Sense Sortida

És una dona madura, aparentment feliç. Però a casa seva s'amaga una crua realitat que només veu a mitges, que la té tan a prop que li fa por enfrontar-se a ella; que es nega a creure. Ha perdut les forces, les oportunitats. No té cap sortida perquè no se l'ha plantejada. Creu en la ideologia dominant. Creu que perquè sempre ha obeït allò que se li ha manat no li passarà res dolent.

Ella ja ha escollit, ha escollit el sofriment, ha escollit creure que les coses podrien ser pitjors en comptes de veure que podrien ser millors. S'ha anul·lat a ella mateixa. Però té tres filles. Tres filles que no han escollit aquesta vida. Tres filles que dia a dia veuen com la seva felicitat es converteix en una utopia. La més gran de les tres s'adona de la situació millor que la seva pròpia mare, i ho intenta tot per fer-li veure que aquest món que ha escollit no és l'únic que existeix, que només cal que faci el pas decisiu. La vida que li ha tocat viure a aquesta nena, ara ja noia, no és la que es mereix, i ella ho sap. Però sense l'ajuda de la seva mare sap que té ven poca cosa a fer. Ella encara no és major d'edat i les proves que demostren la seva realitat encara no són prou objectives. Sap que encara ha d'esperar una mica més, però li fa por. I li fa por perquè sap que el que espera que passi es el pitjor dels tràngols; però el definitiu. Té por, però és valenta. Ho ha de ser. Ho ha de ser per ella, i per les seves germanes. Per una germana que des de molt nena ha viscut en aquesta realitat i que li està passant factura. Pateix per ella, perquè veu que no la pot ajudar. I per l'altre germana, potser la que més la necessita. Una nena que des del primer dia de vida s'ha vist envoltada per un ambient que no és l'adequat per créixer. Però ella encara no se n'adona, és massa petita per fer-ho. Quin futur li espera si ha crescut amb la por i el sofriment tan a la vora, tan a dins? I ella mateixa es sorprèn pensant que potser hauria sigut millor que no hagués nascut. Quin sofriment el de saber-te dient això. Se l'estima tan que li voldria estalviar el sofriment que ella ha de passar, però no pot. El que ella pot fer és ser forta per aguantar el que hagi de venir, transmetre tranquil·litat i valentia a les seves germanes, i a la seva mare. Mare a la que podria odiar tan o més que al seu pare. I la podria odiar perquè sap el que ha de fer, malgrat sigui difícil, i no ho fa. Perquè l'ha privat de la seva llibertat, de la seva vida. Perquè a causa del que ha de viure dia a dia li serà pràcticament impossible tenir ganes de formar una família. Però no ho fa. Encara no sap perquè.

Ella és una dona jove, aparentment feliç. Però a casa seva s'amaga una crua realitat que veu, que odia, a la qual sap que s'ha d'enfrontar, sense saber com. Creu en ella mateixa i sap que una vida diferent és completament possible. A ella no la podran enganyar fàcilment, ja ha viscut més del que per edat, i com a persona, hauria d'haver viscut. I quan arribi el moment de començar la seva pròpia vida ho farà.