Ella

En la foscor vaig veure't,
Però no vaig saber reconèixer-te
Fins que vas mirar-me.
Aleshores els teus ulls van dir-m'ho,
Tu eres qui buscava.

I una vegada observada,
Et vaig témer.
Freda, egoista, inhumana.
No et volia.

Però tu ja t'acostaves,
De res serviria fugir.
Tot i així ho vaig fer,
Vaig córrer fins a aturar-me,
No on volia,
No on ella no hi fos,
Sinó en un lloc on estaves tu.

I ara ni tan sols ella podrà vèncer-me,
Perquè tenint-te amb mi,
Ni tan sols em fa por morir.