Cau la tarda, el temps passa...

Un relat de: ainona

Cada dia un poc més lluny:

El temps passa.

Sense ràbia, sense pressa,
Cau la tarda.

Honestament, no crec en el meu somriure:
fals i obligat.

No crec en cap somriure
que avui s'em pugui acostar.

El temps passa...
cada dia em sent més estrany...
passa...
i cau la tarda.

No sé quina fou la derrera vegada que vaig sentir-me viu,
El temps passa, i ningú
s'espanta.

Comentaris

  • ostres...[Ofensiu]
    queta | 07-09-2006

    com passa el temps.... fa gairebé deu mesos que vaig comentar aquest relat teu dien-te que marxaria a Mallorca a trobar el que aquí no sé veure enlloc... i si, m'he sortit amb la meva i ho he aconseguit, el motiu més gran del meu somriure i dels meus esforços s'està a punt de fer realitat...

    ens veiem ben aviat!

    queta

  • queta | 26-11-2005

    "Honestament, no crec en el meu somriure:
    fals i obligat."

    A mi, durant un temps, em va passar el mateix: em despertava cada dia i em vestia amb el més fals dels somriures.

    Però va arribar un moment, ara no fa gaire més de dos mesos, que vaig proposar-me acabar amb la meva mentira. I la sol.lució no va ser deixar de somriure (que no ho faria per res del món), sinó trobar una bona raó per fer-ho. I la vaig trobar: si tot el que tenia a ca meva era l'antifelicitat, marxaria a cercar-la fora d'aquí.

    I així serà, d'aquí poc més de mig any marxo a Mallorca. Aquest és el motiu del meu somriure.

    fins la propera,
    queta


  • Temps...[Ofensiu]
    peusdevent... | 04-08-2005 | Valoració: 9

    Vivim massa pendents del rellotge... (ja ho saps)!

    Jo crec que el teu somiure algún dia serà de veritat com a vegades ho ha estat...

    Segueix escrivint petita Amelie...

    T'ESTIM! UNA BESADA!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ainona

ainona

20 Relats

77 Comentaris

27360 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
De res te'n panadesques.
Qui no gosa callar-se
l'esperança no mareix.
Un altre mot de sort tan vana.

Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria de no creure't.

Digués que sí. L'absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.

Isidre Martínez Marzo, La primera passa