Cercador
Conversa amb el cor
Un relat de: Rosa negre- Compartir:
El cor prega redempció.
L'ànima; reclama perdó.
I qui soc jo?
Per negar-me al seu amor?
No es deixa curar les ferides.
La miro, la toco,la obro ;
i llavors penso:
cicatriu per tota la vida.
Busco eliminar la pena
desflorant més d'una dotzena,
però ho faig,
amb un ganivet a l'esquena.
Com si fos al camp d'esbarzers
l'ardor; crea un dolor intens.
I un cop a casa;
el cor rient pregunta: Què sents?
L'arrenco i me'l quedo mirant.
Ets tu qui m'està destrossant?
Sagnant reclamo:
Treu-me el mal que estic allotjant.
El cor malferit em respon;
És el tall més bonic del món,
se't curarà
quan reconeguis el seu nom.
Mirava quina era la causa.
I a totes, a ella l'acusa.
Com podia ser?
Ara es convertia en musa.
Ara que ja tenim l'arma
quedava trobar el sentiment.
Doncs no era perdó,
ni era ferida,
tampoc el dolor
que dins meu sentia.
És l'antítesi de qualsevol mal.
És, sorprenentment, la felicitat.
Per haver estimat amb la puresa
del cor d'un infant.
Comentaris
-
El batec constant del cor[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 05-09-2024 | Valoració: 10
No ens n'adonem, però el cor batega constantment. Alguns no el volen escoltar, l'aparten de la seva vida, però ell va fent, ara batego, ara descanso, ara batego, ara descanso... Quin poema més bonic ens has regalat! Una forta abraçada.
Aleix
-
Profund...[Ofensiu]Rosa Gubau | 04-09-2024 | Valoració: 10
i sensible a més no poder. Parlar amb el cor o des del cor, és un exercici molt significatiu i valuós, que acaba donant la resposta més encertada per afrontar el millor possible qualsevol situació.
Preciosa poesia Rosa negre.
Una abraçada.
Rosa.