Ella: la Lluna

Un relat de: queta

Vaig perdre la
Lluna
Després de parlar-hi
Una nit.
Tan sols unes hores,
I va desaparèixer
Per sempre.

I ara,
Cada vegada que miro
La nit,
La veig més fosca.
I sense haver arribat
A conèixer-la ...
L'enyoro.

Comentaris

  • i és que...[Ofensiu]
    Capdelin | 12-09-2006

    quan coneixem algú una estona i ens agrada, ens entra ben endins i la seva absència fa mal... Sense donar-nos compte, l'idealitzem i mitifiquem... quasi no li veiem defectes perquè hi ha una llum especial i exagerada que distorsiona la realitat-
    Per sort... un dia qualsevol... quan menys esperes... apareix de nou la lluna, la mateixa o... amb una altra cara... NOVA? Creixent?
    Ho has escrit tan bé i amb poques paraules, com els perfums, poc i bo.
    Petons i una abraçada, fada i bruixeta de bona sort. je je

  • és la sensació...[Ofensiu]
    Henry | 11-11-2005

    d'haver perdut una cosa que mai has arribat a posseir. La conec, és cada cop que penso en ella,

    la lluna

    (mmm,...jejeje)

    m'agrada.
    clar,
    com un cel sense estrelles

    enhorabona

    H.

  • Com no... La Lluna...[Ofensiu]
    incert1 | 09-11-2005

    Simplement... M'encanta!

    Hi haurà qui trobarà la lluna alguna cosa insignificant però... Jo no ho crec, hi tu m'ho has ratificat en aquest relat que m'ha entregat moltes sensacions...

    Continua escribint! I si ho fas així de bé... Escriu a carretades!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de queta

queta

17 Relats

54 Comentaris

28558 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
"Quan un nen diu que no creu en les fades, en cau morta una; aquesta és la raó que en quedin tan poques"

I són aquestes fades i follets i bruixes... les que ens fan més persones!

No deixem de somiar!