu i ja està.
    m'agrada q el meu petit somniet t'acostàs al teu. pels somniets que ens reforcen!
    una aferrada pes coll.

  • sense comentaris...[Ofensiu]
    jo_mateix | 23-12-2005

    realment fantàstic, una manera d'expressar la teva forma de ser, la teva veritable forma de ser
    segueix així, vivint en un somni
    ja saps, com diu aquella cançó del teu grup predilecte... "lluita pels teus somnis, t'estan esperant... fes que siguin certs, abraçal's"

  • Excel.lent [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 19-07-2005

    Reflexió... molt acurada i amb la que molts de nosaltres ens podem sentir identiticats. Una forma amb reiteracions i preguntes no acabades de contestar, d'estructurar el text orginal i ben portat. M'agrada.

  • hola...[Ofensiu]
    llunàtica | 19-07-2005

    Hola preciosa meva! Com estàs? per cert, aquest relat m'ha encantat... Ido res, nineta meva... Que moltes gràcies per el sms d'ahir, va ser el segon que vaig rebre pel meu aniversari... I ja saps, segueix sent tu! T'estim!!!

  • Passeja somriures[Ofensiu]
    jacobè | 25-06-2005

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari tan sentit. Em dóna força per seguir escrivint i vivint. I tant si ho faràs Queta! Allà tots som benvinguts. Ningú et pregunta què saps fer, només et donen les gràcies. Jo també somiava en tenir una experiència com aquesta, però passaven els anys i res. Sense adonar-me'n m'hi vaig trobar. Suposo que el desig estava al fons del meu cor. I ja tinc ganes de tornar!

    Benvinguda al club dels somiadors! Amb el comentari que m'has fet ja intuia que eres de les meves, i el primer relat que et llegeixo ja hi rescataria unes quantes frases que m'atribueixo! No enterris cap somni, ni ara ni mai. Saps? Jo vaig intentar ser "normal" i va ser molt trist. Ara torno a somiar, a ser diferent, a ser jo.

    Et segueixo llegint Queta. M'agrada aquest nom...Gràcies per ser així.

  • Un pensament...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 22-06-2005

    ...que és una declaració de principis: triar sempre la tendresa i situar-se en la seva irradiació.
    Molt ben expressat, amb un gran sentit poètic de l'escriptura.
    M'ha agradat molt, Queta.
    Aprofita aquest moment per enviar-te una abraçada.

  • Ei!...[Ofensiu]
    ROSASP | 20-06-2005

    Quina il·lusió sentir que més gent porta un somriure dibuixat pel carrer, que juga amb els nens al parc i els hi arrufa el nas per fer-los riure, que encara creu que la clau dels instants més màgics està en els petits grans detalls que omplen la vida i fan que cada dia sigui una mica distint.
    Jo també crec que això és el que realment em fa més feliç, encara que estic una mica lluny del que molts diuen la normalitat. Però saps que et dic, que m'agrada ser així i voldria mantenir molt somnis desperts enganxats a la pell de la meva vida, fins al final.

    M'he sentit totalment identificada amb el teu somriure obert i la teva mirada juganera.

    Una abraçada molt gran!

  • no deixis de somiar[Ofensiu]
    fill de les ombres | 20-06-2005 | Valoració: 9

    però no persegueixis la diferència, a voltes el que fa alguna gent també val la pena... sigues una persona autèntica i així seràs feliç tan si els teus passos coincideixen amb el camí del món o amb un altre contrari als que t'envolten.

    els somnis ens fan viure, val la pena morir per ells! jo he seguit un somni i en segueixo un cada dia perseguint tenir-los tots sabent que potser em serà impossible però que de ben segur no m'adormiré renunciant a cap.

    parlant de somnis... la cançó de sangtraït: "l'home ocell" sempre havia sigut una biografia de la meva sensació de soledat volent volar en un món que et fa creure que no tens ales. (te la recomano... m'ha fet plorar moltes vegades i cridar cada cop que la sento!)


    ànim, somia! però fes-ho despert/a i amb els ulls ben oberts i converteix en dia a dia, el somni d'una nit d'estiu!

  • Normals, clase [B][Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 20-06-2005 | Valoració: 10

    Hola,
    Sóc[ aixi ho crec jo ] un altre exemplar de la clase B.
    SSon nombrosos, i lluny del que penses, gens originals, tenim aixì si, rutines diferents que els de la clase A, o C, o D, o.... però, tots, un si altres son força semblants.
    Espero un relat - un xic més llarg- però igualment captivador, per www.guimera.info , si ens visites veuras que son "uns altres catalans" , ni millors ni pitjors, que d'altres, però amv la deria - ESTUPIDA- de pensar i actuar en consequència`, com si de nosaltres depengues que les terres interiors, no siguin oblidades del tot, de boixos , oi ?
    Ja t'ho deia !, tots tenim rutines, malgrat que alguns encara penseu que no !

    mora.a@guimera.info

    T'esperem a www.guimera.info/avui/tribuna !!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de queta

queta

17 Relats

54 Comentaris

28558 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
"Quan un nen diu que no creu en les fades, en cau morta una; aquesta és la raó que en quedin tan poques"

I són aquestes fades i follets i bruixes... les que ens fan més persones!

No deixem de somiar!